Català Wikipedia Top 100

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/; Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Mare de Déu del Roser

La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot 'roser', que tant fa referència a la planta (roser) com al rosari en català medieval. L'aparició del mot 'rosari' per diferenciar conceptes és deu a influència castellana.

Gavi (futbolista)

Pablo Martín Páez Gavira més conegut com a "Gavi" (Los Palacios y Villafranca, Sevilla, 5 d'agost de 2004), és un futbolista espanyol que juga com a migcampista al Barça, club al que va arribar amb 11 anys. Quan va debutar-hi amb el primer equip, el 29 d'agost del 2021, va esdevenir el quart més jove en fer-ho i 38 dies més tard era el debutant més jove en la història de la selecció espanyola absoluta.

Volcà

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gasos interiors que l'empenten. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.

Josep Cuní i Llaudet

Josep Cuní Llaudet (Tiana, 4 d'octubre de 1953) és un periodista català, presentador de ràdio i televisió. Fou el presentador del programa Els matins de TVC entre el 2004 i el 2011 i de 8 al dia entre 2011 i 2017. És germà del també periodista Carles Cuní.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 102 (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden ser molt més grans.

Antic règim

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna. El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle xix.

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Betúria

Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grossos que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Gran part de les regions polars està coberta de gel.

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals del Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle xviii, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola. És també membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2003.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.

Txarango

Txarango és un grup de música català format a Barcelona a l'hivern del 2010, després de gravar una petita maqueta de dues cançons futures, pels components originaris de Sant Joan de les Abadesses. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo), Jordi Barnola (trompeta), Pau Castellví (guitarra) i Joan Palà (percussió). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, la música llatinoamericana o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock, patxanga i rumba catalana.

Llista de cercadors

Llista de cercadors formada a partir de diverses llistes preexistents i altres articles (vegeu les referències).

Lliga de les Nacions de la UEFA

La Lliga de les Nacions de la UEFA és un campionat masculí de futbol que juguen cada dos anys les seleccions de la UEFA a partir de la temporada 2018-19. El torneig es jugarà durant les dates internacionals de la FIFA, substituint els partits amistosos.La primera temporada, la Lliga de les Nacions tindrà quatre divisions d'entre 12 i 16 equips cadascuna. La fase de grups tindrà quatre grups per divisió, i es jugarà en format tots contra tots anada i tornada, en les dates internacionals de la FIFA a partir del setembre del 2018.

Visigots

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots.

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

Programari

El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el programari intermediari, que controla i coordina sistemes distribuïts.

Erupció volcànica de la Palma de 2021

L'erupció volcànica de la Palma de 2021 es va iniciar a les 14:12 hores (UTC) del 19 de setembre de 2021 al municipi d'El Paso, a l'illa de la Palma (Illes Canàries, Espanya), en una pineda coneguda com a Cabeza de Vaca (Cap de Vaca). Es tracta de la primera erupció aèria a l'Arxipèlag Canari del segle XXI; la segona erupció volcànica si es té en compte l'erupció submarina d'El Hierro de 2011. El 28 de setembre, desè dia de l'erupció, la colada va arribar a la mar, moment a partir del qual va començar a formar-se un delta de lava de 500 metres d'ample, 475 de llarg mar endins i uns 30 metres de profunditat, que seguia sent alimentat per l'expulsió de magma volcànic.

Robert Martínez i Montoliu

Robert Martínez i Montoliu (Balaguer, 13 de juliol de 1973) és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Actualment entrena la selecció de futbol de Bèlgica.Jugava de migcampista. S'inicià a les categories inferiors del CF Balaguer del qual passà al filial del Reial Saragossa on jugà un parell de partits de la temporada 1993-94 amb el primer equip, campió de la Copa del Rey aquella mateixa temporada.

Islam

L'islam (àrab: الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), ‘submissió [a Déu]’') és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril).

Despotisme il·lustrat

El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle xviii a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista. També se'l sol anomenar despotisme benvolent o absolutisme il·lustrat.

Decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.

Catalunya

Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma de l'estat espanyol. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots. El seu període orbital, de tan sols 87,97 dies terrestres, és el més curt de tots els planetes que giren al voltant del Sol. S'anomena així en honor del déu romà Mercuri, patró del comerç, missatger dels déus i mitjancer entre els déus i els mortals, que correspon al déu grec Hermes.

Alfred Hitchcock

Sir Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 13 d'agost del 1899 - Los Angeles, 29 d'abril del 1980) va ser un director de cinema britànic. Tot i que no ha estat guardonat mai amb l'Oscar de l'Acadèmia de Hollywood, és citat habitualment com el millor director de cinema de tots els temps.Després d'una carrera d'èxit al seu país natal en l'època del cinema mut i al començament del cinema sonor, Hitchcock s'instal·la a Hollywood. En el transcurs dels seus aproximadament seixanta anys de carrera, realitza més de cinquanta llargmetratges, alguns dels quals es troben –tant pel seu èxit de públic com per la seva rebuda i la seva posterior crítica– entre els més importants del setè art, com per exemple Els trenta-nou graons, Notorious, La finestra indiscreta, Vertigen (D'entre els morts), Perseguit per la mort, Psicosi o Els ocells.

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència. La denominació «Imperi Bizantí» és un terme anacrònic inventat amb posterioritat a la seva desaparició.

Ojingeo Geim

오징어 게임 (RR: Ojingeo Geim, traduïble com a «El joc del calamar») és una sèrie de televisió sud-coreana estrenada el 17 de setembre de 2021 a Netflix. La sèrie narra la història d'un grup de persones en risc d'exclusió que arrisquen les seves vides en una misteriosa competició de supervivència, basada en jocs infantils coreans, amb un premi de 45.600 milions de wons —equivalents a aproximadament uns 33,12 milions d'euros.

Cànoves i Samalús

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989. Forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Edat dels metalls

L'edat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria Euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia. El període comença, aproximadament, abans del V Mil·lenni aC i acaba al I Mil·lenni aC, amb l'entrada ja dins la Història de bona part de l'Europa Occidental. Es considera que forma part de la protohistòria perquè encara que al Pròxim Orient coincideix amb els orígens de l'escriptura -i per tant, de la Història- a la major part del món, encara viuen la prehistòria.

Sergi

Sergi és un nom propi masculí d'origen llatí que significa "guardià" o "protector". El nom llatí Sergius procedeix de l'etrusc.

Erupció volcànica

Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà. Exceptuant els guèisers, que emeten aigua calenta, i els volcans de fang, la matèria dels quals, en gran part orgànica, prové de jaciments d'hidrocarburs relativament propers a la superfície, les erupcions terrestres es deuen als volcans. Existeixen diversos tipus d'erupcions volcàniques que han estat distingits pels vulcanòlegs.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gros del sistema solar, és el més gros en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Nucli cel·lular

El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana propi de les cèl·lules eucariotes. En general, aquestes cèl·lules tenen un sol nucli, però n'hi ha algunes, com els eritròcits dels mamífers, que no en tenen cap, i d'altres, com els osteoclasts, que en tenen molts. El nucli conté tot el genoma cel·lular (excepte una petita part que es troba en l'ADN mitocondrial), estructurat en llargues molècules lineals d'ADN que formen complexos amb una àmplia gamma de proteïnes, com ara les histones, per formar cromosomes.

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Mitocondri

Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls tenen una mida d'entre 1-10 micròmetres (μm). Hi ha organismes multicel·lulars que tenen certs tipus de cèl·lules mancades de mitocondris (com els eritròcits madurs dels mamífers).

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238. En tot el territori valencià, és una celebració institucional de caràcter autonòmic que té el seu origen directe l'any 1977, quan el Plenari de Parlamentaris proclama aquesta data com a Diada del País Valencià.Les celebracions que es realitzen a València des de fa segles per a recordar-ho, van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià. Entre el valencianisme també s'ha celebrat el 25 d'Abril com a Diada amb un to reivindicatiu, mentre que hom ha volgut vore en el Nou d'Octubre l'acta de naixement del poble valencià amb substància nacional catalana, però aquesta celebració no té el mateix significat per a tots els valencians.

Mocadorada

La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.La mocadorada té el seu origen en els porrats que se celebren arreu del territori valencià en diverses dates festives, majoritàriament el dia de Sant Antoni. La mocadorada de Sant Donís sorgeix a la comarca de l'Horta, generalitzant-se posteriorment a la Ciutat de València, i més tardanament a la resta del territori per la seua vinculació amb la celebració del Nou d'Octubre, i com a símbol del Dia dels enamorats valencians.

Placa tectònica

Una placa tectònica és un fragment de litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres. La tectònica de plaques és la teoria que explica l'estructura i dinàmica de la superfície de la Terra.

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria. En aquest perióde va tenir lloc innovacions d'una gran transcendència, on els éssers humans van descobrir l'agricultura i la ramaderia, i es van convertir als sedentaris,. un procés conegut com la revolució neolítica.

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (Resolució 217 (III) A). Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. És considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi.

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. El Termcat defineix el mètode científic com aquell «procediment de recerca que es basa en processos lògics del pensament i que s'organitza per relacionar dades i generalitzacions, amb l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles».

Disc dur

Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals.

Glúcid

Els glúcids, són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH). Els monòmers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de fórmula empírica CnH2nOn, és a dir (CH2O)n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat. Però aquest model no és pas vàlid per a tots els glúcids, que en certs casos contenen àtoms de nitrogen o de fòsfor (per exemple).

Astrologia

L'astrologia (del grec: αστρολογία = άστρον, astron, "astre, estel" + λόγος, logos, "mot") és la doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món mitològic, especialment sobre el destí dels éssers fantàstics segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna; és un dels molts sistemes o tradicions en els quals el coneixement de les posicions aparents dels astres és usat per comprendre, interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat i l'existència humana sobre la Terra.Existeixen astrologies diferents, segons la cultura que les ha desenvolupat: Astrologia occidental Astrologia xinesa Astrologia vèdica Astrologia mesoamericana Astrologia cabalísticaAlgunes d'elles poden ser dividides per tipus: Astrologia natal: l'estudi del naixement d'una persona, o la carta natal. Astrologia horària: es traça una carta, per a respondre a una qüestió específica. Astrologia eleccional: s'intenta esbrinar quin és el millor moment per a iniciar un nou projecte.Es calcula que un 41% de les persones considera que hi ha alguna cosa certa en l'astrologia, segons dades de l'ARP, mentre que la resta afirma que és una pseudociència.

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un exjugador de bàsquet professional català. Va néixer a Barcelona —tot i que als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat— en una família relacionada amb la medicina i el bàsquet. Actualment juga amb l'equip del Futbol Club Barcelona.Va ser el segon jugador espanyol (després de Fernando Martín) i el primer jugador català de la història fitxat per un equip de l'NBA (els Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels jugadors més destacats de la història de la selecció espanyola de bàsquet.

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra.

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.

Morad

Morad (L'Hospitalet de Llobregat, 1999) és el nom artístic de Morad El Khattouti El Horami, un raper català d'ascendència marroquina que fa música de l'estil drill en castellà amb temàtica urbana i jove.

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, al voltant del qual gira una vegada cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor de Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant a una magnitud aparent de −4,6.

Tectònica de plaques

La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra. La teoria dona una explicació a l'existència de les plaques que formen la superfície de la Terra i als desplaçaments que s'observen entre elles en el seu moviment sobre el mantell terrestre fluid. Aquesta teoria també descriu com es desplacen les plaques, en quina direcció i com interaccionen.

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri. Duu el nom del déu de la guerra romà i és conegut com el «planeta vermell» o «planeta roig» per l'efecte de l'òxid de ferro que té a la superfície, que li dona un aspecte rogenc únic entre els astres visibles a ull nu. És un planeta tel·lúric amb una atmosfera tènue i un relleu que recorda els cràters d'impacte de la Lluna i les valls, els deserts i els casquets polars de la Terra.

Big Bang

El big bang ('gran explosió' o explosió original o originària) és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'Univers, comparada abusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de manera bastant desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature of Things ('La natura de les coses'), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava una altra, avui abandonada, la teoria de l'estat estacionari, segons la qual l'Univers no hauria conegut una etapa densa i calenta.

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya). És a 72 km al nord de l'illa d'El Hierro i a 107 km al nord-oest de la de Tenerife. La capital és Santa Cruz de La Palma, que és també el port principal, des d'on exporta bananes, tomàquets, tabac i productes de l'artesania local, sobretot brodats.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI [ɡaliˈlɛːo ɡaliˈlɛi], conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la ciència moderna".

Abdulrazak Gurnah

Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 20 de desembre de 1948 ) és un novel·lista tanzà en llengua anglesa, resident al Regne Unit. Les seves novel·les més famoses són Paradís (1994) i Pel mar (2001).Li van atorgar el premi Nobel de Literatura l'any 2021 "pel compromís i l'explicació compassiva dels efectes del colonialisme i el destí dels refugiats en la intersecció entre cultures i continents".

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gran, després de Júpiter. Es tracta d'un gegant gasós amb un radi mitjà d'aproximadament nou vegades el de la Terra. S'anomena així en honor del déu romà Saturn, equivalent al déu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani.

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol. Fou anomenat en referència al déu grec del cel, Urà, que en la mitologia grega era el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). És el tercer planeta més gran i el quart més massiu del sistema solar.

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar. El seu nom fa referència al seu aspecte des de la Terra (una faixa de feble lluminositat al cel nocturn constituïda per estrelles que no es poden veure individualment a ull nu) i ve del nom llatí via lactea, que al seu torn deriva del nom grec γαλαξίας κύκλος (galaxias kiklos), amb el significat de 'cercle lacti'. El 1610, Galileu fou el primer a discernir-ne estrelles individuals.

L'alegria que passa

L'alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol. Escrita a Sitges el 1897, es va publicar el 1898 per l'editorial de l'Avenç. Rusiñol va confeccionar un cartell de propaganda de l'obra que va ser igualment imprès per L'Avenç.

YouTube

YouTube (pronunciació AFI [ˈjuːtuːb]) és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005. Va ser adquirit per Google Inc.

Gmail

El Gmail és un servei de correu electrònic gratuït llançat per l'empresa nord-americana Google a partir de l'1 d'abril de 2004 i que ha captat l'atenció dels mitjans de comunicació per les seves innovacions tecnològiques, la seva capacitat i per algunes queixes de violació de la privadesa dels usuaris.

Diamagnetisme

El diamagnetisme, és una forma molt dèbil de magnetisme que només es dona en presència d'un camp magnètic extern. És el resultat de canvis en el moviment orbital dels electrons causats pel camp magnètic extern. El moment magnètic provocat és molt petit i de direcció oposada al camp aplicat.

Mar Ulldemolins i Sarret

Mar Ulldemolins i Sarret (Valls, 1980) és una actriu de teatre, cinema i sèries de televisió catalana. Graduada el 2002 al Col·legi de teatre de Barcelona, la fama li arribà gràcies a la seva intervenció a la sèrie Ventdelplà. L'any 2008 fou nomenada Vallenca de l'any.

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (del francès: «deixar fer, deixar passar»). Promou les llibertats civils, la igualtat jurídica i apel·la als principis republicans.

Antonio Álvarez Solís

Antonio Álvarez Méndez (Madrid, 18 de juliol de 1929 - 30 de març de 2020), més conegut com a Antonio Álvarez Solís, fou un periodista espanyol.

Estel

Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després és irradiada cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per a algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten.

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots. Es tracta d'un gegant gasós amb una massa equivalent a una mil·lèsima part de la massa del Sol o dues vegades i mitja la massa de tots els altres planetes del sistema solar junts. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra).

Sistema operatiu

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina.

Trobador

Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar.

Teixit (biologia)

En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie. A més, gran part d'organismes d'un mateix regne presenten teixits semblants, que es poden agrupar fàcilment en unes varietats que es repeteixen. La ciència que els estudia s'anomena histologia.

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543) fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. El seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica.

Theo Hernández

Theo Hernández (Marsella, França, 6 d'octubre de 1997) és un futbolista francès que juga de lateral esquerre a l'A.C. Milan. És fill de Jean-François Hernández i germà de Lucas Hernández, tots dos futbolistes.

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.

Marie Curie

Marie Curie (pronunciació en polonès: /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/) (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – Sancellemoz, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística.

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit.

Sistema Internacional d'Unitats

El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal. L'antic sistema mètric decimal presentava diferents grups d'unitats com el sistema mks (metre-quilogram-segon) o el sistema cgs (centímetre-gram-segon), que al seu torn també presentava variants. El SI es va desenvolupar a partir de l'antic sistema mks, i va ser adoptat a l'11a Conferència General de Pesos i Mesures que es va celebrar a París entre l'11 i el 20 d'octubre del 1960.La definició actual de les unitats del SI ha estat feta a partir de set constants físiques.

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena en honor del déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta «bessó» Urà, que té 15 masses terrestres i no és tan dens.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 198.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Matemàticament s'expressa com la massa dividida pel volum: d = m V {\displaystyle \ d={\frac {m}{V}}} La unitat de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram dividit per metre cúbic (kg/m³), encara que per motius històrics i pràctics, de vegades es mesura en gram dividit per centímetre cúbic (g/cm³).Per una substància pura, la densitat té el mateix valor numèric que la seva concentració màssica.

Galàxia

Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.Les dimensions galàctiques van des de les galàxies nanes, amb uns pocs milers (103) d'estels, fins a galàxies immenses que n'acumulen cent bilions (1014), totes elles orbitant entorn del seu centre de masses. Les galàxies es classifiquen segons la seva morfologia visual, entre les quals hi ha el·líptiques,espiral i irregulars. Tot indica que al centre actiu de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia.

Albert Einstein

Albert Einstein AFI [ˈalbɛɐ̯t ˈaɪnʃtaɪn] ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Va ser el científic més conegut i important del segle xx.L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna.

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la doctrina de la translatio imperii). Després de la seva dissolució, el 843 seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic amb la mateixa orientació.

Aparell de Golgi

L'aparell de Golgi (també conegut com a cos de Golgi o complex de Golgi) és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma, i forma part del sistema endomembranós cel·lular. Rep aquest nom en honor del físic italià Camillo Golgi, que el va descobrir el 1897.L'aparell de Golgi consisteix en un conjunt de sacs membranosos anomenats cisternes que en grups (de tres a poques desenes) formen una estructura apilada, el dictiosoma. El nombre de dictiosomes varia segons els tipus cel·lulars, entre un i centenars, i cada un té una cara anomenada cis, orientada cap al reticle endoplasmàtic, i una cara anomenada trans, orientada cap a la membrana plasmàtica.