Català Wikipedia Top 100

Joaquim Torra i Pla

Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Eleccions plebiscitàries

Les eleccions plebiscitàries són unes eleccions on se sotmet a votació una qüestió política en lloc d'un text legal. La paraula plebiscit prové del llatí plebis scitum que literalment vol dir llei votada en comicis, d'aquí que se'n deriva una votació on la població d'un país o una regió expressa la seva opinió per donar suport, o no, a una proposta important. Un plebiscit és l'acte de ratificació d'un governant o de la seva política mitjançant el vot popular, a diferència d'un referèndum que és quan un parlament o un govern sotmeten al vot popular algun acte legislatiu.

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Ansu Fati

Anssumane Fati, més conegut com a Ansu Fati (Bissau, 31 d'octubre de 2002), és un futbolista hispano-bissauguineà que juga d'extrem esquerre o dret al primer equip del FC Barcelona. El 20 de setembre de 2019 el Consell de Ministres li va concedir, de manera excepcional, la nacionalitat espanyola, just a temps perquè pogués ser inclòs en la llista de convocats per al Mundial sub-17 que es jugà, al Brasil, l'octubre d'aquell any.

Gonzalo Boye Tuset

Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania espanyola. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.

Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982) és un polític català, vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC i secretari d'Economia del Govern de Catalunya 2016-2017.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Creixen

El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la major part dels rierols i corrents frescos poc profunds d'Europa i Àsia d'on és originària. En el Principat es troba àmpliament difosa.

Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice). També era membre de la grada ultra del Llevant Unió Esportiva Força Llevant.

Amanida

Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar). A la península Ibèrica les amanides més habituals duen enciam i tomàquet, o tomàquet i ceba. També és habitual la barreja dels tres ingredients.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 102 (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden ser molt més grans.

Antic règim

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna. El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle xix.

Tamara Carrasco i Garcia

Tamara Carrasco i Garcia (Martorell, setembre de 1983) és una activista catalana. Fa activisme social i polític a Viladecans. L'abril de 2018 fou detinguda per un presumte delicte de sedició, rebel·lió i terrorisme i prohibida de sortir del municipi, un confinament que va ser aixecat el maig de 2019.

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grans que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grans que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant.

Paula Badosa Gibert

Paula Badosa Gibert (Nova York, Nova York, Estats Units, 15 de novembre de 1997) és una tennista espanyola.

Carola Miró i Bedós

Carola Miró i Bedós (Barcelona, 1965) és una mestra catalana, esposa del 131è President de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra.Té una plaça de mestra a l'escola concertada Thau de Barcelona, pertanyent a l'Institut Cultural del CIC. L'any 2007 va agafar una excedència per traslladar-se a Suïssa, on va viure durant un any juntament amb la seva família, i on treballava el seu espòs a l'empresa asseguradora Winterthur.En l'àmbit polític va formar part de les llistes de Reagrupament a les eleccions al Parlament de l'any 2010, concretament a la posició 77 per la demarcació de Barcelona. Ideològicament, igual que el seu marit, és catòlica practicant i defensora de la independència de Catalunya.A nivell personal, Carola Miró està casada amb Joaquim Torra, amb qui té 3 fills. Miró i Torra van estudiar ambdós als Jesuïtes de Sarrià.

Il·lustració

La Il·lustracio (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle xviii, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau.Hi habiten milions d'espècies, inclosos els humans; i és l'únic astre on se sap que hi ha vida.

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus. Deriva del llatí plebs scitia (el que agrada al poble). Els plebiscits eren lleis aprovades pels comicis tribunats, a proposta d'un tribú de la plebs.

Parc de Can Solei i Ca l'Arnús

El Parc de Can Solei i Ca l'Arnús és un parc situat al barri de Casagemes de Badalona. És considerat avui dia el gran parc i el veritable pulmó verd de Badalona, tant per les seves mides com pel seu valor històric, paisatgístic i la seva riquesa vegetal i faunística; tant és així que forma part de la xarxa de parcs metropolitans.En superfície ocupa 10,8 ha, de les quals 3 pertanyen a Can Solei i 8 a Ca l’Arnús. Limita al nord amb la C-31, a l'oest amb el carrer de la Seu d'Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru i a l'est amb la riera de Canyadó.

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. El Termcat defineix el mètode científic com aquell «procediment de recerca que es basa en processos lògics del pensament i que s'organitza per relacionar dades i generalitzacions, amb l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles».

Iria del Río

Iria del Río (Barcelona, 1991) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Ha participat en nombroses sèries de televisió com Las chicas del cable, Velvet, La catedral del mar o Amar en tiempos revueltos. Si bé és cert que també va obtenir èxits en forma premi i reconeixement en el món del teatre i del cinema.

Isabel Díaz Ayuso

Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 d'octubre de 1978) és una política espanyola del Partit Popular especialitzada en comunicació política, presidenta de la Comunitat de Madrid des de 2019.

Estrella

Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després és irradiada cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per a algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten.

Visigots

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots.

Albert Einstein

Albert Einstein AFI [ˈalbɛɐ̯t ˈaɪnʃtaɪn] ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. Va ser el científic més conegut i important del segle xx.L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna.

Sistema operatiu

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina.

Gangrena de Fournier

La gangrena de Fournier és un tipus de fasciïtis necrosant o gangrena que afecta el perineu. Es produeix amb freqüència en els homes d'edat avançada, però també pot ocórrer en dones i nens. És més probable que passi en diabètics, alcohòlics, o amb persones amb trastorns del sistema immunitari.

Catalunya

Catalunya (Catalonha en aranès, Cataluña en castellà) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o Països Catalans.

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia.

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic: Κλαύδιος Πτολεμαίος, Klaudios Ptolemaios); ca. 85 - ca. 165, altres autors diuen ca.

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. El seu llibre de referència, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Morad (cantant)

Morad (L'Hospitalet de Llobregat, 1999) és un raper català d'ascendència marroquina que fa música de l'estil drill amb temàtica urbana i jove. Un altre raper, autor i intèrpret resident a la Florida d'origen marroquí de la ciutat de Larraix, MC Fellaga també fa servir el nom artístic Morad.

Ágatha Ruiz de la Prada

Ágatha Ruiz de la Prada y de Sentmenat, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d'Espanya (Madrid, 22 de juliol de 1960), és una dissenyadora de roba espanyola. Filla d'un famós arquitecte i aristòcrata castellà, Juan Manuel Ruiz de la Prada i Sanchiz, i d'una aristòcrata catalana, Maria Isabel de Sentmenat i Urruela, té quatre germans: Manuel, Ana Sandra, Félix e Isabel. Va estudiar a l'Escola d'Art i Tècniques de la Moda de Barcelona.

Manuel Castells Oliván

Manuel Castells Oliván (Hellín, 9 de febrer de 1942) és un sociòleg i professor d'universitat català d'origen castellanomanxec. Actualment és Ministre d'Universitats d'Espanya i catedràtic de Sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on va ser director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). També és professor i catedràtic de la Càtedra Wallis Annenberg de Tecnologia de Comunicació i Societat de l'Escola Annenberg de Comunicació, de la University of Southern California, a Los Angeles.

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència. La denominació «Imperi Bizantí» és un terme anacrònic inventat amb posterioritat a la seva desaparició.

Alt Karabakh

L'Alt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió. Des del 10 de desembre de 1991 té gran part del territori sota la tutela de la República d'Artsakh, nom armeni de la regió en el seu conjunt. És coneguda també per l'antic nom rus de Nagorno-Karabakh (Нагорный Карабах).

Estiuet de Sant Martí

En la meteorologia popular, s'anomena Estiuet de Sant Martí o Estiuet de Sant Miquel un suposat episodi atmosfèric de caràcter anual en el qual, en l'hemisferi nord, la temperatura s'eleva per sobre dels valors dels dies anteriors. Es produeix entre finals d'estiu i principis de tardor, segons la tradició al voltant de Sant Martí (11 de novembre) o de Sant Miquel (29 de setembre). Segons els països pot rebre denominacions diferents i és conegut com a Veranillo de San Martín o San Miguel en castellà, Indian Summer en anglès o Altweibersommer en alemany.

Josep Maria Benet Ferran

Josep Maria Benet Ferran (Lleida, 14 de juny de 1957), més conegut com a Tatxo Benet, és un periodista i empresari català.

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) és un estat situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i Transnístria. De iure, el territori forma part de l'Azerbaidjan tot i que el govern de la República d'Arsakh controla la majoria de l'antic Oblast Autònom de Nagorno-Karabakh i algunes de les zones que l'envolten i té fronteres amb Armènia, a l'oest i amb Iran, al sud.Tant la República Democràtica de l'Azerbaidjan com la República Democràtica d'Armènia, quan van esdevenir independents el 1918 van reclamar la regió de l'Alt Karabakh, que tenia la majoria de població de parla armènia. Quan la Unió Soviètica va controlar la regió, va crear l'Oblast Autònom de Nagorno-Karabakh (NKAO) que formava part de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan el 1923.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

Sistema Internacional d'Unitats

El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal. L'antic sistema mètric decimal presentava diferents grups d'unitats com el sistema mks (metre-quilogram-segon) o el sistema cgs (centímetre-gram-segon), que al seu torn també presentava variants. El SI es va desenvolupar a partir de l'antic sistema mks, i va ser adoptat a l'11a Conferència General de Pesos i Mesures que es va celebrar a París entre l'11 i el 20 d'octubre del 1960.Com es pot observar al mapa del costat, avui dia la utilització del SI és pràcticament universal i gairebé cap estat manté definicions oficials d'altres unitats.

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Fa una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva màxima separació angular amb el Sol és només de 28,3°.

Marie Curie

Marie Skłodowska Curie ( ? i escolteu-ne la pronunciació en polonès) nascuda Maria Salomea Skłodowska AFI /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/ (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat.

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès. Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes.

Despotisme il·lustrat

El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle xviii a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista. També se'l sol anomenar despotisme benvolent o absolutisme il·lustrat.

Àlex Roca Campillo

Àlex Roca Campillo (Barcelona, 1991) és un esportista conegut per haver acabat triatlons i curses com la Titan Desert 2019 sobreposant-se a un paràlisi cerebral amb un 76% de discapacitat física, dues operacions al peu i havent-se de comunicar amb la llengua de signes. El seu lema és "el límit el poses tu".Als sis mesos va patir un herpes cerebral que li va provocar una paràlisi cerebral amb un 76% de discapacitat física que li afecta la part esquerra del cos, a la que té una mobilitat reduïda i es comunica a través de la llengua dels signes. Té estudis, treballa de comptable i condueix cotxe.

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica. Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits.

Isabel Elbal Sánchez

Isabel Elbal Sánchez (Madrid, 1969) és una advocada especialitzada en Dret penal i professora de Dret processal penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid. És assessora de l'European Center for Constitutional and Human Rights de Berlín i del Palestinian Center for Human Rights de Gaza. A més, és membre de l'equip de litigis estratègics de l'Observatori DESC de Barcelona.

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Barcelona

Barcelona [bərsəlónə] és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Galàxia

Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.Les dimensions galàctiques van des de les galàxies nanes, amb uns pocs milers (103) d'estels, fins a galàxies immenses que n'acumulen cent bilions (1014), totes elles orbitant entorn del seu centre de masses. Les galàxies es classifiquen segons la seva morfologia visual, entre les quals el·líptiques,espiral i irregulars. Tot indica que al centre actiu de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la corona catalanoaragonesa amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.

Astrologia

L'astrologia (del grec: αστρολογία = άστρον, astron, "astre, estel" + λόγος, logos, "mot") és la doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món mitològic, especialment sobre el destí dels éssers fantàstics segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna; és un dels molts sistemes o tradicions en els que el coneixement de les posicions aparents dels astres és usat per comprendre, interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat i l'existència humana sobre la Terra.Existeixen astrologies diferents, segons la cultura que les ha desenvolupat: Astrologia occidental Astrologia xinesa Astrologia vèdica Astrologia mesoamericana Astrologia cabalísticaAlgunes d'elles poden ser dividides per tipus: Astrologia natal: l'estudi del naixement d'una persona, o la carta natal. Astrologia horària: es traça una carta, per a respondre a una qüestió específica. Astrologia eleccional: s'intenta esbrinar quin és el millor moment per a iniciar un nou projecte.Es calcula que un 41% de les persones considera que hi ha alguna cosa certa en l'astrologia, segons dades de l'ARP, mentre que la resta afirma que és una pseudociència.

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. No obstant això, tot sovint, i en gran manera d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer ciència"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals.

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan o Azerbaitjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental. Limita a l'est amb el mar Caspi, al nord amb Rússia, al nord-oest amb Geòrgia, a l'oest amb Armènia i al sud amb l'Iran. L'exclavament de Nakhtxivan limita amb Armènia al nord i a l'est, amb l'Iran al sud i a l'oest i comparteix una petita frontera amb Turquia al nord-oest.

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor de Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant a una magnitud aparent de −4,6.

Nucli cel·lular

El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana propi de les cèl·lules eucariotes. En general, aquestes cèl·lules tenen un sol nucli, però n'hi ha algunes, com els eritròcits dels mamífers, que no en tenen cap, i d'altres, com els osteoclasts, que en tenen molts. El nucli conté tot el genoma cel·lular (excepte una petita part que es troba en l'ADN mitocondrial), estructurat en llargues molècules lineals d'ADN que formen complexos amb una àmplia gamma de proteïnes, com ara les histones, per formar cromosomes.

Univers

L'Univers és el conjunt de tot l'espai i el temps, així com el seu contingut, incloent-hi els planetes, les estrelles, les galàxies i totes les altres formes de matèria i energia. Malgrat que es desconeix la mida total de l'Univers, es pot mesurar la mida de l'univers observable, que es calcula que té un diàmetre de 93.000 milions d'anys llum. En les teories del multivers, «un univers» és cadascuna de les parts independents i sense relació de causalitat que conformen un multivers, que abasta tot l'espai i el temps, juntament amb el seu contingut.

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament, l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est.

Presocràtics

Se sol anomenar presocràtics els pensadors grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes Demòcrit i Leucip). L'atzar històric (especialment el seu judici i mort) ha convertit Sòcrates en el filòsof que inicia la gran tradició de la flosofia grega, però aquesta és una visió profundament parcial. Els presocràtics, tot i que sovint no s'anomenaven ells mateixos filòsofs, van ser els primers a reflexionar sobre el món prescindint al màxim de la religió tradicional.

Societat estamental

La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el braç militar), l'Església i el tercer estat o tercer estament (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Sieyès en l'obra Què és el tercer estat? La noblesa i l'església estan per sobre del 90% de la població, o dit d'una altra manera, del Tercer estat.

Miquel (arcàngel)

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal.

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents n'hi atribueixen fins a 400 mil milions). Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; que és molt difícil de detectar en l'espectre electromagnètic a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia, però que es fa evident amb estudis gravimètrics.

Mitocondri

En biologia cel·lular, un mitocondri és un procariota o un orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls tenen una mida d'entre 1-10 micròmetres (μm). A vegades es descriuen els mitocondris com a "plantes d'energia cel·lular" perquè generen la major part dels subministraments de trifosfat d'adenosina (ATP) que necessita la cèl·lula com a font d'energia química.

Edat antiga

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI [ɡaliˈlɛːo ɡaliˈlɛi], conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la ciència moderna".

Marc Giró i Costa

Marc Giró i Costa (Barcelona, 18 de setembre, 1974) és un historiador de l'art i periodista especialitzat en moda i estil català. Va llicenciar-se en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Durant disset anys ha estat l'editor de moda de la revista Marie Claire, feina que ha combinat amb col·laboracions a programes de televisió com Està passant (TV3) presentat per Toni Soler, Zapeando (La Sexta) presentat per Frank Blanco, En el aire (La Sexta), amb Andreu Buenafuente, Divendres (TV3) presentat per Xavi Coral i Helena García Melero i Espejo público (Antena 3) amb Susanna Griso.

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà (1138 - 1196 aproximadament) fou un senyor feudal i trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.

Mite

Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois, monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.

Big Bang

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Maria Sirvent i Escrig

Maria Sirvent i Escrig (Barcelona, 1987) és una advocada i política catalana.És advocada especialitzada en temes de gènere i d'habitatge. Com a activista social ha participat en moviments com Solidaritat Antirepressiva de Terrassa. Va encapçalar les llistes de la Candidatura d'Unitat Popular a l'Ajuntament de Terrassa en les eleccions locals de 2015, essent elegida regidora.

YouTube

YouTube (pronunciació AFI [ˈjuːtuːb]) és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005. Va ser adquirit per Google Inc.

José Domingo Domingo

José Domingo Domingo (Barcelona, 3 de març de 1959) és un polític i advocat català, diputat al Parlament de Catalunya en la VIII legislatura.

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285. La croada va ser declarada pel papa Martí IV contra Pere el Gran, per la seva intervenció en els afers sicilians en contra de la voluntat papal. La major part del conflicte es desenvolupà en terres catalanes, tot i que els primers episodis van succeir a la frontera navarroaragonesa.

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri. El seu nom ve del déu de la guerra romà, i sovint se'l descriu com el «planeta vermell» o «planeta roig» a causa de la seva aparença vermellosa. És un planeta tel·lúric amb una tènue atmosfera, i té característiques superficials que recorden els cràters d'impacte de la Lluna i els volcans, valls, deserts i els casquets polars de la Terra.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 2016. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Des del 13 de gener del 2020 és el Ministre de Sanitat d’Espanya.

Bojan Krkić i Pérez

Bojan Krkić i Pérez (en serbi ciríl·lic: Бојан Кркић Перес) (Linyola, 28 d'agost de 1990) esportivament conegut com a Bojan és un futbolista català, de pare serbi, que juga com a davanter al Montreal Impact de la Major League Soccer.

Jorge Trías Sagnier

Jorge Trías Sagnier (Barcelona, 13 de juliol de 1948) és un advocat i polític català, fill de Carlos Trías Beltran i germà de Carlos Trías Sagnier i Eugenio Trías Sagnier.

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que té les propietats d'un element químic. Tot sòlid, líquid, gas i plasma es compon d'àtoms ionitzats o neutres. Els àtoms són extremadament petits: la seva mida es troba al voltant de 100 picòmetres (una deu mil milionèsima part d'un metre).

Marta Vilalta i Torres

Marta Vilalta i Torres (Torregrossa, 3 de desembre del 1984) és una periodista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la X Legislatura. El febrer de 2016 va ser nomenada directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya. El setembre de 2018 va ser nomenada Vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement d'Esquerra Republicana de Catalunya a la remodelació de la seva executiva.Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment cursa Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Oberta de Catalunya.

Virus

Per a una introducció accessible al tema que cobreix aquest article, vegeu Introducció als virus.Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste. Els virus infecten tota mena d'éssers vius, des dels animals i les plantes fins als microorganismes, incloent-hi els bacteris i els arqueobacteris. Des de l'article del 1892 de Dimitri Ivanovski que donava compte d'un patogen no bacterià que infectava les plantes del tabac, seguit pel descobriment del virus del mosaic del tabac per Martinus Beijerinck el 1898, s'han descrit més de 6.000 espècies de virus dels milions que existeixen.

Moviments de la Terra

Els moviments de la Terra són els moviments parcials bàsics en els quals podem descompondre el moviment, resultant de la seva addició, que realitza el planeta Terra en el sistema solar, en el qual es comporta com un sòlid rígid. D'aquests, els principals són la rotació, la translació, la precessió i la nutació.

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Gmail

El Gmail és un servei de correu electrònic gratuït llançat per l'empresa nord-americana Google a partir de l'1 d'abril de 2004 i que ha captat l'atenció dels mitjans de comunicació per les seves innovacions tecnològiques, la seva capacitat i per algunes queixes de violació de la privadesa dels usuaris.

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou Jean Bodin (1530-1596) que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès Thomas Hobbes (1588-1679).

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica principal de la qual és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord amb mecanismes contractuals. La democràcia es defineix també a partir de la clàssica organització de les formes de govern realitzada per Plató primer i Aristòtil després, en tres tipus bàsics: monarquia (govern d'un), aristocràcia (govern "dels pocs" per Plató), democràcia (govern de la multitud per Plató i "dels més", per Aristòtil).Hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble.

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750.000.000 km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn.

Islam

L'islam (en àrab الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), 'submissió [a Déu]') és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril).