The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Associació Europea de Lliure Comerç
L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). La Convenció de l'AELC se signà el 4 de gener de 1960 a Estocolm per set estats. En l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres (dels quals, només Noruega i Suïssa són membres fundadors).
Llista d'entitats financeres dels Països Catalans
Les entitats financeres dels Països Catalans són aquelles entitats financeres i de crèdit amb seu social als Països Catalans. La classificació es divideix en: 1) caixes d'estalvis, 2) cooperatives de crèdit, 3) bancs, 4) entitats de diner electrònic, 5) agències i societats de valors i 6) altres entitats. Cal advertir que les entitats incloses en aquest darrer apartat, a diferència de les altres, no estan subjectes a cap tipus de regulació o supervisió per part dels organismes públics (com ara l'Institut Valencià de Finances).
Diego Pérez de los Cobos Orihuel
Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Iecla, 1964) és un tinent-coronel de la Guàrdia Civil espanyola, vinculat al Ministeri de l'Interior del mateix Estat, on des de 2011 ha treballat com a director del Gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat de Seguretat.
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.
Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 18 de juliol de 1965) és un economista i escriptor català. Llicenciat en Ciències Empresarials especialitzat en màrqueting i comerç internacional. Ha estat president de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, de la Fundació Aureli Maria Escarré pels drets col·lectius dels pobles i vicepresident de l'Associació Anti-sida de Catalunya.
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (en rus: Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917. Nascut a Ust-Kamenogorsk, stanitsa Karkaralinskia (станица Каркаралинская), en una família cosaca de Semiretxie, es desenvolupà com a militar de professió en l'exèrcit de l'Imperi Rus. Durant el 1890 i 1904 encapçalà diverses expedicions a Xinjiang, Afganistan i Iran i va adquirir coneixements en diversos idiomes centroasiàtics.
Charlie Brown és el personatge principal de la tira còmica —i la seva posterior entrada en el camp de l'animació de la mà de Bill Melendez— coneguda pel nom de Peanuts, creada per Charles Schulz (1922-2000). El primer esment escrit del nom de Charlie Brown data del 30 de maig del 1948, a l'àlbum Li'l Folks del mateix autor. Va fer el seu debut oficial a la sèrie Peanuts el 2 d'octubre del 1950.
Associació Llatinoamericana d'Integració
L'Associació Llatinoamericana d'Integració o ALADI (castellà: Asociación Latinoamericana de Integración, portuguès: Associação Latino-Americana de Integração) és un organisme internacional integrat per 14 països d'Amèrica Llatina, amb seu a Montevideo, Uruguai. És un bloc econòmic internacional llatinoamericà. Qualsevol país de la regió pot demanar admissió.
Netscape Navigator és un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic quan es trobava al NCSA (Centre Nacional d'Aplicacions per Supercomputadors) de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. El seu nom clau, Mozilla sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinació de Mosaic, el seu 'pare', i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.
Mochlodon suessi és una espècie de dinosaure iguanodont que va viure al Cretaci superior. En un principi es va pensar que es tractava d'una espècie d'Iguanodon, però més tard fou emplaçat en el gènere Rhabdodon. Recentment, amb la descripció de Zalmoxes, fou provisionalment col·locat en un gènere separat.
Daniel Estulin (nascut a l'URSS (Lituània)) és un escriptor, conferenciant, periodista d'investigació i autor de llibres de conspiració sobre el Club Bilderberg, una conferència anual de les elits dels negocis, finances, mitjans de comunicació, militars i política, al qual només es pot accedir per invitació. És conegut per la seva extensa obra sobre aquest selecte grup del qual ha escrit un llibre anomenat "The True Story of the Bilderberg Group", així com pels seus seminaris en viu a tot el món. L'escriptor i ex espia rus Daniel Estulin publica un nou bestseller (29/10/2015) en el qual revela com Washington i els seus aliats sustenten el gihadisme per desestabilitzar Orient Mitjà i Àfrica.
Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) és un polític català del Partit Popular Català, exmilitant d'Unió Democràtica de Catalunya. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Professor d'Economia i Estructures Organitzatives a la UPC (1987-1988), i de l'Escola Superior de Turisme (1987-1989). Delegat Territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a Girona (1991-1995).
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït, actualment, com a comunitat autònoma d'Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans.
Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, la celebració d'eleccions, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat. És un terme que pel fet de considerar-se com un acte subversiu, la possibilitat que pugui considerar-se un delicte, varia d'acord amb el codi penal de cada país. La diferència entre sedició i traïció consisteix principalment en un acte final i subjectiu de violació de la pau pública.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs pudʒðə'mon i kazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, actual president de la Generalitat de Catalunya i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT). Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, més coneguda com a Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid 10 de juny de 1971), política i jurista castellano-lleonesa, és l'actual vicepresidenta del Govern d'Espanya (des de 2011) i ministra de la Presidència i per les Administracions Territorials d'Espanya (des de 2016), en el Consell de Ministres del president Mariano Rajoy. És membre del Partit Popular i diputada al Congrés dels Diputats espanyol des de 2004 on va ser portaveu del Grup Parlamentari Popular (2008-2011). Va ser ministra de la Presidència i portaveu del Govern d'Espanya (2011-2016).
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'u d'octubre de 2017. Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment.
Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788). Fou considerat un rei il·lustrat per les reformes que impulsà basant-se en els principis de la Il·lustració.
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Marcela Topor (Iași, 1977 o 1978) és una periodista d'origen romanès, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. És llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Bucarest. Dirigeix Catalonia Today, un diari en anglès vinculat des dels orígens amb el grup El Punt Avui.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social.
Societat Civil Catalana (SCC) és una plataforma unionista espanyola que es defineix com «un grup de catalans i catalanes que volen contribuir i facilitar la conscienciació i mobilització de les persones que a Catalunya consideren positiu el manteniment d'un vincle sòlid amb la resta d'Espanya i Europa».
Gemma Galdon Clavell (Mataró, 1976) és analista de polítiques públiques especialitzada en la vigilància, l'impacte social, legal i ètic de la tecnologia, les ciutats intel·ligents, la privacitat, les polítiques de seguretat, la resiliència i l'actuació policial. És sòcia fundadora i directora de recerca a Eticas Research & Consulting i investigadora al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Va completar el seu doctorat en vigilància, seguretat i polítiques urbanes a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també va rebre un mestratge en Gestió Pública i més tard va ser nomenada directora del Programa de Polítiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Gonzalo Bernardos Domínguez (Barcelona, 12 de novembre de 1962) és un professor d'economia de la Universitat de Barcelona, conegut per ser un habitual tertulià en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen RAC 1 i La Sexta. Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials el febrer de 1989 per la Universitat de Barcelona i doctorat en la mateixa especialitat i universitat el desembre de 1994 (amb la qualificació d'apte cum laude per unanimitat i premi extraordinari), ha treballat com a professor a la UB i la UOC, ha ocupat diversos càrrec de responsabilitat al departament de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diversos màsters d'assessoria immobiliària, gestió de franquícies i desenvolupament personal i lideratge.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia.
El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, filòsof i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, elsingular, crític.cat, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars.
Anastacia Lynn Newkirk (Chicago, Illinois, 17 de setembre de 1968), coneguda simplement com a Anastacia, és una cantant i compositora estatunidenca. Va fer el seu debut discogràfic l'any 2000, amb el seu primer àlbum Not That Kind després de signar un contracte amb el segell Epic Records una divisa de l'empresa Sony BMG Music Entertainment. El novembre de 2005 a la prensentació del seu primer recopilatori Pieces of a Dream va rebre el guardó després de vendre més de 28.000.000 de còpies de les quals 700.000 venudes a Espanya i més de 15.000.000 de singles a nivell mundial amb només tres discs.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
Diada Nacional del País Valencià
El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238. En tot el territori valencià, és una celebració institucional de caràcter autonòmic que té el seu origen directe l'any 1977, quan el Plenari de Parlamentaris proclama aquesta data com a Dia del País Valencià. Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per a recordar-ho, van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià.
Declaració unilateral d'independència
Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en cinc ocasions: al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641, al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau i al segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho tant de la comunitat autònoma com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya i de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís. Va ser designat monarca d'Espanya en el testament de l'últim Habsburg hispànic, Carles II. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, amb matisos, entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, respectivament.
Marta Alòs i López (Lleida, 1960) és una escriptora i política catalana. Diputada al Parlament de Catalunya la VIII i la IX legislatures per CIU. És tècnica en Banca i Assessorament Financer, tècnica en administració comptable, tècnica en màrqueting estratègic i operatiu per a empreses, estudis de la Llicenciatura d'Història i actualment està cursant la carrera de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha desenvolupat diferents activitats professionals: responsable d'àrea a l'empresa Constructora “Ahorro Inmobiliario”, muntatge d'exposicions a l'Obra Social “La Caixa”, responsable de la Galeria d'Art “Galeria Seixanta-Sis”, responsable del departament laboral de l'assessoria Batlle, des de l'any 2000 funcionària de la Universitat de Lleida adscrita al personal de PAS, departament de Biblioteques i Documentació.
Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969), és professora Titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999). Va obtenir una Beca de "la Caixa" per fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998).
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Banc Sabadell, oficialment Banco de Sabadell, és una societat anònima amb seu a Sabadell, Barcelona. La seu social es troba a Sabadell, la seu operativa a Sant Cugat del Vallès i la seu corporativa a les oficines centrals de la Torre Banc Sabadell, a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Conforma un grup bancari de capital privat català integrat per diversos bancs, marques, societats filials i societats participades que abasten tots els àmbits del negoci financer.
Marta Pascal i Capdevila (Vic, Osona, 10 d'abril de 1983) és historiadora i politòloga de formació tot i que és mes coneguda en l'esfera pública com a coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (des de 2016) i diputada al Parlament de Catalunya (des de 2013). Va ser presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2012-2015) i portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (2015-2016).
El recurs d'empara o acció d'empara, existent en determinats països i predominantment en els de parla castellana, és una acció constitucional que tutela els drets constitucionals del ciutadà i que reconeix i dicta un Tribunal Constitucional o Cort Suprema, complint una doble funció: de protecció al ciutadà en les seves garanties fonamentals i a la mateixa constitució en garantir la inviolabilitat dels seus preceptes ja sigui per normes generals que en siguin contràries o per actes d'autoritat que vulnerin el contingut o els drets fonamentals reconeguts en la constitució. En general, l'empara és una acció judicial l'objectiu de la qual consisteix a protegir tots els drets diferents de la llibertat física o de moviments (ja que aquest es troben recollits en l'habeas corpus). Així com l'habeas corpus garanteix l'exercici de la llibertat física i de moviments, l'empara tendeix a garantir qualsevol dels drets fonamentals.
La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle XVIII, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).
La Guerra d'Eslovènia, també anomenada Guerra dels deu dies (en eslovè: Slovenska osamosvojitvena vojna, "Guerra d'Independència d'Eslovènia" o desetdnevna vojna "Guerra dels deu dies"), va ser un conflicte militar breu entre Eslovènia i Iugoslàvia en 1991 després de la declaració d'independència eslovena.
Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a Imperi Romà (en grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Basileía Rhōmaíōn), Imperi dels romans o Romania (en grec: Ῥωμανία, Rhōmanía). Els seus emperadors continuaren la successió ininterrompuda dels emperadors romans, preservant les tradicions legals i culturals grecoromanes.
Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geohistòrica, cultural i lingüística de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com les Columbretes i l'illa de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
El despotisme il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb el lema de "tot per al poble, però sense el poble". L'edat mitjana va suposar per a Europa un gran avenç pel que fa a la creació d'organismes de participació que van rebre un nom concret depenent del país, el parlament a Anglaterra, les dietes a Alemanya, els consells a França i les corts a la corona d'Aragó. Posteriorment, però, alguns reis van anar retirant el poder que havien rebut aquestes institucions i algunes d'aquestes van esdevenir merament nominals.
Balvina Montserrat Austin, més coneguda com a Nina Osegueda (Washington DC, 14 de gener de 1984) és una cantant estatunidenca de música heavy metal. Vocalista principal del grup A Sound of Thunder d'ençà el 2009, es va fer famosa internacionalment per la seva versió heavy metal de l'himne català, Els segadors el 2017.
Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran i el més populós amb una població de 78.264 habitants, dels quals 36.138 són de nacionalitat andorrana.
Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest". Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els ostrogots.
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El cos té actualment 16.869 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials.
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri. El seu nom ve del déu de la guerra romà, i sovint se'l descriu com al "planeta vermell" o "planeta roig" a causa de la seva aparença vermellosa. És un planeta tel·lúric amb una tènue atmosfera, i té característiques superficials que recorden els cràters d'impacte de la Lluna i els volcans, valls, deserts i els casquets polars de la Terra.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte.
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics. El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.).
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades. També s'anomena primer temps, o primavera d'estiu en contraposició a la primavera d'hivern o tardor. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de primavera (entre el 20 i el 21 de març en l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi nord i el 21 de desembre en l'hemisferi sud).
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té nou milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, es parlada per quatre milions de parlants (29% de la població del territori lingüístic), repartits 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup. En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 556.951 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
Llista de caixes d'estalvi de Catalunya
La llista de caixes d'estalvi de Catalunya ha variat al llarg dels anys, algunes d'elles es van fusionar i d'altres van ser absorbides per altres entitats com Caixa de Lleida, entre altres. A la dècada del 2000 hi havia 10 caixes catalanes, però degut a la crisi financera de la darreria de la dècada el Banc d'Espanya va obligar al sector de les caixes d'Espanya a fusionar-se o a ser intervingudes per acabar sent absorbides o fusionades a altres entitats. El reordenament inicial del sistema va reduir el nombre d'entitats a tres caixes (la Caixa, Unnim i CatalunyaCaixa) i dues (Caixa Penedès i Caixa Laietana) integrades en un SIP, cadascuna, amb altres caixes espanyoles.
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 1955) és una lingüista i activista política catalana. És presidenta del Parlament de Catalunya, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015. És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.
Elna (['elnə] o ['jelnə] quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat, cap del municipi del mateix nom, de 8.450 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Actualment, juntament amb Alenyà, Bages de Rosselló, Cornellà del Bercol, Montescot, Ortafà, Tesà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó forma part del cantó número 12, de la Plana d'Illiberis (nou aplec de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). El cap del cantó és la ciutat d'Elna.
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió. D'ençà a finals del segle XVIII es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona.
El big bang ('gran explosió') és el model cosmològic de l'univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparada abusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de manera bastant desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature of Things ('La natura de les coses'), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava una altra, avui abandonada, la teoria de l'estat estacionari, segons la qual l'univers no hauria conegut una etapa densa i calenta.
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea. Limita amb Itàlia a l'oest, amb el mar Adriàtic al sud-oest, amb Croàcia al sud i a l'est, amb Hongria al nord-est i amb Àustria al nord. Té una població de 2.009.000 habitants.
Michael Boris Green FRS (Londres, 22 de maig de 1946) és un físic britànic i un dels pioners de la teoria de cordes. Actualment és professor del departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica i membre de la Clare Hall de la Universitat de Cambridge. També va succeir Stephen Hawking l'1 de novembre de 2009 com professor de Matemàtiques Lucasian.
Història dels Mossos d'Esquadra
La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del segle XVIII, ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers (quan no eren una mateixa cosa). Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876.
La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.
Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.
Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià, que significa 'semblant a Júpiter'. S'anomena així en honor al déu romà Saturnus, equivalent al déu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. La CUP es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.