The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.
L'accident de Txernòbil (Txernóbil) fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. Va ser el primer accident nuclear en ser classificat amb un set (nivell més alt) a l'escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, posteriorment, en l'Accident nuclear de Fukushima I de l'any 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament.
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.
Josep Lluís Trapero Álvarez (Santa Coloma de Gramenet, 1965) és actualment i de forma vitalícia, el major dels Mossos d'Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos. Fou el cap del cos de Mossos d'Esquadra entre 2013 i 2017 (fins a abril de 2017 en tant que comissari en cap i a partir d'aleshores fins al seu cessament). El dia 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució Espanyola va publicar, al Butlletí Oficial de l'Estat, el seu cessament en el càrrec de màxim comanament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior.
El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui. L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català des de les consultes populars iniciades a Arenys de Munt el 2009 i sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 és president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i actualment cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals del 2019. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l'èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu simbòlic de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle XIX per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle XX per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Artur van den Eynde (Santander, 1945 – Barcelona, 4 de març de 2003), conegut com a Aníbal Ramos, fou un polític espanyol. Va abandonar Santander per estudiar arquitectura a Madrid, primer, i a Barcelona, després. A la Universitat de Barcelona participà en la fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB), que desafiava el sindicalisme únic i vertical falangista.
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein [ˈʃlesviç ˈholʃtain]) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.
Juan José Ibarretxe Markuartu (Laudio, 15 de març de 1957) és un polític basc. Membre i dirigent del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV), ha estat alcalde de Laudio, procurador de les Juntes Generals d'Àlaba, vicelehendakari i lehendakari (president) d'Euskadi des del 2 de gener de 1999 fins al 5 de maig de 2009. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat del País Basc.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Neues Deutschland (ND) (Nova Alemanya) és un diari alemany, actualment amb seu a Berlín. Durant més de quaranta anys va ser el diari oficial del Partit de la Unitat Socialista d'Alemanya (SED), que governava Alemanya Oriental (oficialment conegut com a República Democràtica Alemanya), i com a tal va servir com un dels òrgans més importants del partit i originalment tenia una postura política estalinista ; va mantenir una postura marxista-leninista fins a la reunificació alemanya el 1990. El Neues Deutschland que existia a l'est d'Alemanya tenia una circulació de 1,1 milions a partir de 1989 i era la principal manera del partit comunista de mostrar als ciutadans les seves postures i opinions sobre la política, economia, etc.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) és un empresari i activista polític català, president d'Òmnium Cultural des del 19 de desembre del 2015. Des del 16 d'octubre del 2017 està en presó preventiva a l'espera de la sentència del judici. És acusat d'un presumpte delicte de rebel·lió en relació amb el seu rol durant la manifestació davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, en el transcurs de l'Operació Anubis.
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/; 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks. Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010), els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010).
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del que va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
Flandes ( Vlaanderen (?·pàg.) en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg. Flandes limita al sud-oest amb França, a l'oest amb el mar del Nord, al nord i a l'est amb els Països Baixos i al sud amb Valònia.
Telepolis és una revista d'Internet alemanya publicada per Heinz Heise Verlag des de principis del 1996. Va ser fundada pels periodistes Armin Medosch i Florian Rötzer i es dedica a la privacitat, la ciència, la cultura, la política i els mitjans de comunicació relacionats amb Internet. Altres autors són Mathias Bröckers, Gabriele Hooffacker o Burkhard Schröder.Telepolis va rebre el premi europeu de periodisme internat en la categoria "informes de recerca" el 2000 per la seva cobertura del projecte Echelon; el 2002, va rebre el premi Online Grimme.
Ben Emmerson (Kent, 30 d'agost de 1963) és un advocat anglès especialista en drets humans i dret internacional.Ben Emmerson ha defensat nombrosos casos en dret europeu dels drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional, la majoria dels casos defensats giraven al voltant dels terroristes d'Al-Qaida, els drets humans que involucraven a persones musulmanes i l'abús sexual. Va ser membre fundador de Matrix Chambers i té 25 anys d'experiència litigant davant tribunals i tribunals internacionals, inclosos la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Europeu de Justícia, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia. Va ajudar a redactar la Llei de Drets Humans de 1998, presentada per Tony Blair.Dins el Regne Unit és un jutge adjunt del Tribunal Suprem, un Mestre del Banc del Temple Mitjà i un membre honorari de Mansfield College, Oxford.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Plaça de l'U d'octubre del 2017 (Girona)
La Plaça de l'U d'octubre del 2017 és un espai públic del municipi de Girona. Situada al centre de la ciutat, es tracta d'una de les places més grans de la capital gironina, que limita amb la Gran Via de Jaume I, el carrer de la Séquia, el carrer de Francesc Eiximenis i la plaça de Santa Susanna. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.El nom actual de la plaça va ser aprovat per majoria absoluta durant el ple municipal del dilluns, dia 12 de febrer del 2018, amb els vots a favor dels grups municipals CiU (10 regidors), ERC (4 regidors) i la CUP (4 regidors), i amb els vots en contra del PSC (4 regidors), Cs (2 regidors) i el PP (1 regidor).
Nicola Ferguson Sturgeon (Irvine, 19 de juliol de 1970) és una política escocesa, actual primera ministra d'Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) des del novembre de 2014. És la primera dona en ostentar els dos càrrecs. Sturgeon és membre del Parlament Escocès des del 1999, primer com a membre addicional per la regió electoral de Glasgow entre el 1999 i el 2007, i com a membre pel Glasgow Southside des del 2007.
Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Jon Iñarritu García (Leioa, Biscaia, País Basc 28 de març de 1979) es un polític basc de la coalició Euskal Herria Bildu, Jon Iñarritu es va llicenciar en Dret a la Universitat del País Basc i va cursar el màster en Dret Europeu i Internacional a la Universitat Pierre-Mendès-France de Grenoble.Va ser fundador d'Aralar, diputat del Congrés dels Diputats espanyol a la X Legislatura (2011-2015) per la coalició Amaiur, i actualment és senador en el Senat d'Espanya per la coalició d'esquerres Euskal Herria Bildu des del 15 de desembre de 2016, a proposta del Parlament Basc.
Mikko Kärnä (Espoo, 8 de desembre de 1980) és un diputat finlandès. Abans de ser elegit al parlament, Kärnä va ser alcalde d'Enontekiö des de 2012. Va ser candidat pel Partit del Centre en les eleccions parlamentàries del 2015 pel districte electoral de Lapònia com a suplent però va ser finalment elegit després que Paavo Väyrysen preferís seguir com a eurodiputat.
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la Colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
Associació de Municipis per la Independència
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.L'entitat fou constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic. Des d'aleshores, el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant setmana darrere setmana dotzenes de municipis, agafant així un pes cada cop més significatiu arreu del territori. La continuïtat del moviment permet connectar Portbou a l'Alt Empordà amb Alcanar al Montsià i Alt Àneu al Pallars Sobirà.
Assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).
Laurence Gayte (13è districte de París, 25 de setembre de 1965) és una política i empresària francesa. Va ser candidata a les eleccions legislatives del 2017 al tercer districte de Pirineus-Orientals de França amb l'etiqueta La République en Marche. Anteriorment era membre de la Unió de Demòcrates i Independents.Laurence Gayte es va graduar a l'Institut d'Estudis Polítics de Rennes i també es va llicenciar en Enginyeria Ambiental.
Knack és una revista setmanal belga (flamenca) que inclou notícies locals, polítiques, esports, negocis, llocs de treball i esdeveniments comunitaris. Knack va ser fundada el 1971 com la primera revista de notícies flamenques del país. La revista va ser modelada prenenet com a referència Time, Newsweek, Der Spiegel i L'Express.
Maria Neus Torbisco-Casals és doctora en Dret i experta en drets humans. Professora de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra, la seva recerca se centra en la filosofia moral, política i jurídica en general, així com en la teoria constitucional, els drets humans i els estudis de gènere i de les migracions. Ha fet diverses estades de recerca al Canadà, país on va desenvolupar part de la seva tesi doctoral sota la supervisió del professor Will Kymlicka.
Alexander Dobrindt (nascut el 7 de juny de 1970) és un polític alemany de la Unió social cristiana de Baviera (CSU). Entre el 2013 i el 2017, va ser Ministre Federal de Transports i Infraestructures Digitals al govern de la canceller Angela Merkel. Anteriorment, va ser el secretari general de la Unió social cristiana de Baviera sota el lideratge del president del partit Horst Seehofer a partir del 2009.
Ivo Vajgl (Maribor, 3 de març de 1943) és un polític eslovè i membre del Parlament Europeu (MEP) d' Eslovènia. És membre de Zares, part de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per a Europa.Nascut a Maribor, va assistir a la Universitat de Liubliana. Va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors pel primer ministre Anton Rop el 6 de juliol del 2004, en substitució de Dimitrij Rupel, que va deixar el partit Democràcia Liberal d'Eslovènia (LDS) per unir-se a l'oposició Partit Democràtic Eslovè.
Montserrat Venturós i Villalba
Montserrat Venturós i Villalba (Berga, 1985) és una política i activista catalana, que és des de 2015 alcaldessa de Berga. Amb estudis de dret, Venturós ha treballat a la botiga Madriles de Berga, i és membre del consell de redacció del diari L'Accent. Des del 2000 és militant del Casal Panxo, i està estretament vinculada a moviments de recuperació de la memòria històrica i col·labora en la Lliga dels Drets dels Pobles en defensa de Txetxènia i el Caucas del Nord.El 4 de novembre del 2016 els Mossos d'Esquadra la van detenir per negar-se a declarar sobre el fet d'haver-se negat en dues ocasions a declarar per no despenjar l'estelada de l'Ajuntament.
Obra completa de Manuel de Pedrolo
Aquest és un article sobre l'obra de l'escriptor català Manuel de Pedrolo. Aquest prolífic autor de la Segarra va conrear tots els gèneres literaris: poesia, poesia visual, teatre, novel·la, conte i assaig.
Wolfgang Schomburg (Berlín, 9 d'abril de 1948) és un jutge alemany. Va ser el primer jutge alemany al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. És considerat un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals.
Carole Delga (Tolosa, 19 d'agost de 1971) és una política francesa, membre del Partit socialista. Funcionària territorial de professió, va entrar al PS en 2004. Alcalde de Martras de Garona entre 2008 i 2014, vicepresidenta del Consell Regional de Migdia-Pirineus entre 2010 i 2012, diputada de la 8e circumscripció de la Haute-Garonne entre 2012 i 2014 i secretària d'Estat encarregada del Comerç, del Artisanat, del Consum i de l'Economia social i solidària entre 2014 i 2015.
Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català, que entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia.
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí. Va ser detingut el 23 agost de 2012 per la Policia Nacional acusat d'enaltiment al terrorisme, apologia a l'odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per l'Audiència Nacional.
Antoni Albà i Noya, més conegut com a Toni Albà, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961) és un humorista, actor i director de cinema català. Fill d'Antoni Albà i Palau i Núria Noya Jové, es va formar com a actor a diferentes escoles de teatre. Va començar a El Timbal, amb assignatures com ara mim.
Lluís Maria Xirinacs i Damians
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, el Ripollès, 11 d'agost de 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia, sacerdot i autor català.
Elpidio José Silva Pacheco (Granada, 15 d'agost de 1959) és un jurista espanyol (actualment inhabilitat com a jutge), l'últim destí del qual va ser el Jutjat d'Instrucció núm. 9 de Madrid. Va adquirir gran notorietat pel conegut com a "Cas Blesa", on s'instruïa la investigació relacionada amb l'exbanquer Miguel Blesa, per la instrucció del qual, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va determinar que havia comès un delicte de prevaricació, pel qual va ser condemnat a 17 anys i mig d'inhabilitació.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.
Martí Anglada i Birulés (Girona, 1949) és un periodista català. Corresponsal al Pròxim Orient, a les principals capitals europees i als Estats Units. Va ser cap d'informació internacional de Televisió de Catalunya i comentarista de política internacional als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Les de l'hoquei és una sèrie de televisió catalana produïda per Televisió de Catalunya i Brutal Media i estrenada el 29 d'abril del 2019. És el resultat del treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet i Ona Anglada. El projecte, el van presentar al segon Pitching Audiovisual, que organitza anualment el Clúster Audiovisual de Catalunya amb l'objectiu de posar en contacte la universitat amb la indústria audiovisual.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid, Espanya. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967) és una advocada i política catalana, actual alcaldessa de la ciutat de Girona, i des del 17 de gener de 2018 és diputada al Parlament de Catalunya de la XII legislatura per la coalició electoral Junts per Catalunya. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser presidenta del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliaria de Girona del 2003 al 2010 i vicepresidenta del Consell Català del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliaria entre el 2003 i el 2010.Ha estat regidora de l'Ajuntament de Girona des de 2011 i tinent d'alcalde d'Urbanisme i Activitats amb l'alcalde Albert Ballesta i Tura. Durant l'alcaldia de Carles Puigdemont es va convertir en la seva persona de confiança.L'any 2011, Puigdemont la va fitxar, com a independent, per anar de número tres a la llista de CiU a les eleccions municipals.
David Fernàndez i Ramos (Barcelona, 24 de setembre de 1974) és un periodista i activista social català. Va ser diputat del Parlament de Catalunya de la X legislatura per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), exercint el càrrec de president-portaveu del Grup Mixt. El 27 de juliol de 2015, després d'exercir el càrrec com a independent, va passar a formar part de la CUP com a militant.
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab: إسرائيل, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània. Limita amb el Líban al nord, amb Síria al nord-est, amb Jordània i el territori palestí de Cisjordània a l'est i amb Egipte i Gaza al sud-est. Té costes a la mar Mediterrània, el golf d'Aqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea.
Maria Dolors Sabater i Puig (Badalona, 1960) és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018, la segona en la història de Badalona, després de Maite Arqué. Sense experiència política prèvia, va encapçalar durant les eleccions de 2015 la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú, que va ser la segona força del consistori, i que gràcies al vot de les forces d'esquerra, i un vot de CDC, va aconseguir esdevenir alcaldessa. Entre les seves atribucions, a banda de l'alcaldia, va conservar els àmbits de seguretat, descentralització, joventut i dona, a més d'esdevenir regidora del districte 4, format pels barris de Llefià i La Salut.
El Consell per la República, també conegut com a Consell per la República Catalana, és el nom d'una organització política privada que té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. També promou la defensa dels drets civils i polítics. El Consell està format per un president, Carles Puigdemont, un vicepresident, Toni Comín, i nou membres més: Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Budó, Antoni Castellà, Guillem Fuster, Elisenda Paluzie, Isaac Peraire, Rut Ribas i Neus Torbisco.
Josep Andreu i Domingo (Montblanc, Conca de Barberà, 12 de maig de 1956) és un polític i arqueòleg català, alcalde de Montblanc, diputat al Congrés dels Diputats en la VIII legislatura i senador designat pel Parlament de Catalunya. És fill de Carles Andreu i Abelló i nebot de Josep Andreu i Abelló i Antoni Andreu i Abelló.
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai. El segment que uneix un punt de l'esfera amb el seu centre també rep el nom de radi. Una recta que passa pel centre de l'esfera la talla en dos punts; el segment que determinen s'anomena diàmetre.
Rafael Nadal i Parera (Manacor, Mallorca, 3 de juny de 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda tenint en compte el seu percentatge victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018.
Pau Molins Amat (Barcelona, 1962) és un advocat penalista català.Fill menor d'onze germans, procedent de la coneguda família de Ciments Molins, on han treballat gairebé tots ells, Pau Molins es va decidir pels estudis jurídics. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona en 1985 i Doctorat i Màster en Dret Penal també per aquesta universitat en 1988, és soci director del bufet d'advocats "Molins & Silva", especialitzat en Defensa Penal, que va crear el 1994, després d'associar-se amb el catedràtic de Dret penal Jesús María Silva. Anteriorment va treballar al despatx de Joan Piqué Vidal.
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.
Meritxell Budó i Pla (Barcelona, 8 de març de 1969) és una política catalana. Llicenciada en farmàcia i màster en indústria farmacèutica i parafarmacèutica; la seva trajectòria laboral ha estat vinculada a la indústria farmacèutica veterinària amb responsabilitats de direcció tècnica.Des dels sis anys viu a la Garriga, municipi del que va ser alcaldessa des de 2011, així com regidora de Governació i Seguretat Ciutadana. També va ocupar el càrrec de vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i va ser membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental.Es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 2002, és presidenta local del partit des de 2004 i membre de la permanent de la comissió nacional de política municipal de CDC.El 2006 Budó va entrar a l'Ajuntament com a regidora a l’oposició i entre 2007 i 2008 va ser alcaldessa del municipi.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda entre 2016 i 2017. Segons el govern espanyol el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'article 155 de la Constitució.Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).El 2 de novembre de 2017 va ser empresonat de manera preventiva a la presó d'Estremera acusat de sedició i rebel·lió.
Parc Natural del Delta de l'Ebre
El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees. Inclou els termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antigor, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.
Rosalia Vila i Tobella (Sant Esteve Sesrovires, 25 de setembre de 1993), coneguda com a Rosalía, és una cantautora catalana de flamenc i música fusió.Ha treballat a duo amb Juan Gómez, Chicuelo al Festival Internacional de Cinema 2013 de Panamà i al Festival Grec de Barcelona per a l'obra de ball contemporani De Carmen. El 2013 va participar en l'Association of Performing Arts Presenters (APAP) Conference a Nova York i fou la veu solista en l'obra de culminació de l'Any Espriu 2014 al Palau de la Música. El 2015 va col·laborar amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur.
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) és una mestra i psicopedagoga i política catalana, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Activista sindical vinculada a moviments progressistes, va ser diputada al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures. Actualment està sent jutjada al Tribunal suprem espanyol, a Madrid, per rebel·lió i malversació de fons públics, en el conegut com a Judici al procés independentista català, que va començar el 12 de febrer de 2019.