The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Bernat Dedéu Pastor (Barcelona, 10 d'abril del 1979) és un filòsof i escriptor català. Treballa com a comentarista en diversos mitjans i com a professor a Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 2003, va continuar els seus estudis amb un màster a la New School For Social Research, als Estats Units.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum celebrat l'u d'octubre de 2017. Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern del Regne d'Espanya s'hi oposà.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït, actualment, com a comunitat autònoma d'Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (en rus: Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917. Nascut a Ust-Kamenogorsk, stanitsa Karkaralinskia (станица Каркаралинская), en una família cosaca de Semiretxie, es desenvolupà com a militar de professió en l'exèrcit de l'Imperi Rus. Durant el 1890 i 1904 encapçalà diverses expedicions a Xinjiang, Afganistan i Iran i va adquirir coneixements en diversos idiomes centroasiàtics.
Associació Llatinoamericana d'Integració
L'Associació Llatinoamericana d'Integració o ALADI (castellà: Asociación Latinoamericana de Integración, portuguès: Associação Latino-Americana de Integração) és un organisme internacional integrat per 14 països d'Amèrica Llatina, amb seu a Montevideo, Uruguai. És un bloc econòmic internacional llatinoamericà. Qualsevol país de la regió pot demanar admissió.
Charlie Brown és el personatge principal de la tira còmica —i la seva posterior entrada en el camp de l'animació de la mà de Bill Melendez— coneguda pel nom de Peanuts, creada per Charles Schulz (1922-2000). El primer esment escrit del nom de Charlie Brown data del 30 de maig del 1948, a l'àlbum Li'l Folks del mateix autor. Va fer el seu debut oficial a la sèrie Peanuts el 2 d'octubre del 1950.
Mochlodon suessi és una espècie de dinosaure iguanodont que va viure al Cretaci superior. En un principi es va pensar que es tractava d'una espècie d'Iguanodon, però més tard fou emplaçat en el gènere Rhabdodon. Recentment, amb la descripció de Zalmoxes, fou provisionalment col·locat en un gènere separat.
Netscape Navigator és un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic quan es trobava al NCSA (Centre Nacional d'Aplicacions per Supercomputadors) de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. El seu nom clau, Mozilla sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinació de Mosaic, el seu 'pare', i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.
Enric Vila i Delclòs (Barcelona, 1972) és un escriptor i periodista català. Llicenciat en Història Contemporània i doctorat en Periodisme, ha publicat, entre d'altres, el llibre entrevista Què pensa Heribert Barrera (2001), l'assaig Néstor Luján: el rostre o la màscara (2003), la biografia Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs (2006), el llibre de records de Macià Alavedra Entre la vida i la política (2007), El nostre heroi, Josep Pla (2009) i Londres-París-Barcelona: Viatge al cor de la tempesta (2014), una barreja de dietari, assaig i novel·la. A més, escriu al diari El Punt Avui, a la revista Sàpiens i al seu blog Dietari a destemps.
Consulta sobre la independència de Catalunya
La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014. La consulta, inclosa en el marc d'un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya, està formada per una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?». L'anunci de la convocatòria d'aquesta consulta la dugué a terme el president Artur Mas, el 14 d'octubre de 2014 des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs pudʒðə'mon i kazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, actual president de la Generalitat de Catalunya i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT). Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup. En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.
Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) és un polític català del Partit Popular Català, exmilitant d'Unió Democràtica de Catalunya. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Professor d'Economia i Estructures Organitzatives a la UPC (1987-1988), i de l'Escola Superior de Turisme (1987-1989). Delegat Territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a Girona (1991-1995).
Marcela Topor (Iași, 1977 o 1978) és una periodista d'origen romanès, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. És llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Bucarest. Dirigeix Catalonia Today, un diari en anglès vinculat des dels orígens amb el grup El Punt Avui.
La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El cos té actualment 16.869 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials.
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.
L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968. Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en temps de la dictadura espanyola del General Franco i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se d'Espanya i França, per aconseguir la independència.
Declaració unilateral d'independència
Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.
Aiguaviva és un municipi català de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona. També s'anomena Aiguaviva de la Selva per diferenciar-la d'Aiguaviva de Bergantes al Matarranya, tot i que el IEC defensa la forma artificial i sense fonaments històrics Aiguaviva de Gironès. Hi destaca la Casa dels Templers, Bé Cultural d'Interés Nacional.
La Guàrdia Civil, popularment anomenada «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya. És un institut armat de naturalesa militar que forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Com a Cos de Seguretat de l'Estat, la Constitució, en el seu article 104, li fixa la missió primordial de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats dels espanyols i garantir la seguretat ciutadana, sota la dependència del Govern d'Espanya.
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és un empresari català que actualment presideix Òmnium Cultural. És soci d'Òmnium Cultural des de 1996, entitat en què ocupà els càrrecs de tresorer i vicepresident segon i de la qual, el 19 de desembre de 2015, va ser-ne escollit president en substitució de Quim Torra. Viu a Sabadell i és el fundador i director general d'Aranow Packaging Machinery, membre del Centre Metal·lúrgic i patró fundador de la fundació privada d’empresaris FemCAT. Fill de mare murciana i pare badaloní, és soci de diverses entitats o projectes, com el casal Can Capablanca de Sabadell o la cooperativa Coop 57.
El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats. A Espanya es fa cada deu anys des de l'any 1900. Posteriorment s'endarrereix un any i coincideix amb tots els anys acabat en 1.
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, filòsof i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, elsingular, crític.cat, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya
La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que "regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya". També estableix que "el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliure i democràticament, la seva condició política" i que "el Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya". La llei argumenta que és el resultat del mandat sorgit de les eleccions del setembre de 2015 i del trencament del pacte polític establert amb Constitució del Regne d'Espanya de 1978 arran de la sentència de l'estatut de 2010.
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, més coneguda com a Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid 10 de juny de 1971), política i jurista castellano-lleonesa, és l'actual vicepresidenta del Govern d'Espanya (des de 2011) i ministra de la Presidència i per les Administracions Territorials d'Espanya (des de 2016), en el Consell de Ministres del president Mariano Rajoy. És membre del Partit Popular i diputada al Congrés dels Diputats espanyol des de 2004 on va ser portaveu del Grup Parlamentari Popular (2008-2011). Va ser ministra de la Presidència i portaveu del Govern d'Espanya (2011-2016).
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té nou milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, es parlada per quatre milions de parlants (29% de la població del territori lingüístic), repartits 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé l'identifiqui com una variant xovinista del socialisme d'Estat.
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en cinc ocasions: al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641, al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau i al segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. És l'actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 per la candidatura independentista Junts pel Sí i també ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geohistòrica, cultural i lingüística de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com les Columbretes i l'illa de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).
L'Independentisme català és el corrent polític, derivat del nacionalisme català, que propugna la independència de Catalunya, o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions. L'independentisme català basa les seves tesis sobre el principi que Catalunya és una nació, al·ludint a una diversitat d'arguments, que, sense entrar en els matisos de cada grup ideològic, tenen una base comuna en el dret a l'autogovern ple, l'autogestió financera, la capacitat de decidir sobre el model socioeconòmic, la defensa de la cultura i la llengua catalanes, la preservació del dret civil català, alhora que també la poden motivar sentiments de pertinença o motius històrics. Aquests motius diversos es desgranen en un seguit d'anàlisis segons els diferents corrents ideològics, i mostren els avantatges que Catalunya esdevingui un estat independent.
Una vaga general és una acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, consistent en deixar de treballar i manifestar-se al carrer per a aconseguir un objectiu econòmic o polític. A finals del segle XIX i començaments del segle XX van ser molt comunes perquè els moviments sindicals tenien una gran influència a nivell internacional. Les vagues generals van ser freqüents a Espanya durant les primeres dècades del segle XX organitzades per moviments anarquistes.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho tant de la comunitat autònoma com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya i de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) és un analista i polític català, actual conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015, on es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura independentista de Junts pel Sí.
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.
Helena Rakòsnik i Tomé (4 de març de 1957) és una mestra i funcionària catalana, esposa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, conegut a un casament d'uns amics el 1979 i casats tres anys més tard. Amb orígens familiars txecs, catalans i de la resta d'Espanya, Helena Rakòsnik va treballar fins al 1985 com a mestra d'una escola a Barcelona però l'any 1985 va començar a treballar en l'àrea de màrqueting i comunicació de TMB, on actualment segueix treballant.
El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.
Donec perficiam és un lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705, 3 de maig, iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», fins a aconseguir la victòria final.
Amb una població estimada de 7 milions d'habitants (2006), la comunitat autònoma de Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, té una població estimada d'1,6 milions (2006), i és la segona més poblada d'Espanya i la desena de la Unió Europea. La seva àrea metropolitana, integrada per 36 municipis, té una població de 3,2 milions d'habitants; la regió urbana de Barcelona, que inclou l'àrea d'influència de la ciutat, té una població estimada de 5,3 milions d'habitants.
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya. Les eleccions se celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatòria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern.
El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 1955) és una lingüista i activista política catalana. És presidenta del Parlament de Catalunya, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015. És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.
Un estel, estrela o estrella, i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidrostàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després la irradia cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per a algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. La CUP es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
El Cara al sol és l'himne de la Falange Española de las JONS. Fou compost l'any 1936 per José Antonio Primo de Rivera junt amb Agustín de Foxá i altres membres de la direcció del partit amb música del compositor basc Juan Tellería. Arran del final de la Guerra civil espanyola, va esdevenir un himne oficial franquista junt amb la Marxa Reial i la Marxa d'Oriamendi.
Junts pel Sí (JxSí) és una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. També compta amb la participació de Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Altres agrupacions de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate, i partits polítics com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Els Verds - Alternativa Verda, donen suport a aquesta candidatura, però també a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals. Generalment els referèndums es presenten com una o més preguntes amb dues respostes (sí o no) sobre el tema. L'exercici del poder legislatiu, en les democràcies parlamentàries, usualment és delegat en les cambres parlamentàries per una qüestió pràctica.
Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
El referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat per les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006. El referèndum de ratificació fou convocat pel president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, el 18 de maig de 2006, pocs dies després del cessament dels consellers d'Esquerra Republicana de Catalunya del Govern. Tingué la següent pregunta, redactada en les dues llengües oficials del país: «Aproveu el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya?».
El despotisme il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb el lema de "tot per al poble, però sense el poble". L'edat mitjana va suposar per a Europa un gran avenç pel que fa a la creació d'organismes de participació que van rebre un nom concret depenent del país, el parlament a Anglaterra, les dietes a Alemanya, els consells a França i les corts a la corona d'Aragó. Posteriorment, però, alguns reis van anar retirant el poder que havien rebut aquestes institucions i algunes d'aquestes van esdevenir merament nominals.
Vegeu també: Filtració de documents diplomàtics dels Estats Units Julian Paul Hawkins, més conegut com a Julian Paul Assange (/əˈsɒnʒ/), (Townsville, 3 de juliol de 1971) és un informàtic i activista polític australià, que fundà WikiLeaks l'any 2006. Ha rebut premis i reconeixements com el Sam Adams Award i el Martha Gellhorn Prize for Journalism.
Ester Quintana és una barcelonina que va perdre un ull per un impacte en la manifestació de Barcelona de la vaga general de 14 de novembre de 2012 i sosté que la seva lesió va ser producte del llançament d'un projectil per part dels Mossos d'Esquadra. Quintana afirma que va ser professora d'informàtica, gestora d'activitats culturals, i va portar un bar-cafeteria en un centre cívic i que en el moment del cas estava a l'atur.
Història dels Mossos d'Esquadra
La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del segle XVIII, ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers (quan no eren una mateixa cosa). Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876.
Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) és una política catalana, alcaldessa de Barcelona des del 13 de juny de 2015. Va ser la cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) entre 2008 i 2013, després d'una dècada mobilitzant-se pel dret a l'habitatge i amb el moviment antiglobalització, compaginant-ho amb la seva feina a l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona. És la cara visible de Barcelona en Comú, que va ser la candidatura més votada a Barcelona a les eleccions locals de 2015.
Núria Marín Martínez (l'Hospitalet de Llobregat, 26 de desembre de 1963) és alcaldessa de l'Hospitalet des del 19 d'abril de 2008. Va arribar al càrrec quan Celestino Corbacho va ser designat ministre de Treball i Immigració, i es convertí en la primera dona que ocupa aquest càrrec a la ciutat. Es va presentar com a cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions municipals espanyoles de 2011.
Lidia Falcón O'Neill (Madrid, 1935) és una advocada i periodista feminista. Ha fundat les revistes Vindicación Feminista i Poder y Libertad, ha creat el Club Vindicación Feminista, el Partido Feminista de España i la Confederación de Organizaciones Feministas del Estado Español i ha participat en el Tribunal Internacional de Crims contra la Dona de Brussel·les. D'altra banda, també ha estat militant del PSUC. Ha escrit una quarantena de llibres, entre els quals hi ha Cartas a una idiota española, Mujer y poder político i Los nuevos mitos del feminismo.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia.
Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: [maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei]; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016. Fou ministre als governs de José María Aznar en diversos àmbits entre el 1996 i el 2003, i com a vicepresident de l'Executiu del 2000 al 2003. Entre el 2003 i el 2004, quan va ser escollit president del Partit Popular, va exercir el càrrec de secretari general de la formació.
Partit Demòcrata Europeu Català
El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».
La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle XVIII, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els 948 municipis de la comunitat autònoma de Catalunya ordenats alfabèticament:
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) - implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
Un gas lacrimogen és un tipus d'arma química. Els gasos lacrimògens van ser utilitzats durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i en l'actualitat poden arribar a ser disparats contra la població civil per provocar llagrimeig, irritació i ceguesa temporal. Els compostos químics utilitzats més habitualment són el bromur de benzil o el gas CS (clorobenzilidè malononitril).
Sistema electoral de Catalunya
El sistema electoral de Catalunya està establert legalment per la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei orgànica 5/1985 i les seves successives modificacions. La llei del Parlament de Catalunya 3/1982 regulava la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i l'elecció del President de la Generalitat; aquesta llei fou derogada per la llei 13/2008 de 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu, sense que es produïssin canvis pel que fa al procediment d'elecció i convocatòria d'eleccions. La mateixa Constitució preveu que una llei orgànica sigui la que reguli tots els procediments electorals que es realitzin a l'Estat, amb l'excepció de les eleccions autonòmiques que, encara que queden regulades en part per aquesta llei, poden ser regulades també per les lleis electorals pròpies de cada comunitat si així ho estableixen els seus estatuts.
El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social. L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució Francesa el poder polític va començar a estar a les mans de cambres de representants, per la qual cosa era necessari regular el seu sistema d'elecció.
Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran i el més populós amb una població de 78.264 habitants, dels quals 36.138 són de nacionalitat andorrana.
La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.