The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, la celebració d'eleccions, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat. És un terme que pel fet de considerar-se com un acte subversiu, la possibilitat que pugui considerar-se un delicte, varia d'acord amb el codi penal de cada país. La diferència entre sedició i traïció consisteix principalment en un acte final i subjectiu de violació de la pau pública.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és un empresari català que actualment presideix Òmnium Cultural. És soci d'Òmnium Cultural des de 1996, entitat en què ocupà els càrrecs de tresorer i vicepresident segon i de la qual, el 19 de desembre de 2015, va ser-ne escollit president en substitució de Quim Torra. Viu a Sabadell i és el fundador i director general d'Aranow Packaging Machinery, membre del Centre Metal·lúrgic i patró fundador de la fundació privada d’empresaris FemCAT. Fill de mare murciana i pare badaloní, és soci de diverses entitats o projectes, com el casal Can Capablanca de Sabadell o la cooperativa Coop 57.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, actual president de l'Assemblea Nacional Catalana. Llicenciat en Ciències Polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. El 2017 Òmnium Cultural té més de 73.000 socis distribuïts en 40 seus territorials. També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.
Netscape Navigator és un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic quan es trobava al NCSA (Centre Nacional d'Aplicacions per Supercomputadors) de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. El seu nom clau, Mozilla sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinació de Mosaic, el seu 'pare', i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.
Charlie Brown és el personatge principal de la tira còmica —i la seva posterior entrada en el camp de l'animació de la mà de Bill Melendez— coneguda pel nom de Peanuts, creada per Charles Schulz (1922-2000). El primer esment escrit del nom de Charlie Brown data del 30 de maig del 1948, a l'àlbum Li'l Folks del mateix autor. Va fer el seu debut oficial a la sèrie Peanuts el 2 d'octubre del 1950.
Associació Llatinoamericana d'Integració
L'Associació Llatinoamericana d'Integració o ALADI (castellà: Asociación Latinoamericana de Integración, portuguès: Associação Latino-Americana de Integração) és un organisme internacional integrat per 14 països d'Amèrica Llatina, amb seu a Montevideo, Uruguai. És un bloc econòmic internacional llatinoamericà. Qualsevol país de la regió pot demanar admissió.
Mochlodon suessi és una espècie de dinosaure iguanodont que va viure al Cretaci superior. En un principi es va pensar que es tractava d'una espècie d'Iguanodon, però més tard fou emplaçat en el gènere Rhabdodon. Recentment, amb la descripció de Zalmoxes, fou provisionalment col·locat en un gènere separat.
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (en rus: Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917. Nascut a Ust-Kamenogorsk, stanitsa Karkaralinskia (станица Каркаралинская), en una família cosaca de Semiretxie, es desenvolupà com a militar de professió en l'exèrcit de l'Imperi Rus. Durant el 1890 i 1904 encapçalà diverses expedicions a Xinjiang, Afganistan i Iran i va adquirir coneixements en diversos idiomes centroasiàtics.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs pudʒðə'mon i kazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, actual president de la Generalitat de Catalunya i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT). Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 8 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. És germà del doctor en filosofia Ramón Alcoberro. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d'Història de Catalunya.
Un pres polític és qualsevol que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui. Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislació, sol ser difícil determinar exactament qui són els presos polítics a partir dels càrrecs que se'ls imputen; una excepció la constitueixen els acusats de traïció o espionatge, tot i que generalment no es compten com a presos polítics. La condició de pres polític, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats polítics per grups activistes són qualificats pels governs als que s'oposen de "terroristes", "subversius" o "sediciosos".
Marcela Topor (Iași, 1977 o 1978) és una periodista d'origen romanès, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. És llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Bucarest. Dirigeix Catalonia Today, un diari en anglès vinculat des dels orígens amb el grup El Punt Avui.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és una comunitat autònoma d'Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans.
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 1955) és una lingüista i activista política catalana. És presidenta del Parlament de Catalunya, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015. És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.
Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya
La Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya és l'òrgan de la secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, pertanyent al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya, que representa el Govern espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya. La delegació se situa al Palau Ramon Montaner, del barri de la Sagrada Família de l'Eixample de Barcelona. El Govern espanyol disposa d'una residència oficial per als seus delegats situada al carrer de l'Abadessa Olzet, al barri de Pedralbes de la ciutat de Barcelona.
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, més coneguda com a Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid 10 de juny de 1971), política i jurista castellano-lleonesa, és l'actual vicepresidenta del Govern d'Espanya (des de 2011) i ministra de la Presidència i per les Administracions Territorials d'Espanya (des de 2016), en el Consell de Ministres del president Mariano Rajoy. És membre del Partit Popular i diputada al Congrés dels Diputats espanyol des de 2004 on va ser portaveu del Grup Parlamentari Popular (2008-2011). Va ser ministra de la Presidència i portaveu del Govern d'Espanya (2011-2016).
Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, Barcelonès, 1954) és un polític català. Ha estat diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i adscrit al Grup Parlamentari de L'Esquerra Plural. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà de número tres a la llista de la circumscripció de Barcelona de la coalició d'esquerres Catalunya Sí que es Pot, on exercirà de portaveu.
Helena Rakòsnik i Tomé (4 de març de 1957) és una mestra i funcionària catalana, esposa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, conegut a un casament d'uns amics el 1979 i casats tres anys més tard. Amb orígens familiars txecs, catalans i de la resta d'Espanya, Helena Rakòsnik va treballar fins al 1985 com a mestra d'una escola a Barcelona però l'any 1985 va començar a treballar en l'àrea de màrqueting i comunicació de TMB, on actualment segueix treballant.
Crida per la Democràcia va ser una campanya impulsada per Òmnium Cultural amb l'objectiu de defensar el referèndum independentista que va tenir lloc a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. La campanya es va presentar el 10 de juliol de 2017 en un acte en què hi van participar personalitats i polítics de tot l’espectre de l’independentisme: des de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, el diputat al Congrés Joan Tardà, i la batlle de Badalona Dolors Sabater fins al periodista i activista David Fernàndez passant pel president d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart i l'antropòleg Manuel Delgado Ruiz. El moviment estava inspirat en la Crida a la Solidaritat dels any 80, i pretenia agermanar a tots els demòcrates, ja fossin independentistes o no.
Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre de 1967) és un polític català, actual president del Partit Popular Català (PPC). Va ser alcalde de Badalona des de 2011 a 2015, any en què serà el candidat del PPC a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
Els Incendis de Galícia de 2017 són una sèrie d'incendis presumptament provocats que afecten a bona part del territori gallec l'octubre de 2017. Entre divendres 13 d'octubre i la tarda de diumenge es van registrar 146 incendis, 60 tan sols en la jornada de diumenge i, 28 d'aquests iniciats de matinada, entre la mitjanit i les nou del matí. Els focs afecten les quatre províncies gallegues.
Associació Europea de Lliure Comerç
L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). La Convenció de l'AELC se signà el 4 de gener de 1960 a Estocolm per set estats. En l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres (dels quals, només Noruega i Suïssa són membres fundadors).
El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte.
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars.
L'operació Anubis és una operació contra el referèndum convocat per l'1 d'octubre a Catalunya. L'operació va ser executada el 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, del qual és titular el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer. Es van registrar diferents seus del govern català i es van efectuar 15 detencions d'alts càrrecs, treballadors públics i responsables d'empreses col·laboradores en la preparació del referèndum.
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics. El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.).
L'efecte Streisand és com s'anomena el fenomen pel qual l'intent d'amagar o censurar una informació produeix l'efecte oposat, fent que el que s'intentava ocultar obtingui una major difusió. Generalment els intents de censura van dirigits amb cartes que també amenacen d'emprendre accions legals si el contingut no és retirat. La mateixa censura fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se, ja sigui per les xarxes socials, xarxes de compartir arxius, etc.
Josep Martí i Blanch (L'Ametlla de Mar, 1970) és periodista i va exercir de secretari de Comunicació del Govern de Catalunya des del febrer de 2011 fins al gener de 2016. Així mateix, va presidir l'Agència Catalana de Notícies, el Consell Editorial de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional.
Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: [maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei]; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016. Fou ministre als governs de José María Aznar en diversos àmbits entre el 1996 i el 2003, i com a vicepresident de l'Executiu del 2000 al 2003. Entre el 2003 i el 2004, quan va ser escollit president del Partit Popular, va exercir el càrrec de secretari general de la formació.
Blade Runner és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ridley Scott l'any 1982. Es tracta d'un dels films de ciència-ficció més importants de la història, fins al punt que ha entrat en el reduït grup de films de culte d'aquest gènere com poden ser Star Wars o Star Trek. El film va representar la consagració del seu director Ridley Scott, que la considera la seva obra més completa i personal, i de l'actor Harrison Ford.
La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El cos té actualment 16.869 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials.
La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho tant de la comunitat autònoma com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya i de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, filòsof i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, elsingular, crític.cat, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 558.859 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
L'islam (en àrab الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), 'submissió [a Déu]') és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril).
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup. En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.
Prehistòria (llatí, præ = abans grec, ιστορία = història) és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originalment el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se a l'Anglès per Daniel Wilson el 1851.
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Matemàticament s'expressa com la massa dividida pel volum: ρ = m V {\displaystyle \rho ={\frac {m}{V}}} La unitat de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram dividit per metre cúbic (kg/m3), encara que per motius històrics i pràctics, de vegades es mesura en gram dividit per centímetre cúbic (g/cm3).
Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest". Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els ostrogots.
Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 15 de febrer de 1963) és un periodista català. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix i presenta a Més 324 del canal informatiu 3/24. Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 25 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català. Format a l'Escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Una de les figures més destacades del catalanisme polític.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.
En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos. En l'ésser humà consta dels següents òrgans: La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar.
La presó preventiva és una mesura cautelar que consisteix en la privació de llibertat d'un ciutadà prèvia a la sentència del cas, mentre es tramita la causa contra ell. Els requisits per a l'aplicació d'aquesta mesura preventiva són similars a la majoria de països on hi ha un estat de dret: Que hi hagi forts indicis de culpabilitat Que hi hagi risc de fuga que pot posar en perill el compliment de la pena (si el judici finalitza amb una sentència de culpabilitat). Que pugui destruir proves, suposi un perill per a la víctima, o per evitar el risc que pugui cometre altres fets delictius (en el cas d'alguns delictes greus).
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri. El seu nom ve del déu de la guerra romà, i sovint se'l descriu com al "planeta vermell" o "planeta roig" a causa de la seva aparença vermellosa. És un planeta tel·lúric amb una tènue atmosfera, i té característiques superficials que recorden els cràters d'impacte de la Lluna i els volcans, valls, deserts i els casquets polars de la Terra.
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
L’Audiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. S'encarrega d'organitzar judicis polítics i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales ubicades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c.
Xavier Gabriel i Lliset és un dels empresaris catalans més adinerats de Catalunya gràcies a la sucursal de loteria La Bruixa d'Or oberta a Sort. Va ser pioner amb la venda de bitllets per internet de manera que va aconseguir guanyar més de 60 milions d'euros per sorteig. De fet la seva administració de loteria ha estat l'única en arribar al límit de bitllets que permet vendre a un sol establiment el sistema de loteries.
Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil. Està formada per un conjunt de circuits integrats i d'altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb les instruccions que rep per part d'un usuari o d'un programa. Els ordinadors són aparells digitals en tant que es basen en l'àlgebra de Boole i el sistema binari.
Manuel Valls i Galfetti (Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francès d'ascendència catalana i suïssa. Membre del Partit Socialista Francès (PS), va ser alcalde d'Évry (2001 – 2012) i diputat de l'Assemblea Nacional de la primera circumscripció d'Essonne, des de 2002. Del 16 de maig de 2012 al 31 de març de 2014 va ser ministre de l'Interior en el govern de Jean-Marc Ayrault.
El despotisme il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb el lema de "tot per al poble, però sense el poble". L'edat mitjana va suposar per a Europa un gran avenç pel que fa a la creació d'organismes de participació que van rebre un nom concret depenent del país, el parlament a Anglaterra, les dietes a Alemanya, els consells a França i les corts a la corona d'Aragó. Posteriorment, però, alguns reis van anar retirant el poder que havien rebut aquestes institucions i algunes d'aquestes van esdevenir merament nominals.
La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle XVIII, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.
El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica. Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits.
Estats membres de la Unió Europea
Un Estat membre de la Unió Europea és un dels vint-i-vuit estats que s'han sumat a la Unió Europea (UE) des de la seva creació l'any 1958 com a Comunitat Econòmica Europea (CEE). A partir dels sis estats membres originals, hi ha hagut sis ampliacions successives en la qual diversos estats s'han incorporat a la Unió, la més gran va ocórrer l'1 de maig de 2004, moment en el qual deu Estats van passar a formar part de la Unió. Amb l'entrada a la Unió de Croàcia el juliol 2013, el nombre actual de membres de la UE se situa en vint-i-vuit.
Un estel, estrela o estrella, i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidrostàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després la irradia cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per a algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten.
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins aquesta voluntat divulgativa va escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica.
La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro. Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial.
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles vol dir que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'han de situar immediatament davant o darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. La CUP es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.