Català Wikipedia Top 100

Kidd Keo

Pàdua Keoma Salas Sánchez (Alacant, 27 de setembre de 1995) és un cantant de trap en anglès i castellà conegut amb el nom de Kidd Keo. És molt criticat per alguna de les lletres de les seves cançons, que bàsicament tracten de drogues, sexe i diners. Forma part d'un petit grup d'artistes que s'anomena DBT i on també hi ha Elegangster, Yung Sarria, Neelo i Sonny clow.

Miquel Iceta i Llorens

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) és un polític català, actual primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i secretari primer del Parlament de Catalunya fins al 2014.

Guanyem Badalona en Comú

Guanyem Badalona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Badalona, és una plataforma ciutadana nascuda de la confluència de diverses forces polítiques i socials, que es va presentar a les eleccions municipals del 2015 a Badalona. Va quedar en segona posició en els comicis, amb 5 regidors, per darrere dels 10 del Partit Popular. Guanyem s'ha postulat per governar, amb Maria Dolors Sabater com a alcaldessa, a través d'un pacte amb les forces d'esquerra de la ciutat.

Maria Dolors Sabater i Puig

Maria Dolors Sabater i Puig (Badalona, 1960) és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018, la segona en la història de Badalona, després de Maite Arqué. Sense experiència política prèvia, va encapçalar durant les eleccions de 2015 la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú, que va ser la segona força del consistori, i que gràcies al vot de les forces d'esquerra, i un vot de CDC, va aconseguir esdevenir alcaldessa. Entre les seves atribucions, a banda de l'alcaldia, va conservar els àmbits de seguretat, descentralització, joventut i dona, a més d'esdevenir regidora del districte 4, format pels barris de Llefià i La Salut.

Mirall trencat

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.

Laia Servera

Laia Servera (Barcelona, 1980) és una periodista catalana.Es va llicenciar en comunicació audiovisual a la URL i va estudiar història a la UB. L’any 2001 es va incorporar a l’equip del nou informatiu per a nens Info-K, on començaria la seva emissió, aquell mateix any, al K3 (actualment Canal Super3), un dels canals de la Televisió de Catalunya. Després de treballar-hi com a redactora, reportera i finalment com a editora, l’11 de gener de 2016 va estrenar-se també com a presentadora del programa en substitució de Jordi Gil. Amb ella com a presentadora el programa va guanyar el Premi Zapping al millor programa informatiu el 2017 i el 2020 era el programa més vist a TV3 a la carta.El 10 de març de 2020 va presentar a TV3 l'especial informatiu Volem saber, sobre el virus COVID-19 i l'episodi d'epidèmia per coronavirus que estava tenint lloc aleshores.

Isabel Díaz Ayuso

Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 d'octubre de 1978) és una política espanyola del Partit Popular especialitzada en comunicació política i actual Presidenta de la Comunitat de Madrid.

Fernando Simón Soria

Fernando Simón Soria (Saragossa, 1963) és un metge epidemiòleg espanyol, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat des de 2012. És conegut per la seva actuació com a portaveu del comitè especial sobre la malaltia del virus de l'Ebola a Espanya de l'any 2014 i com a portaveu del Ministeri de Sanitat contra el SARS-CoV-2 de 2020.Metge Titular de l'Estat de professió, es va diplomar en Epidemiologia a la London School of Hygiene and Tropical Medicine i va formar part del Programa Europeu de Formació en Epidemiologia d'Intervenció de Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties. Va ser director del Centre de Recerca en Malalties Tropicals de Manhiça (Moçambic) i de l'Hospital de Ntita a Burundi.

Florence Nightingale

Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual. Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britànica i també fou elegida membre honorària de l'American Statistical Association.

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès. El seu terme està situat entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs, i limita amb la comarca del Maresme i els dos vallesos. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i és el municipi més gran i poblat de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs.

La Balanguera

La Balanguera és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, musicat el 1926 pel compositor Amadeu Vives (1871-1932), és l'himne oficial de Mallorca.

Patry Jordán

Patry Jordán (Girona, 2 de novembre de 1984) és una influencer experta en bellesa i entrenadora personal de fitnes. Té diversos canals a Youtube, els més reeixits són ''Secretos de chicas'' i ''Gym Virtual''. El seu públic són principalment dones de 20 a 30 anys d'Espanya i Amèrica de Sud.El seu pare, Miguel Jordán, era entrenador de futbol i la seva mare corria maratons.

Xavier García Albiol

Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre de 1967) és un polític català. Alcalde de Badalona des del 12 de maig del 2020, ja havia ocupat aquest càrrec anteriorment entre el 2011 i el 2015. És regidor del Partit Popular al municipi des del 1991.

COVID-19

La COVID-19, també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV. La malaltia es va descobrir arran del brot de coronavirus 2019-2020.Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament També s’han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort. A 11 maig 2020, s'han produït, aproximadament, 282.000 morts i 4.116.000 casos..

Audrey Hepburn

Audrey Hepburn (Brussel·les, Bèlgica, 4 de maig del 1929 - Tolochenaz, Suïssa, 20 de gener del 1993) fou una actriu d'origen europeu que realitzà la major part de la seva carrera artística als Estats Units. La seva fràgil bellesa i elegància característiques n'han fet una de les icones del cinema occidental.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle v amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, i el final al segle xv amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Les de l'hoquei

Les de l'hoquei és una sèrie de televisió catalana produïda per Televisió de Catalunya i Brutal Media i estrenada el 29 d'abril del 2019. És el resultat del treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: Laura Azemar, Ona Anglada, Natàlia Boadas i Marta Vivet. Van presentar el projecte al Pitching Audiovisual del Clúster Audiovisual de Catalunya i va despertar l'interès de diverses productores catalanes, entre les quals Brutal Media, que en va assumir el desenvolupament.Les de l'hoquei fou guardonada amb el Premi CIMA a la igualtat al FesTVal.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

El Pertús

El Pertús (([əlpər'tus] / [əlpur'tus], oficialment en francès Le Perthus) o El Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca.

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.

Jacques Mayol

Jacques Mayol (Xangai, 1 d'abril de 1927 - Capoliveri, illa d'Elba, 22 de desembre 2001) va ser un apneista francès.

Natalia Lacunza

Natalia Lacunza Sanabdón (Pamplona,10 de gener de 1999) és una cantant i compositora espanyola que es va fer popular arran de la seva participació al popular programa de cant de TVE, Operación Triunfo 2018. Abans d'entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018 acabava de començar a estudiar Comunicació Audiovisual a la universitat, però va decidir deixar-ho per tratcar de desenvoluparse en el món musical.També és coneguda artísticament amb el nom d'Eilan Bay, el qual prové del seu nom llegit del revés i del cognom del seu cantant preferit i un dels màxims referents musicals de l'artista, James Bay. Va participar en el programa de Telecinco anomenat La Voz, tot i que no va tenir èxit i no va ser escollida.

Diana Gómez i Raich

Diana Gómez i Raich (Igualada, 7 de març de 1989) és una actriu de cinema i televisió catalana. És coneguda per haver estat protagonista de la pel·lícula Eloïse i participar en sèries de televisió com La Via Augusta, La casa de papel, El crac o Valeria.

Sabrina (pel·lícula de 1954)

Sabrina és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder, estrenada el 1954. Ha estat doblada al català.

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Marc Ribas

Marc Ribas (Girona, 1976) és un cuiner i presentador de televisió català, conegut per les seves aparicions als programes Cuines i Joc de cartes, ambdós de TV3. El seu pare és del Masnou i la seva mare de Barcelona, van viure a Girona durant dos anys, es van traslladar a Ourense i finalment van anar a viure a Sabadell, on Ribas hi va viure durant 20 anys. Va estudiar Belles arts; durant aquest període va treballar a l'hostaleria els caps de setmana per treure's un sou, fins que va veure que li apassionava.

Pandèmia de grip de 1918

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle xiv va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'onze mesos. Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.

Virus

Per a una introducció accessible i no tècnica al tema d'aquest article, vegeu Introducció als virus.Un virus (del llatí virus, 'toxina' o 'verí') és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Hom ha proposat que els virus siguin inclosos en el domini de vida Aphanobionta o també Acytota. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Barcelona

Barcelona [bərsəlónə] és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Michael Jordan

Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), motejat Air, His Royal Airness (La seva majestat aèria) o Air Jordan, és un exjugador de basquetbol estatunidenc retirat per primera vegada el 1993, després el 1999 i finalment el 2003. Actualment és copropietari i president dels Charlotte Hornets, una franquícia de l'NBA. És considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bàsquet de la història, per això va ser nominat a la Llista dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996.Va guanyar sis anells de campió de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir una mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana més gran de la història de la lliga. Va guanyar deu vegades el títol de màxim encistellador de la temporada regular, va ser escollit cinc vegades com l'MVP (millor jugador) de la temporada regular, sis vegades com l'MVP de les finals, va formar part del millor quintet de l'NBA en deu ocasions, va ser escollit una vegada el millor defensor de la temporada i va formar part del millor quintet defensiu en nou vegades.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l’eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià,serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.

Assassinat d'Helena Jubany

L'assassinat d'Helena Jubany i Lorente (Mataró, 27 de febrer de 1974 - Sabadell, 2 de desembre de 2001) fou un homicidi comès contra una jove bibliotecària de 27 anys que va ser trobada morta a Sabadell el 2 de desembre de 2001 després de ser llançada al buit en un pati interior, despullada i amb diverses cremades al cos. El cas es va sobreseure i no es va arribar a celebrar el judici. Mai no es van arribar a esclarir totalment les circumstàncies, el mòbil ni els autors materials de l'assassinat.

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any.

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com a Alexandre el Gran, que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus), tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa «que Déu protegeixi», fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda (vegeu) va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 27 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.

Verola

La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys; es va propagar per tot el món i va matar un de cada tres infectats, fins que es va erradicar l'any 1980.

Sistema solar

El sistema solar es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten directament al voltant del sol, com també els satèl·lits naturals (llunes) que estan en òrbita al voltant de molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.

Humphrey Bogart

Humphrey DeForest Bogart (Nova York, 25 de desembre de 1899 - Los Angeles, 14 de gener de 1957) fou un actor estatunidenc de fama llegendària que retenia el seu llegat després de la seva mort. Interpretant principalment caràcters elegants i temeraris, ancorats per un codi moral interior envoltat per un món corrupte, les pel·lícules més notables de Bogart inclouen Angels with Dirty Faces (1938), El falcó maltès (1941), Casablanca (1942), Tenir-ne o no (1944), El son etern (1946), El tresor de Sierra Madre (1948), Cayo Largo (1948), In a Lonely Place (1950), La reina d'Àfrica (1951) (pel qual guanyà un Oscar), El motí del Caine (1954), i We're No Angels (1955). En total, apareixia a 75 pel·lícules.

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.

Llista de gentilicis

En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Antoni Trilla i Garcia

Antoni Trilla i García (Barcelona, 26 de juliol de 1956) és un epidemiòleg. Es va doctorar en medicina per la UB el 1990. És catedràtic de la Universitat de Barcelona, cap del servei d'epidemiologia de l'Hospital Clínic i investigador d'ISGlobal.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L’expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Polseres vermelles

Polseres vermelles és una sèrie de televisió de 28 capítols de 45 minuts de duració, emesa per TV3 el 24 de gener de 2011, dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert Espinosa, que ja havien coincidit en la pel·lícula Herois. La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties i parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació. El guió original està pensat per durar cinc temporades, una cada dos anys i actualment s'ha emès la segona, que ha acabat el 22 d'abril de 2013.L'audiència a la ciutat de Barcelona també va ser superior a la mitjana de Catalunya, en concret set punts més.El 15 de abril del 2015 Albert Espinosa va confirmar que la sèrie havia estat cancel·lada, perquè els actors no van voler continuar amb el projecte i Àlex Monner volia créixer com a actor a la resta de l'estat espanyol.

Dia internacional de la infermeria

El Dia internacional de la infermeria és una jornada commemorativa de les contribucions dels professionals d'infermeria a la societat, promoguda pel Consell Internacional de la infermeria, celebrat el 12 de maig recordant així el naixement de Florence Nightingale considerada la "mare de la infermeria moderna". Aquesta va crear el primer model conceptual i va demostrar la rellevància de les cures infermeres.

Creu de Montigalà

La Creu de Montigalà és una creu de ciment armat, originàriament de pedra, situada al turó de Montigalà de Badalona (Barcelonès), justament al cim d'aquesta muntanya, la creu fa uns 4 metres d'alçada. La primera creu, dissenyada per l'arquitecte Joan Amigó fou col·locada el 28 de setembre de 1913 amb motiu de les festes constantinianes commemorant l'Edicte de Milà del 313, en què el cristianisme es convertia en religió tolerada, encara que en aquell moment la creença era que l'emperador Constantí l'havia feta oficial. Els actes culminaren amb una gran processó des de Santa Maria dues el 12 d'octubre.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Antic Egipte

L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC, amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat; constituïda per poblacions d'origen nord-africà, s'hi van afegir pobles semites procedents de la regió de Síria i Palestina, libis vinguts de l'oest i individus de Núbia, que van descendir Nil avall.

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que té les propietats d'un element químic. Tot sòlid, líquid, gas i plasma es compon d'àtoms ionitzats o neutres. Els àtoms són extremadament petits: la seva mida es troba al voltant de 100 picòmetres (una deu mil milionèsima part d'un metre).

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.

Mireia Oriol

Mireia Oriol (Argentona, 1996) és una model i actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Als 16 anys va iniciar la seva trajectòria professional com a model, i mentre treballava a París, un assessor la va animar a estudiar interpretació en una escola seva de Londres durant dos anys. Poc després, mentre estudiava cinema a la Universitat Pompeu Fabra, va començar a aparèixer als curtmetratges dels seus companys d'estudi.

Fotosíntesi

La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar. La fotosíntesi es produeix en les plantes, les algues, i alguns grups d'eubacteris, però no en els arqueobacteris. Els organismes fotosintètics reben el nom de "fotoautòtrofs", però no tots els organismes que utilitzen la llum com a font d'energia efectuen la fotosíntesi, car els "fotoheteròtrofs" utilitzen compostos orgànics, i no diòxid de carboni, com a font de carboni.

Lloll Bertran

Maria Dolors Bertran i Díaz (Igualada, 26 d'agost de 1957), més coneguda com a Lloll Bertran és una actriu i cantant catalana. Ha esdevingut molt popular pels seus treballs a la televisió en programes de Salvador Alsius i Joaquim Maria Puyal i, molt particularment, amb els seus xous a TV3. És llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i ha cursat estudis de dansa, cant i música.

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica. Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits.

Efecte d'hivernacle

L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Alexandre el Gran

Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 102 (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden arribar a ser molt més grans.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants. En l'època dels antics romans s'obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llatí), d'on prové el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, és el genitiu de Cyprus, més tard la paraula cyprium es va escurçar per quedar сuprum i d'aquí ha evolucionat al coure en català. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i de brillantor metàl·lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat.

L'ombra de la llei

L'ombra de la llei és un thriller espanyol de 2018 dirigit per Dani de la Torre i escrit per Patxi Amezcua distribuït per Netflix i Atresmedia Cine i amb participació de Televisió de Catalunya. Ha estat doblada al català.

Empúries

Empúries (en grec antic: Ἐμπόριον Empórion 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala, a la platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya.

Humanisme

L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

Descobriment d'Amèrica

El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492.

Connector textual

Els connectors textuals o marcadors textuals són mots o grups de mots que serveixen per a organitzar i cohesionar el text de manera que la lectura en sigui més fàcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que s'usen en l'àmbit de l'oració, és a dir, que fan referència a l'estructura de l'oració, i els que s'usen en l'àmbit del text, és a dir, entre oracions o paràgrafs independents. Tot seguit hi ha una llista de connectors.

SARS-CoV-2

El SARS-CoV-2, o coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu, inicialment anomenat 2019-nCov, és un tipus de coronavirus (gènere betacoronavirus) que va ser detectat per primer cop el desembre de 2019 i que és el causant de la COVID-19. Té una similitud del 70% amb el virus de la SARS (SARS-CoV), del qual se'n considera una soca. És contagiós entre humans i n'ha originat la pandèmia iniciada a la ciutat xinesa de Wuhan a finals del 2019.El seu genoma està format per una única cadena ARN i se'l classifica com virus d'ARN monocatenari positiu.

Reis Catòlics

Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic). En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, que limita al nord amb Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest, creuant l'estret de Bering.

Joan Baptista de La Salle

Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims - † 7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen) va ser un important sacerdot i pedagog francès, que va consagrar la seva vida a l'educació dels més pobres i necessitats. Va ser el fundador dels Germans de les Escoles Cristianes, Institut religiós catòlic de caràcter laïcal dedicat a l'educació d'infants i joves. Morí el 7 d'abril de 1719 a Saint-Yon, Rouen.

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Matemàticament s'expressa com la massa dividida pel volum: d = m V {\displaystyle \ d={\frac {m}{V}}} La unitat de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram dividit per metre cúbic (kg/m3), encara que per motius històrics i pràctics, de vegades es mesura en gram dividit per centímetre cúbic (g/cm3).Per una substància pura, la densitat té el mateix valor numèric que la seva concentració màssica.

Oxímoron

L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l’expressió d’una idea. La forma més freqüent és la combinació d'un adjectiu i d'un substantiu: «nit clara», «dolç dolor», «culpa feliç», «avantguarda tradicional», «instant etern», «pau armada», «caos organitzat»,… però poden ser altres entitats sintàctics de sentit oposat, com en l'expressió «civilitzar la guerra», o en el lema de la Falange Española «viva la muerte». El mot «oxímoron» és en si mateix un oxímoron, com que procedeix del grec ὀξύς (oxus, 'savi') i μωρός (môros, 'neci').

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Dialectes del català

L’any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l’oriental i l’occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic, concretament responia al vocalisme àton.Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l’un i l’altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), de la mateixa manera que en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l’aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l’occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes.

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica. Se simbolitza com Fe. Aquest metall de transició és el quart element més abundant en l'escorça terrestre, representant un 5% i, entre els metalls, només l'alumini és més abundant.

Cicle vital dels virus

Els virus són similars a la resta d'éssers vius, però hi ha diferències. Una de les raons per considerar els virus com a éssers vius és que un virus ha de replicar-se i crear descendència. Tanmateix, a diferència de la resta d'organismes, un virus no pot viure sol.

Organització de les Nacions Unides

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té dos estats amb estatus d'observador permanent: la Ciutat del Vaticà i l'Estat de Palestina.El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l'estatus d'observador amb privilegis davant l'ONU. La Comissió de la Unió Europea té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i una altra a Ginebra.

Ausiàs March

Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc, (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids. Es tracta d'un fèlid musculat i de pit profund, amb el cap curt i arrodonit, el coll petit, orelles rodones i un floc de pèls a la punta de la cua. Presenta un marcat dimorfisme sexual: els mascles adults tenen una espessa crinera que és característica d'aquesta espècie.

Ajuntament de Badalona

L'Ajuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona. Els orígens d'una mínima organització comunitària es poden remuntar a l'edat mitjana i, sobretot, a partir de 1595 quan Badalona és confirmada com a municipi independent. L'organització i estructura municipal de l'Ajuntament actual deriva de la implantada per la dinastia borbònica, una administració totalment nova basada en el batlle i els regidors.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497 en edicions incunables.

Aïda Llauradó Álvarez

Aïda Llauradó Álvarez (Badalona, 17 de novembre de 1984) és una política catalana i va ser alcaldessa accidental de Badalona des del 22 d'abril al 12 de maig de 2020. Membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú, i coordinadora local de Badalona En Comú.

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries. Aquests caràcters els diferencien dels rèptils i els ocells, dels quals divergiren al Triàsic superior, fa 201–227 milions d'anys. Se n'han descrit unes 6.400 espècies vivents.

Sistema circulatori

El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos. És el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme. En general, tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així els insectes i altres animals.