The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Espanya o Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya, i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT). Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
= Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
Marcela Topor (Vaslui, 8 de setembre de 1976) és una periodista d'origen romanès, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. És llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Bucarest. Dirigeix Catalonia Today, un diari en anglès vinculat des dels orígens amb el grup El Punt Avui.
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat creat per la unió de tots els comtats catalans que estaven sota la jurisdicció del rei Alfons I el Trobador o el Cast des del 1162. Els sobirans del Principat de Catalunya ostenten la dignitat de Comte de Barcelona. Catalunya fou definida inicialment com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus») i la seva definitiva configuració territorial no es completà fins al 1491, amb la incorporació del Comtat de Pallars Sobirà.
Declaració d'Independència de Catalunya
La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. La declaració també disposa l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l'inici del procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant. El document fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d'octubre de 2017, després que el «Sí» a la independència guanyés en el referèndum d'autodeterminació celebrat l'1 del mateix mes.
Llista de diputats del Parlament de Catalunya (XI Legislatura)
La llista de diputats del Parlament de Catalunya de l'onzena legislatura és el conjunt de càrrecs electes que constitueixen el Parlament de Catalunya des de l'octubre de 2015. Els electors de les quatre circumscripcions catalanes varen escollir els 135 diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de 2015. El parlament està compost per un total de 6 candidatures, totes les quals formen grup propi.
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931. Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.
Catalunya Sí que es Pot (acrònim: CSQP) és una coalició d'esquerres integrada per Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo. Es va formar el juliol de 2015 a imatge de la fórmula de Barcelona en Comú per a la ciutat de Barcelona, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i les eleccions generals espanyoles de 2015.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho tant de la República com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geohistòrica, cultural i lingüística de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com les Columbretes i l'illa de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
Santiago Vila i Vicente, més conegut com a Santi Vila, (Granollers, 15 de març de 1973) és un historiador i polític català militant del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2006-2013), alcalde de Figueres (2007-2012), conseller de Territori i Sostenibilitat (2012-2016), conseller de Cultura (2016-2017) i conseller d'Empresa i Coneixement (2017).. Defensa el liberalisme de base progressista.
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 1955) és una lingüista i activista política catalana. És presidenta del Parlament de Catalunya, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015. És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.
Junts pel Sí (JxSí) és una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. També compta amb la participació de Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Altres agrupacions de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate, i partits polítics com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Els Verds - Alternativa Verda, donen suport a aquesta candidatura, però també a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble.
Maria Dolors Sabater i Puig (Badalona, 1960) és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona des del 13 de juny de 2015, la segona en la història de Badalona, després de Maite Arqué. Va encapçalar durant les eleccions de 2015 la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú, que va ser la segona força del consistori, i que gràcies al vot de les forces d'esquerra, i un vot de CDC, va aconseguir esdevenir alcaldessa. Entre les seves atribucions, a banda de l'alcaldia, va conservar els àmbits de seguretat, descentralització, joventut i dona, a més d'esdevenir regidora del districte 4, format pels barris de Llefià i La Salut.
Laia Bonet Rull (Valls, 2 de gener de 1972) és una política del Partit dels Socialistes de Catalunya i professora catalana de Dret (a la Universitat Pompeu Fabra). Pertany a l'ala més catalanista del PSC. Va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya durant la IX legislatura. Exercí de portaveu adjunta primera del grup parlamentari socialista.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, Barcelonès, 1954) és un polític català. Ha estat diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i adscrit al Grup Parlamentari de L'Esquerra Plural. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà de número tres a la llista de la circumscripció de Barcelona de la coalició d'esquerres Catalunya Sí que es Pot, on exercirà de portaveu.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 560.355 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
L'Independentisme català és el corrent polític, derivat del nacionalisme català, que propugna la independència de Catalunya, o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions. L'independentisme català basa les seves tesis sobre el principi que Catalunya és una nació, al·ludint a una diversitat d'arguments, que, sense entrar en els matisos de cada grup ideològic, tenen una base comuna en el dret a l'autogovern ple, l'autogestió financera, la capacitat de decidir sobre el model socioeconòmic, la defensa de la cultura i la llengua catalanes, la preservació del dret civil català, alhora que també la poden motivar sentiments de pertinença o motius històrics. Aquests motius diversos es desgranen en un seguit d'anàlisis segons els diferents corrents ideològics, i mostren els avantatges que Catalunya esdevingui un estat independent.
Llista d'estats independents i territoris dependents
Aquest article és una llista d'estats independents i territoris dependents ordenats alfabèticament, on s'inclouen els estats internacionalment reconeguts i els generalment no reconeguts, però en ambdós casos independents. També s'hi inclouen els territoris habitats dependents (o dependències), així com les àrees especials de sobirania. Els noms dels estats i els territoris estan en català en les seves formes oficials curta i llarga respectivament (per exemple Afganistan i República Islàmica de l'Afganistan).
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat.
La República d'Ossètia del Sud (en osseta: Республикæ Хуссар Ирыстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston, en rus: Республика Южная Осетия, transcrit Respúblika Iuzhnaia Ossetia i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és una república independent de facto dins de Geòrgia. Sota l'esfera de Rússia i dels ossetes del nord, lluita contra el control de Geòrgia des del desmembrament de la Unió Soviètica. La seva separació de Geòrgia no ha estat reconeguda per cap estat malgrat que Ossètia del Sud ha declarat la seva independència.
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa
La llista següent inclou cinquanta-sis estats sobirans, sis dels quals tenen un reconeixement internacional limitat, que estan situats a Europa i/o formen part d'organitzacions europees.
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
Associació Europea de Lliure Comerç
L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). La Convenció de l'AELC se signà el 4 de gener de 1960 a Estocolm per set estats. En l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres (dels quals, només Noruega i Suïssa són membres fundadors).
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El President és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica. Amb la denominació de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica.
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera.
La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.
Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977) és una advocada i política catalana. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha exercit d'advocada, ha estat professora de Dret administratiu a l'Escola de Policia de Catalunya (2003-2007) i directora de l'àmbit de serveis de suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (2007-2011).
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social.
Mirella Cortès i Gès (Sallent, 17 d'agost de 1958) és una política catalana, alcaldessa de Sallent i senadora al Senat d'Espanya en la XI Legislatura. Treballa com a mestra d'ensenyament primari a l'Escola Vedruna i ha treballat en entitats de Sallent com l'Elenc Teatral Sallentí, la Colla Gegantera, el Carrilet i Sallent Decideix. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, a les eleccions municipals espanyoles de 2003 fou escollida alcaldessa de Sallent mercè una coalició amb dues altres forces polítiques.
El Segle XX a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714. La Setmana Tràgica, la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930, la segona república (1931-1939), la guerra civil (1936-1939), el franquisme (1939-1975), la transició (1975-1982) i el govern de Jordi Pujol (1980-2003).
La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a realitat nacional occitana. Amb capital a Vielha, té un govern autònom, el Consell General d'Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzada amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'u d'octubre de 2017. Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment.
Helena Rakòsnik i Tomé (4 de març de 1957) és una mestra i funcionària catalana, esposa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, conegut a un casament d'uns amics el 1979 i casats tres anys més tard. Amb orígens familiars txecs, catalans i de la resta d'Espanya, Helena Rakòsnik va treballar fins al 1985 com a mestra d'una escola a Barcelona però l'any 1985 va començar a treballar en l'àrea de màrqueting i comunicació de TMB, on actualment segueix treballant.
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té nou milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, es parlada per quatre milions de parlants (29% de la població del territori lingüístic), repartits 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
«Catalònia o Catalonia» té aquests significats: Catalònia, nom llatinitzat de Catalunya, país europeu a la costa nord-est de la península Ibèrica (13868) Catalonia, asteroide descobert el 1999 Obres: Homage to Catalonia, novel·la de George Orwell Catalònia, revista de caràcter artístic i literari, publicada a Barcelona entre 1898-1900.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els 948 municipis de la comunitat autònoma de Catalunya ordenats alfabèticament:
Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran i el més populós amb una població de 78.264 habitants, dels quals 36.138 són de nacionalitat andorrana.
El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.
Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República
La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, també coneguda com a Llei de règim jurídic català, és la denominació d'una llei que té per objectiu garantir la seguretat jurídica, així com la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics, durant el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent. L'article 1 del text estableix que «Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social». L'esborrany del document es va fer públic el 29 de desembre de 2016 i es va presentar i registrar al Parlament de Catalunya el 28 d'agost de 2017.
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada en juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
Organització de les Nacions Unides
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té tres observadors permanents: el Vaticà, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina.
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. La capital, i ciutat més important del país, és Hèlsinki.
Convergència Democràtica de Catalunya
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley. La formació és l'antecessora de l'actual Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), partit polític fundat després del darrer congrés de CDC dels dies 8 al 10 de juliol de 2016. Tot i que Convergència ja no té activitat política, el partit segueix existint amb una mínima estructura jurídica lligada al Partit Demòcrata i presidida per l'històric líder convergent, Jacint Borràs.
Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord. Els actes s'inicien amb una marxa cívica que ix des de les torres dels Serrans de la ciutat de València i acaba a la població Santa maria del Puig, monestir des del qual Jaume I va conquerir el 1238 la capital per crear el nou regne. Des del matí i fins a la vesprada se succeïxen actes, parlaments i concerts.
Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent les micronacions) que han durat menys d'un any.
Partit Demòcrata Europeu Català
El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».
Donec perficiam és un lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705, 3 de maig, iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», fins a aconseguir la victòria final.
Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats. També s'admet de manera generalitzada que per a ser un Estat no s'ha de dependre de cap altre Estat ni estar subjecte a cap altra potència. Tot i que en termes abstractes un Estat sobirà pot existir sense que hagi estat reconegut per altres Estats, els Estats no reconeguts sovint troben dificultats per exercir plenament els poders per a participar en els tractats internacionals i en l'establiment de relacions diplomàtiques amb els altres Estats.
Estats membres de la Unió Europea
Un Estat membre de la Unió Europea és un dels vint-i-vuit estats que s'han sumat a la Unió Europea (UE) des de la seva creació l'any 1958 com a Comunitat Econòmica Europea (CEE). A partir dels sis estats membres originals, hi ha hagut sis ampliacions successives en la qual diversos estats s'han incorporat a la Unió, la més gran va ocórrer l'1 de maig de 2004, moment en el qual deu Estats van passar a formar part de la Unió. Amb l'entrada a la Unió de Croàcia el juliol 2013, el nombre actual de membres de la UE se situa en vint-i-vuit.
La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre de 1967) és un polític català, actual president del Partit Popular Català (PPC). Va ser alcalde de Badalona des de 2011 a 2015, any en què serà el candidat del PPC a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Mesa del Parlament de Catalunya
La mesa del Parlament és l'òrgan rector col·legiat del Parlament de Catalunya que representa de manera col·legiada a la cambra a més de gestionar i governar de manera correcta la institució. Està composta per una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries, càrrecs elegits, en votacions separades, pel Ple del Parlament, en el marc de la sessió constitutiva que obre la legislatura. Les funcions més importants de la mesa són: ordenar el treball parlamentari, interpretar el Reglament i dirigir els serveis del Parlament.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. És l'actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 per la candidatura independentista Junts pel Sí i també ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts.
Botifler és el malnom amb què es va titllar a la Corona d'Aragó als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d'aleshores i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és emprat a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya. L'etimologia pel malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes la Casa de Borbó. Acabada la guerra el 1714 el reusenc Ramón Fina documentava en el seu dietari personal que a partir d'aleshores els catalans quedarien «esclaus per sempre» sota el «patrocini» de Felip V, essent governats per botiflers «negres de cor, traïdors a sa pàtria i sanch».
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.
David Minoves i Llucià (Barcelona, 1969) és un polític català. Cursa estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Ciències Polítiques a la UNED. Ha estat il·lustrador independent, tècnic de la Fundació Josep Irla, assessor d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya i Responsable de Nova Ciutadania de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Resolució 155 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 155 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 24 d'agost de 1960, després d'examinar l'aplicació de la República de Xipre per a ser membre de les Nacions Unides, el Consell va recomanar a l'Assemblea general que Xipre fos admesa.