The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Josep Lluís Trapero Álvarez (Badalona, 1965) és un major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos. Fou el cap del cos de Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017 (fins a abril de 2017 en tant comissari en cap i a partir d'aleshores fins al seu cessament en la seva nova categoria de major). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda, segons la Generalitat de Catalunya. Segons el govern espanyol el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'Article 155 de la Constitució. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura des del 5 de juliol de 2017 fins al 28 d'octubre de 2017 en substitució de Santi Vila. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui. Puig va assumir el càrrec de director general de Cultura Popular dins del departament de Cultura el 2011, càrrec que va mantenir fins al seu nomenament com a conseller.
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975) és una politòloga i política catalana, actual consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. càrrec del que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d'avui.
Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955), lingüista, activista i política catalana, va ser presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). És diputada al Parlament des de 2015, va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007) i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015).
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978). Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.
Aleix Espargaró i Villà (Granollers, Vallès Oriental, 30 de juliol de 1989) és un pilot de motociclisme de velocitat català de renom internacional. És el germà gran de Pol Espargaró, un altre destacat pilot de motociclisme amb qui compartí equip a la categoria Moto2 durant la temporada 2011. La temporada de 2012 tornà a pujar a la categoria de MotoGP, on ja havia competit un parell d'anys.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. El 2017 Òmnium Cultural té més de 90.000 socis distribuïts en 40 seus territorials. També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.
Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 15 de febrer de 1963) és un periodista català. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix i presenta a Més 324 del canal informatiu 3/24. Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta.
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Albano Dante Fachin Pozzi (Bahía Blanca, 22 d'abril de 1976) és un polític català d'origen argentí, diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura. Activista contra la corrupció sanitària, és membre de Procés Constituent a Catalunya. Entre juliol de 2016 i novembre de 2017 fou Secretari General de Podem Catalunya.
Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un futbolista retirat i entrenador de futbol català, que entrena actualment el Manchester City de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia.
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés.
Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català. Va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, El Temps i La Vanguardia, i a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE; va recuperar El be negre amb potes rosses; va possibilitar Ajoblanco, va dirigir Solidaridad Obrera i va participar a Catalunya Ràdio des de la seva fundació amb programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico i El mínim esforç.
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu malnom Valtònyc, és un raper mallorquí. Va ser detingut el 23 agost de 2012 per la Policia Nacional acusat d'enaltiment al terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per l'Audiència Nacional.
Maria Pasqual (Mollerussa, Pla d'Urgell, 19 de juliol de 1984) és una escriptora, actriu porno i model catalana, coneguda pel seu nom artístic de María Lapiedra. Llicenciada en filologia catalana amb matrícula d'honor, va assolir la fama gràcies a les seves aparicions als programes del cor DEC (Antena 3) i, més tard a Sálvame (Telecinco), Des de 2009 s'ha dedicat a l'emprenedoria de projectes relacionats amb l'erotisme: llibres, pel·lícules, pàgines web de shows eròtics, i un videoblog a YouTube.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017. Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment.
Sir William Henry Perkin FRS (12 de març de 1838 - 14 de juliol de 1907) fou un químic anglès conegut pel descobriment de la mauveïna, el primer colorant sintètic. El seu pare era un constructor i la família vivia a l'East End de Londres. De nen tenia gran curiositat per tot allò relacionat amb les arts, les ciències, la fotografia i l'enginyeria.
El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, el Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català que és conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana. Josep Pla escrigué que Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX.
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. S'ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d'actuació és totes les terres de parla catalana.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.
Hubert James Marcel Taffin de Givenchy (Beauvais, França, 21 de febrer de 1927 - 10 de març de 2018) fou un comte famós per haver dissenyat molt del guarda-roba personal i professional d'Audrey Hepburn, així com roba per a clients com Jacqueline Kennedy. Molt conegut pel seu estil modern i femení, amb el qual va guanyar molts clients lleials. Caracteritzat també per la seva gran elegància en els seus vestits i vestits d'home.
Pol Espargaró i Villà (Granollers, Vallès Oriental, 10 de juny del 1991) és un pilot català de motociclisme de renom internacional. Actualment competeix en la categoria de MotoGP, després d'haver-se proclamat campió del món de Moto2 la temporada 2013. És germà d'Aleix Espargaró, també pilot de motociclisme.
Txarango és un grup de música català format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, de Ripoll i sant joan de les abadesses. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo), Jordi Barnola (trompeta), Pau Castellví (guitarra) i Joan Palà (percussió). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Va ser cessat del seu càrrec de conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1962) és un economista català, professor de la Columbia University conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana amb el nom de Xavier Sala-i-Martin. A mitjan novembre de 2012, amb altres catedràtics com ara Carles Boix de Princeton, Pol Antràs de Harvard, Jordi Galí del CREI, Jaume Ventura del CREI i Gerard Padró de la London School of Economics va crear el Col·lectiu Wilson, una entitat que vol "contribuir al debat sobre l'autodeterminació a Catalunya" per tal que els catalans "puguin decidir del seu futur lliurement sense por ni amenaces".
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, doctor en filosofia i professor universitari català establert als Estats Units. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, El Singular, Crític, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
Eduard Pujol i Bonell (Martorell, 13 d'octubre de 1969) és un periodista català. Va iniciar la seva trajectòria personal a Ràdio Martorell. Va ser redactor d'esports per a Catalunya Ràdio durant 9 anys, i va col·laborar amb Jordi Basté al programa No ho diguis a ningú de la mateixa emissora (2000-2004).
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té nou milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, es parlada per quatre milions de parlants (29% de la població del territori lingüístic), repartits 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament.
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut.
Dia Internacional de les Dones
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l'àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els 948 municipis de la comunitat autònoma de Catalunya ordenats alfabèticament:
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
Marie Skłodowska Curie ( ? i escolteu-ne la pronunciació en polonès) nascuda Maria Salomea Skłodowska AFI /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/ (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella va ser la primera a emprar el terme radioactivitat. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat.
Llista de personatges de Merlí
La sèrie catalana Merlí té un repartiment que es pot dividir en tres grans grups: alumnes, professors i família.
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia). En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa recognoscibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
Andreu Basolí i Rabasa (Mollet del Vallès, 11 de juny de 1929 – 11 de març de 2018) va ser un empresari i pilot de motociclisme català. Fou un dels pioners del motocròs a la península Ibèrica quan aquest esport s'hi anava introduint cap a finals de la dècada de 1950 i començaments de la de 1960 i en va guanyar els dos primers Campionats d'Espanya disputats (els de 1959 i 1960). Va practicar també altres disciplines, com ara els ral·lis en moto (en fou campió estatal els anys 1957 i 1958), la Regularitat -antecedent de l'actual enduro- (guanyant-ne el campionat estatal de 1959) i la resistència, havent participat diverses vegades a les 24 Hores de Montjuïc i altres curses semblants.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.
El Punt Avui TV és un canal de televisió generalista amb seu a Sant Just Desvern (Baix Llobregat). El canal va iniciar les emissions regulars la Diada de Sant Jordi de 2014. El canal està disponible a través de la televisió digital terrestre en diferents demarcacions de Catalunya i també mitjançant Internet.
Òscar Andreu i Fernández (Terrassa, 1975) és un comunicador, humorista, escriptor i cantant. Actualment treballa a RAC 1, on codirigeix el programa La competència juntament amb Òscar Dalmau, i a TV3 en el programa dirigit per Toni Soler Està Passant. També és cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte.
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d'articles (dels quals 5 milions en anglès i 575.237 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.
Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol del 1907 - 13 de juliol del 1954), va ser una reconeguda pintora mexicana. La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles vol dir que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'han de situar immediatament davant o darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase.