The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Vaga feminista del 8 de març de 2018
La Vaga feminista del 8 de març de 2018 és una convocatòria de vaga general a l'estat espanyol impulsada per la Comissió 8 de Març, un grup integrat per un conjunt de col·lectius feministes, que compta amb el suport del moviment sindical a diferents nivells. S'anomena vaga feminista perquè a banda de ser una vaga laboral i estudiantil també fa una crida de vaga en d'altres dimensions com les cures, el treball domèstic i el consum, on sovint són les dones qui realitzen majoritàriament aquestes tasques. En general, les convocants volen demostrar "que sense nosaltres el món s'atura".
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.
Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, (Aracataca, 6 de març del 1927 - Ciutat de Mèxic, 17 d'abril del 2014) va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. Era conegut familiarment com Gabito (hipocorístic guajiro de Gabriel), des que el seu company del diari de Bogotà El Espectador, José Salgar, va començar a anomenar-lo Gabo. El 1958 es va casar amb Mercedes Barcha, amb qui va tenir dos fills, Rodrigo i Gonzalo.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Josep Lluís Trapero Álvarez (Badalona, 1965) és un major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos. Fou el cap del cos de Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017 (fins a abril de 2017 en tant comissari en cap i a partir d'aleshores fins al seu cessament en la seva nova categoria de major). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Dia Internacional de les Dones
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l'àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda, segons la Generalitat de Catalunya. Segons el govern espanyol el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'Article 155 de la Constitució. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura des del 5 de juliol de 2017 fins al 28 d'octubre de 2017 en substitució de Santi Vila. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui. Puig va assumir el càrrec de director general de Cultura Popular dins del departament de Cultura el 2011, càrrec que va mantenir fins al seu nomenament com a conseller.
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975) és una politòloga i política catalana, actual consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. càrrec del que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d'avui.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català associat al Partit Demòcrata, actual conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. També és diputat al Parlament de Catalunya i fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016.
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955), lingüista, activista i política catalana, va ser presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). És diputada al Parlament des de 2015, va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007) i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015).
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978). Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.
Albano Dante Fachin Pozzi (Bahía Blanca, 22 d'abril de 1976) és un polític català d'origen argentí, diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura. Activista contra la corrupció sanitària, és membre de Procés Constituent a Catalunya. Entre juliol de 2016 i novembre de 2017 fou Secretari General de Podem Catalunya.
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. El 2017 Òmnium Cultural té més de 90.000 socis distribuïts en 40 seus territorials. També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu malnom Valtònyc, és un raper mallorquí. Va ser detingut el 23 agost de 2012 per la Policia Nacional acusat d'enaltiment al terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per l'Audiència Nacional.
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés.
Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 15 de febrer de 1963) és un periodista català. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix i presenta a Més 324 del canal informatiu 3/24. Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta.
La pirateria marítima és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer. Un pirata és una persona que practica la pirateria. Tanmateix, els pirates no es limitaven només als pillatges de vaixell, sinó que de vegades atacaven petites ciutats costaneres.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.
El Círculo Ecuestre és una societat fundada el 26 de novembre de 1856 en un pis de la ronda de Sant Pau de Barcelona per un grup de barcelonins enamorats de l'hípica. Va tenir la primera seu molt a prop d'un picador, on s'impartien cursos d'equitació tant per a homes com per a dones. El seu primer president va ser Jaume Pla, el qual també presidí el Cercle del Liceu, i els 51 socis inicials van rebre la categoria de fundadors.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català. Va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, El Temps i La Vanguardia, i a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE; va recuperar El be negre amb potes rosses; va possibilitar Ajoblanco, va dirigir Solidaridad Obrera i va participar a Catalunya Ràdio des de la seva fundació amb programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico i El mínim esforç.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica. Amb la denominació de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
Adrià Ciurana Geli (Figueres 21 d'agost del 1985 - 3 de març del 2018) va ser un artista figuerenc. Segons paraules del crític d'art Eudald Camps, Adrià Ciurana era "un ésser naturalment creatiu: no feia d'artista, era artista, havia de ser artista per força, no tenia alternativa" Llicenciat en Belles Arts, especialitat pintura, per la Universitat de Barcelona. Ciurana havia estudiat, anys abans, a l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres i, als 18 anys, ja havia donat a conèixer el seu talent amb un tast d'allò que li passava pel cap.
L'ARA és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya—. L'ARA ha estat pioner a Catalunya en el desenvolupament de subscripcions digitals i cobrament per continguts "online". A l'abril de 2017, va obtenir 1.285.000 usuaris únics, segons Comscore, cosa que el situa com a líder de la premsa digital en català.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Marie Skłodowska Curie ( ? i escolteu-ne la pronunciació en polonès) nascuda Maria Salomea Skłodowska AFI /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/ (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella va ser la primera a emprar el terme radioactivitat. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat.
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, que limita al nord amb Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest, creuant l'Estret de Bering.
Ramon Muntaner (Peralada, 1265- Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca. Eminentment conegut per ser el redactor d'una de les quatre grans cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d'Aragó. També fou camarlenc de Jaume III de Mallorca, batlle d'Eivissa i capità d'almogàvers.
El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista. El moviment feminista actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l'acció mitjançant la teoria i l'acció per mitjà de la pràctica. La teoria feminista, al llarg de les seves diferents onades, és el conjunt de ciències sobretot socials (com la psicologia o l'economia) i naturals (com la biologia o la medicina) revisitades o estudiades des d'un punt de vista crític pel que fa al feminisme.
Santiago Vila i Vicente, més conegut com a Santi Vila, (Granollers, 15 de març de 1973) és un historiador i polític català militant del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2006-2013), alcalde de Figueres (2007-2012), conseller de Territori i Sostenibilitat (2012-2016), conseller de Cultura (2016-2017) i conseller d'Empresa i Coneixement (2017). Defensa el liberalisme de base progressista, i es defineix a si mateix com a catalanista no nacionalista, de perfil moderat i pactista.
Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol del 1907 - 13 de juliol del 1954), va ser una reconeguda pintora mexicana. La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX.
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, el Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català que és conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana. Josep Pla escrigué que Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible.
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut.
Luz Casal, nom artístic de María Luz Casal Paz (Boimorto, La Corunya, 11 de novembre de 1958) és una cantant gallega, de pop-rock, balades i boleros. Va créixer a Astúries, on es va traslladar amb la seva família quan tenia sis mesos. Allà va estudiar piano, solfeig i cant, i a Gijón hi va fer la seva primera actuació.
Twitter (pronunciat en anglès [ˈtwɪɾɹ̩] o ['twɪtəʳ]) és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twidroid, Twitterrific, Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck. La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món. Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Supercopa de Catalunya de futbol
La Supercopa de Catalunya de futbol és un trofeu que fou creat per la Federació Catalana de Futbol l'any 2012 amb la intenció de tenir dos trofeus de futbol de prestigi a Catalunya; la Copa Catalunya i la mateixa Supercopa. Creant així un nou model de repartiment de partits per tal de donar més reconeixement als clubs més petits: Supercopa: Final disputada entre tots els equips militants a la Primera divisió espanyola de futbol. Copa de Catalunya: Campionat que es disputen tots els altres equips de Catalunya.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017. Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment.
El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els 948 municipis de la comunitat autònoma de Catalunya ordenats alfabèticament:
El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia). En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa recognoscibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi. A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península Ibèrica.
Maria Pasqual (Mollerussa, Pla d'Urgell, 19 de juliol de 1984) és una actriu porno, escriptora i model catalana, coneguda pel seu nom artístic de María Lapiedra. Llicenciada en filologia catalana amb matrícula d'honor, va assolir la fama gràcies a les seves aparicions als programes del cor DEC (Antena 3) i, més tard a Sálvame (Telecinco), Des de 2009 s'ha dedicat a l'emprenedoria de projectes relacionats amb l'erotisme: llibres, pel·lícules, pàgines web de shows eròtics, i un videoblog a YouTube.
El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.
Vox és un partit polític espanyol, fundat el 2013 i adscrit a la dreta, encara que ha estat qualificat per alguns mitjans de comunicació i crítics com d'extrema dreta. Està liderat per Santiago Abascal. Defensa el liberalisme econòmic, la democràcia cristiana, la monarquia, la unitat d'Espanya i l'estat centralitzat, els valors de la família tradicional i està en contra de l'avortament.
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.
«Pirata o pirateria» té aquests significats: Biologia: pirata (aranya), gènere d'aranyes. Dret: qui practica la pirateria Pirateria marítima, atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament pirates barbarescos Pirateria marítima moderna Pirateria aèria Pirata informàtic, àvid entusiasta informàtic.
La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. D'aquesta manera, s'agrupen els elements en: 4 blocs segons les seves configuracions electròniques (bloc s, bloc p, bloc d i bloc f), 7 períodes (fileres), 18 grups o famílies (columnes), amb propietats físiques i químiques molt similars (per exemple: grup dels halògens, grup dels gasos nobles...), 10 sèries o grups d'elements amb propietats semblants però més generals que les famílies. La primera taula periòdica fou concebuda pel químic rus Dmitri Mendeléiev el 1869 i per l'alemany Julius Lothar von Meyer el 1870 de manera independent.
Llista de personatges de Merlí
La sèrie catalana Merlí té un repartiment que es pot dividir en tres grans grups: alumnes, professors i família.
El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 574.673 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
Regles d'apostrofació del català
El català segueix unes regles d'apostrofació que serveixen per determinar si cal apostrofar un article, preposició o pronom si el mot que el segueix o precedeix comença o acaba en vocal, respectivament.
En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos. En l'ésser humà consta dels següents òrgans: La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar.
La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.