The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/; Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien al monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
La Bandera Negra Catalana (o Estelada Negra) és una bandera creada per la Fundació Reeixida (anteriorment denominada Comissió del Centenari de la Estelada) amb motiu del tricentenari de la Campanya de Catalunya (1713-1714) i presentada el 29 de juny de 2014 a la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya.Va ser dissenyada per Jordi Avià i Joan Marc Passada.Es basa en la bandera negra utilitzada pel bàndol austriacista català durant la guerra de successió i al setge de Barcelona al 1714 com a senyal de no defallir i lluita sense quarter amb l'afegit d'un estel de cinc puntes per l'estelada i un sautor (creu) com el que sosté la santa en la bandera de Santa Eulalia de Barcelona.La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica.
Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català.
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis.
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo, també conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys.
Les Torres Bessones van ser dues grans edificacions dissenyades per l'arquitecte d'origen japonès Minoru Yamasaki i situades al World Trade Center a l'illa de Manhattan de Nova York, als Estats Units. Varen ser enderrocades l'11 de setembre de 2001 per un atemptat terrorista de l'organització Al-Qaida, que hi estavellà dos avions plens de passatgers per fer-les caure.
El Fossar de les Moreres és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Es va triar aquest lloc per al memorial de guerra perquè s'hi trobaven dos històrics cementiris adjacents a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat.
Donec perficiam (IPA: [donek perfikiam]) és un lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705 (3 de maig) iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», és a dir, fins a aconseguir la victòria final.
Emma Raducanu (Toronto, Canadà; 13 de novembre de 2002) és una tennista professional britànica.Abans del seu debut a Wimbledon 2021, la millor classificació de la seva carrera al circuit d'individuals de la WTA era la número 333, assolida el 9 de març de 2020. Ha guanyat tres títols individuals en el Circuit ITF. En els Campionats de Wimbledon 2021, Randucanu va entrar com a esportista invitada en el seu debut en un Grand Slam i va arribar a la quarta ronda. Allà es va retirar al·legant problemes mèdics.
Marta Casals Istomin (Humacao, 2 de novembre de 1936), nascuda Marta Montañez Martínez, és una violoncel·lista porto-riquenya. Pertanyia a una família de músics aficionats i el 1952 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conèixer Pau Casals, amb qui marxà a França, i s'hi casà el 1957. El mateix any ambdós fundaren el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico i el 1959 el Conservatori de Puerto Rico.A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec.
Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.
Ossama bin Laden —en àrab: أسامة بن لادن, Usāma ibn Lādin— (10 de març de 1957–2 de maig de 2011), el nom complet del qual era Ussama ibn Muhàmmad ibn Àwad ibn Ladin —en àrab: أسامة بن محمد بن عوض بن لادن, Usāma ibn Muḥammad ibn ʿAwaḍ ibn Lādin—, fou un multimilionari saudita i un dels caps principals d'Al-Qaida, moviment que s'ha atribuït la responsabilitat de diversos atemptats terroristes arreu del món.
Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018. Catedràtica d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 10 de març de 2020. Prèviament havia estat professora titular d'Economia a la mateixa universitat des del 2001.
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans –Setge de Barcelona (1706)– implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) és un empresari i activista polític català, president d'Òmnium Cultural des del 19 de desembre del 2015.En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 9 anys de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Luis Rojas-Marcos de la Viesca
Luis Rojas-Marcos de la Viesca (Sevilla, 27 d'agost de 1943) és un psiquiatre, investigador i professor espanyol nacionalitzat estatunidenc. És germà del líder andalusista i exalcalde de Sevilla Alejandro Rojas-Marcos de la Viesca.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.
El Moviment Identitari Català (MIC) és una organització independentista catalana d'ultradreta fundada el 2015. Realitza actes de commemoració a personatges com Daniel Cardona, Jaume I o Rafael Casanova. A vegades la seva presència en actes comuns de l'independentisme ha provocat el rebuig de l'independentisme antifeixista amb moments de tensió o incidents, com per exemple durant l'homenatge a Rafael Casanova l'11 de setembre de 2018.
El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939.
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona. El conjunt monumental està situat actualment a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb els carrers d'Ali Bei i de Girona, a la ciutat de Barcelona. És obra de l'escultor Rossend Nobas, i es va fabricar el 1888.
Anna Bosch (Barcelona, 1963) és una periodista internacional coneguda per la seva tasca com a reportera corresponsal a Televisió Espanyola (TVE). El 2013 va obtenir el Premi de Periodisme Salvador de Madariaga, atorgat per l'Associació de Periodistes Europeus, en la categoria de televisió. I al 2020, el Premi Ernest Udinaa la trajectòria europeista, atorgat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter. Per això, el seu color se sol oposar, significativament, a la bandera blanca, el tradicional senyal de treva o rendició bèl·lica. Per això, l'imaginari de la bandera negra apareix, sobretot, en els moments de confrontació entre bàndols, ja siguin aquests en la guerra pròpiament dita o bé en la pugna purament ideològica.
El vol 93 d'United Airlines era un vol de passatgers que fou segrestat per quatre membres d'al-Qaeda l'11 de setembre de 2001, com a part dels atemptats de l'11 de setembre. Es va estavellar a un terreny prop de la Diamond T. Mine de Stonycreek Township (Somerset County, Pennsilvània), prop de Shanksville i Indian Lake, quan alguns dels passatgers intentaren recuperar el control de l'avió, resultant en la mort de les 44 persones a bord inclosos els segrestadors. A terra ningú fou ferit.
El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
Parròquia castrense del Parc de la Ciutadella
La Parròquia castrense del Parc de la Ciutadella és una obra neoclàssica de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d'aleshores i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara s'empra a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes de la Casa de Borbó.En realitat, botifler és un terme que forma part del lèxic comú de la llengua, amb el significat de galtut, galtaplè. Joan Coromines comenta al seu Diccionari etimològic que botifler és una reducció fonètica de botinflat, amb la pèrdua de la -n-, com a fenomen habitual, i canvi de sufix.
El One World Trade Center (abreviat sovint com One WTC o 1 WTC) és l'edifici principal del complex del World Trade Center a Lower Manhattan (Nova York). Amb 104 plantes, en el moment de la seva innauguració va ser l'edifici més alt de l'hemisferi occidental i el quart més alt del món, actualment és el cinquè edifici més alt de Nova York per alçada de terrat amb 417 metres, i el més alt de Nova York i dels Estats Units amb 541 metres si es té en compte la seva antena. La construcció va començar el 27 d'abril de 2006 i es va inaugurar el 3 de novembre de 2014.
Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una filòloga i política catalana, presidenta del Parlament de Catalunya des del 12 març de 2021. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019 i diputada al Congrés dels Diputats entre 2019 i 2021. Entre 2013 i 2018 havia estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso
El Partit Comunista del Perú (PCP), conegut també com a Sendero Luminoso ("Sendera Lluminosa"), és una organització marxista-leninista-maoista del Perú. Quan es va llençar a la guerra interna del Perú el 1980, el seu objectiu declarat era de reemplaçar el que considerava una democràcia burgesa per un règim revolucionari camperol comunista a través del concepte maoista de la Nova Democràcia. Sendero Luminoso considera que imposant la dictadura del proletariat, induint a la revolució cultural i eventualment provocant la revolució mundial, es pot arribar al comunisme.
La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals. Sobre un fons grana, s'hi representa la figura de la patrona de la ciutat a través d'una figuració o pel símbol del sautor (popularment dit creu de Santa Eulàlia), el seu principal atribut. A principis del segle xxi, el penó oneja a la balconada de l'ajuntament cada 12 de febrer, per la diada de Santa Eulàlia de Barcelona.
La casa de papel és una sèrie de televisió espanyola produïda per Atresmedia en col·laboració amb Vancouver Media. Protagonitzada per Úrsula Corberó, Itziar Ituño, Alba Flores, Álvaro Morte, Miguel Herrán i Paco Tous, entre d'altres, es va presentar al III FesTVal de televisió de primavera a Burgos del març de 2017. Es va estrenar el 2 de maig de 2017 a Antena 3.
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
La Ricarda és una llacuna que hi ha al terme municipal del Prat de Llobregat, en una finca particular d'accés restringit. La zona humida "Estany de la Ricarda-Estany de la Magarola" està formada per dues llacunes litorals, que juntament amb la llacuna del Remolar, formaven unes de les antigues desembocadures del riu Llobregat.
Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol del 1907 - 13 de juliol del 1954), va ser una reconeguda pintora mexicana.La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi.
Prefectura Superior de Policia de Catalunya
La Prefectura Superior de Policia de Catalunya és un organisme policial que depèn del Cos Nacional de Policia Espanyol. En la major part de les oficines s'expedeixen els documents d'identitat de ciutadans espanyols, competència exclusiva del Cos Nacional de Policia. Té la seu central al número 43 de la Via Laietana de Barcelona.
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982) és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021. Fou vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018. Arran de la inhabilitació de Quim Torra, el 30 de setembre de 2020 va assumir algunes funcions de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Guerra de Successió a Catalunya
La Guerra de Successió a Catalunya és el relat dels fets a Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l'avanç de Felip V, fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.
Al-Qaida o al-Qaeda (en àrab: القاعدة, al-Qāʿida, literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial. Els seus fundadors van ser el xeic Abdul·là Iússuf Azzam i el seu alumne,Ossama bin Laden, un milionari d'origen saudita. L'ONU, l'OTAN, la Unió Europea, els EUA i molts altres països la consideren com una organització terrorista.
Santiago Martínez-Vares García
Santiago Martínez-Vares García (Santander, 1942) és un jurista espanyol, que fou magistrat del Tribunal Suprem i, des de 2013, magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya.
Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona. Simbolitzen les quatre barres de la Bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Les originals van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929.
Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004
L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals va quedar en coma i morint una dècada més tard, al 2014, convertint-se en la víctima 193 (prèviament havia mort el GEO Francisco Javier Torronteras poques setmanes després dels atemptats sent la víctima 192) i es calcula que en total 2057 van patir lesions.
Manuel Rubén Abimael Guzmán Reynoso, més conegut pel nom de guerra de President Gonzalo, (Mollendo, Islay, Arequipa, 3 de desembre de 1934 - Base naval de Callao, 11 de setembre de 2021) fou un militant comunista peruà, líder-fundador de la guerrilla maoista Sendero Luminoso fins a la seva detenció l'any 1992. Se l'acusa de ser responsable de la mort de milers de civils.
La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Vinaròs (Baix Maestrat).
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
Associació de Municipis per la Independència
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.L'entitat fou constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic. Des d'aleshores, el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant setmana darrere setmana dotzenes de municipis, agafant així un pes cada cop més significatiu arreu del territori. La continuïtat del moviment permet connectar Portbou a l'Alt Empordà amb Alcanar al Montsià i Alt Àneu al Pallars Sobirà.
Carles Canut i Bartra (Gerri de la Sal, 23 de setembre de 1944 – Gerri de la Sal, 27 de setembre de 2018) va ser un actor català.Començà la carrera artística el 1963 i des d'aleshores feu més de 100 estrenes i prop de 7.000 funcions. Fou sotsdirector del grup de teatre Rajatabla de l'Ateneu de Caracas, amb el qual va recorregué 21 països, i cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que funcionà entre 1963 i 1965. Feu teatre, cinema, televisió i doblatge.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - Sueca, la Ribera Baixa, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx.Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la guerra civil espanyola, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants.
«I am a Catalan» és la frase inicial i que millor identifica el discurs que Pau Casals va pronunciar a les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971, amb motiu de l'estrena de l'Himne a les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. A més del discurs, Pau Casals hi va interpretar al violoncel El cant dels ocells, la cançó tradicional catalana que ell va popularitzar arreu del món.
El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona. Va ser creat el 1593 i la seu episcopal es troba a la Catedral de Solsona al municipi de Solsona. L'últim bisbe, Xavier Novell i Gomà, va renunciar al càrrec per anar-se'n a viure amb la seva parella l'agost de 2021 i fou nomenat Romà Casanova i Casanova, l'actual bisbe de Vic, com a Administrador Apostòlic durant la seu vacant.
Sabino Arana Goiri (Abando, Biscaia, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, Biscaia, 25 de novembre de 1903) (o Arana ta Goiri'taŕ Sabin, segons el sistema onomàstic que ell va desenvolupar) va ser un polític i ideòleg, considerat el pare del nacionalisme basc.Després d'haver militat en el carlisme, fundà el Partit Nacionalista Basc, que dirigí durant anys. Fou també el creador de la Ikurriña, actual bandera del País Basc. Morí l'any 1903 amb només 38 anys, però deixà plasmada tota la seva ideologia en diverses obres literàries.
La sotana és un programa d'humor irreverent sobre el Barça i el món del futbol que s'emet setmanalment en format radiofònic. El programa, d'una hora de durada, està produït i moderat pel gironí Andreu Juanola, amb els comentaris de Manel Vidal Boix, Joel Díaz i Modgi, i amb Enric Gusó com a tècnic de so.
Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, Bages, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana, actual consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya des del maig de 2021. Fou alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740). En l'àmbit catalanoaragonès és conegut sobretot com a arxiduc Carles o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual aconseguí el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. També del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Durant la Guerra de Successió el seu germà, l'emperador Josep I, morí prematurament als 32 anys sense descendència masculina, fent recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740). Aquest fet provocà una sèrie de moviments d'interessos dels estats que participaven en la guerra que culminaren amb la Pau d'Utrecht (1713) i la retirada de les forces austriacistes de la Corona d'Aragó juntament amb el mateix Carles.
Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988) és un matemàtic català, conegut per haver rebut el premi a la Investigació Científica 2019 de la Fundació Princesa de Girona. Des de 2020 és investigador ICREA i Catedràtic a la Universitat de Barcelona. La seva investigació se centra en l'ànalisi de les equacions en derivades parcials i, més concretament, en la teoria de la regularitat d'equacions el·líptiques i parabòliques.
Alejandro Rojas-Marcos de la Viesca
Alejandro Rojas-Marcos de la Viesca (Sevilla, 2 de setembre de 1940) és un polític andalusista, alcalde de Sevilla i diputat al Parlament d'Andalusia i al Congrés dels Diputats.
Jean-Paul Belmondo (Neuilly-sur-Seine, 9 d'abril de 1933 – París, 6 de setembre de 2021) fou un actor francès. L'any 1960 va participar en la pel·lícula À bout de souffle, de Jean-Luc Godard, cosa que el va incloure al moviment cultural de l'època conegut com a Nouvelle vague ("la nova ona"). El 1989 va guanyar un premi César pel seu treball a L'imperi del lleó.
Belén Cabanes i Altés (Vilanova i la Geltrú, 4 de gener de 1969) és una ballarina catalana que destaca per combinar les castanyoles i el flamenc amb el ball contemporani.Nascuda a Vilanova i la Geltrú, inicià els seus estudis de dansa a l'escola de José de la Vega de Barcelona. El 1991 va obtenir el títol de ballarina pel Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid i acaba els estudis de castanyola. La seva carrera professional inclou la participació a la Companyia de Dansa Espanyola de Barcelona (1988-1991), la Companyia Ballet Teatro Español de Rafael Aguilar (1991-1995), realitzant gires arreu del món.
Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 16 de juliol de 1939 - 16 de març del 2011) va ser un dramaturg català. L'any 1968 guanyà el Premi Josep Maria de Sagarra amb l'obra El retaule del flautista, estrenada l'any 1970 i que arribà a superar les mil representacions consecutives.Teixidor va néixer poc abans que la seva família s'hagués d'exiliar a França en acabar la Guerra Civil. Va fer els estudis primaris a Periguers (Aquitània) i va tornar a Catalunya l'any 1950, on continuà estudiant al Lycée Français de Barcelona fins al 1953.
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Cristina Puig i Vilardell (Barcelona, 30 d'agost de 1972) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en les emissores de ràdio Ràdio 4, Cadena SER, COPE i Catalunya Ràdio, a més de RAC1. A l'estiu de l'any 2006, va dirigir i presentar el programa El món a RAC1, on va conduir l'informatiu matinal, va presentar la tertúlia política i va realitzar les entrevistes polítiques i socials.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.
El vol 77 d'American Airlines va ser el tercer vol segrestat com a part dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, i va ser estavellat deliberatament contra el Pentàgon, seu del Departament de Defensa dels Estats Units. L'avió, que cobria l'enllaç de l'Aeroport Internacional Washington-Dulles, prop de Washington D. C., i l'Aeroport Internacional de Los Angeles a la ciutat homònima, va ser segrestat per cinc saudites jihadistes quan duia 35 minuts de vol. Els saudites van entrar en la cabina de l'avió i van obligar als passatgers a dirigir-se a la part del darrere.
Alba Farelo, més coneguda pel nom artístic de Bad Gyal, (Vilassar de Mar, 7 de març de 1997) és una cantant, productora i compositora catalana d'estils dancehall, reggaeton, trap, hip hop, R&B i RCTM.La seva predilecció i l'estil que predomina en la seva música és el dancehall, una variant del reggae jamaicà que en l'actualitat coqueteja amb l'electrònica, l'autotune i els sons atmosfèrics. Amb el valencià Fake Guido va treure a l'abril del 2016 una versió del Work de Rihanna a YouTube, amb lletra desacomplexada adaptada al català. Ambdós varen treballar la cançó a través de l'Skype.