The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) - implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.
Charlie Brown és el personatge principal de la tira còmica —i la seva posterior entrada en el camp de l'animació de la mà de Bill Melendez— coneguda pel nom de Peanuts, creada per Charles Schulz (1922-2000). El primer esment escrit del nom de Charlie Brown data del 30 de maig del 1948, a l'àlbum Li'l Folks del mateix autor. Va fer el seu debut oficial a la sèrie Peanuts el 2 d'octubre del 1950.
Netscape Navigator és un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic quan es trobava al NCSA (Centre Nacional d'Aplicacions per Supercomputadors) de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. El seu nom clau, Mozilla sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinació de Mosaic, el seu 'pare', i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.
Associació Llatinoamericana d'Integració
L'Associació Llatinoamericana d'Integració o ALADI (castellà: Asociación Latinoamericana de Integración, portuguès: Associação Latino-Americana de Integração) és un organisme internacional integrat per 14 països d'Amèrica Llatina, amb seu a Montevideo, Uruguai. És un bloc econòmic internacional llatinoamericà. Qualsevol país de la regió pot demanar admissió.
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (en rus: Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917. Nascut a Ust-Kamenogorsk, stanitsa Karkaralinskia (станица Каркаралинская), en una família cosaca de Semiretxie, es desenvolupà com a militar de professió en l'exèrcit de l'Imperi Rus. Durant el 1890 i 1904 encapçalà diverses expedicions a Xinjiang, Afganistan i Iran i va adquirir coneixements en diversos idiomes centroasiàtics.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït, actualment, com a comunitat autònoma d'Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans.
Mochlodon suessi és una espècie de dinosaure iguanodont que va viure al Cretaci superior. En un principi es va pensar que es tractava d'una espècie d'Iguanodon, però més tard fou emplaçat en el gènere Rhabdodon. Recentment, amb la descripció de Zalmoxes, fou provisionalment col·locat en un gènere separat.
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenarà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu de que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
El Fossar de les Moreres és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. El motiu pel qual hi ha el memorial de guerra és que aquest indret era un dels dos històrics cementiris adjacents a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia.
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 1956) és una lingüista i activista política catalana. És presidenta del Parlament de Catalunya, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015. És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els 948 municipis de la comunitat autònoma de Catalunya ordenats alfabèticament:
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona. El conjunt monumental està situat actualment a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb els carrers d'Ali Bei i de Girona, a la ciutat de Barcelona. És obra de l'escultor Rossend Nobas, i es va fabricar el 1888.
Botifler és el malnom amb què es va titllar a la Corona d'Aragó als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d'aleshores i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és emprat a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya. L'etimologia pel malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes la Casa de Borbó. Acabada la guerra el 1714 el reusenc Ramón Fina documentava en el seu dietari personal que a partir d'aleshores els catalans quedarien «esclaus per sempre» sota el «patrocini» de Felip V, essent governats per botiflers «negres de cor, traïdors a sa pàtria i sanch».
La Diada del Sí és una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va ser organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. L'objectiu, segons els organitzadors, era representar un signe de "més", en representació de les oportunitats d'una nova eventual República Catalana.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs pudʒðə'mon i kazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, actual president de la Generalitat de Catalunya i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT). Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és un empresari català que actualment presideix Òmnium Cultural. És soci d'Òmnium Cultural des de 1996, entitat en què ocupà els càrrecs de tresorer i vicepresident segon i de la qual, el 19 de desembre de 2015, va ser-ne escollit president en substitució de Quim Torra. Viu a Sabadell i és el fundador i director general d'Aranow Packaging Machinery, membre del Centre Metal·lúrgic i patró fundador de la fundació privada d’empresaris FemCAT. Fill de mare murciana i pare badaloní, és soci de diverses entitats o projectes, com el casal Can Capablanca de Sabadell o la cooperativa Coop 57.
Neus Lloveras i Massana (Vilanova i la Geltrú, 3 d'agost de 1963) és una política catalana, militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). És alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de l'11 de juny de 2011 i diputada al Parlament de Catalunya des del 26 d'octubre de 2015. Des del 8 d'abril de 2016 presideix l'Associació de Municipis per la Independència.
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà explicaren de manera diàfana que la manifestació fou inequívocament independentista.
La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià).
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora. La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.
Ahmed Galai (Bizerta, 1954) és llicenciat en periodisme econòmic i activista dels drets humans tunisià. És vicepresident de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, associació que observa i defensa els drets humans a Tunísia. L'entitat forma part del Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 2015.
Diada Nacional de Catalunya de 2014
A la Diada Nacional de Catalunya de 2014 es va commemorar el tricentenari de la caiguda de Barcelona i de l'abolició de les institucions catalanes. Tot arreu del país i a la diàspora catalana van organitzar-se manifestacions commemoratiues, revendicatiues i festiues, moltes caracteritzades per l'anhel de recobrar les llibertats perdudes. L'actuació més multitudinària va ésser la Via Catalana, anomenada V, que va omplir l'Avinguda Diagonal i la Gran Via d'uns 1,8 milions de manifestants segons les dades de la Guàrdia Urbana, sota el lema «Ara és l'hora».
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), tot i que en número de vots es van imposar les forces no independentistes amb una diferència d'uns cent mil vots la majoria parlamentària va fer possible la creació d'un govern pro-referèndum.
La Companyia Elèctrica Dharma és un grup de música català procedent del barri de Sants de Barcelona. Ha sigut un dels grups més importants del panorama musical català, pioner en la fusió de la música tradicional del país amb el jazz, el rock i la psicodèlia. Han creat himnes que han passat a formar part de la memòria col·lectiva com La presó del rei de França, Inanahihé o Stella Splenders.
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social.
Vegeu també: Constitució (llei) Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. L'etimologia prové del Dret romà pervivent a Catalunya en el qual originàriament les constitucions eren les normes promulgades pels emperadors romans. Legislativament una «Constitució» es diferenciava d'un «Capítol de cort» i d'un «Acte de cort» pel fet d'aparèixer com a iniciativa del comte, però que no podia entrar en vigor legal sense l'aprovació de les Corts Generals del Principat de Catalunya, fet sense precedents a Europa.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho tant de la comunitat autònoma com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya i de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Marcela Topor (Iași, 1977 o 1978) és una periodista d'origen romanès, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. És llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Bucarest. Dirigeix Catalonia Today, un diari en anglès vinculat des dels orígens amb el grup El Punt Avui.
Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 6 de novembre de 1954) és una política catalana del Moviment d'Esquerres (MES), ha estat consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya (2006-2010), consellera d'Interior (2003-2006), alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003) i escollida diputada al Parlament de Catalunya en la V, VI, VII, VIII i IX legislatures.
Arnaldo Otegi Mondragon (Elgoibar, 6 de juliol de 1958) és un polític basc, secretari general de Sortu i exparlamentari basc per Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna, les tres declarades il·legals a Espanya el 2003 per ser considerades sota la tutela d'ETA. És també exmilitant de la desapareguda organització armada ETA politicomilitar, en què participà en el segrest de Luis Abaitúa i d'on s'integrà a ETA militar. El 14 d'octubre de 2009 fou detingut per ordre del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón (i fou acusat d'intentar reconstruir Batasuna). Dos dies després, Garzón ordenà l'empresonament per haver intentat suposadament refundar Batasuna i reunir-se amb ETA. Sortí en llibertat sis anys i mig després, l'1 de març del 2016.
Guerra de Successió a Catalunya
La Guerra de Successió a Catalunya és el relat dels fets a Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l'avanç de Felip V, fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.
La presó del rei de França és una cançó popular catalana del segle XVI. Va esdevenir un dels himnes del Barça i de la selecció catalana de futbol, que ha popularitzat el grup Companyia Elèctrica Dharma amb la seva versió instrumental. La melodia de la versió de la Companyia Elèctrica Dharma ha esdevingut molt popular i és corejada sovint pels assistents a esdeveniments esportius, concerts i fins i tot, en manifestacions independentistes. Josep Sancho i Marraco dins de l'obra Glosses (glossa IV), va escriure la lletra de la versió actual.
Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) és una política catalana, alcaldessa de Barcelona des del 13 de juny de 2015. Va ser la cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) entre 2008 i 2013, després d'una dècada mobilitzant-se pel dret a l'habitatge i amb el moviment antiglobalització, compaginant-ho amb la seva feina a l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona. És la cara visible de Barcelona en Comú, que va ser la candidatura més votada a Barcelona a les eleccions locals de 2015.
Vegeu també: Filtració de documents diplomàtics dels Estats Units Julian Paul Hawkins,, més conegut com a Julian Paul Assange (/əˈsɒnʒ/), (Townsville, 3 de juliol de 1971) és un informàtic i activista polític australià, que fundà WikiLeaks l'any 2006. Ha rebut premis i reconeixements com el Sam Adams Award i el Martha Gellhorn Prize for Journalism.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya) és un referèndum, de caràcter vinculant, que se celebrarà el proper 1 d'octubre de 2017. L'organitzarà el Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern del Regne d'Espanya s'hi oposa.
Tian Riba (Matadepera, 1974), de nom Joan Riba Cònsul, és un periodista català. És tertulià i guionista del programa Divendres de TV3 i col·labora al diari Avui, El món a RAC1 i al diari ARA. Ha intervingut també als programes de TV3 Cinema 3, Òpera en texans, Tvist, La Meva i Economia en colors. El febrer de 2013 publicà la seva primera novel·la L'home desconcertat i l'abril del 2013, Camí sense retorn, una anàlisi dels fets succeïts a Catalunya des de la sentència de l'Estatut.
Consulta sobre la independència de Catalunya
La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014. La consulta, inclosa en el marc d'un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya, està formada per una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?». L'anunci de la convocatòria d'aquesta consulta la dugué a terme el president Artur Mas, el 14 d'octubre de 2014 des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya.
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925. El seu nom volia rememorar la bandera negra que durant el Setge de Barcelona de 1713-1714 va onejar en diversos punts de la muralla. Tenia uns dotze membres dirigents i diversos voluntaris: el cap més visible era Marcel·lí Perelló i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (també militant del CADCI).
Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 26 de juny de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973), metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970, després d'aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d'intenses reformes socials.
La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals. Sobre un fons grana, s’hi representa la figura de la patrona de la ciutat a través d’una figuració o pel símbol del sautor (popularment dit creu de Santa Eulàlia), el seu principal atribut. A principis del segle XXI, el penó oneja a la balconada de l’ajuntament cada 12 de febrer, per la diada de Santa Eulàlia de Barcelona.
Roger Federer (Binningen, 8 d'agost de 1981) és un jugador de tennis suís. Considerat un dels millors tennistes de la història que va romandre un total de 302 setmanes com a número 1 del rànquing individual masculí, de les quals 287 consecutives, superant el rècord de Pete Sampras amb més setmanes al capdamunt del rànquing individual. Fou el tercer tennista de l'Era Open en superar les 1000 victòries en partits individuals.
Flandes ( Vlaanderen (?·pàg.) en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg. Flandes limita al sud-oest amb França, a l'oest amb el mar del Nord, al nord i a l'est amb els Països Baixos i al sud amb Valònia.
En tennis, es diu que un jugador o una parella de dobles assoleix el Grand Slam si obté tots els següents tornejos el mateix any: Aquests campionats, que es disputen anualment, se solen anomenar tornejos de Grand Slam. A més de ser els que tenen més fama entre jugadors i afeccionats a l'esport, són els que atorguen més premis en efectiu i punts per al rànquing mundial. Quan un jugador guanya algun d'aquests quatre tornejos, es diu que ha assolit un títol de Grand Slam.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, actual president de l'Assemblea Nacional Catalana. Llicenciat en Ciències Polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geohistòrica, cultural i lingüística de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com les Columbretes i l'illa de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
Pep Poblet (Vic, 1962) és un músic català que ha format part de grups com Duble Buble, la Salseta del Poble Sec, Los Salvajes, l'Orquestra Maravella, ha treballat amb els cantants Lluís Llach, Marina Rossell, Manuel Carrasco Galloso i David Bisbal i ha col·laborat en concerts i gravacions de Sopa de Cabra, Joan Amèric, Pau Riba, Beth, etc. Del 1996 al 2004 va formar part de la Banda del Terrat als programes de TV3 d'Andreu Buenafuente. També ha tocat amb La Palma Jazz Band, Toni Xuclà Quintet, Té Punch!, Santi Arisa i Lakatans, Big Band de Granollers, Djangology o el Septet Dixieland de Lucky Guri, entre d'altres, així com liderant grups propis.
L'Independentisme català és el corrent polític, derivat del nacionalisme català, que propugna la independència de Catalunya, o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions. L'independentisme català basa les seves tesis sobre el principi que Catalunya és una nació, al·ludint a una diversitat d'arguments, que, sense entrar en els matisos de cada grup ideològic, tenen una base comuna en el dret a l'autogovern ple, l'autogestió financera, la capacitat de decidir sobre el model socioeconòmic, la defensa de la cultura i la llengua catalanes, la preservació del dret civil català, alhora que també la poden motivar sentiments de pertinença o motius històrics. Aquests motius diversos es desgranen en un seguit d'anàlisis segons els diferents corrents ideològics, i mostren els avantatges que Catalunya esdevingui un estat independent.
Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, Barcelonès, 1954) és un polític català. Ha estat diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i adscrit al Grup Parlamentari de L'Esquerra Plural. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà de número tres a la llista de la circumscripció de Barcelona de la coalició d'esquerres Catalunya Sí que es Pot, on exercirà de portaveu.
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo, també conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català d'origen espanyol, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.
La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El cos té actualment 16.869 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials.
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
Marc Cartes i Ivern (12 de setembre de 1970, Andorra la Vella) és un actor andorrà de cinema, teatre i televisió. Entre 1980 i 1987 va formar part de la companyia teatral Els Emprius. Va iniciar la seva carrera artística amb la participació en la pel·lícula No et tallis ni un pèl (1992), i començà a ser conegut entre el públic català arran dels papers de protagonista a diverses sèries de Televisió de Catalunya.
Alberto Fernández Saltiveri és un polític català, militant del Partit Popular que ha exercit diversos càrrecs polítics a Barcelona i Badalona, on va ser polèmic mentre va ser gerent de Badalona Comunicació, ens dels mitjans de comunicació locals. És llicenciat en administració i direcció d'empreses. Militant de l'ala més dura del Partit Popular, és vocal de l'Institut Catalunya Futur, la secció catalana de la FAES, expresident del Fòrum Liberal de Catalunya i portaveu del Partit Popular al Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona, però va ser destituït per Alberto Fernández Díaz.
La bandera de Flandes, anomenada col·loquialment Vlaamse Leeuw ("lleó flamenc") o leeuwenvlag ("bandera del lleó") en neerlandès, és la bandera de la regió belga de Flandes. La bandera fou adoptada oficialment pel Consell de la Cultura de la Comunitat Cultural neerlandesa (Cultuurraad voor de Nederlandse Cultuurgemeenschap) el 1973 , i més tard, el 1985, pel seu successor, el Parlament flamenc. El 1990, també s'adoptà l'escut d'armes com un símbol oficial.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en cinc ocasions: al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641, al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau i al segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat amb el procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945.
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).
Manifestació per l'Estatut de 1977
La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any. La marxa, que va baixar per Passeig de Gràcia i la Ronda de Sant Pere, va durar unes cinc hores i va acabar al monument a Rafael Casanova. El lema de la manifestació va ser Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia.
Moulin Rouge! (pel·lícula de 2001)
Moulin Rouge! és un film musical dirigit per Baz Luhrmann el 2001 que va suposar una nova visió del gènere musical en el cinema i protagonitzat per Nicole Kidman i Ewan McGregor.
Donec perficiam és un lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705, 3 de maig, iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», fins a aconseguir la victòria final.
Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981) és una política i advocada espanyola, diputada al Parlament de Catalunya pel grup de Ciutadans-Partit de la Ciutadania. Nascuda a Jerez de la Frontera, és llicenciada en Dret i Administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Abans d'ocupar l'escó com a diputada exercia de consultora del sector públic.
Els Miquelets o Micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en Fusellers Voluntaris, o Fusellers de Muntanya, (entre els quals es troba el Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Ramon de Penyafort"), eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari, reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó, per a accions especials o com a reforç de les forces regulars. El miquelet, com a tal, és el nom que rebé un mercenari català durant la Guerra dels Segadors, en el conflicte armat que enfrontà la Generalitat de Catalunya amb el rei Felip IV durant el conflictiu programa centralitzador encetat pel comte-duc Olivares (la Unió d'Armes). D'aquí en deriva la denominació popular de miquelets per referir-se a un cos armat que, paradoxalment, sobrevisqué a aquesta guerra i es popularitzà al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal tenir en compte que aquest cos armat català no té cap relació amb els migueletes forals navarresos, guipuscoans i biscaïns (suprimits l'any 1846).
Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer, (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971) és un actor i director de teatre, guionista, presentador de televisió i monologuista català. Ha col·laborat i presentat diferents programes de televisió i ràdio dins les cadenes de TV3, RAC 1 i Catalunya Ràdio pels que ha guanyat diferents premis a nivell nacional. És, també, el fundador de Teatre de Guerrilla.
Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República
La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, també coneguda com a Llei de règim jurídic català, és la denominació d'una llei que té per objectiu garantir la seguretat jurídica, així com la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics, durant el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent. L'article 1 del text estableix que «Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social». L'esborrany del document es va fer públic el 29 de desembre de 2016 i es va presentar i registrar al Parlament de Catalunya el 28 d'agost de 2017.
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera.
El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants. A més, és aparador de destacats edificis de l'arquitectura modernista a la ciutat, amb obres de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Enric Sagnier. La Casa Batlló i la Pedrera, situades al passeig, són Patrimoni de la Humanitat.
Muriel Casals i Couturier (Avinyó, la Provença, 6 d'abril de 1945 - Barcelona, 14 de febrer de 2016) fou una economista, professora universitària i política catalana. Va ser presidenta d'Òmnium Cultural, i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Se la considerava una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.