The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, el 130è president de la Generalitat de Catalunya.Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat.
Guifré I de Barcelona, dit «el Pilós» o «el Pelós» (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.
Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Josep Lluís Alay (Barcelona, 1966) és professor d'Història d'Àsia a la Universitat de Barcelona a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Des de la seva fundació l'any 2001, és director de l'Observatori del Tibet i Àsia Central (OTAC) de la Universitat de Barcelona i va coordinar el màster d'estudis d'Àsia i Pacífic de la UB.Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, doctor en Ciències per la Universitat Catòlica de Lovaina (Flandes), doctor en Física per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona. Va estudiar tibetologia al Departament de Filosofia índia de la Universitat d'Hiroshima (Japó), on residí com a professor invitat, i ha publicat diversos llibres sobre la història i literatura del Tibet.Alay és un gran coneixedor de la cultura i de la realitat tibetanes i durant anys ha viscut a mig camí entre Barcelona i Lhasa, la capital del Tibet.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955), lingüista, activista i política catalana, va ser presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). És diputada al Parlament des de 2015, va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007) i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015).
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda, segons la Generalitat de Catalunya. Segons el govern espanyol el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'Article 155 de la Constitució.Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).
Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya. El títol tingué caràcter sobirà fins a la mort de Carles II i l'arribada del primer Borbó Felip V, reconegut inicialment per les institucions catalanes, però arran dels conflictes interns de la Guerra de Successió i la posterior abolició de les institucions i furs tradicionals catalans convertí el títol de comte de Barcelona en un més dels que ostentarien els monarques espanyols. L'única excepció va ser el comte Joan de Borbó i Battenberg, que no va arribar a regnar mai i que ostentà el títol, tot i ser un títol unit a la figura del rei, fins a la seva mort el 1993, quan ja era rei el seu fill Joan Carles I, el qual va assumir el títol a la mort del seu pare.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya.El 2017 Òmnium Cultural té més de 90.000 socis distribuïts en 40 seus territorials. També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.
Josep Lluís Trapero Álvarez (Badalona, 1965) és un major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos. Fou el cap del cos de Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017 (fins a abril de 2017 en tant comissari en cap i a partir d'aleshores fins al seu cessament en la seva nova categoria de major). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.
Vegeu també: Filtració de documents diplomàtics dels Estats UnitsJulian Paul Hawkins, més conegut com a Julian Paul Assange (/əˈsɒnʒ/), (Townsville, 3 de juliol de 1971) és un informàtic i activista polític australià, que fundà WikiLeaks l'any 2006. Ha rebut premis i reconeixements com el Sam Adams Award i el Martha Gellhorn Prize for Journalism.
Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un futbolista retirat i entrenador de futbol català, que entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia.
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes. Corresponen a la família de les gramínies en sistemes de classificació clàssics com el de Linné. Tenen tiges cilíndriques anomenades palla si són herbàcies i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura des del 5 de juliol de 2017 fins al 28 d'octubre de 2017 en substitució de Santi Vila. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.Puig va assumir el càrrec de director general de Cultura Popular dins del departament de Cultura el 2011, càrrec que va mantenir fins al seu nomenament com a conseller. Puig va ser també el responsable de la sectorial de cultura del Partit Demòcrata Europeu Català.Té estudis de música, de dansa i de producció audiovisual, així com d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975) és una politòloga i política catalana, actual consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. càrrec del que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d'avui.
Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català. Va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, El Temps i La Vanguardia, i a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE; va recuperar El be negre amb potes rosses; va possibilitar Ajoblanco, va dirigir Solidaridad Obrera i va participar a Catalunya Ràdio des de la seva fundació amb programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico i El mínim esforç.
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu malnom Valtònyc, és un raper mallorquí. Va ser detingut el 23 agost de 2012 per la Policia Nacional acusat d'enaltiment al terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per l'Audiència Nacional.
Albano Dante Fachin Pozzi (Bahía Blanca, 22 d'abril de 1976) és un polític català d'origen argentí, diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura. Activista contra la corrupció sanitària, és membre de Procés Constituent a Catalunya. Entre juliol de 2016 i novembre de 2017 fou Secretari General de Podem Catalunya.
Antoni Albà i Noya, més conegut com a Toni Albà, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961) és un humorista, actor i director de cinema català. Fill d'Antoni Albà i Palau i Núria Noya Jové, es va formar com a actor a diferentes escoles de teatre. Va començar a El Timbal, amb assignatures com ara mim.
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.
Maria Pasqual (Mollerussa, Pla d'Urgell, 19 de juliol de 1984) és una escriptora, actriu porno i model catalana, coneguda pel seu nom artístic de María Lapiedra.Llicenciada en filologia catalana amb matrícula d'honor, va assolir la fama gràcies a les seves aparicions als programes del cor DEC (Antena 3) i, més tard a Sálvame (Telecinco), Des de 2009 s'ha dedicat a l'emprenedoria de projectes relacionats amb l'erotisme: llibres, pel·lícules, pàgines web de shows eròtics, i un videoblog a YouTube.
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 15 de febrer de 1963) és un periodista català. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix i presenta a Més 324 del canal informatiu 3/24. Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 fins a 2017 per la candidatura independentista Junts pel Sí. També ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.
Juan José Ibarretxe Markuartu (Laudio, 15 de març de 1957) és un polític basc. Membre i dirigent del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV), ha estat alcalde de Laudio, procurador de les Juntes Generals d'Àlaba, vicelehendakari i lehendakari (president) d'Euskadi des del 2 de gener de 1999 fins al 5 de maig de 2009. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat del País Basc.
Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix. La història narra la recerca de justícia del General Màxim Decimus Meridius, soldat preferit de l'emperador Marc Aureli. Capturat i fet esclau al Nord d'Àfrica, resorgirà com a gladiador amb l'objectiu de tornar a Roma i venjar l'assassinat de la seva família i l'Emperador romà.
El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.
Txarango és un grup de música català format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, de Ripoll i sant joan de les abadesses. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo), Jordi Barnola (trompeta), Pau Castellví (guitarra) i Joan Palà (percussió). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines.
Mystic River és una pel·lícula estatunidenca del 2003 dirigida per Clint Eastwood. Va tenir una àmplia aclamació de la crítica i va ser nominada per sis Oscars, dels quals en va obtenir dos: al millor actor (Sean Penn) i millor actor secundari (Tim Robbins). Està basada en la novel·la homònima de Dennis Lehane.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat. La mona es menja el diumenge i el dilluns de pasqua, i ocasionalment, el dimarts de pasqua i el dilluns de Sant Vicent, en el cas valencià.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.
Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018. Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001, directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).
La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives -processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció.
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter. Aquesta llegenda situa l'origen de la Senyera Reial en la persona de Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat després d'una batalla contra els normands, quan el rei dels francs mullà la seva mà en la sang de les ferides de Guifré el Pilós, i tot passant després quatre dits per damunt de l'escut daurat del comte de Barcelona li digué: «aquestes seran les vostres armes, comte». La Llegenda de les quatre barres de sang no apareix a cap obra històrica abans de l'obra de Beuter de 1551, per bé que l'adscripció del Senyal Reial al llinatge dels comtes de Barcelona ja havia estat establert pels reis d'Aragó el segle XIV. Al segle XV aparegueren versions primàries de la llegenda que explicaven la creació d'aquest senyal heràldic en unes marques de sang fetes sobre un escut daurat fins que, finalment, al segle XVI fou el mateix Beuter qui advertí que havia trobat la llegenda de Guifré el Pilós i les barres de sang en uns suposats «cuadernos de mano» (quaderns manuscrits), sense donar més indicacions.
Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1962) és un economista català, professor de la Columbia University conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana amb el nom de Xavier Sala-i-Martin.A mitjan novembre de 2012, amb altres catedràtics com ara Carles Boix de Princeton, Pol Antràs de Harvard, Jordi Galí del CREI, Jaume Ventura del CREI i Gerard Padró de la London School of Economics va crear el Col·lectiu Wilson, una entitat que vol "contribuir al debat sobre l'autodeterminació a Catalunya" per tal que els catalans "puguin decidir del seu futur lliurement sense por ni amenaces".
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) és un analista i polític català, conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya (2016-2017). Va ser cessat el 28 d'octubre de 2017, pel govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015, on es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura independentista de Junts pel Sí.
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
Dolors Bassa Coll (Torroella de Montgrí, 1959) és una mestra i psicopedagoga i política catalana, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Activista sindical vinculada a moviments progressistes, va ser diputada al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures.
Joaquim Forn i Roget (Arenys de Mar, 1813 - Roma, 1870) va ser un acadèmic i teòleg.De petit, en comptes de jugar s'estimava més estudiar i, als 14 anys entrà al noviciat i el 1842 fou ordenat sacerdot. Ensenyà lògica, metafísica, teologia i dret canònic a Ovrieto, França, Anglaterra i Roma, on va escriure un tractat sobre el dogma de la Immaculada Concepció. El 1855 va ser nomenat assistent d'Espanya i Anglaterra però al cap de 4 anys ja era a Barcelona on exercí com a Catedràtic fins al 1868.
Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943) és un economista i polític català, militant i fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fins a la seva sortida el 2012 i conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya des del novembre de 2006 fins al desembre de 2010. Des del 16 de desembre de 2012 és President del Consell de Nova Esquerra Catalana. El 30 de novembre de 2014, un cop el partit es fusionà amb la plataforma Moviment Catalunya, esdevingué militant del Moviment d'Esquerres (MES).
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones (no introduïdes, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic. En total la relació consta de 3.158 espècies agrupades en 147 famílies botàniques. Per a algunes espècies s'assenyala al costat el noms populars per a l'espècie seguint el criteri de l'obra Noms de plantes del Termcat i, secundàriament, del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978).Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya, essent-ho de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
L'ARA és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya—. L'ARA ha estat pioner a Catalunya en el desenvolupament de subscripcions digitals i cobrament per continguts "online". A l'abril de 2017, va obtenir 1.285.000 usuaris únics, segons Comscore, cosa que el situa com a líder de la premsa digital en català.
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Llista de personatges de Merlí
La sèrie catalana Merlí té un repartiment que es pot dividir en tres grans grups: alumnes, professors i família.
Josep Maria Mainat i Castells (Canet de Mar, 1946) és un cantant i productor de televisió, i membre del grup musical La Trinca. Germà de Joan Ramon Mainat, essent encara molt jove coneix a Toni Cruz, amb qui s'associaria professionalment durant la resta de la seva trajectòria. El 1969 tots dos formen, juntament amb Miquel Àngel Pasqual, el grup humorístic-musical La Trinca.Durant la dècada dels 70 i els 80 publica amb aquest grup més de 30 àlbums i el to satíric-polític de les seves cançons triomfa a Catalunya, aconseguint seguidors de totes les edats.
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social.
Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana. Cada un dels quatre episodis narra els esdeveniments més importants durant els regnats dels comtes Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. Els comtes, inicialment administradors del rei franc, anirien aconseguint més i més poder i de mica en mica es deslligarien definitivament de l'Imperi Carolingi.Els episodis duren 30 minuts, estan dirigits per Carles Porta i escrits conjuntament amb Albert Sánchez Piñol. Cada capítol és presentat per l'actriu Marta Marco i combina la ficció dramàtica amb escenes de combat i amb el testimoni de sis historiadors experts en l'època.
Victòria Subirana (Ripoll, 1959) és una pedagoga i cooperant catalana, més coneguda amb el nom de Vicki Xerpa, que ha dedicat la seva vida a lluitar contra les desigualtats socials de nens i nenes, marginats, discapacitats i dones de Nepal. Victòria ha utilitzat l'educació com a eina per poder combatre aquestes desigualtats i provocar així un canvi social. A les vessants de l'Everest, "xerpa" s'associa amb els nens de les castes marginades.