The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat. La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes. També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fructuós, que té la seva diada el dia 21, i sant Vicenç màrtir, el dia 22.
El crac és una sèrie de televisió catalana (TV3) que protagonitza i dirigeix l'actor Joel Joan estrenada el 29 de setembre de 2014 a TV3. Hi actuen actors com Joel Joan, que fa d'ell mateix; Roger Coma, que fa d'ell mateix; Assumpta Serna, que fa de Kitti Fullola; Miki Esparbé, que fa de Nico Carrillo.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït, actualment, com a comunitat autònoma d'Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 531.510 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho tant de la comunitat autònoma com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya i de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Catalunya en Miniatura és un parc temàtic situat a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). Va ser inaugurat l'any 1983 i és un dels parcs en miniatura més grans del món i el més extens dels 14 complexos de reproduccions en miniatura existents a Europa. Compta amb 147 maquetes d'edificis de Catalunya i de totes les obres rellevants d'Antoni Gaudí.
Dilluns trist—Blue Monday en anglès— és una data senyalada com la més trista de l'any i que es localitza el tercer dilluns de l'any. Fou una afirmació feta el 2005 per un psicòleg d'Anglaterra anomenat Cliff Arnall basant-se en una fórmula que considerava diversos factors com el clima i altres, a més que era un treball pagat per a un agència de viatges. El propi autor ja afirmava que era una afirmació falsa, a més que ja ha sigut refutada posteriorment per altres investigadors.
El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany. Ni els bronzes moderns ni els antics contenen només aquests dos metalls. El bronze és més resistent i dur que qualsevol altre aliatge comú, excepte l'acer, que el supera en resistència a la corrosió i facilitat de lubricació.
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro. Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial.
Un videojoc és un joc electrònic que es juga a un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics. Els videojocs són de vegades qualificats com una forma d'art i, tot i que aquest és un tema controvertit, cada dia estan més acceptats com a part de la cultura. Els sistemes electrònics que s'utilitzen per jugar a videojocs són coneguts popularment com a plataformes i poden ser des d'una computadora a un artefacte especialment creat per a això, com les videoconsoles o les màquines recreatives, passant per telèfons mòbils (smartphones) i altres dispositius electrònics.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a ser creada, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
La pau es defineix com l'estat en què la societat no està ni en violència, ni en guerra. La paraula pau deriva del llatí "pax" i generalment es defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil·litat o quietud, i en sentit oposat com absència d'inquietud, violència o guerra. Des del punt de vista del dret internacional, com a instrument d'endegament de les relacions internacionals i canal de racionalització del poder polític dels estats, el dret internacional té entre els seus valors fonamentals la pau i per tant estableix com a principi jurídic fonamental la prohibició de l'ús de la força armada.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.
Festes de Sant Antoni de Sa Pobla
La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla, es troba documentada des de 1365 i té un fort arrelament popular. Les festes se celebren en honor del sant titular de la parròquia, creada pel rei Sanç I de Mallorca l'any 1315, tot i que la primera referència sobre aquesta titularitat no es documenta fins a l'any 1323, encara que possiblement ho era des dels inicis. La causa s'ha de cercar en el fet que Sant Antoni era el patró dels animals i durant l'edat mitjana l'economia poblera era eminentment ramadera a causa de les pastures, aleshores comunals, que procuraven la Marjal i l'Albufera de Mallorca.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres l'estat constituït per Catalunya quan s'ha dotat dels mecanismes de decisió de la seva forma política de ser. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en cinc ocasions: al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641, al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau i al segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins aquesta voluntat divulgativa va escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica.
L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur. No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.
L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi. A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península Ibèrica.
El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC, amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat; constituïda per poblacions d'origen nord-africà, s'hi van afegir pobles semites procedents de la regió de Síria i Palestina, libis vinguts de l'oest i individus de Núbia, que van descendir Nil avall.
Per canvi climàtic s'entén un canvi de clima atribuït directament o indirecta a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables. No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal.
Julià Peiró (Ripoll, 1938 - 6 de maig de 2016) fou un periodista, escriptor i fotògraf conegut pels programes de televisió «La casa dels famosos» i per les seves cròniques nocturnes en els primers telenotícies de TV3, als anys 80. Va mostrar les interioritats dels personatges més coneguts dels anys 80 i 90 com Sara Montiel, Xavier Cugat o Bárbara Rey i va fer reportatges de moda, cultura i entrevistes. També va presentar al Punt Avui TV el programa «Viure cada dia», sobre la gastronomia, cultura i el comerç a Catalunya.
Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals, i són un conjunt de celebracions que es celebren arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”.
Martin Luther King va néixer a Atlanta el 15 de gener del 1929 i, a més de ser un famós clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau del 1964. Així doncs, fou un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils dels anys seixanta. Morí assassinat el 4 d'abril del 1968 a Memphis, Tennessee.
L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme.
Howard Hughes (24 de desembre de 1905 a Humble, Texas – 5 d'abril de 1976, Houston) va ser un magnat, aviador i enginyer estatunidenc. Des de la seva infantesa somiava ser pilot, productor de cinema i golfista. Excepte en això últim, va tenir èxit en tota la resta, destacant en gran manera com aviador, enginyer aeronàutic, empresari i productor de cinema, destacant les pel·lícules The Racket (1928), Hell's Angels ([1930), Scarface (1932) i The Outlaw (1943).
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.
Prehistòria (llatí, præ = abans grec, ιστορία = història) és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originalment el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se a l'Anglès per Daniel Wilson el 1851.
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Pertany a l'àmbit de les Comarques Gironines. La ciutat es troba a la confluència de quatre rius: el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants, a una altitud de 75 m sobre el nivell del mar.
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, que és el constituent majoritari de la pluja, mars, llacs, rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,…). L'aigua pura es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació.
Reina Victòria del Regne Unit (Londres 1819 - Palau d'Osborne a l'Illa de Wight 1901). Reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda entre el 1837 i el 1901, i emperadriu de l'Índia entre el 1876 i el 1901. El seu regnat, que fou el més llarg de la història de les illes britàniques, marcà una època en la vida quotidiana de la població i de tot el llarg segle XIX britànic, el victorianisme.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte.
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona,comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars.
El carbó és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies al fet que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i així hom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita.
La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
L'antiga Grècia o Grècia clàssica és el període de la història de Grècia que abasta gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.
Les fonts d'energia són elaboracions naturals més o menys complexes de les quals l'ésser humà pot extreure energia per realitzar un determinat treball o obtenir alguna utilitat. Per exemple el vent, l'aigua i el sol, entre d'altres. Des de molt antic s'han anat descobrint i utilitzant fonts d'energia molt diverses, que han anat variant en funció del desenvolupament tecnològic al qual s'ha arribat en cada època històrica.
Els Estats Units d'Amèrica (abreujat EUA; en anglès: United States of America, abreujat USA) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, que limita al nord amb el Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent.
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia). En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa recognoscibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht l'1 de novembre de 1993, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.
L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
Els Premis Gaudí són uns guardons atorgats per l'Acadèmia del Cinema Català que reconeixen les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l'any. El trofeu ha estat dissenyat per Montse Ribé i està inspirat en les xemeneies de la Pedrera, una de les obres més reconegudes del singular arquitecte Antoni Gaudí. Aquests premis substitueixen als Premis Barcelona, creats el 2002.
El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants. En l'època dels antics romans s'obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llatí), d'on prové el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, és el genitiu de Cyprus, més tard la paraula cyprium es va escurçar per quedar сuprum i d'aquí ha evolucionat al coure en català. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i de brillantor metàl·lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat.
La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec o el Felibrige a Occitània.
La fusta o el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotròpic. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina, i petites proporcions de sucres, midó i proteïnes.
El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle XIX quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle XVII, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.
L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim.
El cervell és un òrgan de la part avantsuperior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats. Alguns animals com les meduses o les estrelles de mar tenen, en canvi, un sistema nerviós descentralitzat sense cervell, i d'altres, com les esponges, no tenen cap sistema, de manera que distribueixen aquesta funció supervisora entre diferents ganglis. En molts animals el cervell es troba dins el cap; d'aquí el nom d'encèfal (en grec, encefalon).
Regles d'apostrofació del català
El català segueix unes regles d'apostrofació que serveixen per determinar si cal apostrofar un article, preposició o pronom si el mot que el segueix o precedeix comença o acaba en vocal, respectivament.
L'alumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13. És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre (8,13% d'abundància). La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica.
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls cap al 4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.
Steven Paul Jobs (San Francisco, Califòrnia, 24 de febrer de 1955 – Los Angeles, Califòrnia, 5 d'octubre de 2011), més conegut com a Steve Jobs, va ser un empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company. Va fundar Apple el 1976 juntament amb Steve Wozniak, en fabricar plegats el primitiu però trenca-motlles Apple I al garatge de casa seva. Molt ràpidament i afavorit per l'èxit del seu Apple II, Jobs va obtenir una gran rellevància pública, i fou portada de Time Magazine el 1981.
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.
Els numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes. Existeixen diferents tipus de numerals en català: cardinals, ordinals, multiplicadors, partitius i col·lectius (si bé molts d'aquests no són determinants sinó substantius que expressen el mateix concepte). Exceptuant aquests darrers, tots els numerals són infinits, com les xifres a què es refereixen.
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els 948 municipis de la comunitat autònoma de Catalunya ordenats alfabèticament:
Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.
La Riera és una telenovel·la de TV3, estrenada el diumenge 10 de gener del 2010, 16 anys justos després de l'estrena de la primera telenovel·la de la cadena, Poblenou, en substitució d'El cor de la ciutat. La Riera porta 8 anys en antena amb 1344 capítols, creada per el dramaturg i guionista televisiu David Plana. El 30 de maig del 2011 (T2), s'arriba el capitol 300.
L'islam (en àrab الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), 'submissió [a Déu]') és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril).
Mohandas Karamchand Gandhi (2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa 'gran ànima'; prové de les formes del sànscrit maha -'gran' i atma -'ànima'). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj britànic mitjançant l'ús de la no-violència.
Dia Escolar de la No-violència i la Pau
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del segle vi aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen en els límits geogràfics precisos ni en l'enumeració de pobles concrets, sembla que la llengua és el criteri fonamental que els identificava com a ibers, atès que les inscripcions en llengua ibèrica apareixen, a grans trets, en el territori que les fonts clàssiques assignen als ibers: la zona costanera que va des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins a Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir. El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que, a vegades, comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.
El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern.
La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Segons si es refereix al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament. Per a l'estudi del clima se sol analitzar durant un període mínim de trenta anys els elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressió, els vents, les precipitacions, etc.
Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gassos interiors que l'empenten. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.
Els peixos són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia. El grup dels peixos és un tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre de major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes.
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries. N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món, que es distribueixen en tres infraclasses: els prototeris (Prototheria), que es caracteritzen per pondre ous, els metateris (Metatheria) i els euteris (Eutheria), que inclouen els humans. La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30–40 mm i 2 g) fins a l'enorme balena blava (33 m i 181 t).
L'atmosfera terrestre és la capa fina de gasos que envolten el planeta terra i que es manté retinguda gràcies a la força de la gravetat de la Terra. La seva composició única, que inclou compostos com l'oxigen i el diòxid de carboni que sustenten els processos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar. Entre els gasos presents, destaquen amb aproximadament quatre cinquenes parts el nitrogen, amb una cinquena part l'oxigen, i amb quantitats més petites altres gasos (argó=0,9% diòxid de carboni=0,03%, etc.).
El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.
Vincent Willem Van Gogh (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos. A més, deixà 800 cartes, 650 d'aquestes adreçades al seu germà petit, Theo van Gogh. La figura central, en la vida de Van Gogh, fou aquest seu germà, que contínuament i desinteressadament li donà suport financer.
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té nou milions de parlants; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.
El reciclatge és l'acció de reprocessament de parts o elements d'un article, tecnologia, o aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser reutilitzat. Les fases bàsiques del reciclatge són la utilització dels residus, el seu procés o la fabricació a altres productes, els quals podran ser reciclats ells mateixos. Materials que acostumen a ser reciclats són el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plàstic.
Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic. Els minerals es caracteritzen per formar una estructura cristal·lina és a dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants. El terme "mineral" té en compte no només la composició química del material sinó també la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents.