The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943) és un polític català. Anteriorment, ha sigut Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya (novembre de 2006 - desembre de 2010) i Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (maig de 2018 - novembre 2018). Fou militant i fundador del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i, posteriorment, del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i nét de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006. Abans, havia estat alcalde de Barcelona de 1982 a 1997. Durant el seu mandat com alcalde van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l'èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.
Marta Vilalta i Torres (Torregrossa, 3 de desembre del 1984) és una periodista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la X Legislatura. El febrer de 2016 va ser nomenada directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya. El setembre de 2018 va ser nomenada Vicesecretaria General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement d'Esquerra Republicana de Catalunya a la remodelació de la seva executiva.Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment cursa Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Oberta de Catalunya.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i actualment cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals del 2019. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.
L'accident de Txernòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. Va ser el primer accident nuclear en ser classificat amb un set (nivell més alt) a l'escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, posteriorment, en l'Accident nuclear de Fukushima I de l'any 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament.
Josep Lluís Trapero Álvarez (Santa Coloma de Gramenet, 1965) és actualment i de forma vitalícia, el major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos. Fou el cap del cos de Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017 (fins a abril de 2017 en tant que comissari en cap i a partir d'aleshores fins al seu cessament). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.
Junts per Catalunya (JuntsxCat) és una candidatura de caràcter transversal i independentista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. La candidatura està liderada per Carles Puigdemont i Casamajó. El 2019 també es va acordar que es faria servir la mateixa marca per a les eleccions municipals, estatals i europees.
Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, doctor en filosofia i professor universitari català. És candidat a l'alcaldia de Barcelona a les Eleccions municipals espanyoles de 2019 per Barcelona és capital-Primàries. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Diari Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (e-notícies, El Singular, Crític, El Nacional) i a revistes com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona.
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911). fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.
El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català des de les consultes populars iniciades a Arenys de Munt el 2009 i sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Juan José Ibarretxe Markuartu (Laudio, 15 de març de 1957) és un polític basc. Membre i dirigent del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV), ha estat alcalde de Laudio, procurador de les Juntes Generals d'Àlaba, vicelehendakari i lehendakari (president) d'Euskadi des del 2 de gener de 1999 fins al 5 de maig de 2009. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat del País Basc.
Robert Martínez i Montoliu (Balaguer, 13 de juliol de 1973) és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Actualment entrena la selecció de futbol de Bèlgica.Jugava de migcampista. S'inicià a les categories inferiors del CF Balaguer del qual passà al filial del Reial Saragossa on jugà un parell de partits de la temporada 1993-94 amb el primer equip, campió de la Copa del Rey aquella mateixa temporada.
Manuela Carmena Castrillo (Madrid, 9 de febrer de 1944) és una jurista espanyola, jutgessa emèrita, candidata a l'alcaldia de Madrid per Ahora Madrid en les eleccions municipals de 2015, i alcaldessa de Madrid des del 13 de juny de 2015.Es va llicenciar en Dret el 1965, any en què va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya. Arran de la repressió política que van patir ella i el seu marit, la parella es va traslladar a Barcelona l'any 1966. En concret, van viure al barri de Granvia Sud de l'Hospitalet de Llobregat.
Ara Repúbliques (en basc: Orain Errepublikak, en castellà: Ahora Repúblicas, en gallec: Agora Repúblicas, en asturià: Agora Repúbliques, en aragonès: Agora Republicas, en occità: Ara Republiques) és una aliança electoral formada per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 per Esquerra Republicana, Euskal Herria Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec amb Oriol Junqueras com el seu candidat principal. Posteriorment es van afegir a l'aliança Andecha Astur, Ahora Canarias, fusió d'Alternativa Nacionalista Canaria, el Congreso Nacional de Canarias i Unidad del Pueblo, i Puyalón. El segon candidat és Pernando Barrena.
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del que va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local.
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/; 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks. Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010), els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010).
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la Colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Les de l'hoquei és una sèrie de televisió catalana produïda per Televisió de Catalunya i Brutal Media i estrenada el 29 d'abril del 2019. És el resultat del treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet i Ona Anglada. El projecte, el van presentar al segon Pitching Audiovisual, que organitza anualment el Clúster Audiovisual de Catalunya amb l'objectiu de posar en contacte la universitat amb la indústria audiovisual.
Neues Deutschland (ND) (Nova Alemanya) és un diari alemany, actualment amb seu a Berlín. Durant més de quaranta anys va ser el diari oficial del Partit de la Unitat Socialista d'Alemanya (SED), que governava Alemanya Oriental (oficialment conegut com a República Democràtica Alemanya), i com a tal va servir com un dels òrgans més importants del partit i originalment tenia una postura política estalinista ; va mantenir una postura marxista-leninista fins a la reunificació alemanya el 1990. El Neues Deutschland que existia a l'est d'Alemanya tenia una circulació de 1,1 milions a partir de 1989 i era la principal manera del partit comunista de mostrar als ciutadans les seves postures i opinions sobre la política, economia, etc.
Eleccions municipals de 2019 a Barcelona
Les eleccions municipals de 2019 a Barcelona se celebraran el 26 de maig de 2019, com a part de les eleccions municipals espanyoles, per a elegir els 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona. El sistema electoral fa servir la regla D'Hondt amb representació proporcional, llistes tancades i una barrera electoral del 5% dels vots.
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraran a tota Espanya el 26 de maig de 2019. Coincidiran amb les eleccions al Parlament Europeu de 2019. Altrament, el procés electoral també servirà per a l'elecció dels membres de les diputacions provincials, dels consells insulars (Illes Balears), dels cabildos insulars (Illes Canàries) i de les Juntes Generals (País Basc).
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
Ciutats de Catalunya per població
En aquesta llista es mostren les ciutats de Catalunya ordenades per població d'acord al darrer cens del 2017. S'indiquen en negreta les capitals de província i en cursiva les capitals de comarca.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Flandes ( Vlaanderen (?·pàg.) en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg. Flandes limita al sud-oest amb França, a l'oest amb el mar del Nord, al nord i a l'est amb els Països Baixos i al sud amb Valònia.
Primàries Catalunya, també anomenat Associació Primàries Catalunya, és una entitat que emana de la proposta que va fer el filòsof i polític Jordi Graupera el març del 2018 al Teatre Victòria. Aquesta proposta inicial consistia en la celebració d'unes primàries obertes per escollir una llista en les qual s'hi integressin els principals partits independentistes de la ciutat comtal. Aquesta idea fou secundada per l'Assemblea Nacional Catalana que en una consulta interna va rebre gairebé un 90% de suports per part de la militància.Aquesta proposta, a banda de tenir incidència en la capital catalana, també influeix en altres ciutats com ara Tortosa, Lleida, Granollers, Reus, L'Hospitalet de Llobregat, El Vendrell, Terrassa o Tarragona.L'objectiu d'aquest mètode d'elecció directa és l'apoderament ciutadà, la renovació dels càrrecs electes, la configuració de candidatures transversals, l'agrupació del vot independentista per guanyar en les alcaldies clau i assegurar complir el mandat del Referèndum sobre la independència de Catalunya.
Diana Riba i Giner (Barcelona, 1975) és una pedagoga, activista pels drets civils i política catalana. És candidata a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 per la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya.Es va llicenciar en pedagogia a la Universitat de Barcelona. Començà a treballar a la Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM).
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda entre 2016 i 2017. Segons el govern espanyol el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'article 155 de la Constitució.Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).El 2 de novembre de 2017 va ser empresonat de manera preventiva a la presó d'Estremera acusat de sedició i rebel·lió.
Elsa Artadi i Vila (Barcelona, 19 d'agost de 1976) és una economista i política catalana. Ha sigut portaveu de Junts per Catalunya al Parlament català i consellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya entre maig de 2018 i març de 2019. Actualment, és candidata a les eleccions municipals de Barcelona de maig de 2019 amb Junts per Catalunya.
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.
La regla (o fórmula) D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. El mètode s'utilitza, entre altres llocs, a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia, Xile, i en alguns països europeus només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode afavoreix als partits amb més vots i és menys proporcional que el mètode Sainte-Laguë, molt similar a aquest.
Telepolis és una revista d'Internet alemanya publicada per Heinz Heise Verlag des de principis del 1996. Va ser fundada pels periodistes Armin Medosch i Florian Rötzer i es dedica a la privacitat, la ciència, la cultura, la política i els mitjans de comunicació relacionats amb Internet. Altres autors són Mathias Bröckers, Gabriele Hooffacker o Burkhard Schröder.Telepolis va rebre el premi europeu de periodisme internat en la categoria "informes de recerca" el 2000 per la seva cobertura del projecte Echelon; el 2002, va rebre el premi Online Grimme.
Wolfgang Schomburg (Berlín, 9 d'abril de 1948) és un jutge alemany. Va ser el primer jutge alemany al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. És considerat un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals.
L'expressió cordó sanitari, en els seus orígens, feia referència a una barrera implementada per aturar la propagació d'una malaltia, com ara la pesta negra El terme ha estat utilitzat sovint també en diversos idiomes, i en sentit metafòric per referir-se als intents d'impedir la propagació d'una ideologia considerada com a no desitjada o perillosa, com ara la política de contenció adoptada per George F. Kennan contra la Unió Soviètica.
Ben Emmerson (Kent, 30 d'agost de 1963) és un advocat anglès especialista en drets humans i dret internacional.Ben Emmerson ha defensat nombrosos casos en dret europeu dels drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional, la majoria dels casos defensats giraven al voltant dels terroristes d'Al-Qaida, els drets humans que involucraven a persones musulmanes i l'abús sexual. Va ser membre fundador de Matrix Chambers i té 25 anys d'experiència litigant davant tribunals i tribunals internacionals, inclosos la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Europeu de Justícia, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia. Va ajudar a redactar la Llei de Drets Humans de 1998, presentada per Tony Blair.Dins el Regne Unit és un jutge adjunt del Tribunal Suprem, un Mestre del Banc del Temple Mitjà i un membre honorari de Mansfield College, Oxford.
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978).Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) és un empresari i activista polític català, president d'Òmnium Cultural des del 19 de desembre del 2015. Des del 16 d'octubre del 2017 està en presó preventiva a l'espera de judici. És acusat d'un presumpte delicte de rebel·lió en relació amb el seu rol durant la manifestació davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, en el transcurs de l'Operació Anubis.
Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc, (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Plaça de l'U d'octubre del 2017 (Girona)
La Plaça de l'U d'octubre del 2017 és un espai públic del municipi de Girona. Situada al centre de la ciutat, es tracta d'una de les places més grans de la capital gironina, que limita amb la Gran Via de Jaume I, el carrer de la Séquia, el carrer de Francesc Eiximenis i la plaça de Santa Susanna. El nom actual de la plaça va ser aprovat per majoria absoluta durant el ple municipal del dilluns, dia 12 de febrer del 2018, amb els vots a favor dels grups municipals CiU (10 regidors), ERC (4 regidors) i la CUP (4 regidors), i amb els vots en contra del PSC (4 regidors), Cs (2 regidors) i el PP (1 regidor).
Lluís Maria Xirinacs i Damians
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, el Ripollès, 11 d'agost de 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia, sacerdot i autor català.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid, Espanya. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein [ˈʃlesviç ˈholʃtain]) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard.
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.
Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) és una política catalana, batllessa de Barcelona des del 13 de juny de 2015. Va ser la cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) entre 2008 i 2013, després d'una dècada mobilitzant-se pel dret a l'habitatge i amb el moviment antiglobalització, compaginant-ho amb la seva feina a l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona. És la cara visible de Barcelona en Comú, que va ser la candidatura més votada a Barcelona a les eleccions municipals de 2015.
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe. Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). És considerat una de les assemblees legislatives més poderoses del món.
Nicola Ferguson Sturgeon (Irvine, 19 de juliol de 1970) és una política escocesa, actual primera ministra d'Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) des del novembre de 2014. És la primera dona en ostentar els dos càrrecs. Sturgeon és membre del Parlament Escocès des del 1999, primer com a membre addicional per la regió electoral de Glasgow entre el 1999 i el 2007, i com a membre pel Glasgow Southside des del 2007.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 fins a 2017 per la candidatura independentista Junts pel Sí. També ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
Mikko Kärnä (Espoo, 8 de desembre de 1980) és un diputat finlandès. Abans de ser elegit al parlament, Kärnä va ser alcalde d'Enontekiö des de 2012. Va ser candidat pel Partit del Centre en les eleccions parlamentàries del 2015 pel districte electoral de Lapònia com a suplent però va ser finalment elegit després que Paavo Väyrysen preferís seguir com a eurodiputat.
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat en 1931, que es defineix d'esquerra socialdemòcrata i es partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit.El partit està implantat a tots els Països Catalans i té tres federacions: la del Principat de Catalunya (ERC), la del País Valencià (ERPV) i la de les Illes Balears i Pitiüses (ERIB). També manté una vinculació amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (Jovent Republicà), considerada la seva branca juvenil.
Elisenda Alamany i Gutiérrez (Sabadell, 1983) és una filòloga, professora i política catalana. Exregidora de Castellar del Vallès, ha sigut una de les portaveus de Catalunya en Comú. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada per la coalició Catalunya en Comú Podem, i a les eleccions municipals de 2019 es presenta com a número dos a la llista d'Esquerra Republicana per Barcelona.
Montserrat Venturós i Villalba
Montserrat Venturós i Villalba (Berga, 1985) és una política i activista catalana, que és des de 2015 alcaldessa de Berga. Amb estudis de dret, Venturós ha treballat a la botiga Madriles de Berga, i és membre del consell de redacció del diari L'Accent. Des del 2000 és militant del Casal Panxo, i està estretament vinculada a moviments de recuperació de la memòria històrica i col·labora en la Lliga dels Drets dels Pobles en defensa de Txetxènia i el Caucas del Nord.El 4 de novembre del 2016 els Mossos d'Esquadra la van detenir per negar-se a declarar sobre el fet d'haver-se negat en dues ocasions a declarar per no despenjar l'estelada de l'Ajuntament.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.
Eleccions al Parlament Europeu de 2019 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 2019 tindran lloc a Espanya el diumenge, 26 de maig, convocades per Reial Decret disposat l'1 d'abril de 2019 i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 2 d'abril. Part de les eleccions al Parlament Europeu de 2019, s'escolliran 54 diputats a una circumscripció única, mitjançant un sistema proporcional amb llistes tancades i sense barrera electoral. Un cop sigui jurídicament efectiva la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, els cinc nous escons que correspondrien a Espanya serien assignats per la Junta Electoral Central a les candidatures a les que puguin correspondre sense necessitat de noves eleccions.
Txarango és un grup de música català format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, de Sant Joan de les Abadesses. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo), Jordi Barnola (trompeta), Pau Castellví (guitarra) i Joan Palà (percussió). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines.
El Front Republicà (FR) va ser una coalició electoral catalana d'esquerres, republicana i independentista. Estava formada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya i tenia el suport de la Forja. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2019, on va obtenir el 2,74% dels vots però cap escó.
Anna Gabriel i Sabaté (Sallent, 1975) és educadora social, professora de dret i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya per la CUP des de setembre del 2015 fins a desembre del 2017. L'estiu de 2018 es va exiliar a Suïssa per tal d'eludir el sistema judicial espanyol en considerar que no tindria un judici just.
Llista d'alcaldes de Barcelona
L'alcalde o batlle de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona. D'acord amb la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (actualment en vigor) l'alcalde és elegit per la corporació municipal de regidors, que al seu torn són elegits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, mitjançant eleccions municipals celebrades cada quatre anys. En la mateixa sessió de constitució de la corporació es procedeix a l'elecció de l'alcalde, podent ésser candidats tots els regidors que encapçalen les corresponents llistes.
Llista de municipis de la província de Tarragona
Llista dels municipis de la província de Tarragona amb les seves dades bàsiques.
Assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).
L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L'any 2004 va fundar la Célula Durmiente, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.