Català Wikipedia Top 100

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Bandera negra (símbol)

La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) - implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Bandera Negra

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925. El seu nom volia rememorar la bandera negra que durant el Setge de Barcelona de 1713-1714 va onejar en diversos punts de la muralla.Tenia uns dotze membres dirigents i diversos voluntaris: el cap més visible era Marcel·lí Perelló i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (també militant del CADCI). En foren membres destacats: Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (cap a l'exterior), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu i Jaume Balius i Mir.

Avinguda Diagonal

L'Avinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals “artèries” de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixamplament com la Gran Via Diagonal. Aquesta via travessa de punta a punta la ciutat en sentit sud-oest/nord-est. Tot i que popularment sempre s'ha anomenat Diagonal, aquest nom no sempre ha estat l'oficial.

Estelada

La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.

Aamer Anwar

Aamer Anwar (30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual Rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.

Carmen Montón Giménez

Carmen Montón Giménez (Burjassot, Horta Nord, 9 de març de 1976) és una política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats espanyol en la VIIII, IX i X Legislatures, i ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social d'Espanya entre juny i setembre de 2018. Estudià medicina a la Universitat de València, el 1992 ingressà a les Joventuts Socialistes valencianes i el 1996 al PSPV-PSOE, del qual fou secretària de Moviments Socials i ONG (2000-2004). A les eleccions municipals espanyoles de 1999 fou elegida regidora de Cultura de l'Ajuntament de Burjassot.

Josep Rull i Andreu

Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català associat al Partit Demòcrata. També és diputat al Parlament de Catalunya i fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016.

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) és un analista i polític català, conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya (2016-2017). Va ser cessat el 28 d'octubre de 2017, pel govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015, on es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura independentista de Junts pel Sí.

Jordi Cuixart i Navarro

Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) és un empresari i activista polític català, president d'Òmnium Cultural des del 19 de desembre del 2015. Des d'octubre de 2017 està en presó preventiva acusat de sedició.

Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo

Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo, també conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català d'origen espanyol, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola.

Antoni Comín i Oliveres

Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 fins a 2017 per la candidatura independentista Junts pel Sí. També ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya.

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.

Jordi Sànchez i Picanyol

Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.

Beatriz Talegón

Beatriz Talegón, més coneguda com a Bea Talegón (Madrid, 5 de maig de 1983), és una política i advocada espanyola. Va créixer a Guadalajara (Castella-la Manxa), on va estudiar piano, anglès i francès. És llicenciada en Dret per la Universitat d'Alcalá.

Carme Forcadell i Lluís

Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955), lingüista, activista i política catalana, va ser presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). És diputada al Parlament des de 2015, va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007) i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015).

Clara Ponsatí i Obiols

Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.

Elisenda Paluzie i Hernández

Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018. Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001, directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Joaquim Forn i Chiariello

Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) és un polític català, conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya el 2017.

Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.

Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d'avui.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals.A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia. El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó.

Comitès de Defensa de la República

Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.

Josep Lluís Trapero Álvarez

Josep Lluís Trapero Álvarez (Badalona, 1965) és actualment i de forma vitalícia, el major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos. Fou el cap del cos de Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017 (fins a abril de 2017 en tant que comissari en cap i a partir d'aleshores fins al seu cessament). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.

Anna Gabriel i Sabaté

Anna Gabriel i Sabaté (Sallent, 1975) és educadora social, professora de dret i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya per la CUP des de setembre del 2015 fins a desembre del 2017. Des de l'estiu de 2018 viu a Suïssa.

Lluís Puig i Gordi

Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment exiliat a Brussel·les.

Lluís Llach i Grande

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya.El 2017 Òmnium Cultural tenia més de 90.000 socis distribuïts en 40 seus territorials i al juny del 2018 anunciava que el nombre gairebé arribava als 120.000. També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.

Josep Guardiola i Sala

Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català, que entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia.

Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. El motiu pel qual hi ha el memorial de guerra és que aquest indret era un dels dos històrics cementiris adjacents a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat.

Jordi Turull i Negre

Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) és un polític català associat al Partit Demòcrata Europeu Català. Des del març de 2018, està en presó preventiva per ordre del Tribunal Suprem d'Espanya.

Kim Jong-un

Kim Jong-un - en hangul 김정은, en hanja 金正 - nascut el 8 de gener de 1983 o 1984, tot i que aquesta dada no està del tot confirmada)—també romanitzat com a Kim Jong-eun, Kim Jong Un o Kim Jung-eun—és el líder suprem de Corea del Nord, el fill de Kim Jong-il (1941–2011) i el nét de Kim Il-sung (1912–1994). Ha exercit els càrrecs de Secretari general del Partit del Treball de Corea, President de la Comissió Militar Central, President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord, el Comandant Suprem de l'Exèrcit Popular de Corea, i també membre del presídium del Buró Polític Central del Partit del Treball de Corea. Fou declarat oficialment líder suprem després del funeral d'estat pel seu pare, el 28 de desembre del 2011.

Dolors Bassa i Coll

Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) és una mestra i psicopedagoga i política catalana, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Activista sindical vinculada a moviments progressistes, va ser diputada al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures.

Josep Maria Terricabras i Nogueras

Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.

Ramón Cotarelo García

Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor.

Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol

Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (Barcelona, 22 de novembre de 1961) és un jurista català, advocat i economista, doctor en Dret i catedràtic en dret processal de la Universitat de Barcelona, especialitzat en temes processals i concursals. Fou degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (1997-2005), president del Consell de l'advocacia Catalana (1999-2000) i president de la Federació Europea del Col·legi d'Advocats (2007-2008). Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1984.

Joaquim Torra i Pla

Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Valtònyc

Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí. Va ser detingut el 23 agost de 2012 per la Policia Nacional acusat d'enaltiment al terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per l'Audiència Nacional.

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l'èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (Sabadell, Vallès Occidental, 13 d'octubre de 1940 - Reus, Baix Camp, 14 de març de 2001) fou un periodista i traductor català. Va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, El Temps i La Vanguardia, i a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE; va recuperar El be negre amb potes rosses; va possibilitar Ajoblanco, va dirigir Solidaridad Obrera i va participar a Catalunya Ràdio des de la seva fundació amb programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico i El mínim esforç.

Vicent Partal i Montesinos

Vicent Partal Montesinos (Bétera, Camp de Túria, 28 de novembre de 1960) és un periodista valencià, i director de VilaWeb. Ha treballat també a El Temps, El Punt, Diari de Barcelona, Catalunya Ràdio, La Vanguardia i TVE, entre altres. És considerat un dels pioners d'Internet als Països Catalans.

Jordi Vendrell

Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 – Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un periodista radiofònic i productor musical català.

República Catalana (2017)

La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Assemblea Nacional Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.

Mikko Kärnä

Mikko Kärnä (Espoo, 8 de desembre de 1980) és un diputat finlandès. Abans de ser elegit al parlament, Kärnä va ser alcalde d'Enontekiö des de 2012. Va ser candidat pel Partit del Centre en les eleccions parlamentàries del 2015 pel districte electoral de Lapònia com a suplent però va ser finalment elegit després que Paavo Väyrysen preferís seguir com a eurodiputat.

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finalitzar l'any.

Ben Emmerson

Ben Emmerson (Kent, 30 d'agost de 1963) és un advocat anglès especialista en drets humans i dret internacional.Ben Emmerson ha defensat nombrosos casos en dret europeu dels drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional, la majoria dels casos defensats giraven al voltant dels terroristes d'Al-Qaida, els drets humans que involucraven a persones musulmanes i l'abús sexual. Va ser membre fundador de Matrix Chambers i té 25 anys d'experiència litigant davant tribunals i tribunals internacionals, inclosos la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Europeu de Justícia, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia. Va ajudar a redactar la Llei de Drets Humans de 1998, presentada per Tony Blair.Dins el Regne Unit és un jutge adjunt del Tribunal Suprem, un Mestre del Banc del Temple Mitjà i un membre honorari de Mansfield College, Oxford.

Paul Bekaert

Paul Bekaert (Kortrijk , 9 de desembre de 1948) és un advocat belga amb una reputació internacional en matèria de drets humans, lliuraments i sol·licituds d'asil.

Monument a Rafael Casanova

El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona. El conjunt monumental està situat actualment a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb els carrers d'Ali Bei i de Girona, a la ciutat de Barcelona. És obra de l'escultor Rossend Nobas, i es va fabricar el 1888.

Referèndum sobre la independència de Catalunya

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.

Flama del Canigó

La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, com les falles d'Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d'eth Haro de la Val d'Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit.

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.

Roger Torrent i Ramió

Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, 19 de juliol del 1979) és un politòleg i polític català, president del Parlament de Catalunya des de gener del 2018. Va ser alcalde de Sarrià de Ter entre 2007 i 2018 i milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2000.

Consultes sobre la independència de Catalunya

Vegeu també: Consulta sobre la independència de Catalunya Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primera i la de Barcelona, el 2011, la darrera. Més de 60.000 voluntaris, organitzats en comissions locals, i coordinats per una coordinadora nacional, van col·laborar per organitzar les consultes en diferents onades.

Pau Claris i Casademunt

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener del 1586 – Barcelona, 27 de febrer del 1641) fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França.

Wolfgang Schomburg

Wolfgang Schomburg (Berlín, 9 d'abril de 1948) és un jutge alemany. Va ser el primer jutge alemany al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. És considerat un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals.

Marta Rovira i Vergés

Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977) és una advocada i política catalana. Després de 2011 és secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Mercè Martínez

Mercè Martínez (Sabadell, Vallès Occidental, 22 de setembre de 1976) és una actriu catalana. Actualment interpreta al teatre l'obra Animals de companyia (escrita per la també actriu Estel Solé) i és coneguda en televisió pel paper de Nora a la sèrie La Riera de Televisió de Catalunya.Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona, ha participat en muntatges com T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré!, The Full Monty, La ópera de cuatro cuartos o El mercader.

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Xavier Sala i Martín

Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1962) és un economista català, professor a la Universitat de Colúmbia conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana amb el nom de Xavier Sala-i-Martin.A mitjan novembre de 2012, amb altres catedràtics com ara Carles Boix de Princeton, Pol Antràs de Harvard, Jordi Galí del CREI, Jaume Ventura del CREI i Gerard Padró de la London School of Economics va crear el Col·lectiu Wilson, una entitat que vol "contribuir al debat sobre l'autodeterminació a Catalunya" per tal que els catalans "puguin decidir del seu futur lliurement sense por ni amenaces".

Cant de la Senyera

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels països de parla catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. És considerat un portal progressista i innovador en el marc dels Països Catalans.

Fem la República Catalana

Fem la República Catalana és una concentració que es va dur a terme a l'Avinguda Diagonal de Barcelona el dia onze de setembre de 2018 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. La Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar en prop d'un milió de persones la participació a l'esdeveniment.

Marta Madrenas i Mir

Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967) és una advocada i política catalana, actual alcaldessa de la ciutat de Girona, i des del 17 de gener de 2018 és diputada al Parlament de Catalunya de la XII legislatura per la coalició electoral Junts per Catalunya. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser presidenta del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliaria de Girona del 2003 al 2010 i vicepresidenta del Consell Català del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliaria entre el 2003 i el 2010.Ha estat regidora de l'Ajuntament de Girona des de 2011 i tinent d'alcalde d'Urbanisme i Activitats amb l'alcalde Albert Ballesta i Tura. Durant l'alcaldia de Carles Puigdemont es va convertir en la seva persona de confiança.L'any 2011, Puigdemont la va fitxar, com a independent, per anar de número tres a la llista de CiU a les eleccions municipals.

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.

Àngel Jové i Jové

Àngel Jové i Jové (Lleida, 1940) és un artista pluridisciplinari. Treballa entre Lleida i Barcelona. El 1964 forma part del Grup Cogul.

Julian Assange

Vegeu també: Filtració de documents diplomàtics dels Estats UnitsJulian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/; 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks. Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010), els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010).

Xavier Graset i Forasté

Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 15 de febrer de 1963) és un periodista català. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix i presenta a Més 324 del canal informatiu 3/24. Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta.

Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez (Barcelona, 21 d'octubre de 1958) és una periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista.

Mediapro

Mediapro és un grup d'empreses dedicat a la comunicació. El grup té seus a Barcelona i Girona i també a altres ciutats com Amsterdam, Budapest, Buenos Aires, Dubai, Lisboa, Los Angeles, Madeira, Madrid, Miami, Porto, Qatar, Sevilla i Tenerife. Fundat el 1994 per Jaume Roures, és dels més importants grups d'empreses d'Europa en l'àmbit audiovisual: producció de cinema; drets de cinema i esdeveniments esportius; consultoria sobre esport i televisió; creació, disseny i producció de programes de televisió i canals temàtics; equips i serveis de transmissions; i màrqueting i publicitat.

Gonzalo Boye Tusset

Gonzalo Boye Tusset (Viña del Mar, 1965) és un empresari, advocat i antic membre o simpatitzant del MIR. Actualment edita la revista Mongolia. Resideix a Anglaterra.

A Contra Vent Editors

A Contra Vent Editors és una editorial fundada per Quim Torra l'any 2008, amb la intenció de convertir-se en un referent del periodisme literari català –recuperant els clàssics de les hemeroteques– i de l'humor, encara que també publica obres de periodistes contemporanis. És considerada una de les petites editorials independents significatives en l'àmbit de parla catalana.Distribueix els seus llibres arreu dels Països Catalans. Compta amb diverses col·leccions, segons la temàtica dels llibres que publica: Abans d'ara, Temps present, Vela de ganivet, Latitud Nord, Cadaqués.

Carole Delga

Carole Delga (Tolosa, 19 d'agost de 1971) és una política francesa, membre del Partit socialista. Funcionària territorial de professió, va entrar al PS en 2004. Alcalde de Martras de Garona entre 2008 i 2014, vicepresidenta del Consell Regional de Migdia-Pirineus entre 2010 i 2012, diputada de la 8e circumscripció de la Haute-Garonne entre 2012 i 2014 i secretària d'Estat encarregada del Comerç, del Artisanat, del Consum i de l'Economia social i solidària entre 2014 i 2015.

Telepolis

Telepolis és una revista d' Internet alemanya publicada per Heinz Heise Verlag des de principis del 1996. Va ser fundada pels periodistes Armin Medosch i Florian Rötzer i es dedica a la privacitat, la ciència, la cultura, la política i els mitjans de comunicació relacionats amb Internet. Altres autors són Mathias Bröckers, Gabriele Hooffacker o Burkhard Schröder.Telepolis va rebre el premi europeu de periodisme internat en la categoria "informes de recerca" el 2000 per la seva cobertura del projecte Echelon; el 2002, va rebre el premi Online Grimme.

Antonio Baños i Boncompain

Antonio Baños i Boncompain (Nou Barris, Barcelona, 1967) és un periodista i escriptor català. Es va diplomar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a diversos mitjans de comunicació.

Donec Perficiam

Donec perficiam és un lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705, 3 de maig, iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», fins a aconseguir la victòria final.

Manuel Delgado Ruiz

Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) és un antropòleg i professor universitari català. Llicenciat en Història de l'art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat especialment entorn la construcció de l'etnicitat i les estratègies d'exclusió en marcs urbans.

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani. És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies.

Mireia Boya e Busquet

Mireia Boya e Busquet (Sent Gaudenç, 28 de juliol de 1979) és una ambientòloga i política occitana.

Slesvig-Holstein

Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein [ˈʃlesviç ˈholʃtain]) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard.

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions. Totes elles es poden trobar en antics dibuixos, tapissos o quadres.

Comissió Europea

La Comissió Europea és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regenta el poder executiu. El seu principal objectiu és la legislació entorn de polítiques i programes d'acció, i és així mateix la responsable d'aplicar les decisions del Parlament Europeu (PE) i el Consell de la Unió Europea (CUE).

Via Catalana

La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Vinaròs,(Baix Maestrat).

Associació de Municipis per la Independència

Salvador Allende Gossens

Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 26 de juny de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973), metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970, després d'aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d'intenses reformes socials.

Procés independentista català

El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.

Via fora

Via fora! és un crit d'alarma medieval català amb què es feia una crida a la població per a defensar les seves llibertats d'una amenaça externa o interna. El crit s'acompanyava del repic de les campanes i s'esperava que tots els homes lliures majors d'edat menors de 60 anys hi acudissin amb una ballesta i una arma de tall.

Marcel Mauri de los Rios

Marcel Mauri de los Rios (Badalona, 1977) és un historiador i periodista català que actualment exerceix de vicepresident primer i portaveu d'Òmnium Cultural.És doctor en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor d'Història del periodisme i l'ètica periodística en el Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. També és consultor de l'ètica i el dret de comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya.

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Neus Lloveras i Massana

Neus Lloveras i Massana (Vilanova i la Geltrú, 3 d'agost de 1963) és una política catalana, militant de Partit Demòcrata Europeu Català (PDECAT). És alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de l'11 de juny de 2011 i ha estat diputada al Parlament de Catalunya des del 26 d'octubre de 2015 fins al 27 d'octubre de 2017. Ha estat presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, entre abril de 2016 i febrer de 2018.

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia i oficial de Catalunya, essent-ho també de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.