Català Wikipedia Top 100

Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982) és un polític català. És vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018. Des del 30 de setembre de 2020 assumeix algunes funcions de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, arran de la inhabilitació de Quim Torra.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Teixit (tèxtil)

El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.És una estructura laminar flexible, resultant de la unió de fils sobre fibres de manera coherent a l'entrellaçat o en unir-los per altres mitjans. A la indústria que fabrica teles teixides a partir de fils se l'anomena en general teixidura. Són propietats de les teles —que en determinen la qualitat i diversos usos— la permeabilitat a l'aire, la permeabilitat a l'aigua, la tenacitat (màxima tensió que suporta sense trencar), la solidesa de colors, l'elasticitat, la densitat (pes per unitat d'àrea), el gruix i la resistència a la temperatura.

Elsa Artadi i Vila

Elsa Artadi i Vila (Barcelona, 19 d'agost de 1976) és una economista i política catalana. Ha sigut portaveu de Junts per Catalunya al Parlament català i consellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya entre maig de 2018 i març de 2019. Des del juny de 2019 és regidora de l'Ajuntament de Barcelona per Junts per Catalunya.

Ceuta

Ceuta (en àrab: سبتة, Sabta) és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des de 1995. La ciutat antiga és situada al centre de l'istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s'ha estès al voltant d'una àmplia badia. La ciutat de Ceuta és reclamada pel Marroc com a part del seu territori nacional.

Teixit (biologia)

En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie. A més, gran part d'organismes d'un mateix regne presenten teixits semblants, que es poden agrupar fàcilment en unes varietats que es repeteixen. La ciència que els estudia s'anomena histologia.

María Lapiedra

Maria Pasqual i García (Mollerussa, Pla d'Urgell, 19 de juliol de 1984) és una escriptora, actriu porno i model catalana, coneguda pel seu nom artístic de María Lapiedra.Llicenciada en filologia catalana amb matrícula d'honor, va assolir la fama gràcies a les seves aparicions als programes del cor DEC (Antena 3) i, més tard a Sálvame (Telecinco), Des de 2009 s'ha dedicat a l'emprenedoria de projectes relacionats amb l'erotisme: llibres, pel·lícules, pàgines web de shows eròtics, i un videoblog a YouTube. Va estar casada amb el director de cinema Ramiro Lapiedra entre 2007 i 2008, qui la va introduir en el porno i del qual en va prendre el nom artístic. Posteriorment en 2014 es va casar amb Mark Hamilton, de qui es divorcià en 2018 i amb qui ha tingut dues filles.En 2018 va participar en el reality Supervivientes, i en 2019 va participar en el reality Sálvame Okupa.

Front Polisario

El Polisario o Front Polisario (en àrab: جبهة البوليزاريو, Jabha al-Būlīzāriyū), acrònim de Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro (Wādī ad-Dahab), és un moviment polític i militar del Sàhara Occidental.El Polisario és el successor de l'Organització d'Avantguarda per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro dels anys 1960, dirigit per Basiri, assassinat per l'exèrcit espanyol durant la dictadura de Franco. Un grup d'estudiants, liderats per Mustafà Said Al-Uali, conforma el Polisario el 10 de maig de 1973 amb el propòsit d'arribar a la independència del territori, primer del domini espanyol i després del marroquí i maurità. El dia 20 inicien els primers enfrontaments armats, combats basats en una estratègia de guerra de guerrilles, la primera organitzada en un desert.

Heribert Padrol i Munté

Heribert Padrol i Munté (Reus, 20 de setembre de 1964) és un advocat i polític català. També va ser diputat al Congrés dels Diputats en la VI Legislatura.

Betúria

Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.

Kentaro Miura

Kentaro Miura (三浦 建太郎, Miura Kentarō?) (11 de juliol de 1966 - 6 de maig de 2021), fou un dibuixant de manga, famós per la seva obra Berserk.

Torb

Un torb és un fenomen meteorològic pel qual una ventada aixeca la neu del terreny. És un tipus de tempesta de neu severa. Per definició la diferència entre una tempesta de neu habitual i un torb és per la força del vent.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Albert Batet i Canadell

Albert Batet i Canadell (Tarragona, 5 de març de 1979) és un polític català diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i desena legislatura i exalcalde de Valls. Associat al Partit Demòcrata, va ser militant de Convergència Democràtica de Catalunya fins a la seva dissolució. Va ser alcalde de Valls des de 2008, arran de la dimissió de l'alcaldessa Dolors Batalla i va revalidar l'alcaldia tant el 2011 com el 2015.

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Antònia Font

Antònia Font va ser un grup de música mallorquí, nascut el 1997, que es caracteritzava per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu d'Antònia Font destaquen, especialment, l'espai, l'astronomia i tot el que es relaciona amb l'astronàutica; però, també, l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món. Habitualment, se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil", i els temes són una cosa que, sovint, surt espontàniament.

Balandrau, infern glaçat

Balandrau, infern glaçat és una pel·lícula documental dirigida per Guille Cascante, coproduïda per TV3 amb Lastor Media i Goroka, i estrenada el 18 de maig de 2021. L'obra gira entorn als tràgics fets mortals succeïts el 30 de desembre del 2000 a la muntanya pirinenca del Balandrau (Ripollès) i pren de base el llibre publicat per Símbol Editors Tres nits de torb i un Cap d'Any. Crònica d'una tragèdia al Pirineu, del meteoròleg Jordi Cruz.

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Llista de personatges del Polònia

La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006. Majoritàriament, els imitats han estat polítics rellevants de Catalunya, la resta d'Espanya i el món, tot i que també han estat imitats persones d'actualitat del món de la cultura, la comunicació, l'economia o l'esport. Entre els personatges mítics trobem els diferents Presidents de la Generalitat (Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès), els Presidents del Govern Espanyol (José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez), els alcaldes de Barcelona (Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau), els Presidents del Parlament (Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent i Laura Borràs) o els membres més importants de la Casa Reial (Joan Carles I, Sofia de Grècia, Felip VI i Letícia Ortiz).

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Pentecosta

La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.

Balandrau

El Balandrau és una muntanya de 2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 290079001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya). Una de les possibles rutes parteix des del Refugi de Coma de Vaca.

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor d'un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Gran part de les regions polars està coberta de gel.

Melilla

Melilla (en àrab: مليلة, Malila, o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica. És un enclavament de sobirania espanyola. Hi conviuen quatre religions: cristians, musulmans, jueus i hindús.

Berserk

Berserk (ベルセルク, Beruseruku) és un manga seinen ambientat en un món fantàstic del mangaka Kentaro Miura. Amb més de 30 milions de volums venuts, és una de les sèries seinen amb més èxit de tots els temps, a més a més d'una de les que més ha introduït escenificacions que combinen violència, tant física i sexual com psíquica, cosmogonia, filosofia i moralitat i tot amb un alt grau de realisme i detall tant en els personatges com en el paisatge tant a nivell gràfic com històric.

Gènere no binari

L'expressió gènere no binari s'aplica a les persones que no tenen una autopercepció com a home ni com a dona i que poden identificar-se amb un tercer gènere o cap d'ells. No ha de confondre's amb el terme queer, que designa a qualsevol tipus de minoria sexual que entri sota els paràmetres de les identitats LGBT. El bigènere és un concepte que descriu la conducta d'una persona que presenta una identitat de gènere en la qual s'identifica a si mateix com a masculí i com a femení, alterant o no la seva percepció de gènere per adaptar-se a les circumstàncies socials. El trigènere es caracteritza per la mobilitat d'un individu entre el gènere masculí, femení i un tercer gènere (ja sigui un gènere nul, una combinació de masculí i femení o alguna altra identitat), determinat per les circumstàncies que presenta el context on es trobi l'individu.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

El Món

El Món és un diari digital en català editat pel grup de comunicació Totmedia. Pren com a espai de referència Catalunya i es destaca en la temàtica política. Fins al 2015 s'havia anomenat El Singular Digital o simplement El Singular, i era editat per L'Editora Singular Digital 2 GR. En el darrer mes en què el diari estigué a l'OJD, l'octubre de 2009, aquest tingué 21.403 usuaris únics i 192.821 pàgines vistes.

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəlónə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Franco Battiato

Francesco Battiato, més conegut com a Franco Battiato (Catània, 23 de març de 1945 - 18 de maig de 2021), fou un músic, director de cinema, i pintor italià.Battiato va ser una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l'escena de l'art musical italià. S'enfrontava a diversos estils musicals, sovint combinant-los entre ells com per exemple la música antiga romàntica experimental, avant-garde a través de la intel·ligència, l'òpera, la música ètnica, rock progressiu i música pop. Battiato sempre ha aconseguit un gran èxit de públic i crítica, ben sovint amb el suport de creadors excepcionals com ara el violinista Giusto Pio i el filòsof Manlio Sgalambro (coautor de moltes de les seves cançons).No només la música sinó també les seves lletres reflecteixen els seus interessos nombrosos, incloent-hi la filosofia esotèrica, oriental i la meditació.

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911). fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i nét de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006. Abans, havia estat alcalde de Barcelona de 1982 a 1997. Durant el seu mandat com a alcalde van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Marroc

El Marroc (en àrab: المغرب, al-Maḡrib, en amazic: Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica. Limita amb l'oceà Atlàntic a l'oest, amb l'estret de Gibraltar, la mar Mediterrània i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla al nord, amb Algèria a l'est i amb el Sàhara occidental i Mauritània al sud. El Marroc fou l'únic estat africà que no pertanyia a la Unió Africana fins al 30 de gener de 2017, data en què s'hi incorporà.

Damià Calvet i Valera

Damià Calvet i Valera (Vilanova i la Geltrú, 23 de maig de 1968) és un polític català, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de maig de 2018.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.

Blas Cantó Moreno

Blas Cantó Moreno (Ricote, Múrcia, 26 d'octubre del 1991) és un cantant espanyol conegut per ser vocalista del grup Auryn i guanyador de la cinquena edició del programa de televisió Tu cara me suena. Hauria representat Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020 a la ciutat neerlandesa de Rotterdam, en cas de no haver sigut cancel·lat per la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, amb la cançó Universo. No obstant això, RTVE el va seleccionar internament per representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.

Listèria monocitògena

La listèria monocitògena (Listeria monocytogenes) és un bacteri firmicut estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o microbiota fecal de diversos mamífers) com a sapròfit. Té la capacitat de modificar el seu proteoma si les condicions del medi canvien i fer la transició a patogen intracel·lular quan és ingerit per humans i animals, un mecanisme adaptatiu singular que li permet actuar com a patogen oportunista.És l'agent causant de la listeriosi i es considera un dels patògens d'origen alimentari més virulents, amb una taxa de letalitat (proporció de persones que moren a causa d'una malaltia entre el nombre total dels individus afectats per ella en un període i territori determinats) del 20-30%. Responsable d'aproximadament 2.500 casos i 500 morts registrats cada any als Estats Units, la listeriosi és globalment la primera causa de mort entre les malalties de transmissió alimentària, superant fins i tot a la salmonel·losi i el botulisme.L. monocytogenes és un bacteri grampositiu, de forma bacil·lar, no formador d'espores, catalasa positiu, oxidasa negatiu, anaerobi facultatiu i productor d'una particular β-hemolisina (substància que causa la lisi dels eritròcits i, per tant, la degradació total de l'agar sang) que rep el nom de listeriolisina O. Quan l'organisme creix entre 20-25 °C produeix i assembla flagels a la superfície de l'embolcall cel·lular, en canvi a 37 °C la producció baixa notablement.

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Catalunya

Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.

Fenomen meteorològic

Un fenomen meteorològic és un esdeveniment de l'oratge o temps meteorològic, que pot ésser explicat pels principis de la meteorologia. Segons l'Organització Meteorològica Mundial, és un fenomen que té lloc a l'atmosfera o a la superfície del planeta, i que pot consistir en una precipitació, suspensió o dipòsit de partícules líquides o sòlides, o en una manifestació de naturalesa òptica o elèctrica.

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme. Se solen atribuir les seves habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Blok Nacionalista Cathalònia

El Blok Nacionalista Cathalònia o Bloc Nacionalista Cathalònia fou una agrupació nacionalista catalana fundada el 20 de maig de 1911 a Guantànamo (Cuba) per Joan Rigol, Albert Daroca i Emili Sugranyes, amb la mateixa orientació independentista que el Grop Nacionalista Radical. Segons els seus estatuts, l'entitat no podia ser dissolta mentre quedés a Guantánamo una dotzena de patriotes disposats a mantenir hissada la senyera estelada que hi voleiava d'ençà de la creació del grup, circumstància que provocava problemes amb la colònia espanyola i que forçaren l'alcalde i el governador a defensar-los. Edità les revistes Aubada (1915), Catalònia (1919) i Prou!

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021

La LXV edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió se celebrarà al Rotterdam Ahoy, Països Baixos, el 18, 20 i 22 de maig de 2021. Després de la cancel·lació del Festival de 2020 a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i el grup de referència del certamen van tractar el tema de l'edició de 2020 i com s'afrontaria la de 2021. Finalment, l'Ajuntament de Rotterdam va decidir mantenir la seu, de manera que serà la cinquena vegada que els Països Baixos organitzaran el concurs, fet que no succeïa des del Festival d'Eurovisió de 1980.

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife.

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Vari Avit Bassià i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.

Humanisme

L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles xv i xvi.Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

Edat contemporània

L'edat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un de qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització).

Marie Curie

Marie Curie (pronunciació en polonès: /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/) (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – Sancellemoz, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

Civilització maia

Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador i en cinc estats del sud-est de Mèxic: Campeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatán, amb una història d'aproximadament 3.000 anys.

Avantguardisme

L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

Tricot

El tricot, o teixit de punt d'ordit, és una família de mètodes de teixir en què el fil "zigzagueja" al llarg de la longitud del teixit, és a dir, les rengleres adjacents de teixit de punt, en lloc d'una sola fila ("curs"). En contraposició, el teixit de punt a través de l'ample de la tela es denomina teixit de punt de trama. Ambdós permeten una varietat important de punts i de motius, tant a mà com a màquina.

Barroc

El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra.

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle xx. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978).Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la Legió Còndor i amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià. Aquests favors serien retornats amb el seu suport a les potències de l'Eix amb la División Azul, que s'enquadraria dins la Wehrmacht.

Reis Catòlics

Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic). En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.

Sàhara Occidental

El Sàhara Occidental (en àrab: الصحراء الغربية, aṣ-Ṣaḥrā’ al-Ḡarbiyya; en amazic: Taneẓroft Tutrimt), antic Sàhara Espanyol, és un territori del nord-oest d'Àfrica que es correspon amb la part occidental del desert del Sàhara, amb façana atlàntica; limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l'est i al sud amb Mauritània i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Es tracta d'un territori referenciat al llistat de les Nacions Unides de territoris no-autònoms, és a dir, pendent de descolonitzar. Es troba ocupat i administrat en la seva pràctica totalitat pel Regne del Marroc, que prova d'homogeneïtzar-lo administrativament a les regions originades en aquest Estat després de la seva independència.

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (La Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 2016. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Fou Ministre de Sanitat d'Espanya del 13 de gener del 2020 al 26 de gener del 2021, durant el segon govern de Pedro Sánchez; abandonà el càrrec per concórrer com a candidat del PSC a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Canvi climàtic

El canvi climàtic o canvi global és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes comparables, causant inundacions de terrenys costaners, tempestes més intenses, l'extinció d'incomptables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, i l'augment de sequeres, entre altres efectes.No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal. Tot i això, es considera que durant les darreres dècades ha aparegut una tendència a l'escalfament global que s'ha anat accelerant d'una manera molt més ràpida del que seria normal esperar de la variabilitat climàtica del planeta.

Nazisme

El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI: [nɑt͡si̯oˈnɑːlzot͡si̯ɑˌlɪsmʊs]) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. El nom oficial alemany del partit era Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP). El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes, especialment antisemites.

Freddie Mercury

Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre de 1946 - Kensington i Chelsea, Londres, 24 de novembre de 1991) fou un músic britànic, cantant del grup de rock Queen. Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.Tant com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts més multitudinaris de l'època. És autor de grans i coneguts èxits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre d'altres.

Laura Borràs i Castanyer

Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una filòloga i política catalana, presidenta del Parlament de Catalunya des del març de 2021. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019 i diputada al Congrés dels Diputats entre 2019 i 2021. Entre 2013 i 2018 havia estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Ivan Labanda

Ivan Labanda i Blanco (Barcelona, 1980) és un actor català que treballa principalment com a actor, locutor, guionista i director en el mitjà audiovisual i escènic. El 2013 va debutar com a imitador a les sèries d'humor de TV3 Crackòvia i Polònia, on ha interpretat Oriol Junqueras, Enric Millo, Pablo Llarena, Quim Torra i Gabriel Rufián. És germà del dibuixant Jordi Labanda.

Panda gegant

El panda gegant o panda, (Ailuropoda melanoleuca) és un ós natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l'ordre Carnivora, la dieta del panda gegant és en un 99% brots de bambú.

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a "cristians" —del grec 'Χριστιανός, khristianóus— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh (aquella secció de l'escriptura comuna al cristianisme i el judaisme, i que es correspon a l'Antic Testament de la Bíblia cristiana). El fonament de la teologia cristiana s'expressa en els primers credos ecumènics els quals contenen declaracions que són generalment acceptades per la majoria dels creients.

Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.

Àngel Casas i Mas

Àngel Casas i Mas (Barcelona, 17 d'abril de 1946) és un històric del periodisme però també de la crítica musical i presentador de televisió català. Va néixer al barri de Sants de Barcelona.La barba i les ulleres i el fet que no pronuncia gaire bé el so de la doble erra són les característiques més fàcilment recognoscibles de la seva imatge televisiva.

Ausiàs March

Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Anchiano, 15 d'abril de 1452 – Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana i del segle d'or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497 en edicions incunables.

Marxa Verda

La marxa verda va ser la invasió marroquina del Sàhara espanyol, iniciada el 6 de novembre de 1975.

Emili Cuatrecasas i Figueras

Emili Cuatrecasas i Figueras (Barcelona, 12 de gener de 1954) és un advocat i empresari espanyol. Fou president executiu del despatx d'advocats Cuatrecasas, des de 2002 a 2014, i des de 2016 n'és el president d'honor.Tanmateix, des de 1992 és administrador de la companyia Emesa Corporación Empresarial, on ostenta el càrrec de president executiu.

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I d'Espanya (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516). Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).

Guepard

El guepard (Acinonyx jubatus) és un membre atípic de la família dels fèlids, que caça gràcies a la seva vista i velocitat. És el mamífer terrestre més ràpid: arriba fins a 110 km/h en carreres curtes. El seu nom prové del francès guépard, a través de l'italià gattopardo, de gatto ('gat') i pardo, del llatí pardus ('lleopard').

Josep Aragonès i Montsant

Josep Aragonès i Montsant (1927-1992) va ser un empresari tèxtil i hoteler i polític català, alcalde de Pineda de Mar entre 1966 i 1987.