The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT). Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
Marcela Topor (Vaslui, 8 de setembre de 1976) és una periodista d'origen romanès, esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. És llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Bucarest. Dirigeix Catalonia Today, un diari en anglès vinculat des dels orígens amb el grup El Punt Avui.
Francesc Frutos i Gras (Calella, el Maresme, 6 de setembre de 1939) és un polític català que fou Secretari General del Partit Comunista d'Espanya) del 1998 fins al 2009. Fill de pagesos, va treballar al camp fins als 25 anys. Va començar a la política com a sindicalista, a Safa, fàbrica tèxtil de Blanes.
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El President és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
Societat Civil Catalana (SCC) és una plataforma unionista espanyola que es defineix com «un grup de catalans i catalanes que volen contribuir i facilitar la conscienciació i mobilització de les persones que a Catalunya consideren positiu el manteniment d'un vincle sòlid amb la resta d'Espanya i Europa».
Josep Borrell Fontelles (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1947) és un polític català militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que fou ministre d'Obres Públiques i Urbanisme entre 1991 i 1996. L'any 2004 fou escollit president del Parlament Europeu, càrrec que ocupà fins al gener del 2007.
Botifler és el malnom amb què es va titllar a la Corona d'Aragó als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d'aleshores i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és emprat a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya. L'etimologia pel malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes la Casa de Borbó. Acabada la guerra el 1714 el reusenc Ramón Fina documentava en el seu dietari personal que a partir d'aleshores els catalans quedarien «esclaus per sempre» sota el «patrocini» de Felip V, essent governats per botiflers «negres de cor, traïdors a sa pàtria i sanch».
El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, més coneguda com a Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid 10 de juny de 1971), política i jurista castellano-lleonesa, és l'actual vicepresidenta del Govern d'Espanya (des de 2011) i ministra de la Presidència i per les Administracions Territorials d'Espanya (des de 2016), en el Consell de Ministres del president Mariano Rajoy. És membre del Partit Popular i diputada al Congrés dels Diputats espanyol des de 2004 on va ser portaveu del Grup Parlamentari Popular (2008-2011). Va ser ministra de la Presidència i portaveu del Govern d'Espanya (2011-2016).
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
Helena Rakòsnik i Tomé (4 de març de 1957) és una mestra i funcionària catalana, esposa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, conegut a un casament d'uns amics el 1979 i casats tres anys més tard. Amb orígens familiars txecs, catalans i de la resta d'Espanya, Helena Rakòsnik va treballar fins al 1985 com a mestra d'una escola a Barcelona però l'any 1985 va començar a treballar en l'àrea de màrqueting i comunicació de TMB, on actualment segueix treballant.
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord. Els actes s'inicien amb una marxa cívica que ix des de les torres dels Serrans de la ciutat de València i acaba a la població Santa maria del Puig, monestir des del qual Jaume I va conquerir el 1238 la capital per crear el nou regne. Des del matí i fins a la vesprada se succeïxen actes, parlaments i concerts.
Stranger Things és una sèrie nord-americana de ciència-ficció creada per Netflix escrita i dirigida pels germans Matt i Ross Duffer, amb Shawn Levy com a productor executiu. Es va estrenar en Netflix el 15 de juliol del 2016, amb molt bona crítica per part de la premsa especialitzada, que elogien la interpretació, caracterització, ritme, atmosfera i el clar homenatge al Hollywood dels anys 80, amb clares referències a treballs de Steven Spielberg, John Carpenter, Stephen King, Rob Reiner i George Lucas. La història ens situa en Indiana durant els anys 80, on un noi de 12 anys desapareix misteriosament.
Declaració d'Independència de Catalunya
La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. La declaració també disposa l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l'inici del procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant. El document fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d'octubre de 2017, després que el «Sí» a la independència guanyés en el referèndum d'autodeterminació celebrat l'1 del mateix mes.
Ruth Jiménez Moreno (Mollet del Vallès, 9 de maig del 1977) és una presentadora de televisió. És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull de Barcelona) i té la carrera de piano. Va començar la seva carrera televisiva a cadenes locals: primer a Canal Cent (televisió local de Mollet, Sant Fost i Martorelles), on va fer diverses feines, i després presentant informatius a Barcelona TV. Entre el 2001 i el 2005 va fer de reportera i presentadora a diversos programes de TV3: primer a Fes-t’ho mirar, més endavant al concurs setmanal Qui corre, vola i finalment a l'espai En directe.
La clau de la Sarah (títol original en francès, Elle s'appelait Sarah) és una pel·lícula francesa de 2010 dirigida per Gilles Paquet-Brenner i protagonitzada per Kristin Scott Thomas. La història, basada en el best-seller del mateix nom de Tatiana de Rosnay, relata el canvi radical que es produeix en la vida de la periodista Julia Jarmond quan se li encarrega un article sobre el seixantè aniversari de la Batuda del Velòdrom d'Hivern, en la qual milers de jueus van ser arrestats per la policia francesa, entre ells, Sarah Starzynski i la seva família.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic de Espanya. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Aquest procés per la independència, que no va complir cap garantia mínima ni els estàndards internacionals ,va ser il·legal i sense efecte segons el mateix Estatut d'Autonomia de Catalunya i suspès pel Tribunal Constitucional.
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat creat per la unió de tots els comtats catalans que estaven sota la jurisdicció del rei Alfons I el Trobador o el Cast des del 1162. Els sobirans del Principat de Catalunya ostenten la dignitat de Comte de Barcelona. Catalunya fou definida inicialment com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus») i la seva definitiva configuració territorial no es completà fins al 1491, amb la incorporació del Comtat de Pallars Sobirà.
El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts.
Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geohistòrica, cultural i lingüística de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com les Columbretes i l'illa de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda, segons la Generalitat de Catalunya. Segons la legalitat espanyola el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'Article 155 de la Constitució. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011.
Alfred-Maurice de Zayas (31 de maig de 1947, l'Havana, Cuba) és un advocat dels EUA, escriptor, historiador, expert en el camp dels drets humans. El 23 de març de 2012, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el nomenà expert independent en pro de la promoció d'un ordre internacional democràtic i equitatiu. Actualment, és professor de dret internacional a l'Escola de Diplomàcia de Ginebra, alhora que du a terme el seu mandat global com a expert independent de les Nacions Unides per a la Promoció d’un Ordre Democràtic Internacional.
Marc Cartes i Ivern (Andorra la Vella, 12 de setembre de 1970) és un actor de cinema, teatre i televisió andorrà. Entre 1980 i 1987 va formar part de la companyia teatral Els Emprius. Va iniciar la seva carrera artística amb la participació en la pel·lícula No et tallis ni un pèl (1992), i començà a ser conegut entre el públic català arran dels papers de protagonista a diverses sèries de Televisió de Catalunya.
Llista de proves de l'atletisme
Aquí podeu trobar una llista de proves (curses, salts, llançaments i combinades) que es considera que formen part de l'esport de l'atletisme.
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social.
Catalunya Sí que es Pot (acrònim: CSQP) és una coalició d'esquerres integrada per Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo. Es va formar el juliol de 2015 a imatge de la fórmula de Barcelona en Comú per a la ciutat de Barcelona, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i les eleccions generals espanyoles de 2015.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. És l'actual conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 per la candidatura independentista Junts pel Sí i també ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts, i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià.
Josep Lluís Trapero Álvarez (Badalona, 1965) va ser el Major dels Mossos d'Esquadra, el càrrec més alt del cos. Ha sigut el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017. El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament, per una ordre del Ministeri de l'Interior.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, filòsof i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, elsingular, crític.cat, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
Pròximes eleccions al Parlament de Catalunya
Les properes eleccions al Parlament de Catalunya han de ser celebrades abans de l'11 de novembre de 2019, tal com diu l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per elegir la 12a composició del Parlament de Catalunya. Per tant, les properes eleccions al Parlament de Catalunya haurien de ser celebrades el diumenge 10 de novembre de 2019. Després de les eleccions de 2015, les candidatures independentistes (Junts pel Sí i CUP-CC) van mantenir una majoria absoluta independentista, amb la qual van investir president Carles Puigdemont.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
Junts pel Sí (JxSí) és una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. També compta amb la participació de Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Altres agrupacions de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate, i partits polítics com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Els Verds - Alternativa Verda, donen suport a aquesta candidatura, però també a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.
Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) és una política catalana, alcaldessa de Barcelona des del 13 de juny de 2015. Va ser la cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) entre 2008 i 2013, després d'una dècada mobilitzant-se pel dret a l'habitatge i amb el moviment antiglobalització, compaginant-ho amb la seva feina a l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona. És la cara visible de Barcelona en Comú, que va ser la candidatura més votada a Barcelona a les eleccions locals de 2015.
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.
Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre de 1967) és un polític català, actual president del Partit Popular Català (PPC). Va ser alcalde de Badalona des de 2011 a 2015, any en què serà el candidat del PPC a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 1955) és una lingüista i activista política catalana. És presidenta del Parlament de Catalunya, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015. És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Guillermo Toledo Monsalve (Madrid, 22 de maig del 1970) és un actor i productor de teatre espanyol, membre del grup Animalario. És fill del prestigiós doctor José Toledo, un dels pioners de la cirurgia toràcica a l'estat espanyol. Toledo va aconseguir una gran popularitat interpretant Richard a la sèrie de televisió 7 vidas entre el 1999 i el 2002, i aquell any, el 2002, amb el seu paper a la comèdia musical El otro lado de la cama.
Llista de diputats del Parlament de Catalunya (XI Legislatura)
La llista de diputats del Parlament de Catalunya de l'onzena legislatura és el conjunt de càrrecs electes que varen constituir el Parlament de Catalunya des de l'octubre de 2015. El 27 d'octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració, que proclama la República Catalana aplicant els resultats del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del mateix any. En resposta, el president del govern Mariano Rajoy va dissoldre posteriorment el Parlament de Catalunya.
Dolors Montserrat i Montserrat
Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 18 de setembre de 1973), advocada i política catalana, és la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya des de 2016. Membre del Partit Popular Català, és diputada al Congrés dels Diputats des de 2008, d'on en va ser la vicepresidenta tercera (2011-16).
Catalunya en Comú és una formació política que actua en l'àmbit de Catalunya. Es van presentar el 19 de desembre de 2016 a Barcelona, en un acte on es va informar que part del grup impulsor estava format per membres d'ICV, EUiA, En Comú Podem, Podem i Equo, i recolzat per noms com Vicenç Navarro, Arcadi Oliveres, Joan Subirats o Oriol Nel·lo. El març de 2017 Podem se'n desvinculà i posteriorment en maig van adoptar formalment el nom de Catalunya en Comú.
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Pertany a l'àmbit de les Comarques Gironines. La ciutat es troba a la confluència de quatre rius: el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants, a una altitud de 75 m sobre el nivell del mar.
La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té nou milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, es parlada per quatre milions de parlants (29% de la població del territori lingüístic), repartits 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 560.634 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
L'Estadi Municipal de Montilivi, inaugurat el 1970, és el camp de futbol en el qual juga el Girona FC. Està situat al barri de Montilivi de la ciutat de Girona. Té una capacitat per 9.200 espectadors. L'any 2008, amb l'ascens del Girona FC a Segona Divisió, el club es veu obligat a posar cadires a tota la graderia.
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
La República d'Ossètia del Sud (en osseta: Республикæ Хуссар Ирыстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston, en rus: Республика Южная Осетия, transcrit Respúblika Iuzhnaia Ossetia i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és una república independent de facto dins de Geòrgia. Sota l'esfera de Rússia i dels ossetes del nord, lluita contra el control de Geòrgia des del desmembrament de la Unió Soviètica. La seva separació de Geòrgia no ha estat reconeguda per cap estat malgrat que Ossètia del Sud ha declarat la seva independència.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia.
Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran i el més populós amb una població de 78.264 habitants, dels quals 36.138 són de nacionalitat andorrana.
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble.
Mikko Kärnä (Espoo, 8 de desembre de 1980) és un diputat finlandès. Abans de ser elegit al parlament, Kärnä va ser alcalde d'Enontekiö des de 2012. Va ser candidat pel Partit del Centre en les eleccions parlamentàries del 2015 pel districte electoral de Lapònia com a suplent però va ser finalment elegit després que Paavo Väyrysen preferís seguir com a eurodiputat.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'u d'octubre de 2017. Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment.
El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica. Amb la denominació de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica.
Convergència Democràtica de Catalunya
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley. La formació és l'antecessora de l'actual Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), partit polític fundat després del darrer congrés de CDC dels dies 8 al 10 de juliol de 2016. Tot i que Convergència ja no té activitat política, el partit segueix existint amb una mínima estructura jurídica lligada al Partit Demòcrata i presidida per l'històric líder convergent, Jacint Borràs.
Els panellets són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato. Es complementen amb més elements, com ara pinyons, ametlla esbocinada, coco, xocolata, etc. Hi ha tantes maneres de fer panellets com cases que en fan, però aquells més típics són els d’ametlla i els de pinyons.
Flandes ( Vlaanderen (?·pàg.) en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg. Flandes limita al sud-oest amb França, a l'oest amb el mar del Nord, al nord i a l'est amb els Països Baixos i al sud amb Valònia.
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) - implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
Partit Demòcrata Europeu Català
El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».
La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a realitat nacional occitana. Amb capital a Vielha, té un govern autònom, el Consell General d'Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzada amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015.
Gonzalo Bernardos Domínguez (Barcelona, 12 de novembre de 1962) és un professor d'economia de la Universitat de Barcelona, conegut per ser un habitual tertulià en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen RAC 1 i La Sexta. Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials el febrer de 1989 per la Universitat de Barcelona i doctorat en la mateixa especialitat i universitat el desembre de 1994 (amb la qualificació d'apte cum laude per unanimitat i premi extraordinari), ha treballat com a professor a la UB i la UOC, ha ocupat diversos càrrec de responsabilitat al departament de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diversos màsters d'assessoria immobiliària, gestió de franquícies i desenvolupament personal i lideratge.
Santiago Vila i Vicente, més conegut com a Santi Vila, (Granollers, 15 de març de 1973) és un historiador i polític català militant del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2006-2013), alcalde de Figueres (2007-2012), conseller de Territori i Sostenibilitat (2012-2016), conseller de Cultura (2016-2017) i conseller d'Empresa i Coneixement (2017).. Defensa el liberalisme de base progressista.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
Els llaços solidaris són petites peces de cinta plegada formant un llaç, o representacions d'aquesta, que s'empren als Estats Units d'Amèrica, Europa i altres parts del món per a manifestar que qui els porta dóna suport a certes causes o opinions. El significat del llaç depèn del seu color. Molts grups han adoptat llaços com a símbols de les seues causes o opinions, i per tant hi ha llaços de molts colors.
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins aquesta voluntat divulgativa va escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica.