Català Wikipedia Top 100

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Mirall trencat

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu.

Paula Badosa Gibert

Paula Badosa Gibert (Nova York, 15 de novembre de 1997) és una tennista catalana nascuda als Estats Units.

Victòria Alsina i Burgués

Victòria Alsina i Burgués (Barcelona, 21 de febrer de 1983) és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, actual consellera d'Acció Exterior i Transparència del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià,serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Margalida Prohens Rigo

Margalida Prohens Rigo (Campos, 24 de maig de 1982) és una traductora i política mallorquina, diputada al parlament de les Illes Balears en la VIII i IX legislatures.

Llista de personatges del Club Super3

Aquesta és la llista dels personatges del Club Super3 des del 12 de setembre de 2006 fins a l'actualitat, que també inclou els personatges retirats durant aquest període.

Marie Curie

Marie Curie (pronunciació en polonès: /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/) (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – Sancellemoz, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.

Joan Delort i Menal

Joan Delort i Menal (Barcelona, 1957) ha desenvolupat diverses responsabilitats polítiques en governs de partits ben diferents. Sovint ha estat qualificat com el principal expert en seguretat policial catalana, àmbit on ha treballat tota la seva carrera professional. És llicenciat en filosofia i lletres i té el diploma bàsic de criminologia.

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Oxímoron

L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea. La forma més freqüent és la combinació d'un adjectiu i d'un substantiu: «nit clara», «dolç dolor», «culpa feliç», «avantguarda tradicional», «instant etern», «pau armada», «caos organitzat»,… però poden ser altres entitats sintàctics de sentit oposat, com en l'expressió «civilitzar la guerra», o en el lema de la Falange Española «viva la muerte». El mot «oxímoron» és en si mateix un oxímoron, com que procedeix del grec ὀξύς (oxus, 'savi') i μωρός (môros, 'neci').

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Pleonasme

En lingüística, el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat. Per exemple: ho vaig veure amb els meus ulls; entra cap a dins; surt cap a fora. En alguns casos, el pleonasme té valor expressiu i es fa servir com a recurs estilístic, com per exemple en aquest relat: De tant en tant fa un descans, surt cap a fora, llavors puc dormir, descansar en pau.No obstant això, en la majoria dels casos, la utilització d'un pleonasme denota poca habilitat lingüística per expressar una idea: "El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible".

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Declaració unilateral d'independència

Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.

Paula Ribó González

Paula Ribó González (Barcelona, 30 d'abril de 1990), també coneguda com a Rigoberta Bandini, és una cantant i actriu catalana. Dramaturga i escriptora, va ser una de les creadores del trio musical The Mamzelles.Als nou anys va començar a compondre cançons i també a aprendre a tocar la guitarra, creant les seves pròpies melodies. Com a actriu de doblatge, el 1999 va posar veu a la princesa Dot a A Bug's Life i, el 2013, a Anna de Arendelle a Frozen, en català.

Oleguer Presas i Renom

Oleguer Presas i Renom (Sabadell, 2 de febrer de 1980), més conegut amb el nom d'Oleguer, és un futbolista català retirat que jugava principalment com a lateral. Estudià a l'Escola Sant Nicolau de Sabadell i és llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que no va fer oficial la seva retirada, no ha tornat a jugar des de l'estiu del 2011 quan, amb 31 anys, va acabar el seu contracte com a jugador de l'Ajax d'Amsterdam de l'Eredivisie.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Barroc

El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.

Catalunya

Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Javier Godó Muntañola

Xavier de Godó i Muntanyola (Barcelona, 13 de desembre de 1941), III comte de Godó, Gran d'Espanya, és un empresari barceloní, fill de Carlos Godó Valls. És editor i president del Grupo Godó, el primer holding de comunicació de Catalunya, que inclou els diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, els canals de ràdio RAC 1 i RAC 105 i els canals de televisió 8tv, Barça TV i RAC 105 TV, entre altres mitjans.

Jocs Olímpics de l'antiguitat

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs.

Estil directe i indirecte als texts narratius

Els estils directe i indirecte són dos procediments utilitzats als texts narratius per reflectir les veus diferents de la del narrador que apareixen al text, normalment les paraules i pensaments dels personatges; és el discurs reportat. Amb l'estil directe les paraules dels personatges es transcriuen de forma literal. Són citacions textuals, marcades amb mitjans gràfics i sintàctics -guions de diàleg, dos punts, cometes, cursives...-, i inserides en el text per mitjà de verbs de dicció (dir, exclamar, respondre, preguntar, aclarir...

Euskaldunon Egunkaria

Euskaldunon Egunkaria («El diari dels bascoparlants») era, des del 1990 i fins al moment del seu tancament per orde judicial el 20 de febrer del 2003, l'únic diari que es publicava íntegrament en èuscar. El seu únic antecessor com a tal va ser el breu Eguna (gener-juny del 1937), editat pel Govern Basc en plena Guerra d'Espanya. El seu lloc en el panorama periodístic del País Basc el va ocupar el seu successor Berria.

Bernat Dedéu i Pastor

Bernat Dedéu i Pastor (Barcelona, 10 d'abril del 1979) és un filòsof i escriptor català. Treballa com a comentarista en diversos mitjans i com a professor a Blanquerna, Universitat Ramon Llull.Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 2003, va continuar els seus estudis amb un màster a la New School For Social Research, als Estats Units. Posteriorment, ha col·laborat amb mitjans com BTV, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, Rac1, El Punt Avui, entre d'altres.

Anna Caula i Paretas

Anna Caula Paretas (Girona, 6 d'abril de 1971) és una entrenadora esportiva i política catalana, directiva de l'Uni Girona des del 2014 i diputada al Parlament de Catalunya en la XI, XII, i XIII legislatures. Del 2008 al 2014 va ser entrenadora del primer equip de l'Uni Girona. Durant les sis temporades en què fou entrenadora el seu equip va assolir un ascens a la Lliga Femenina, dos segons llocs en la màxima competició estatal, dues participacions en la Copa de la Reina, dues participacions en els playoffs i una final de la Supercopa.

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Moebius (sèrie de televisió)

Moebius és una sèrie de televisió catalana produïda per Televisió de Catalunya i Veranda TV i estrenada el 17 de maig del 2021. És un thriller creat per Eduard Cortés i Piti Español que explica la investigació engegada per una professora de matemàtiques que vol esbrinar les circumstàncies de la mort d'un alumne seu. Té una temporada de 10 episodis.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Anchiano, 15 d'abril de 1452 – Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Canvi climàtic

El canvi climàtic o canvi global és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes comparables, causant inundacions de terrenys costaners, tempestes més intenses, l'extinció d'incomptables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, i l'augment de sequeres, entre altres efectes.No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal. Tot i això, es considera que durant les darreres dècades ha aparegut una tendència a l'escalfament global que s'ha anat accelerant d'una manera molt més ràpida del que seria normal esperar de la variabilitat climàtica del planeta.

Mare of Easttown

Mare of Easttown és una sèrie nord-americana de drama i misteri creada per Brad Ingelsby que es va estrenar el 19 d'abril de 2021 a HBO, protagonitzada per Kate Winslet, Julianne Nicholson, Jean Smart i Angourie Rice. Minisèrie que consta de 7 episodis.

Llista de municipis de Catalunya

Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəlónə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Efecte d'hivernacle

L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article se centra en l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 2016. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Fou ministre de Sanitat d'Espanya del 13 de gener del 2020 al 26 de gener del 2021, durant el segon govern de Pedro Sánchez; abandonà el càrrec per concórrer com a candidat del PSC a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona Catalanoaragonesa amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409-1410). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera (Ferran I).

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grossos que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant.

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.

Diane Keaton

Diane Keaton, nascuda Diane Hall (Los Angeles, Califòrnia, 5 de gener de 1946), és una actriu, directora i productora de cinema estatunidenca. Féu els seus primers passos en el món del teatre des de ben jove, a la dècada del 1960, i debutà a la pantalla gran el 1970. Francis Ford Coppola li oferí el seu primer paper important en el cinema, interpretant Kay Adams-Corleone a El Padrí.

Ausiàs March

Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Antiga Roma

L'antiga Roma fou l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i basat en la cultura llatina. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. Roma va ser un imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi.

Edat antiga

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.

Modernisme català

El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del xix i principi del xx, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família. Des del 2004 és venerat com a sant per l'Església catòlica.

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.

Llista de gentilicis

En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Reis Catòlics

Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic). En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.

Roma

Roma és la capital i ciutat més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima. El 2020 tenia 2.790.712 habitants.És a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. De vegades se l'anomena la «ciutat eterna» o «ciutat dels set turons» (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal).

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 198.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Guepard

El guepard (Acinonyx jubatus) és un gran fèlid que viu a Àfrica i el centre de l'Iran. Caça gràcies a la seva vista i velocitat. És el mamífer terrestre més ràpid: arriba fins a 110 km/h en carreres curtes.

Teresa Goday

Teresa Goday és un personatge de ficció de la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda, la qual fou publicada l'any 1974.

Dialectes del català

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic, concretament responia al vocalisme àton.Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre lʼun i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), de la mateixa manera que en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes.

Keiko Fujimori

Keiko Sofía Fujimori Higuchi (en japonès: フジモリケイコ [Fujimori Keiko]; Lima, 25 de mayo de 1975), és una administradora i política peruana que es va exercir com a primera dama del Perú de 1994 a 2000 i congressista per Lima Metropolitana de 2006 a 2011. Com a filla de l'expresident Alberto Fujimori i de l'exprimera dama Susana Higuchi, des de 2010 presideix Força Popular, partit polític representant de l'fujimorisme. Fujimori buscava sense èxit arribar a la presidència en les eleccions de 2011 i 2016, perdent en dues ocasions per un estret marge en la segona volta electoral.

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la Legió Còndor i amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià. Aquests favors serien retornats amb el seu suport a les potències de l'Eix amb la División Azul, que s'enquadraria dins la Wehrmacht.

Ratko Mladić

Ratko Mladić (en ciríl·lic: Ратко Младић) (12 de març del 1942, Božinovići, actualment a Bòsnia i Hercegovina, aleshores a l'Estat independent de Croàcia) és un antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau, i general de l'Exèrcit de la Republika Srpska (VRS) (l'exèrcit serbi de Bòsnia) durant la guerra de Bòsnia (1992-95). El 1996, junt amb altres líders serbis de Bòsnia, va ser acusat de crims de guerra i genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) a La Haia, en connexió amb el setge de Sarajevo en el qual morien 10.000 persones, i la massacre de Srebrenica de 8.000 bosnians l'11 de juliol de 1995, que va ser la pitjor atrocitat d'Europa des de la Segona Guerra Mundial. Existia una ordre de detenció internacional excepcional contra Mladić, segons la resolució 61 de l'ICTY, que concloïa que hi havia indicis raonables per creure que l'acusat havia comès els delictes en qüestió, incloent-hi genocidi.

Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor d'un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.

Glúcid

Els glúcids, són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH). Els monòmers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de fórmula empírica CnH2nOn, és a dir (CH2O)n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat. Però aquest model no és pas vàlid per a tots els glúcids, que en certs casos contenen àtoms de nitrogen o de fòsfor (per exemple).

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero («Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi»).Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola.

Modernisme

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle xix i al començament del segle xx. El Modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia). En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Surdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.

Helena Garcia Melero

Helena Garcia Melero (Barcelona, 19 de setembre de 1968) és una periodista catalana que ha destacat com a presentadora en diversos programes de Televisió de Catalunya.

Energia

L'energia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres. Està molt relacionada amb el treball, l'entalpia, l'entropia i, en física nuclear, la massa. L'energètica, que inclou la termodinàmica i altres aspectes, és la branca de la ciència que s'ocupa de l'estudi de l'energia i la tecnologia energètica la que l'aplica.

Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats. La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment es va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.

Petroli

El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni. Els petrolis es diferencien molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs.

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.

XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX

XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/deathgrind/death metal.

Avantguardisme

L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar. El castell és una fortalesa autocontinguda, generalment de l'edat mitjana.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs. Queden 206 dies per a finalitzar l'any.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911). fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana i del segle d'or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497 en edicions incunables.

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del segle vi aC ençà: elísics, sòrdons, ceretans, airenosis, andosins, bargusis, ausetans, indígets, castel·lans, lacetans, laietans, cessetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen en els límits geogràfics precisos ni en l'enumeració de pobles concrets, sembla que la llengua és el criteri fonamental que els identificava com a ibers, atès que les inscripcions en llengua ibèrica apareixen, a grans trets, en el territori que les fonts clàssiques assignen als ibers: la zona costanera que va des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins a Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir. El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que, a vegades, comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.

Aigua

L'aigua o aiga és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H 2 O {\displaystyle {\ce {H2O}}} , els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà. És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius… L'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d'alguna mescla. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,…).

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. La capital de la comarca és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Moianès i Bages, a l'est amb la Selva i al sud amb el Vallès Oriental.

Luces de bohemia

Luces de bohemia és una obra teatral de Ramón María del Valle-Inclán. Publicada en una primera versió per lliuraments setmanals entre el 31 de juliol i el 23 d'octubre de 1920 en el setmanari España, el 1924 se n'edita la versió definitiva, revisada i reeditada amb tres escenes més. No s'estrenaria a Espanya fins al 1970.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Nona

La Nona, Hora Nona o Novena Hora després de la sortida del sol, és una pregària de l'Ofici Diví en la litúrgia de les Hores canòniques. Es resava aproximadament a les 15:00 hores en tota la Cristiandat durant l'edat mitjana.

Complement agent

El complement agent és la funció sintàctica pròpia de les oracions en veu passiva. Consta d'un sintagma nominal o equivalent introduït per la preposició «per». En l'oració activa corresponent fa de subjecte, i com que tradicionalment el subjecte sol tenir el paper de ser l'agent que realitza l'acció expressada pel verb, el complement de la passiva ha rebut aquest nom.

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política de 27 estats situats en la seva major part a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.