Català Wikipedia Top 100

Carol (pel·lícula)

Carol és una pel·lícula britànico-estatunidenca estrenada al novembre de 2015 als Estats Units i dirigida per Todd Haynes. El guió va ser escrit per Phyllis Nagy, basat en la novel·la The Price of Salt (també anomenada Carol), de Patricia Highsmith. La pel·lícula està protagonitzada per Cati Blanchett i Rooney Mara, amb papers secundaris de Sarah Paulson i Kyle Chandler.

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya. Està constituït per les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i el Tarragonès. L'àmbit funcional territorial no es correspon exactament amb la regió històrica del Camp de Tarragona, la qual només inclou les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.

Antonio González Pacheco

Antonio González Pacheco (Aldea del Cano, 10 d'octubre de 1946 - Madrid, 7 de maig de 2020), més conegut pel seu àlies Billy el Niño, va ser un policia franquista espanyol, inspector del Cos Superior de Policia durant la transició espanyola. Fou àmpliament conegut per diverses acusacions de greus tortures durant el franquisme, mentre treballava a la Brigada Político-social, motiu pel qual va ser requerit per la querella argentina contra els crims del franquisme.

Fernando Simón Soria

Fernando Simón Soria (Saragossa, 1963) és un metge epidemiòleg espanyol, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat des de 2012. És conegut per la seva actuació com a portaveu del comitè especial sobre la malaltia del virus de l'Ebola a Espanya de l'any 2014 i com a portaveu del Ministeri de Sanitat contra el SARS-CoV-2 de 2020.Metge Titular de l'Estat de professió, es va diplomar en Epidemiologia a la London School of Hygiene and Tropical Medicine i va formar part del Programa Europeu de Formació en Epidemiologia d'Intervenció de Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties. Va ser director del Centre de Recerca en Malalties Tropicals de Manhiça (Moçambic) i de l'Hospital de Ntita a Burundi.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Carles Sabater i Hernàndez

Carles Sabater i Hernández (Barcelona, 21 de setembre de 1962 - Vilafranca del Penedès, 13 de febrer de 1999) fou un cantant i actor català. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música pop-rock Sau.Sabater va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant, als seus 36 anys, d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira «XII».

Cate Blanchett

Catherine Élise Blanchett (Melbourne, 14 de maig de 1969), més coneguda com a Cate Blanchett, és una actriu de cinema i teatre australiana guanyadora de dos premis Oscar i tres Globus d'Or. Blanchett va cridar l'atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Elisabet de 1998, dirigida per Shekhar Kapur, on va protagonitzar a Elisabet I d'Anglaterra. També destaquen les seves interpretacions de Galàdriel, la reina elfa de la Trilogia de El senyor dels anells.

Isabel Díaz Ayuso

Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 d'octubre de 1978) és una política espanyola del Partit Popular especialitzada en comunicació política i actual Presidenta de la Comunitat de Madrid.

Marisc

Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles. Són un ingredient principal de la cuina catalana i la dieta mediterrània en general. Són part de plats combinats com la paella o la fideuà, però també es presenten com un plat en si, la mariscada.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle v amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, i el final al segle xv amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 2016. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Des del 13 de gener del 2020 és el Ministre de Sanitat d’Espanya.

Tatiana Sisquella i Cañabate

Tatiana Sisquella i Cañabate (l'Hospitalet de Llobregat, 12 de juny de 1978–Barcelona, 6 de febrer de 2014) fou una periodista i presentadora de televisió i ràdio catalana. Era la muller del també periodista Joan Maria Pou.

Mirall trencat

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.

Barcelona

Barcelona [bərsəlónə] és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí. Badia, que mai va estudiar a la universitat, fou un magnífic exemple d'un erudit de l'època il·lustrada que va mostrar una àmplia i sorprenent formació en coneixements molt diversos: era tan capaç d'aixecar un mapa d'una àrea geogràfica, com de descriure científicament aspectes de fauna i flora, de la vida social i religiosa, de la música, de la geologia, l'arquitectura, l'arqueologia o les tècniques militars. La seva obra principal fou Voyages d'Ali-Bey el Abbasi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, editada a París el 1814.

Rooney Mara

Patricia Rooney Mara (Bedford, 17 d'abril de 1985) és una actriu estatunidenca de cinema i televisió. Mara va debutar el 2005 i ha progressat fins a esdevenir l'estrella de diverses pel·lícules, com A Nightmare on Elm Street, el remake de la pel·lícula de por de 1984, i La xarxa social. Mara fa de Lisbeth Salander, personatge principal de la versió de 2011 de la pel·lícula The Girl with the Dragon Tattoo, la primera de les tres pel·lícules de Sony Pictures basades en la sèrie de llibres Millennium, de Stieg Larsson.

Xoà

«Xoà o shoah» té aquests significats: Xoà o holocaust, literalment la «catàstrofe», terme hebreu utilitzat per referir-se a l'aniquilació jueva a Europa per part de l'Alemanya nazi. Shoah (pel·lícula), documental del 1985 sobre l'Holocaust, dirigit per Claude Lanzmann. Fundació Shoah, organització creada per Steven Spielberg el 1994 per a la recollida de testimonis de supervivents i testimonis de l'Holocaust.

Virus

Per a una introducció accessible i no tècnica al tema d'aquest article, vegeu Introducció als virus.Un virus (del llatí virus, 'toxina' o 'verí') és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Hom ha proposat que els virus siguin inclosos en el domini de vida Aphanobionta o també Acytota. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l’eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

COVID-19

La COVID-19, també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV. La malaltia es va descobrir arran del brot de coronavirus 2019-2020.Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament També s’han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort. A 6 maig 2020, s'han produït, aproximadament, 257.000 morts i 3.682.000 casos..

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.

Patry Jordán

Patry Jordán (Girona, 2 de novembre de 1984) és una influencer experta en bellesa i entrenadora personal de fitnes. Té diversos canals a Youtube, els més reeixits són ''Secretos de chicas'' i ''Gym Virtual''. El seu públic són principalment dones de 20 a 30 anys d'Espanya i Amèrica de Sud.El seu pare, Miguel Jordán, era entrenador de futbol i la seva mare corria maratons.

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Diana Gómez i Raich

Diana Gómez i Raich (Igualada, 7 de març de 1989) és una actriu de cinema i televisió catalana. És coneguda per haver estat protagonista de la pel·lícula Eloïse i participar en sèries de televisió com La Via Augusta i Atlas de Geografia Humana.

Pandèmia de grip de 1918

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle xiv va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'onze mesos. Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 237 dies per finalitzar l'any.

Escala de Richter

L'escala sismològica de Richter, també coneguda com a escala de magnitud local ( M L {\displaystyle M_{L}} ) és una escala logarítmica de base 10 arbitrària que assigna un nombre per quantificar l'efecte d'un terratrèmol. Es denomina així en honor del sismòleg americà Charles Richter (1900-1985). Actualment, però, no es fa servir aquesta escala sinó l'escala sismològica de magnitud de moment, (MW) encara que en ser les dues escales molt semblants es confonen, sobretot en la premsa.

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià,serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Stay Homas

Stay Homas és un trio musical català que va sorgir arran del confinament de prevenció per minvar els encomanaments de Covid-19. Els integrants d'aquest grup són en Klaus Stroink (trompetista a Buhos, Nil Moliner i Horny Section, a més de ser doblador) Guillem Boltó (trombonista a Doctor Prats) i Rai Benet (baixista a Buhos i Nil Moliner). Tots tres músics viuen junts en un pis de l'Eixample des de ja fa gairebé tres mesos.

Lluís Bru i Salelles

Lluís Bru i Salelles (Ondara, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista. És considerat com el realitzador de tessel·les més important de la Barcelona del modernisme.Fill i nét de pintors, va desenvolupar des de nen les seves habilitats artístiques com a dibuixant. Traslladat a Barcelona molt jove, serà en aquesta ciutat on posarà el taller i on hi ha la major part de la seva obra.

Karate

El karate (空手道, karatedō, camí de la mà buida) és una art marcial que es va desenvolupar a les illes Ryukyu, l'actual Okinawa, Japó. Es va desenvolupar a partir de les arts marcials xineses o del kenpo xinès. En el karate són permesos tant els cops de puny, les puntades, els cops de colze i genoll com els cops amb mà oberta (conegudes com a mans ganivet).

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Alt Pirineu i Aran

L'Alt Pirineu i Aran és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya. Situat al nord-oest de Catalunya, concretament al Pirineus, inclou les comarques d'alta muntanya des del límit amb l'Aragó fins a la Cerdanya: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran. Abasta una extensió de 5.775,51 km quadrats.

Morbiditat

Morbiditat és la quantitat de persones que pateixen una malaltia en un lloc i temps determinat. En el sentit de l'epidemiologia es pot ampliar a l'estudi i quantificació de la presència i efectes d'una malaltia en una població. També és una adaptació mal emprada al castellà que prové de l'anglesa morbidity, generalment usada així a Amèrica del Sud per identificar una condició mèdica en la qual s'estudien els patiments d'una malaltia i el veritable significat de la qual és "patològic".

Alexandre el Gran

Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com a Alexandre el Gran, que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Oriol Mitjà i Villar

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Des del 2010 ha desenvolupat des del centre mèdic de Lihir (Papua Nova Guinea) un tractament efectiu contra el pian basat en l'azitromicina. Actualment epidemiòleg a l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, Mitjà és una de les figures mèdiques i científiques europees més notables pel que fa a la lluita contra la pandèmia de coronavirus que afecta el món d'ençà del novembre del 2019 i s'ha pronunciat repetidament a favor del confinament total a l'estat espanyol durant el mes de març del 2020.

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any.

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

Voleibol

El voleibol o vòlei és un esport d'equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament.

The Beatles

The Beatles foren un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular, i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.

Fusta

La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotròp. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina, i petites proporcions de sucres, midó i proteïnes.

El Padrí

El Padrí (títol original en anglès The Godfather) és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, "el Padrí"; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres.

Pangolins

Els pangolins (Pholidota, 'coberts d'escates') són un ordre de mamífers. El grup conté vuit espècies vivents, totes pertanyents a la família dels mànids. En el passat hi havia una major diversitat de pangolins, amb sis famílies diferents.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.

Les de l'hoquei

Les de l'hoquei és una sèrie de televisió catalana produïda per Televisió de Catalunya i Brutal Media i estrenada el 29 d'abril del 2019. És el resultat del treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: Laura Azemar, Ona Anglada, Natàlia Boadas i Marta Vivet. Van presentar el projecte al Pitching Audiovisual del Clúster Audiovisual de Catalunya i va despertar l'interès de diverses productores catalanes, entre les quals Brutal Media, que en va assumir el desenvolupament.Les de l'hoquei fou guardonada amb el Premi CIMA a la igualtat al FesTVal.

Humanisme

L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle xviii, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable.

Reis Catòlics

Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic). En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.

Dia de la Victòria a Europa

El Dia de la Victòria a Europa (Victory in Europe Day en anglès, escurçat com V-E Day) commemora el 8 de maig de 1945 en què les Potències Aliades acceptaren formalment la rendició incondicional de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial. La rendició formal es féu l'endemà, 9 de maig, dia de la retirada de les tropes nazis de les Illes Anglonormandes i dia en què es commemora la Victòria en el Front Oriental. Després del suïcidi de Hitler durant la Batalla de Berlín, fou el seu successor Karl Dönitz qui autoritzà la rendició que fou firmada el 7 de maig al quarter general aliat a Reims i ratificat a Berlín l'endemà.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre. P = d ⋅ π {\displaystyle P=d\cdot \pi } El símbol π es pronuncia [pi] i és la setzena lletra de l'alfabet grec. π és un nombre irracional, és a dir, la seva part fraccionària té un nombre de xifres infinit i a més no té cap període.

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que té les propietats d'un element químic. Tot sòlid, líquid, gas i plasma es compon d'àtoms ionitzats o neutres. Els àtoms són extremadament petits: la seva mida es troba al voltant de 100 picòmetres (una deu mil milionèsima part d'un metre).

La casa de papel

La casa de papel és una sèrie de televisió espanyola produïda per Atresmedia en col·laboració amb Vancouver Produccions. Protagonitzada per Úrsula Corberó, Itziar Ituño, Alba Flores, Álvaro Morte, Miguel Herrán i Paco Tous, entre d'altres, es va presentar al III FesTVal de televisió de primavera a Burgos del març de 2017. Es va estrenar el 2 de maig de 2017 a Antena 3.

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.El genocidi fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi i que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional —Volksgemeinschaft— racialment pura. El que Hitler es proposava —i així ho havia anunciat el 30 de gener del 1939— era l'extermini de la raça jueva d'Europa.Finalment, en la conferència de Wannsee, 20 de gener de 1942, s'aprovà la «solució final a la qüestió dels jueus» —Endlösung der Judenfrage o endgültige Lösung der Judefrage, escurçat simplement a «la solució final» - Endlösung—. Aquesta solució consistia en l'eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, la fam i les cambres de gas, dels jueus (i d'altres «indesitjables») internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka).

Aparell digestiu

En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.En l'ésser humà consta dels següents òrgans: La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 27 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 102 (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden arribar a ser molt més grans.

Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants. En l'època dels antics romans s'obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llatí), d'on prové el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, és el genitiu de Cyprus, més tard la paraula cyprium es va escurçar per quedar сuprum i d'aquí ha evolucionat al coure en català. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i de brillantor metàl·lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L’expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Barroc

El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Surdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

La Pegatina

La Pegatina és un grup de música de rumba catalana i ska fundat el 2003 a Montcada i Reixac.

Copa del Rei de futbol 2011-12

La Copa del Rei de futbol 2011-12 fou la 35a edició de la competició i la 108a si tenim en compte els diferents noms que ha rebut la Copa d'Espanya des de la seva creació. En aquesta edició el Real Madrid CF hi defensava el títol aconseguit en la temporada anterior. La competició es disputà entre el 31 d'agost de 2011 i el 25 de maig de 2012.

Sau

Sau fou un dels grups pioners del rock català, i un dels més reeixits del moviment. Els seus components eren Carles Sabater, cantant, Pep Sala, que tocava la guitarra i, a vegades, els teclats i Carles Oliver, Josep Sánchez, Ramon Altimir i Joan Capdevila. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999, en morir Carles Sabater a causa d'una aturada càrdio-respiratòria, en acabar un concert de rock a Vilafranca del Penedès.

Macaco (grup)

Macaco és un grup musical de Barcelona, creat l'any 1997 i liderat per Daniel 'Mono Loco' Carbonell Heras. Els membres, originaris de diversos països com el Brasil, el Camerun, Veneçuela o Espanya, donen a la seva música un estil barrejat, amb accents electro de música llatina i de rumba. Canten en diferents idiomes, entre ells català, castellà, portuguès, francès, anglès i italià.

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica. Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits.

Ausiàs March

Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc, (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Antic Egipte

L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC, amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat; constituïda per poblacions d'origen nord-africà, s'hi van afegir pobles semites procedents de la regió de Síria i Palestina, libis vinguts de l'oest i individus de Núbia, que van descendir Nil avall.

Handbol

L'handbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament.

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Sistema circulatori

El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos. És el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme. En general, tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així els insectes i altres animals.

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda (vegeu) va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística.

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica. Se simbolitza com Fe. Aquest metall de transició és el quart element més abundant en l'escorça terrestre, representant un 5% i, entre els metalls, només l'alumini és més abundant.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.

Banksy

Banksy (Bristol, Regne Unit, 1975) és un artista del carrer conegut a escala mundial. Els seus grafits, fets amb trepa (tècnica coneguda com a pochoir), són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes obres a altres ciutats, com Los Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy.

Avantguardisme

L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Nazisme

El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI: [nɑt͡si̯oˈnɑːlzot͡si̯ɑˌlɪsmʊs]) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. El nom oficial alemany del partit era Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP). El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes, especialment antisemites.

Llista de déus grecs