The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) - implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
David Bagés Domínguez (Reus, 1966) és un actor català, conegut pels seus papers de Balló a La Riera, d'Amadeu Cabanillas a Nissaga de poder, de Joaquim Dalmau a Temps de silenci, de Calafell a L'un per l'altre i d'Albert Sindreu a Ventdelplà. Va iniciar-se en el teatre al Bravium Teatre i al Col·lectiu de Teatre La Vitxeta. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, va aconseguir popularitat per les seves participacions en televisió, en programes amb caràcter alternatiu i contracultural produïts per Televisió Espanyola, i posteriorment també a Televisió de Catalunya, sobretot, però també a Antena 3, Cuatro i Telecinco.
Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas, Cantàbria, 12 d'abril de 1817—Barcelona, 16 de gener de 1883), I marquès de Comillas, va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el segle XIX. Empresari a les colònies espanyoles d'Amèrica, va tornar com un indià enriquit a Espanya, i instal·lat a Barcelona, on va fundar diverses entitats i empreses.
La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) és un empresari i activista polític català, president d'Òmnium Cultural des del 19 de desembre del 2015. Des del 16 d'octubre del 2017 està en presó preventiva a l'espera de la sentència del judici. És acusat d'un presumpte delicte de rebel·lió en relació amb el seu rol durant la manifestació davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, en el transcurs de l'Operació Anubis.
El Fossar de les Moreres és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Es va triar aquest lloc per al memorial de guerra perquè s'hi trobaven dos històrics cementiris adjacents a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat.
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo, també conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català d'origen espanyol, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals.A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el príncep Eugeni de Savoia. El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.
L'enigma Verdaguer és un telefilm català de 2019 sobre la vida del poeta Jacint Verdaguer, dirigit per Lluís Maria Güell i amb guió de David Plana a partir d'una història d'Enric Gomà, Teresa Vilardell i el propi Plana. Es va estrenar l'11 de setembre del 2019 a TV3, i va ser una producció de Diagonal Televisió, coproduïda per TV3 i RTVE, amb el suport de l'ICEC. Segons declaracions del director, no és un biopic sinó una aproximació biogràfica a una de les veus més reputades de la literatura catalana, a través de la qual s'ha fet una adaptació per tal d'explicar l'home rere el capellà, malgrat prendre's alguna llicència.
El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
L'Atlàntida (1877) és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final. En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i actualment cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals del 2019. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg, escriptor, traductor i publicista nascut a Madrid i esdevingut català per lliure elecció. Catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988.
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del que va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l'èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen.
Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018. Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001, directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/; 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks. Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010), els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010).
Quim Hereu (Girona, 13 de novembre de 1963) és un pintor espanyol autodidacta considerat el màxim representant de l'Estrambotisme, un corrent artístic iniciat als anys 70 a l'Empordà per Joan Fuster i Gimpera. Aquest, en la fase final de la seva vida decideix anomenar Quim Hereu com a hereu d'aquest nou corrent artistic a partir d'un petit poema: el testament de l'Estrambotisme.
Ana Victoria García Obregón (Madrid, 18 de març de 1955) més coneguda com a Ana Obregón, és una actriu, presentadora, cantant, ballarina, guionista i escriptora espanyola molt coneguda en l'àmbit de la televisió, tant en sèries de ficció com en programes i concursos televisius. Des de fa molts anys és un dels rostres més populars de la premsa rosa espanyola.
Mikko Kärnä (Espoo, 8 de desembre de 1980) és un diputat finlandès. Abans de ser elegit al parlament, Kärnä va ser alcalde d'Enontekiö des de 2012. Va ser candidat pel Partit del Centre en les eleccions parlamentàries del 2015 pel districte electoral de Lapònia com a suplent però va ser finalment elegit després que Paavo Väyrysen preferís seguir com a eurodiputat.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona. El conjunt monumental està situat actualment a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb els carrers d'Ali Bei i de Girona, a la ciutat de Barcelona. És obra de l'escultor Rossend Nobas, i es va fabricar el 1888.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
El Consell per la República, també conegut com a Consell per la República Catalana, és el nom d'una organització política privada que té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. També promou la defensa dels drets civils i polítics. El Consell està format per un president, Carles Puigdemont, un vicepresident, Toni Comín, i deu membres més: Clara Ponsatí, Lluís Puig, Antoni Castellà, Guillem Fuster, Carme García, Aurora Madaula, Antoni Morral, Elisenda Paluzie, Isaac Peraire, Rut Ribas, Marta Sibina i Neus Torbisco.
Carola Rackete (Preetz, Alemanya, 27 de juny de 1988) és una capitana marítima i activista social alemanya. Esdevingué famosa internacionalment el juny de 2019, arran del seu desembarcament forçós a l'illa italiana de Lampedusa amb el vaixell humanitari Sea-Watch 3. A conseqüència dels seus actes, va ser detinguda per les autoritats italianes arriscant-se a 15 anys de presó.
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 1858 - Madrid, Espanya, 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII. Exercí de reina regent de 1885 - 1902 fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d'avui.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Referèndum sobre la independència de Catalunya
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) és un referèndum d'autodeterminació vinculant que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts com els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis.
Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, va ser un militar nat a Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda) el 28 de maig de 1658 i mort el 2 de novembre de 1713 a Vic. Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713 i fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l’època carolíngia.Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans, que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns.
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
Lluís Maria Xirinacs i Damians
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, el Ripollès, 11 d'agost de 2007) fou un polític pacifista, doctor en filosofia, sacerdot i autor català.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Les Quatre Cents Coups o Les 400 Coups és una pel·lícula francesa dirigida per François Truffaut i estrenada l'any 1959. El títol fa referència a l'expressió francesa "faire les quatre cents coups": "fer les mil i una", "passar-se de la ratlla", en referència a les contínues trangressions del protagonista.
Muriel Casals i Couturier (Avinyó, la Provença, 6 d'abril de 1945-Barcelona, 14 de febrer de 2016) fou una economista, professora universitària i política catalana. Va ser presidenta d'Òmnium Cultural, i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Se la considerava una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.
Donec perficiam (IPA: [donek perfikiam]) és un lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705 (3 de maig) iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», és a dir, fins a aconseguir la victòria final.
Judici al procés independentista català
El Judici al procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, és un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d'Espanya i que es preveu que s'allargui durant tres mesos. Fins al 21 de febrer s'hi faran les qüestions prèvies i l’interrogatori dels acusats. Es preveuen sessions de dimarts a dijous, però no es descarta fer alguna sessió alguns dilluns, divendres o fins i tot els dissabtes per a acabar la vista oral abans de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig.El jutge Pablo Llarena va coordinar una instrucció entre octubre de 2017 i juliol de 2018, arran de la qual es jutjarà 18 persones, incloent-hi la pràctica totalitat del govern de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya.
Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 26 de juny de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973), metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970, després d'aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d'intenses reformes socials.
Flandes ( Vlaanderen (?·pàg.) en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg. Flandes limita al sud-oest amb França, a l'oest amb el mar del Nord, al nord i a l'est amb els Països Baixos i al sud amb Valònia.
Anil Murthy (19 de març de 1973) és un diplomàtic i dirigent esportiu indi. Des de juliol del 2017 és el 37è president del València CF, en substitució de Lay Hoon Chan.Com a diplomàtic, ha treballat per al govern de Singapur, estant destinat a llocs com París. Arran que el singapurés Peter Lim comprara el València CF l'any 2014, forma part de l'equip directiu quan el novembre de 2016 entra com conseller executiu.
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) es una lingüista, activista i política catalana, va ser presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). Va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007), presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015), i Diputada al Parlament de Catalunya (2015-2018). Actualment es troba en presó preventiva a Alcalá-Meco, a l'espera del Judici al procés independentista català, que va començar el 12 de febrer de 2019.
Camilo Blanes Cortés, més conegut artísticament com a Camilo Sesto (Alcoi, L'Alcoià, 16 de setembre del 1946 - Madrid, 8 de setembre de 2019), fou un compositor, cantant i productor musical valencià. Va ser una de les veus masculines més destacades de la música pop en castellà; de fet, durant la seva carrera musical va vendre més de 180 milions de còpies. Té el rècord mundial de números u en el món: 58 en general i 18 a la llista dels 40 Principals.
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925. El seu nom volia rememorar la bandera negra que durant el Setge de Barcelona de 1713-1714 va onejar en diversos punts de la muralla.Tenia uns dotze membres dirigents i diversos voluntaris: el cap més visible era Marcel·lí Perelló i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (també militant del CADCI). En foren membres destacats: Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (cap a l'exterior), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu i Jaume Balius i Mir.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX.
Mediapro és un grup d'empreses dedicat a la comunicació. El grup té seus a Barcelona i Girona i també a altres ciutats com Amsterdam, Budapest, Buenos Aires, Dubai, Lisboa, Los Angeles, Madeira, Madrid, Miami, Porto, Qatar, Sevilla i Tenerife.Fundat el 1994 per Jaume Roures, és dels més importants grups d'empreses d'Europa en l'àmbit audiovisual: producció de cinema; drets de cinema i esdeveniments esportius; consultoria sobre esport i televisió; creació, disseny i producció de programes de televisió i canals temàtics; equips i serveis de transmissions; i màrqueting i publicitat.
Crida Nacional per la República
La Crida Nacional per la República (CNR) és un moviment polític independentista català. Va ser presentat el juliol de 2018 com un espai polític sorgit de Junts per Catalunya, formació liderada per Carles Puigdemont. Va celebrar el seu congrés fundacional el 27 d'octubre de 2018 al Pavelló Congost de Manresa, justament un any després de la declaració d'independència del Parlament de Catalunya.
Ben Emmerson (Kent, 30 d'agost de 1963) és un advocat anglès especialista en drets humans i dret internacional.Ben Emmerson ha defensat nombrosos casos en dret europeu dels drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional, la majoria dels casos defensats giraven al voltant dels terroristes d'Al-Qaida, els drets humans que involucraven a persones musulmanes i l'abús sexual. Va ser membre fundador de Matrix Chambers i té 25 anys d'experiència litigant davant tribunals i tribunals internacionals, inclosos la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Europeu de Justícia, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslàvia. Va ajudar a redactar la Llei de Drets Humans de 1998, presentada per Tony Blair.Dins el Regne Unit és un jutge adjunt del Tribunal Suprem, un Mestre del Banc del Temple Mitjà i un membre honorari de Mansfield College, Oxford.
Plaça de l'U d'octubre del 2017 (Girona)
La Plaça de l'U d'octubre del 2017 és un espai públic del municipi de Girona. Situada al centre de la ciutat, es tracta d'una de les places més grans de la capital gironina, que limita amb la Gran Via de Jaume I, el carrer de la Séquia, el carrer de Francesc Eiximenis i la plaça de Santa Susanna. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.El nom actual de la plaça va ser aprovat per majoria absoluta durant el ple municipal del dilluns, dia 12 de febrer del 2018, amb els vots a favor dels grups municipals CiU (10 regidors), ERC (4 regidors) i la CUP (4 regidors), i amb els vots en contra del PSC (4 regidors), Cs (2 regidors) i el PP (1 regidor).
Jon Iñarritu García (Leioa, Biscaia, País Basc 28 de març de 1979) es un polític basc de la coalició Euskal Herria Bildu, Jon Iñarritu es va llicenciar en Dret a la Universitat del País Basc i va cursar el màster en Dret Europeu i Internacional a la Universitat Pierre-Mendès-France de Grenoble.Va ser fundador d'Aralar, diputat del Congrés dels Diputats espanyol a la X Legislatura (2011-2015) per la coalició Amaiur, i actualment és senador en el Senat d'Espanya per la coalició d'esquerres Euskal Herria Bildu des del 15 de desembre de 2016, a proposta del Parlament Basc.
Nicola Ferguson Sturgeon (Irvine, 19 de juliol de 1970) és una política escocesa, actual primera ministra d'Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) des del novembre de 2014. És la primera dona en ostentar els dos càrrecs. Sturgeon és membre del Parlament Escocès des del 1999, primer com a membre addicional per la regió electoral de Glasgow entre el 1999 i el 2007, i com a membre pel Glasgow Southside des del 2007.
Telepolis és una revista d'Internet alemanya publicada per Heinz Heise Verlag des de principis del 1996. Va ser fundada pels periodistes Armin Medosch i Florian Rötzer i es dedica a la privacitat, la ciència, la cultura, la política i els mitjans de comunicació relacionats amb Internet. Altres autors són Mathias Bröckers, Gabriele Hooffacker o Burkhard Schröder.Telepolis va rebre el premi europeu de periodisme internat en la categoria "informes de recerca" el 2000 per la seva cobertura del projecte Echelon; el 2002, va rebre el premi Online Grimme.
Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma, també conegut amb el sobrenoms d'el Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788). Tercer fill baró de Felip V que arribà a adult i el primer amb la consort Isabel Farnese, això el convertí en germanastre de Lluís I i Ferran VI dels quals heretà el tron espanyol en no deixar cap dels dos descendents aspirants a la corona.Carles és considerat un paradigma del despotisme il·lustrat, ja que durant el seu regnat dugué a terme importats reformes administratives i econòmiques a la fi d'assegurar i millorar la situació dels territoris governats com ara evitar guerres prolongades o controlar la influència del clero, també promocionà ministres capaços com Floridablanca i Jovellanos, que jugarien un paper important en la projecció externa de la corona i lluità per recuperar la influència espanyola a Itàlia heretant els ducats de Parma i Plasència l'any 1731 que, més tard serien transferits a Carles VII durant la Guerra de Successió Polonesa (1733-1738). Contragué matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia l'any 1738, filla del rei de Polònia-Lituània i duc saxó Federic August II.L'historiador Stanley Payne comentà sobre la figura de Carles III : "Probablement el rei europeu més exitós de la seua generació.
Wolfgang Schomburg (Berlín, 9 d'abril de 1948) és un jutge alemany. Va ser el primer jutge alemany al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda. És considerat un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals.
Mark Demesmaeker (Halle, 12 de setembre de 1958) és un polític flamenc afiliada del partit Nieuw-Vlaamse Alliantie. Va ser escollit com a diputat del Parlament Flamenc el 2004 i va ser reelegit el 2009. El 2013 Demesmaeker va abandonar el Parlament per reemplaçar com a eurodiputat Frieda Brepoels, que havia estat nomenada alcaldessa de Bilzen.
Juan José Ibarretxe Markuartu (Laudio, 15 de març de 1957) és un polític basc. Membre i dirigent del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV), ha estat alcalde de Laudio, procurador de les Juntes Generals d'Àlaba, vicelehendakari i lehendakari (president) d'Euskadi des del 2 de gener de 1999 fins al 5 de maig de 2009. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat del País Basc.
Iñaki Mirena Anasagasti Olabeaga (Cumaná, Veneçuela, 16 de novembre de 1947) és un polític basc. Va néixer a Veneçuela, on la seva família havia fugit després de la guerra civil espanyola (el seu pare era militant del Partit Nacionalista Basc). El 1954 els seus pares van decidir que Iñaki i els seus tres germans havien d'educar-se al País Basc, pel que els seus fills retornen a Sant Sebastià i queden a càrrec dels seus avis.