Català Wikipedia Top 100

Kidd Keo

Pàdua Keoma Salas Sánchez (Alacant, 27 de setembre de 1995) és un cantant valencià de trap en anglès i castellà conegut amb el nom de Kidd Keo. És molt criticat per alguna de les lletres de les seues cançons, que bàsicament tracten de drogues, sexe i diners. Forma part d'un petit grup d'artistes que s'anomena DBT i on també hi ha Elegangster, Yung Sarria, Neelo i Sonny clow.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Diada de Sant Patrici

La diada de Sant Patrici (en irlandès, Lá Fhéile Pádraig, en anglès, Saint Patrick's Day o Feast of Saint Patrick) és la festa patronal d'Irlanda, en honor del seu sant patró, Patrici d'Irlanda, que se celebra el 17 de març. És una festa oficial des de començaments del segle xvii i diada festiva d'ençà el 1903. En origen, era una festa de caràcter catòlic, però amb el temps ha anat evolucionant gradualment a una festa secular de la cultura irlandesa i en certa manera una mena de diada nacional.

Bertín Osborne

Norberto Juan Ortiz Osborne (Madrid, Espanya, 7 de desembre de 1954), conegut com a Bertín Osborne, és un cantant, presentador i actor espanyol.

Joan Laporta i Estruch

Joan Laporta i Estruch (Barcelona, el 29 de juny del 1962) és un advocat i polític català, actual president del Futbol Club Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya com a cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència entre 2010 i 2012 i regidor a l'Ajuntament de Barcelona entre 2011 i 2015, per la llista Unitat per Barcelona. La seva primera etapa a la presidència del FC Barcelona, del 2003 al 2010, es caracteritzà pels nombrosos èxits esportius tant en el futbol com en les altres seccions esportives, però també per diverses polèmiques i la dimissió de part dels membres de la Junta Directiva inicial. Entre els èxits de la seva gestió hi ha el fet de posar fi a la violència a l'estadi i fer fora els ultres Boixos Nois tot i les amenaces que va rebre Laporta i la seva família, lligar el Barça amb Catalunya amb un missatge catalanista, portar Unicef a la samarreta, apostar per Pep Guardiola com a entrenador i el total de 67 títols assolits durant aquest periode.Exalumne dels maristes del passeig de Sant Joan, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Lluch també és Màster en Dret de Societats i Experts tributaris a l'Institut d'Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona i Diplomat en curs de Dret de societats mercantils per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Elisabet II del Regne Unit

Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor, (Londres, 21 d'abril de 1926) és una aristòcrata anglesa, que exerceix des de 1952 els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth). Aquest darrer càrrec la converteix en sobirana de setze Estats independents constituïts en regne: el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Barbados, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis. El 1947 va contreure matrimoni amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui va tenir quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard.

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.

Mònica Huguet i Esteras

Mònica Huguet Esteras (Barcelona, 3 d'agost del 1962) és una periodista i presentadora de TV3, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA. Llicenciada en Ciències de la informació per la UAB, va ser la primera presentadora del Telenotícies Migdia de TV3 l'abril del 1984 juntament amb Salvador Alsius. Els 10 anys següents va presentar diverses edicions dels informatius, el mateix TN Migdia i també el TN Vespre i el TN Comarques, a més de programes electorals i especials. El 1996 sotsdirigeix i presenta el programa Néixer és cosa de 3, el primer docudrama que es va fer a Catalunya i a Espanya.

Catalunya

Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.

Marie Curie

Marie Curie (?·pàg.) (pronunciació en polonès: /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/) (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – Sancellemoz, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Salvador Alsius i Clavera

Salvador Alsius i Clavera (Barcelona, 18 de juliol de 1948) és un presentador de televisió i periodista català. És llicenciat en Ciències Econòmiques (1973) i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i doctor en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Fou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre 1997 i 2001 i des del 1975 imparteix classes a la UB i a la UPF. Ha treballat a diversos mitjans de la premsa escrita com el setmanari El Món, Diario de Barcelona, El Periódico i l'Avui.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Laia Estrada i Cañón

Laia Estrada i Cañón (Tarragona, 9 de setembre de 1982) és una professora, política i escriptora catalana. És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en el moviment feminista, en defensa de la salut pública i pel dret a l'habitatge.És sòcia del Casal Popular Sageta de Foc, de Ràdio Terra i de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəlónə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Patrici d'Irlanda

Sant Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, és el sant patró d'Irlanda, celebrat per les comunitats irlandeses d'arreu del món.

Isabel Díaz Ayuso

Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 d'octubre de 1978) és una política espanyola del Partit Popular especialitzada en comunicació política, presidenta de la Comunitat de Madrid des de 2019 fins al 10 de març de 2021, data en la que va dissoldre el l'Assemblea de Madrid i va convocar eleccions.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Art romànic

L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al xiii, després de la descomposició de l'Imperi carolingi. A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península Ibèrica.

Felip d'Edimburg

Felip, Duc d'Edimburg (Corfú, 1921), nascut Felip de Grècia i Dinamarca (Philip of Greece and Denmark) i posteriorment anomenat Felip Mountbatten ran de convertir-se a l'anglicanisme i de nacionalitzar-se com a britànic, és el consort de la reina Elisabet II del Regne Unit. Va ostentar el títol de príncep de Grècia i Dinamarca (1921-1947); el 1947 se li van atorgar els títols de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró Greenwich (His Royal Highness The Duke of Edinburgh; 1947-1957) i el 1957 se li va afegir el tractament de príncep (His Royal Highness The Prince Philip, Duke of Edinburgh; 1957-present).

Yolanda Díaz Pérez

Yolanda Díaz Pérez (Fene, 6 de maig de 1971) és una política gallega, ministra de Treball i Economia Social del govern d'Espanya des de gener de 2020. Llicenciada en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha cursat tres Masters: en Recursos Humans, en Relacions Laborals i en Urbanisme. Ha exercit professionalment com a advocada laboralista, i ha tingut el seu propi bufet fins al 2012, en què s'incorporà com a diputada al Parlament gallec.Va accedir a la coordinació general d'Esquerda Unida-Izquierda Unida (EU-IU) l'any 2005, sent la candidata de la formació a la Presidència de la Xunta de Galícia a les eleccions d'aquell mateix any obté 12.419 vots (0,75%), tot convertint-se així en la quarta força política de Galícia.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Gemma Humet

Gemma Humet (Terrassa, 19 de novembre de 1988) és una cantant i pianista catalana. És neboda del cantant Joan Baptista Humet.

Frida Kahlo

Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol del 1907 - 13 de juliol del 1954), va ser una reconeguda pintora mexicana.La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi.

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs. Queden 289 dies per a finalitzar l'any.

Morad

Morad (L'Hospitalet de Llobregat, 1999) és el nom artístic d'un raper català d'ascendència marroquina que fa música de l'estil drill en castellà amb temàtica urbana i jove.

Nacho Vidal

Ignacio Jordà González (Mataró, Maresme, 30 de desembre de 1973), més conegut com a Nacho Vidal, és una estrella del porno català. A la seva carrera ha protagonitzat unes 1.500 pel·lícules, a més de treballar com a productor i director de molts altres films.

Sense perdó

Sense perdó (títol original en anglès Unforgiven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clint Eastwood estrenada el 1992 i doblada al català.

Betúria

Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.

Antic Egipte

L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer). La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per «períodes intermedis» de relativa inestabilitat: el Regne Antic (bronze antic), el Regne Mitjà (bronze mitjà) i el Regne Nou (bronze final).

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec Μεσοποταμία, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. Està situada al Creixent Fèrtil. Sota la dominació persa va formar les satrapies de Babilònia i Assíria (Baixa i Alta Mesopotàmia), que van continuar en línies generals amb els selèucides tot i que la seva administració provincial, com la dels parts, és desconeguda.

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Mirall trencat

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.

Maria Elena Fort i Cisneros

Maria Elena Fort i Cisneros (segle XX) és una advocada catalana especialitzada en dret urbanístic. Fou membre de la directiva del Futbol Club Barcelona entre els anys 2008 i 2010 de la mà de Joan Laporta. Es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 com a número 23 de la llista per Barcelona de candidatura Junts per Catalunya.

Aparell digestiu

En els animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.En l'ésser humà consta dels següents òrgans: La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 198.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva de Barcelona (Catalunya) fundada el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper. A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el Barça no és una societat anònima; és a dir que la propietat del club recau en els seus 176.000 socis, fet que el converteix en el segon club de futbol amb més socis del món, després del Benfica i seguit pel Bayern de Munic. Segons el rànquing històric de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), és el millor club del món des de 1991, data en què aquest organisme començà a recollir estadístiques.L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928, i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Prova Cangur

Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo o bé Kangourou sans Frontières) és un concurs preuniversitari de matemàtiques que s'organitza en més de 30 països, amb l'objectiu d'acostar les matemàtiques als més joves i intentar despertar el seu interès a través dels problemes. La competició es porta a terme anualment el mes de març. Segons l'opinió dels organitzadors, les competències que es posen a prova en el Cangur són una combinació entre la lògica i les matemàtiques, no únicament el coneixement de fórmules.

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.

Toni Cantó

Antonio Cantó García del Moral (València, 14 de gener de 1965), més conegut com a Toni Cantó, és un actor i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la X, XI i XII legislatures.

Edat antiga

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.

Jaume Roures i Llop

Jaume Roures i Llop (Barcelona, 1950) és un productor de cinema, fundador i director general del grup Mediapro, del qual és propietari al 33%, i que controlava, entre altres mitjans de comunicació, el canal de televisió La Sexta. Té tres fills.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu, optimista i vital, contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguda als problemes de salut.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Ada Lovelace

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Piràmides d'Egipte

Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, són els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels faraons Kheops, Khefren i Micerí. La construcció es remunta, per la gran majoria d'estudiosos, al període anomenat Imperi Antic d'Egipte.

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria. En aquest perióde va tenir lloc innovacions d'una gran transcendència, on els éssers humans van descobrir l'agricultura i la ramaderia, i es van convertir als sedentaris,. un procés conegut com la revolució neolítica.

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26. És situat en el grup 8 de la taula periòdica. Aquest metall de transició és el quart element més abundant en l'escorça terrestre, representant un 5% i, entre els metalls, només l'alumini és més abundant.

Bernat Dedéu i Pastor

Bernat Dedéu i Pastor (Barcelona, 10 d'abril del 1979) és un filòsof i escriptor català. Treballa com a comentarista en diversos mitjans i com a professor a Blanquerna, Universitat Ramon Llull.Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 2003, va continuar els seus estudis amb un màster a la New School For Social Research, als Estats Units. Posteriorment, ha col·laborat amb mitjans com BTV, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, Rac1, El Punt Avui, entre d'altres.

Carles Tusquets i Trias de Bes

Carles Tusquets i Trias de Bes (Barcelona, 26 de gener de 1951) és un economista i empresari català. Fill de Francesc Tusquets Padrosa, descendent d'una família de propietaris de Barcelona documentada des del segle XVIII, i Montserrat Trias de Bes i Borràs, filla del jurista Josep Maria Trias de Bes i Giró. És germà del també jurista Francesc Tusquets.

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Art gòtic

L'art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle xii i inicis del segle xv, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement. Es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general.El gòtic es va diferenciar de l'art romànic pel fet que cercava crear les seves pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques però el llenguatge visual volia transmetre confiança i riquesa per mitjà de l'elegància, el luxe i les línies estilitzades.

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens bàsic que va contribuir a modernitzar un país. Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera».

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Antiga Roma

L'antiga Roma fou l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. Roma va ser un imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Candela Peña

María del Pilar Peña Sánchez, coneguda artísticament com a Candela Peña (Gavà, Baix Llobregat, 14 de juliol de 1973) és una actriu de cinema catalana. Quan els seus companys d'institut li van dir que el seu nom no era molt adequat per a una actriu, van començar a anomenar-la així, arran d'un fragment de La casa de Bernarda Alba en el qual es deia "¿Encendieron la candela?". Filla única, va créixer en el bar que els seus pares portaven.

Diada de Sant Josep

La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare, i que és un dia festiu al País Valencià. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare que se celebra el primer diumenge de maig. D'acord amb el cristianisme, Josep és el pare putatiu, o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús.

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grans que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grans que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant.

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Hi viuen milions d'espècies, inclosos els humans.

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són la seva pell rica en glàndules i altament vascularitzada que permet la respiració cutània, i la metamorfosi que experimenten en passar de la fase larvària la fase adulta. N'existeixen unes 7.641 espècies arreu del món que són classificades en tres ordres: els anurs (granotes i gripaus), els urodels (salamandres i tritons) i els gimnofions, que són els amfibis més desconeguts de tots.

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.

Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any.

Aigua

L'aigua o aiga és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,…).

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Quico Sallés

Quico Sallés (Osona, 1972) és un periodista català, especialitzat en crònica politica. Actualment (2021) treballa al digital El Món i col·labora amb el Preguntes Freqüents (FAQs) de Televisió de Catalunya i el programa Kids XS de Catalunya Ràdio. Resideix a Sant Joan de Vilatorrada i té dos fills.Fill d'una nissaga de calderers, és el petit de quatre germans.

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350–370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte. Fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle v. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política de 27 estats situats en la seva major part a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.

Hedy Lamarr

Hedy Lamarr (Viena, 9 de novembre de 1914 – Altamonte Springs, 19 de gener de 2000) nascuda Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una actriu, productora i inventora estatunidenca. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown, va col·laborar amb Josef von Sternberg i Douglas Sirk. Avui figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Canvi climàtic

El canvi climàtic o canvi global és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables, causant inundacions de terrenys costaners, tempestes més intenses, l'extinció d'incomptables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, i l'augment de sequeres, entre altres efectes.No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal.

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.

Johann Sebastian Bach

Johann Sebastian Bach (AFI [ʝoˌɦan zɛˌbasti̯am ˈbax]) (Eisenach, Turíngia, Sacre Imperi Romanogermànic, 21 de març de 1685 - Leipzig, Sacre Imperi Romanogermànic, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics. La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és font d'inspiració per a compositors posteriors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg, fins als nostres temps.

Ausiàs March

Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Àbac

L'àbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera.

Íñigo Errejón Galván

Íñigo Errejón Galván (Madrid, 14 de desembre de 1983) és doctor i investigador en Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid i membre del consell executiu de la Fundació CEPS. Parla el català amb una gran correcció sense cap dificultat.Ha editat el llibre ¡Ahora es cuando, carajo! Del asalto a la transformación del estado en Bolivia (2011) juntament amb Alfredo Serrano. És també membre del consell editorial de la revista d'anàlisi política Viento Sur.

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Fabio Testi

Fabio Testi (nascut a Peschiera del Garda, Verona, Itàlia, el 2 d'agost de 1941), és un actor italià.

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui, els himnes es consideren obres posteriors, però molts continuen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies.

Efecte d'hivernacle

L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article se centra en l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Barroc

El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.

Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Surdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la Legió Còndor i amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià. Aquests favors serien retornats amb el seu suport a les potències de l'Eix amb la División Azul, que s'enquadraria dins la Wehrmacht.

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021. Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla. El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.