The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Fou una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que durà des del segle xii fins al segle xviii, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa. A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats polítiques.
El Dia Universal del Nen o de la Infància, és un dia consagrat a la fraternitat i a la comprensió entre els nens del món. Aquest està destinat a fomentar el benestar i els drets dels nens del món. L'any 1954, l'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que es constituís a tots els països un Dia Universal del Nen i també va suggerir als governs estatals que celebressin aquest dia, en la data que cadascun d'aquests decidís més convenient.
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes. Corresponen a la família de les gramínies en sistemes de classificació clàssics com el de Linné. Tenen tiges cilíndriques anomenades palla si són herbàcies i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe.
Sòcrates (en Grec Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins als dies actuals per mitjà dels seus deixebles (com Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com Aristòfanes.
El sègol [sέɣuɫ/séɣoɫ] (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades. Pertany a la família de les gramínies que actualment s'anomena Poaceae i al gènere Secale el qual té 5 espècies esteses per les regions florístiques mediterrània, irano-turiana i de l'Àfrica del Sud. A diferència de l'ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, al principi, com a mala herba dels cultius anteriors.
Natos y Waor són un duo de rapers de Madrid format el 2010. Els seus dos integrants són Fernando Hisado (Madrid, 1988) més conegut com a «Waor», i Gonzalo Cidre (Buenos Aires, 1991), més conegut com a «Natos».Pengen els seus treballs a la plataforma de YouTube en la qual tenen més de 800.000 subscriptors. Guanyadors en l'edició de 2016 dels Premis de la Música Independent del Premi al Millor Àlbum de Hip Hop i Músiques Urbanes amb Martes 13.
La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència. La primera delimitació coneguda és del 1304, encara que ja existia prèviament. Anomenada aleshores vegueria de Barcelona i del Vallès, comprenia el pla de Barcelona, el Vallès, el Baix Maresme fins a Caldetes, i la major part del Baix Llobregat.Al segle xviii comprenia tres sotsvegueries: del Vallès, i els enclavaments d'Igualada i de Moià.
Antoni Albà i Noya, més conegut com a Toni Albà, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961) és un humorista, actor i director de cinema català. Fill d'Antoni Albà i Palau i Núria Noya Jové, es va formar com a actor a diferents escoles de teatre. Va començar a El Timbal, amb assignatures com ara mim.
Llei de vegueries de Catalunya
La Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010) és una llei que estableix les bases de l'organització en vegueries de Catalunya. L'objecte és marcar el règim jurídic de la vegueria, preveure’n la divisió i regular la transició de les diputacions provincials als Consells de Vegueria. Segons aquesta llei, la vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat de Catalunya per a l'organització territorial dels seus serveis.
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
Vicenta N'Dongo (Barcelona, 5 de juliol de 1968) és una actriu catalana d'ascendència equatoguineana, especialitzada en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i amb estudis de dansa, cant i tallers amb John Strasberg, Boris Rotestein i José Sanchis Sinisterra. Ha fet teatre, cinema i televisió (i també ha fet de presentadora de televisió, a TV3). L'any 2007 va formar part del jurat del BAFF 2007 - 9è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona.
La Casa de la Comanda és un edifici d'Ulldecona (el Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional. Alternant-se amb la família Montcada, l'Orde de l'Hospital tingué el domini del terme d'Ulldecona des del 1173, creant-se la Comanda d'Ulldecona el 1227. Aquesta perdurà dintre la Castellania d'Amposta fins al segle xix, en què es van extingir els ordes militars.
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.
Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965) és un periodista, productor de televisió i escriptor català. És el creador del programa de TV3 Polònia, en antena des de l'any 2006, i actualment presenta al mateix canal l'espai satíric diari Està passant. Escriu regularment al diari Ara i dirigeix la publicació d'història El Món d'Ahir.
En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari. Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la silvicultura, la mineria, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal. Les indústries manufactureres que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matèria a prop dels productors primaris es consideren part d'aquest sector, especialment si la primera matèria necessita aquest procés per a vendre's o transportar-se a les indústries que en faran ús.
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana.
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
Yolanda Díaz Pérez (Fene, 6 de maig de 1971) és una política gallega, ministra de Treball i Economia Social del govern d'Espanya des de gener de 2020. Llicenciada en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha cursat tres Masters: en Recursos Humans, en Relacions Laborals i en Urbanisme. Ha exercit professionalment com a advocada laboralista, i ha tingut el seu propi bufet fins al 2012, en què s'incorporà com a diputada al Parlament gallec.Va accedir a la coordinació general d'Esquerda Unida-Izquierda Unida (EU-IU) l'any 2005, sent la candidata de la formació a la Presidència de la Xunta de Galícia a les eleccions d'aquell mateix any obté 12.419 vots (0,75%), tot convertint-se així en la quarta força política de Galícia.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
La Diada de Sant Jordi als Països Catalans és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəlónə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
Divisió territorial de Catalunya
La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries. La comarca és un ens local per a la gestió de competències i serveis locals. La vegueria, que assumeix les funcions de les províncies, és la divisió territorial per a l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya i per al govern intermunicipal de cooperació local.
Marc Giró i Costa (Barcelona, 18 de setembre, 1974) és un historiador de l'art i periodista català especialitzat en moda i estil. Va llicenciar-se en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Durant disset anys ha estat l'editor de moda de la revista Marie Claire, feina que ha combinat amb col·laboracions a programes de televisió com Està passant (TV3) presentat per Toni Soler, Zapeando (La Sexta) presentat per Frank Blanco, En el aire (La Sexta), amb Andreu Buenafuente, Divendres (TV3) presentat per Xavi Coral i Helena García Melero i Espejo público (Antena 3) amb Susanna Griso.
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic. En total la relació consta de 3.158 espècies agrupades en 147 famílies botàniques. Per a algunes espècies, s'assenyala al costat el nom popular de l'espècie, seguint el criteri de l'obra Noms de plantes del Termcat i, secundàriament, del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.
Leonardo da Vinci (Anchiano, 14 d'abril de 1452 ↔ 15 d'abril de 1452 – Clos Lucé i Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.
Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
Samantha Gilabert i Garrido (Beniarrés, 6 de febrer de 1994), més coneguda com a Samantha, és una cantant valenciana. Es va donar a conèixer amb el seu grup musical Cactus i com a concursant en l'onzena edició del concurs de televisió Operación Triunfo 2020. També ha publicat el poemari Temps el 2015 (Petit editor).Al setembre del 2020, el seu segon senzill, Quiero que vuelvas, va aconseguir ser número 1 a Spotify a més de cinc països de llengua espanyola.
Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
María del Rocío Trinidad Mohedano Jurado, coneguda artísticament com Rocío Jurado (Chipiona, 18 de setembre de 1942-Madrid, 1 de juny de 2006) va ser una cantant espanyola de reconeguda fama, que es va especialitzar en gèneres musicals genuïnament andalusos com la cobla andalusa i el flamenc, així com en el pop espanyol i la balada romàntica, faceta amb la qual va aconseguir rellevància a Espanya, Llatinoamèrica i als EUA. L'any 2000 va obtenir el premi La Veu del Mil·lenni a la Millor Veu Femenina del Segle XX. Ha venut més de 17 milions de discos i rebut 150 Discos d'Or i 63 Discos de Platí.
Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França; 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís. Va ser designat monarca d'Espanya en el testament de l'últim Habsburg hispànic, Carles II. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Tanmateix també va tenir un matís de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbònics i els austriacistes, generalment separats, amb matisos, entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, respectivament.
Jerome David Salinger, conegut com a J. D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, Nou Hampshire 27 de gener de 2010), va ser un escriptor estatunidenc. Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard, passà per les Universitats de Nova York i Columbia.
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 198.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor, (Londres, 21 d'abril de 1926) és una aristòcrata anglesa, que exerceix des de 1952 els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth). Aquest darrer càrrec la converteix en sobirana de setze Estats independents constituïts en regne: el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Barbados, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis. El 1947 va contreure matrimoni amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui va tenir quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard.
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.
Bernard Madoff (en anglès: Bernard Lawrence Madoff) (Queens, 29 d'abril de 1938 – Federal Medical Center, Butner, 14 d'abril de 2021) va ser el president d'una firma d'inversió que duu el seu nom i que ell va fundar en 1960. Aquesta va ser una de les més importants a Wall Street. Madoff també va ser una de les principals figures de la filantropia jueva.
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.
La música rock, (o rock and roll, segons alguns) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats) La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll.
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
Manel Esteller i Badosa (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1968) és un metge i investigador català reconegut mundialment per la seva lluita contra el càncer. Des de 2008 és director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) a Barcelona i cap del Grup d'epigenètica del càncer. És autor de més de 260 articles i col·labora amb revistes especialitzades com Cancer Research i Epigenetics.
La síndrome d'Angelman, descoberta l'any 1964 pel Dr. Harry Angelman, és una malaltia d'etiologia neurogenètica que es caracteritza per un endarreriment en el desenvolupament de la persona. Aquesta síndrome es dóna quan es produeix una manca de funcionament de certs gens del cromosoma 15 ja sigui per mutacions o bé, delecions per herència materna.
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
The Tamarind Seed (La llavor de tamarinde) és una pel·lícula de drama romàntic de coproducció britànico-estatunidenca del 1974 escrita i dirigida per Blake Edwards i protagonitzada per Julie Andrews i Omar Sharif. Basada en la novel·la The Tamarind Seed escrita per Evelyn Anthony el 1971, la pel·lícula mostra una relació sentimental que implica una funcionària britànica del Home Office i un agregat militar soviètic embolicats en una intriga en la Guerra Freda. The Tamarind Seed va ser la primera pel·lícula produïda per Lorimar Productions.
El Ramadà (en àrab: رَمَضَان, Ramaḍān) és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat. Com a commemoració de la primera revelació de Mahoma, l'observació anual del Ramadà és considerada com un dels cinc pilars de l'islam i dura de vint-i-nou a trenta dies, des d'un albirament de la mitja lluna fins al següent.El dejuni des de l'alba fins a la posta de sol és fard (‘obligatori') per a tots els musulmans adults que no són malalts aguts o crònics, estan de viatge, són grans, fan la lactància, són diabètics o tenen la regla. El menjar d'abans de la matinada es coneix com suhur, i la festa nocturna que trenca el dejuni s'anomena iftar.
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grans que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grans que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant.
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
Felip, Duc d'Edimburg (Palau de Mon Repos, Corfú, 10 de juny de 1921 – Castell de Windsor, Berkshire, 9 d'abril de 2021), nascut amb el nom de Felip de Grècia i Dinamarca (Philip of Greece and Denmark) i posteriorment anomenat Felip Mountbatten ran de convertir-se a l'anglicanisme i de nacionalitzar-se com a britànic, fou el consort de la reina Elisabet II del Regne Unit. Va ostentar el títol de príncep de Grècia i Dinamarca (1921-1947); el 1947 se li van atorgar els títols de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró Greenwich (His Royal Highness The Duke of Edinburgh; 1947-1957) i el 1957 se li va afegir el tractament de príncep (His Royal Highness The Prince Philip, Duke of Edinburgh; 1957-present).
Albert Om i Ferrer (Taradell, 5 d'octubre de 1966) és un periodista català. A la televisió ha conduït o ha participat en programes com Malalts de tele, El club i El convidat, i a la ràdio ha conduït programes com L'hora del pati i Islàndia, a RAC1. Llicenciat en Ciències de la Informació, des del setembre del 2000 fins al juliol del 2004 va dirigir i presentar L'hora del pati, el programa matinal de RAC1.
Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del segle iv fins al segle vi: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons. Durant la decadència de l'Imperi romà, van ser molts els pobles bàrbars (estrangers) que, aprofitant les dissidències internes, es van aproximar a les seves fronteres i s'hi van establir, pressionant de manera permanent per entrar-hi. Els bàrbars van aconseguir penetrar-hi lentament entre els segles I i IV, i s'establiren a l'interior fins que, finalment, pressionats per altres pobles, ho van fer de forma violenta.
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.
Basharat Changuerra i Canalejo
Basharat Changuerra i Canalejo (Moià, 1984), també coneguda com Basha Changuerra o com Basharat Changue, és una activista i política catalana.
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià,serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.
L'RMS Titanic (en anglès: Royal Mail Steamship Titanic, Vaixell Correu Reial Titanic) era el segon de tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line (juntament amb l'RMS Olympic i l'HMHS Britannic) que pretenien dominar el negoci dels viatges transoceànics a principi del segle xx. El Titanic fou varat el 1911 i entrà en servei l'any següent. Era aleshores el vaixell de passatgers més gran i luxós de l'època, juntament amb l'RMS Olympic.
El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella. Els àtoms que formen el grafè es mantenen units mitjançant enllaços covalents que es formen a partir de la superposició dels híbrids sp2 dels carbonis enllaçats. Aquest material es caracteritza per posseir una alta conductivitat tèrmica i elèctrica, i per combinar una alta flexibilitat i lleugeresa amb una duresa extrema.
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.
Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic). En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política de 27 estats situats en la seva major part a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.
L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer). La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per «períodes intermedis» de relativa inestabilitat: el Regne Antic (bronze antic), el Regne Mitjà (bronze mitjà) i el Regne Nou (bronze final).
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.
Pfizer Incorporated (NYSE PFE) és una empresa farmacèutica estatunidenca que, després de diverses fusions dutes a terme amb Pharmacia and Upjohn i Parke Davis, s'ha convertit en el laboratori líder a nivell mundial en el sector farmacèutic. La societat té la seva seu central a Nova York. Algunes de les marques que comercialitza són: Viagra ZoloftPfizer, que opera des de 1849, actualment es dedica al desenvolupament i fabricació de productes d'atenció mèdica i vacunes.
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al segle xiv a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal. Inspirats en les festes celebrades a Roma en honor de la deessa Flora, aquests jocs medievals oferien una «violeta de fin aur» com a premi a la millor composició i altres premis honorífics, florals, la qual cosa va donar lloc al nom del certamen. El terme ha acabat esdevenint sinònim de qualsevol concurs literari.
Àmbit metropolità de Barcelona
L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya. Segons la Llei de vegueries, la futura vegueria d'aquesta regió s'anomenarà vegueria de Barcelona. Està situat a la zona central de la Depressió Litoral i la Serralada Prelitoral de Catalunya.
Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 27 de novembre de 1945 - Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril de 2021) va ser un economista i activista català, referent dels moviments socials. Va participar en nombroses lluites a favor de la pau, la justícia social i els drets dels pobles, i va ser un promotor perseverant de les finances ètiques.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ο Μακεδών), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia i arribant fins al riu Indus, és un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Hi viuen milions d'espècies, inclosos els humans.
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme (provinent del llatí palus -pantà-) és una protozoosi de caràcter febril produïda pel paràsit Plasmodium que s'encomana per picada del mosquit Anopheles femella, que és el vector; els mascles no piquen, ja que s'alimenten de vegetals. Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són: P. falciparum (és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, provoca al voltant del 80% dels casos i aproximadament el 90% de les morts) i P. vivax. També poden causar malària P. ovale (més benigna, però pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys després de la primera infecció), P. malariae (també més benigna, pot provocar recaigudes fins als 20 anys posteriors), P. knowesli i P. semiovale.
El canvi climàtic o canvi global és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables, causant inundacions de terrenys costaners, tempestes més intenses, l'extinció d'incomptables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, i l'augment de sequeres, entre altres efectes.No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal.
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero («Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi»).Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola.
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.