Català Wikipedia Top 100

Les de l'hoquei

Les de l'hoquei és una sèrie de televisió catalana produïda per Televisió de Catalunya i Brutal Media i estrenada el 29 d'abril del 2019. És el resultat del treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: Laura Azemar, Ona Anglada, Natàlia Boadas i Marta Vivet. Van presentar el projecte al Pitching Audiovisual del Clúster Audiovisual de Catalunya i va despertar l'interès de diverses productores catalanes, entre les quals Brutal Media, que en va assumir el desenvolupament.Les de l'hoquei fou guardonada amb el Premi CIMA a la igualtat al FesTVal.

Polseres vermelles

Polseres vermelles és una sèrie de televisió de 28 capítols de 45 minuts de duració, emesa per TV3 el 24 de gener de 2011, dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert Espinosa, que ja havien coincidit en la pel·lícula Herois. La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties i parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació. El guió original està pensat per durar cinc temporades, una cada dos anys i actualment s'ha emès la segona, que ha acabat el 22 d'abril de 2013.L'audiència a la ciutat de Barcelona també va ser superior a la mitjana de Catalunya, en concret set punts més.El 15 de abril del 2015 Albert Espinosa va confirmar que la sèrie havia estat cancel·lada, perquè els actors no van voler continuar amb el projecte i Àlex Monner volia créixer com a actor a la resta de l'estat espanyol.

Juliana Canet

Juliana Canet i Pedemonte (Cardedeu, 1999) és una youtuber i instagramer catalana. Participa com a copresentadora al programa Adolescents iCat de l'emissora iCat i Catalunya Ràdio, emès també pel canal 33, presentat per Roger Carandell, conjuntament amb l'instagramer Joan Grivé. També col·labora al Tot es mou de TV3 i al l'APM de Catalunya Ràdio.

Mirall trencat

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle v amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, i el final al segle xv amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.

Virus

Per a una introducció accessible i no tècnica al tema d'aquest article, vegeu Introducció als virus.Un virus (del llatí virus, 'toxina' o 'verí') és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck el 1899, i actualment se'n coneixen més de 5.000 tipus diferents.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Barcelona

Barcelona [bərsəlónə] és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Fernando Simón Soria

Fernando Simón Soria (Saragossa, 1963) és un metge epidemiòleg espanyol, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat des de 2012. És conegut per la seva actuació com a portaveu del comitè especial sobre la malaltia del virus de l'Ebola a Espanya de l'any 2014 i com a portaveu del Ministeri de Sanitat contra el SARS-CoV-2 de 2020.Metge Titular de l'Estat de professió, es va diplomar en Epidemiologia a la London School of Hygiene and Tropical Medicine i va formar part del Programa Europeu de Formació en Epidemiologia d'Intervenció de Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties. Va ser director del Centre de Recerca en Malalties Tropicals de Manhiça (Moçambic) i de l'Hospital de Ntita a Burundi.

La casa de papel

La casa de papel és una sèrie de televisió espanyola produïda per Atresmedia en col·laboració amb Vancouver Produccions. Protagonitzada per Úrsula Corberó, Itziar Ituño, Alba Flores, Álvaro Morte, Miguel Herrán i Paco Tous, entre d'altres, es va presentar al III FesTVal de televisió de primavera a Burgos del març de 2017. Es va estrenar el 2 de maig de 2017 a Antena 3.

Pandèmia de grip de 1918

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle xiv va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'onze mesos. Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l’eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Javier Cercas Mena

Javier Cercas Mena (Ibahernando (Càceres) 1962) és un escriptor espanyol. Va treballar com a lector a la Universitat d'Illinois durant dos anys, i des de 1989 és professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona. Col·labora habitualment al diari El País.

COVID-19

La COVID-19, també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV. La malaltia es va descobrir arran del brot de coronavirus 2019-2020.Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament També s’han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort. A 2 maig 2020, s'han produït, aproximadament, 238.000 morts i 3.344.000 casos..

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com a Alexandre el Gran, que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Vicenç de Roca i Pi

Vicenç de Paül Elies de Roca i Pi (Barcelona, 18 de juliol de 1780 - Badalona, 9 de juliol de 1852), baró de Marmellar, fou un empresari i filàntrop català que va fer fortuna amb el negoci familiar comerciant amb Amèrica. Es retirà a Badalona on va dedicar-se a exercir la caritat.

Sandro Rosell i Feliu

Alexandre Rosell i Feliu, més conegut com a Sandro Rosell (Barcelona, 6 de març de 1964) és un dirigent esportiu i empresari barceloní. Va ser el 39è president del Futbol Club Barcelona, des de l'1 de juliol de 2010 fins al 23 de gener del 2014. Fou escollit president en les eleccions del 13 de juny de 2010 amb el suport d'un 61,35% dels vots.

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Dia de la Mare

El Dia de la Mare és una celebració per a honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del país. A l'Estat Espanyol es fa el primer diumenge de maig.

Torre Mena

La Torre Mena és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local a Badalona (Barcelonès).

Michael Jordan

Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), motejat Air, His Royal Airness (La seva majestat aèria) o Air Jordan, és un exjugador de basquetbol estatunidenc retirat per primera vegada el 1993, després el 1999 i finalment el 2003. Actualment és copropietari i president dels Charlotte Hornets, una franquícia de l'NBA. És considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bàsquet de la història, per això va ser nominat a la Llista dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996.Va guanyar sis anells de campió de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir una mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana més gran de la història de la lliga. Va guanyar deu vegades el títol de màxim encistellador de la temporada regular, va ser escollit cinc vegades com l'MVP (millor jugador) de la temporada regular, sis vegades com l'MVP de les finals, va formar part del millor quintet de l'NBA en deu ocasions, va ser escollit una vegada el millor defensor de la temporada i va formar part del millor quintet defensiu en nou vegades.

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.

Estat d'alarma (estat espanyol)

L'estat d'alarma és una mesura prevista a l'article 116.2 de la Constitució espanyola de 1978.El Govern d'Espanya, emprant les facultats que li atorga aquest article, pot declarar l'estat d'alarma en tot el país o una part, quan es produeixi alguna de les següents alteracions greus de la normalitat: Risc greu, catàstrofe o calamitat pública, com terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud. Crisis sanitàries, com epidèmies i situacions de contaminació greus. Situacions de desabastiment de productes de primera necessitat.

Patry Jordán

Patry Jordán (Girona, 2 de novembre de 1984) és una influencer experta en bellesa i entrenadora personal de fitnes. Té diversos canals a Youtube, els més reeixits són ''Secretos de chicas'' i ''Gym Virtual''. El seu públic són principalment dones de 20 a 30 anys d'Espanya i Amèrica de Sud.El seu pare, Miguel Jordán, era entrenador de futbol i la seva mare corria maratons.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.

Oriol Mitjà i Villar

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses, i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Des del 2010 ha desenvolupat des del centre mèdic de Lihir (Papua Nova Guinea) un tractament efectiu contra el pian basat en l'azitromicina. Actualment epidemiòleg a l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, Mitjà és una de les figures mèdiques i científiques europees més notables pel que fa a la lluita contra la pandèmia de coronavirus que afecta el món d'ençà del novembre del 2019 i s'ha pronunciat repetidament a favor del confinament total a l'estat espanyol durant el mes de març del 2020.

Marc Ribas

Marc Ribas (Girona, 1976) és un cuiner i presentador de televisió català, conegut per les seves aparicions als programes Cuines i Joc de cartes, ambdós de TV3. El seu pare és del Masnou i la seva mare de Barcelona, van viure a Girona durant dos anys, es van traslladar a Ourense i finalment van anar a viure a Sabadell, on Ribas hi va viure durant 20 anys. Va estudiar Belles arts; durant aquest període va treballar a l'hostaleria els caps de setmana per treure's un sou, fins que va veure que li apassionava.

Miquel Porter i Moix

Miquel Porter i Moix (Barcelona, 10 de maig de 1930 - Altafulla, Tarragonès, 18 de novembre de 2004) fou historiador, catedràtic universitari, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català de qualitat. Encara que indissolublement unit al cinema, al llarg de la seva intensa vida també va fer moltes altres activitats, des d'actor de teatre amateur, cantant, col·leccionista, guionista, cineclubista, fins a sindicalista i diputat al Parlament de Catalunya. És considerat el principal estudiós de la història del cinema català i un dels fundadors de la Nova Cançó.

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Efecte d'hivernacle

L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Jaume Roures i Llop

Jaume Roures i Llop (Barcelona, 1950) és un productor de cinema, fundador i director general del grup Mediapro, del qual és propietari al 33%, i que controlava, entre altres mitjans de comunicació, el canal de televisió La Sexta. Té tres fills.

Iria del Río

Iria del Río (Barcelona, 1987 o 1991) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Ha participat en nombroses sèries de televisió com Las chicas del cable, Velvet, La catedral del mar o Amar en tiempos revueltos. Si bé és cert que també va obtenir èxits en forma premi i reconeixement en el món del teatre i del cinema.

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.

Jesse Owens

James Cleveland Owens o Jesse Owens (12 de setembre de 1913 – 31 de març de 1980) va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres.

Alexandre el Gran

Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any.

Jaume Rosell i Sanuy

Jaume Rosell i Sanuy (Àger, 30 de setembre de 1934) és un polític i empresari català. Doctor en Enginyeria Industrial, ha treballat a Proelec, del grup d'empreses d'enginyeria Emte.Donà suport a la candidatura a la presidència del Barça d'Agustí Montal i fou gerent del Barça des del juliol de 1975 fins al 30 de juny de 1978, durant l'etapa de Montal.Fou sotsdirector de la Direcció General d'Esports de la Generalitat de Catalunya. És considerat un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs, com el de gerent de campanya, coordinador de sectorials, conseller del districte de Sarrià, conseller nacional i membre del Comitè Executiu Nacional i de la Comissió Executiva de la Sectorial d'Esports.

Joan Maria Piqué Fernández

Joan Maria Piqué Fernández (Lleida, 1976) és un periodista català que ha estat cap de premsa d'Artur Mas, estret col·laborador de Carles Puigdemont i des del setembre del 2019 és cap de premsa del Departament d'Interior.Vinculat a l'Opus Dei, i llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, va exercir de periodista a l'agència Europa Press i els diaris La Gaceta de los Negocios, el Diari de Tarragona i el Diari Avui fins que el 2008 va entrar a treballar al gabinet de premsa d'Artur Mas. Piqué va continuar com a cap de premsa de Mas quan aquest va esdevenir President de la Generalitat, del 2010 al 2016. Després del cessament de Mas, va ser posat al capdavant del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar.L'ONG Reporters Sense Fronteres va denunciar al setembre de 2017 pressions a periodistes realitzades per Piqué (en qualitat de responsable de Comunicació Exterior de la Generalitat).Al setembre de 2018 va ser nomenat coordinador internacional i relacions públiques de la Generalitat pel govern de Quim Torra, càrrec que va deixar el 23 d'octubre de 2019 per assumir el de director de comunicació del Departament d'Interior a les ordres de Miquel Buch.Inclòs com a candidat al número 29 de la llista de «Lliures per Europa» per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 a Espanya encapçalada per Carles Puigdemont, no va resultar elegit eurodiputat.

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Àlex Monner

Àlex Monner i Zubizarreta (Barcelona, 27 de gener de 1995) és un actor i director català. Va debutar en el món de la interpretació a la pel·lícula de Pau Freixas Herois, i posteriorment va iniciar-se a la pantalla petita amb la sèrie de TV3 Polseres vermelles, del mateix director i tamb: amb guió d'Albert Espinosa. A la sèrie hi interpreta en Lleó, un noi que té una cama amputada per culpa d'un càncer, i que és "un líder, perquè aconsegueix totes les polseres", va comentar en una entrevista.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 102 (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden arribar a ser molt més grans.

Tour de França de 2011

El Tour de França de 2011 és la 98a edició del Tour de França i es disputarà entre el 2 i el 24 de juliol de 2011, amb un recorregut de 3.470,5 km repartits en 21 etapes. Aquesta és la 17a prova de l'UCI World Tour 2011. La victòria final fou per l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team) que aconseguí el mallot groc en acabar la contrarellotge individual del penúltim dia, sent el primer australià a fer-ho i el ciclista de més edat, 34 anys, després de la Segona Guerra Mundial.

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre. P = d ⋅ π {\displaystyle P=d\cdot \pi } El símbol π es pronuncia [pi] i és la setzena lletra de l'alfabet grec. π és un nombre irracional, és a dir, la seva part fraccionària té un nombre de xifres infinit i a més no té cap període.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià,serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.

Voleibol

El voleibol o vòlei és un esport d'equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament.

Sabadell

Sabadell és una ciutat catalana, capital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa. És la cinquena de Catalunya, amb 211.734 habitants el 2018. L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial de Catalunya dins el sector tèxtil i, a mitjan segle xix, es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, per la qual cosa va rebre el sobrenom de «la Manchester catalana».

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries. Aquests caràcters els diferencien dels rèptils i els ocells, dels quals divergiren al Triàsic superior, fa 201–227 milions d'anys. Se n'han descrit unes 6.400 espècies vivents.

Malalts de tele

Malalts de tele va ser un programa d'humor de TV3 presentat per Toni Soler i emès en directe des d'un plató amb públic. Es va iniciar el 1997. Juntament amb Rosa Andreu representen un matrimoni "malalt" per la tele i així repassen, amb ironia, l'actualitat televisiva.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L’expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Mireia Oriol

Mireia Oriol (Argentona, 1996) és una model i actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Als 16 anys va iniciar la seva trajectòria professional com a model, i mentre treballava a París, un assessor la va animar a estudiar interpretació en una escola seva de Londres durant dos anys. Poc després, mentre estudiava cinema a la Universitat Pompeu Fabra, va començar a aparèixer als curtmetratges dels seus companys d'estudi.

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 2016. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Des del 13 de gener del 2020 és el Ministre de Sanitat d’Espanya.

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals és el segon més gran i el més populós amb una població de 76.177 habitants, dels quals 37.144 són de nacionalitat andorrana.Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa.

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica. Se simbolitza com Fe. Aquest metall de transició és el quart element més abundant en l'escorça terrestre, representant un 5% i, entre els metalls, només l'alumini és més abundant.

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 27 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica. Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits.

Impremta

Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa. Consisteix a aplicar tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per gravar-les als materials per compressió.

Formentera

Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi. Amb una superfície de 83,2 km² és l'illa habitada de menor extensió de les Illes Balears. Ocupa la posició més meridional, separada de l'illa d'Eivissa per un estret pas d'aigua i d'illots anomenat es Freus, de 7 quilòmetres de longitud.

Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.

Nil Cardoner i Gratacós

Nil Cardoner i Gratacós (Girona, 16 de setembre de 1998) és un actor català. Ha actuat a sèries de televisió com Polseres vermelles, on feia de Roc, i Infidels, totes dues emeses a TV3. La seva primera aparició en televisió va ser el seu debut en la sèrie Zoo.

Jordi Cruz Mas

Jordi Cruz Mas (Manresa, 29 de juny, de 1978) és un cuiner català, conegut per les seves estrelles Michelin i per la seva aparició al programa de televisió espanyola Masterchef. És el xef del Restaurant ABaC, on un dels seus plats més demanats és la pantera rosa, una mena de desconstrucció del clàssic pastisset infantil. És el petit de sis germans.

Ramaderia

La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'. La ramaderia abasta el conjunt d'activitats relacionades amb la cria (àmbit de la zootècnia) i el comerç de bestiar (àmbit de l'economia agrària).

Dia de la guerra de les galàxies

Dia de Star Wars o Dia de la guerra de les galàxies és una festa no oficial del mes de maig creada pels fans de la saga per honorar la franquícia de La guerra de les galàxies creada per George Lucas. El dia de la celebració es va estendre ràpidament a través d'Internet, les xarxes socials i grassroots. El 4 de maig va ser el dia que els fans de Star Wars van escollir per honorar tots el relatiu a la subcultura de la guerra de les galàxies.

Aparell digestiu

En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.En l'ésser humà consta dels següents òrgans: La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Matemàticament s'expressa com la massa dividida pel volum: d = m V {\displaystyle \ d={\frac {m}{V}}} La unitat de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram dividit per metre cúbic (kg/m3), encara que per motius històrics i pràctics, de vegades es mesura en gram dividit per centímetre cúbic (g/cm3).Per una substància pura, la densitat té el mateix valor numèric que la seva concentració màssica.

Pansexualitat

La pansexualitat o omnisexualitat és una orientació sexual humana caracteritzada per l'atracció estètica, romàntica o sexual per una persona, sense importar-ne el sexe ni el gènere a què pertanyi o amb qui s'identifiqui. Per tant, els pansexuals tenen la capacitat de sentir-se atretes per les persones deixant a banda la identitat de gènere d'aquestes. És una atracció on el gènere no té cap tipus d'influència sobre l'atracció sexual o romàntica.

Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle xviii, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable.

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

La Graciosa

La Graciosa és una illa que forma part de l'arxipèlag Chinijo, pertanyent a la Comunitat Autònoma de Canàries (Espanya), juntament amb les illes de Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste i Alegranza. Està situada al nord de Lanzarote, de la qual la separa un braç de mar conegut com El Río. També està relativament pròxima a la costa continental africana.

Joana Vilapuig i Borrell

Joana Vilapuig i Borrell (Sabadell, 23 d'octubre de 1994) és una actriu catalana. Ha participat en la sèrie de TV3 Polseres vermelles en el paper de Cristina, una noia que pateix anorèxia, i la minisèrie Olor de colònia. També ha participat en un curtmetratge titulat REM amb la seva germana, Mireia Vilapuig, i l'actriu Marina Comas.

Connector textual

Els connectors textuals o marcadors textuals són mots o grups de mots que serveixen per a organitzar i cohesionar el text de manera que la lectura en sigui més fàcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que s'usen en l'àmbit de l'oració, és a dir, que fan referència a l'estructura de l'oració, i els que s'usen en l'àmbit del text, és a dir, entre oracions o paràgrafs independents. Tot seguit hi ha una llista de connectors.

Sistema solar

El sistema solar es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten directament al voltant del sol, com també els satèl·lits naturals (llunes) que estan en òrbita al voltant de molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.

Aigua

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,…).

Nazisme

El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI: [nɑt͡si̯oˈnɑːlzot͡si̯ɑˌlɪsmʊs]) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. El nom oficial alemany del partit era Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP). El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes, especialment antisemites.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

TheGrefg

David Cánovas Martínez, més conegut com a TheGrefg (Alhama de Murcia, 24 d'abril de 1997) és un youtuber espanyol. El 3 d'abril del 2019 va arribar als 10 milions de subscriptors. Va penjar el seu primer vídeo el 2 de febrer del 2012, quan tenia 14 anys.

Toni Soler i Guasch

Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965) és un periodista, productor de televisió i escriptor català. És el creador del programa de TV3 Polònia, en antena des de l'any 2006, i actualment presenta al mateix canal l’espai satíric diari Està passant. Escriu regularment al diari Ara i dirigeix la publicació d’història El Món d’Ahir.

Metall

S'anomena metall als elements químics que poden formar cations i enllaços iònics. Els metalls constitueixen un dels grups principals d'elements, junt amb els no metalls, semimetalls i gasos nobles. En la taula periòdica, els elements que van en diagonal del bor al poloni es consideren semimetalls, els que se situen a l'esquerra són els metalls, i els que apareixen a la dreta són els no metalls.

Plàstic

En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria.El terme, en la seva significació més general, s'aplica a les substàncies de diferents estructures i naturaleses que no tenen un punt fix d'ebullició i posseeixen durant un interval de temperatures propietats d'elasticitat i flexibilitat que permeten modelar i adaptar-les a diferents formes i aplicacions.

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Fou una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que durà des del segle xii fins al segle xviii, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa. A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats polítiques.

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda (vegeu) va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.

Sant Antoni de Llefià

Sant Antoni de Llefià és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte IV juntament amb Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i La Salut. Limita amb Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i amb els altres dos barris que conformen el districte. Amb les dades del padró de 2012, el barri de Sant Antoni de Llefià té 15.869 habitants, dels quals 7.876 (el 49,6%) són homes i 7.993 (el 50,4%) són dones.

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol. La seva obra conrea una gran varietat de gèneres literaris. També va ser professor catedràtic de grec i, posteriorment, rector a la Universitat de Salamanca.

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.