The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
El Mont Rushmore (Mount Rushmore) a Keystone, Dakota del Sud, commemora amb les seves grans escultures famoses en roca de muntanya el naixement, el creixement, la conservació i el desenvolupament dels Estats Units d'Amèrica. El Monument Commemoratiu Nacional de Mont Rushmore (Mount Rushmore National Memorial), gestionat pel National Park Service, cobreix 5,17 quilòmetres quadrats. Fou proclamat monument commemoratiu nacional (national memorial) el 3 de març del 1925.
Lleida ( ? i escolteu-ne la pronunciació en català nord-occidental) és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida. El seu extens terme municipal, el més gran i poblat de la comarca, és format per la ciutat, les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs i 56 partides; les més properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.
Alba Vergés i Bosch (Igualada, 3 de setembre del 1978) és una economista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura i actual consellera de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i en enginyeria tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a programadora al sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació i com a responsable d'administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d'Igualada. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2011, quan ocupà el tercer lloc a les llistes d'ERC per Igualada a les eleccions municipals de 2011, on foren escollits dos regidors per aquesta formació, i diputada al Parlament de Catalunya des de les eleccions del 2012.
Bou Assegut, a qui amb propietat s'hauria d'anomenar Bisó Assegut, –nom en sioux: Tatanka Iyotake, nom en anglès: Sitting Bull– (Grand River, Dakota del Sud, c. 1831 - Standing Rock, Dakota del Sud, 15 de desembre de 1890) fou cap de la tribu dels sioux hunkappa i també xaman. Va derrotar amb els seus guerrers xeienes el setè de cavalleria dels Estats Units a la famosa batalla de Little Big Horn el 25 de juny de 1876.
Jean Castex (Vic en Fesensac, 25 de juny de 1965) és un alt funcionari i estadista francès. Batlle de Prada de Conflent des de 2008, fou secretari general adjunt de la presidència de la República Francesa entre 2011 i 2012, Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló de 2010 a 2015 i conseller departamental dels Pirineus Orientals des de 2015. El 2 d'abril de 2020 se li encarregà coordinar la sortida progressiva del confinament posat en marxa a França en el marc de la pandèmia de Covid-19 i el 3 de juliol del mateix any fou nomenat Primer ministre de França per Emmanuel Macron, succeint a Édouard Phillippe.
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 7 de març de 1971), és un filòsof i polític català. Actualment és diputat al Parlament Europeu i vicepresident i responsable dels àmbits d'acció política i coneixement i estudis del Consell per la República. Fou diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans pel Canvi (2004-2010), Junts pel Sí (2015-2017) i al grup parlamentari republicà (2018-2020).
El triangle de Penrose és un objecte impossible que va ser creat el 1934 per l'artista suec Oscar Reutersvärd. Posteriorment, va ser redescobert de manera independent pel físic Roger Penrose, en la dècada de 1950, que el va fer popular, descrivint-lo com a "impossibilitat en la seva més pura forma". Apareix de manera destacada en les obres de l'artista M. C. Escher, fins al punt que va ser parcialment inspirat per les seves primeres imatges d'objectes impossibles.
Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.
Albert Serra i Juanola (Banyoles, 9 d'octubre de 1975) és un director i productor de cinema català. És considerat una de les figures més originals del panorama europeu recent. Entre les seves pel·lícules destaquen els llargmetratges Honor de cavalleria (2006), El cant dels ocells (2008) i El senyor ha fet en mi meravelles (2011).
Accident aeri del Montseny de 1970
L'accident aeri del Montseny de 1970 succeí el 3 de juliol del mateix any quan un avió Comet 4 de la companyia Dan-Air, provinent de l'aeroport de Manchester i amb destí final a l'aeroport del Prat de Barcelona, es va estavellar contra el cim de les Agudes del massís del Montseny, prop d'Arbúcies. En total van morir 113 persones (106 passatgers i 7 tripulants), dels quals 112 van ser identificades. Es tracta de l'accident aeri més important ocorregut mai a Catalunya i el 8è més greu (pel que fa a víctimes) d'Espanya (tot i que en aquell moment es tractà del més mortífer de la seva història).
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes.
Tian Riba (Matadepera, desembre de 1974) és un periodista català. Actualment treballa a la productora El Terrat, on ha estat subdirector del programa Divendres, director i presentador d'Economia en Colors i ara dirigeix el programa Preguntes freqüents, tots a TV3. Des de fa cinc temporades fa la secció de l'Ull de Poll a El món a RAC1.
La província de Lleida (en Occità Aranés, província de Lhèida; en castellà, provincia de Lérida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya, Espanya, amb una població total de 439.253 habitants, la menys poblada. El govern provincial és la Diputació de Lleida amb seu a l'edifici anomenat Palau de la Diputació a la rambla de Ferran de Lleida. Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Lleida sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Lleida i el de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.En aquesta província s'hi troba la Vall d'Aran, vall de muntanya culturalment occitana i en la qual s'hi parla una varietat de la llengua occitana, tradicionalment coneguda com a aranès.
Llista de municipis de la província de Lleida
En aquesta taula figuren tots els municipis de la província de Lleida i el nombre d'habitants que tenen. Les capitals de comarca estan marcades en negreta.
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents. Entre els redactors del text convé de destacar Thomas Jefferson que seria després el tercer President dels Estats Units (Benjamin Franklin també formava part del comitè redactor).
Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica
El Dia de la Independència dels Estats Units (en anglès: Independence Day o The Fourth of July) és el dia de festa nacional que se celebra als Estats Units d'Amèrica cada 4 de juliol. Aquest dia commemora la signatura de la Declaració d'Independència el 1776 en la qual el país va proclamar la seva separació formal de l'Imperi britànic. Usualment se celebra amb moltes activitats a l'aire lliure com ara desfilades, partits de beisbol i espectacles de focs artificials.
Catalunya (Catalonha en aranès, Cataluña en castellà) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.
Prada, o Prada de Conflent (IPA: [ˈpɾaðə], oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent. Des de la seva fundació el 1968 és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu. Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, dels Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent, forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa. Fou creada per llei l'any 1988 (Llei 5/1988), juntament amb l'Alta Ribagorça i el Pla de l'Estany. Antigament s'havia anomenat Mascançà, i el nom actual fa referència al fet que es tractava de la zona més plana de l'antic Comtat d'Urgell.
Pamela Lyndon Travers (nascuda Helen Lyndon Goff; Maryborough, Queensland, 9 d'agost de 1899 - Londres, 23 d'abril de 1996) va ser una escriptora, actriu i periodista australiana, creadora de la famosa mainadera de ficció Mary Poppins en el llibre del mateix nom. En 1924 es muda a Anglaterra, on escriu sota el pseudònim de P.L. Travers. En 1933, comença a escriure la seva sèrie de novel·les infantils sobre la mística i màgica mainadera Mary Poppins.
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista catalana. El 2017 va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i que fou cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals espanyoles d'abril del 2019. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) és una lingüista, activista i política catalana, presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). Va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007), presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015), i Diputada al Parlament de Catalunya (2015-2018).En el Judici al procés independentista català fou condemnada pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 11 anys i mig de presó i d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació.
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià,serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.
Barcelona [bərsəlónə] és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya. Es poden distingir quatre contrades amb característiques pròpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Sió, la conca del riu Ondara i la vall del Corb. La comarca actual de l'Urgell es compon de vint municipis, que comprenen una superfície total de 579,73 km², amb una població de 36.670 habitants (2009).
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent. Està situada en un altiplà i la seva extensió històricament era més extensa que l'actual (vegeu altiplà de la Segarra). El clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any.
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
La Noguera (històricament anomenada Urgell Mitjà) és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre. Amb capital a Balaguer, s'estén pels territoris de l'antic Comtat d'Urgell des de la Serra del Montsec fins a la Plana d'Urgell. El riu Segre travessa la Noguera i n'esdevé l'element central i cohesionador.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) és un empresari i activista polític català, president d'Òmnium Cultural des del 19 de desembre del 2015.En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 9 anys de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.
Cristina Puig i Vilardell (Barcelona, 30 d'agost de 1972) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en les emissores de ràdio Ràdio 4, Cadena SER, COPE i Catalunya Ràdio, a més de RAC1. A l'estiu de l'any 2006, va dirigir i presentar el programa El món a RAC1, on va conduir l'informatiu matinal, va presentar la tertúlia política i va realitzar les entrevistes polítiques i socials.
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol. El Memorial de Greuges va fer quallar les Bases de Manresa de 1892.
Susana Ventura (Barcelona, 14 de gener del 2000) coneguda artísticament amb el nom de Suu i com a tontaca13 a algunes xarxes socials, és una cantautora catalana que es va popularitzar en un primer moment a la xarxa social Instagram. L'any 2018 va llançar l'àlbum Natural, i va rebre el premi Enderrock a millor artista revelació. El gener de 2020 va treure Ventura, el seu segon àlbum, on passa de cantar en català a fer-ho en castellà.
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on resideix fins al dia d'avui.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Les Garrigues és una de les comarques de Catalunya, dins la província de Lleida, d'una extensió de 799,7 km² que integra 24 municipis. Per la seua superfície és una de les comarques més aviat grans del Principat, però per la població és una comarca més aviat despoblada amb 18.833 habitants al 2019. La capital administrativa de la comarca és les Borges Blanques.
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat. Així mateix, és l'objectiu de la lluita política d'una part del moviment independentista català. La República Catalana o altres diverses formes polítiques de segregació respecte a l'estat espanyol han estat proclamades, almenys, en vuit ocasions: Al segle xvii pels Braços Generals presidits per Pau Claris l'any 1641 Durant el al segle xix per Napoleó Bonaparte l'any 1810 i també l'any 1873 liderat per Baldomer Lostau Durant el segle xx per Francesc Macià l'any 1931 i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Anteo Zamboni (Bolonya, 11 d'abril de 1911 – Bolonya, 31 d'octubre de 1926) fou un anarquista italià, el protagonista d’un atemptat fallit contra Benito Mussolini. Va morir als 15 anys linxat pels esquadristes, poc després de l'intent de matar Mussolini. L’episodi va provocar un enduriment de la dictadura i el tancament d’alguns diaris de l’oposició.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
Stay Homas és un trio musical català que va sorgir arran del confinament de prevenció per minvar els encomanaments de Covid-19.Els integrants d'aquest grup són en Klaus Stroink (trompetista a Buhos, Nil Moliner i Horny Section, a més de ser doblador) Guillem Boltó (trombonista i cantant a Doctor Prats) i Rai Benet (baixista a Buhos i Nil Moliner). Tots tres músics viuen junts en un pis de l'Eixample des de ja fa gairebé tres mesos. El nom, Stay Homas, és una derivació de “stay home” anglès, és a dir, “queda't a casa”.
Accident aeri del Montseny de 1959
L'accident aeri del Montseny de 1959 tingué lloc el 19 d'agost de 1959, quan un avió Douglas Dakota, amb registre G-AMZD, de la companyia britànica Transair Limited amb 32 persones a bord procedent de l'aeroport del Prat s'estavellà contra el Turó de l'Home a 1.713 metres d'altitud. La causa de l'accident va ser, segons la premsa de l'època, l'espessa boira que cobria el massís del Montseny i una possible desorientació del pilot.Tots els passatgers de l'aparell van morir en l'accident; dels 29, vint eren de nacionalitat britànica, dos iranians, una irlandesa, un malawià, una alemanya, una índia i un català, el jesuïta surienc Jesús Reguant i Massana, que acabava de ser ordenat sacerdot.Al lloc del sinistre s'hi poden trobar una creu i una placa amb el número de l'avió i la xifra de víctimes de l'accident. També es va erigir una placa en recordatori dels morts enterrats al Cementiri de Brookwood, al Comtat de Surrey, Regne Unit.
Comitès de Defensa de la República
Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment residint a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell per la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
Llista de muntanyes de Catalunya
Aquesta és una llista de les muntanyes catalanes. Les muntanyes del Capcir, del Conflent, del Rosselló, de l'Alta Cerdanya i del Vallespir, tots de la Catalunya nord, com El Carlit i la Pica del Canigó (per citar-ne alguns exemples) també es tenen en consideració. Nota: dos cims s'anomenen Tossal Esbonllat.
Anna Gabriel i Sabaté (Sallent, 1975) és educadora social, professora de dret i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya per la CUP des de setembre del 2015 fins a desembre del 2017. L'estiu de 2018 es va exiliar a Suïssa per tal d'eludir el sistema judicial espanyol en considerar que no tindria un judici just.
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine. Administrativament forma una comuna al departament de la Valclusa, a uns 650 km al sud-est de París i a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants (anomenats avinyonencs, en occità avinhonencs), que pugen a 155.500 dins l'aglomeració urbana.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2015 tenia més de 80.000 membres, dels quals 40.132 eren socis de ple dret (pagant quota) i 39.946 estaven apuntats com col·laboradors o simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris). S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català associat al Partit Demòcrata. Diputat al Parlament de Catalunya, fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016. En el judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) és un analista i polític català, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya (2016-2017). Va ser destituït el 28 d'octubre de 2017, pel govern de l'estat espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015, on es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura independentista de Junts pel Sí.
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) és un polític català associat al Partit Demòcrata Europeu Català. En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 12 anys de presó i d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació.
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 2 de febrer de 1959) és una mestra i psicopedagoga i política catalana, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Activista sindical vinculada a moviments progressistes, va ser diputada al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures. En el Judici al procés independentista català fou condemnada pel Tribunal Suprem, l'octubre de 2019, a 12 anys de presó i d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació.
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.
Arnau de Vilanova (desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Regimen Sanitatis ad regem Aragonum o Speculum medicinae. Se'l coneixia com el "metge de reis i papes", i tenia fama de ser un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que en realitat no es va dedicar a l'alquímia i totes les obres que se li atribueixen en aquest camp són apòcrifes.Dominava l'àrab, el llatí i el català, i aquestes dues darreres llengües són les que emprà per a escriure les seues obres.
La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle xiv va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'onze mesos. Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.
El Consell per la República, també conegut com a Consell per la República Catalana, és el nom d'una organització política privada que té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa. També promou la defensa dels drets civils i polítics i té el suport del Partit Demòcrata, Esquerra Republicana, Poble Lliure, Independentistes d'Esquerra, Acció per la República i Demòcrates.El Consell està format per un president, Carles Puigdemont, un vicepresident, Toni Comín, i deu membres més: Antoni Castellà, Guillem Fuster, Carme García, Lluís Llach, Aurora Madaula, Antoni Morral, Elisenda Paluzie, Isaac Peraire, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Rut Ribas, Marta Sibina i Neus Torbisco. El president ho és en qualitat de fundador, i la resta per nomenament discrecional del president.
Raúl Álvarez Genes, més conegut com a AuronPlay (Badalona, 5 de novembre de 1988), és un youtuber popular català. A 26 anys va deixar la seva feina d'enquadernador per guanyar-se la vida treballant a temps complet com a youtuber i va passar a guanyar uns 3.000 euros mensuals de mitjana. A finals del 2015 va començar a fer espectacles al costat de Wismichu en diversos teatres, com el Teatre Cervantes de Màlaga.
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) és un polític català, conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya el 2017.En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.
Alexander Hamilton (Nevis, 1755 - Ciutat de Nova York, 1804) fou un polític estatunidenc, essent el primer Secretari del Tresor dels Estats Units. Se'l coneix per ser un dels autors dels Federalist Papers i un dels creadors del Partit federalista dels Estats Units. Se'l considera un dels pares fundadors dels Estats Units.
Associació de Municipis per la Independència
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.L'entitat fou constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic. Des d'aleshores, el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant setmana darrere setmana dotzenes de municipis, agafant així un pes cada cop més significatiu arreu del territori. La continuïtat del moviment permet connectar Portbou a l'Alt Empordà amb Alcanar al Montsià i Alt Àneu al Pallars Sobirà.
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona. Pertany a l'àmbit de les comarques gironines. La ciutat es troba a la confluència de quatre rius (el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants) i a una altitud de 75 m sobre el nivell del mar.
Un esclafit o ràfega descendent és un fenomen produït per una columna d'aire en ràpid descens que després de fer impacte a la superfície s'estén en totes les direccions i genera vents molt forts. A diferència d'un tornado, els vents d'una ràfega descendent es dirigeixen cap enfora des del punt on piquen a terra. La durada del fenomen és curta.
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens bàsic que va contribuir a modernitzar un país. Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera».