Català Wikipedia Top 100

FC Sheriff Tiraspol

El Fotbal Club Sheriff Tiraspol (en rus: ФК Шериф Тирасполь), comunament conegut com a Sheriff Tiraspol o simplement Sheriff, és un club de futbol moldau amb seu a Tiraspol, una ciutat situada a la República Moldava de Pridnestrovia (Transnistria) no reconeguda de iure. Fundat el 1997 amb el nom de Tires Tiraspol i rebatejat l'any següent com a Sheriff, s'ha imposat ràpidament en el futbol moldau.

Transnístria

Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut situat entre Moldàvia i Ucraïna. De iure, la totalitat del seu territori és moldau malgrat que no ho controla de facto. El nom prové de la situació geogràfica de la regió, és a dir, més enllà del riu Dnister o Dnièster.

Volcà

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gasos interiors que l'empenten. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.

Crim de la Guàrdia Urbana

El Crim de la Guàrdia Urbana és el nom amb què es coneix l'assassinat de Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona el cadàver del qual fou trobat el 4 de maig del 2017 dins un cotxe cremat a prop del pantà de Foix.El judici amb jurat popular va començar el 3 de febrer del 2020. La dona de la víctima, Rosa Peral, i el seu amant, Albert López, estaven acusats d'haver matat a Rodríguez la matinada de l'1 de maig del 2017 i l'endemà portar el seu cos al maleter del seu cotxe fins al pantà de Foix on l'haurien cremat. Els tres membres del triangle amorós havien protagonitzat els principals escàndols del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona d'aquells mesos, ja que Peral va denunciar haver estat víctima d'un cas de pornovenjança per part d'un responsable del cos, López va participar el 2014 d'una detenció a Montjuïc d'un home que va acabar morint, i la víctima en el moment dels fets estava apartat de la feina per haver agredit a un motorista a La Rabassada.

Betúria

Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.

Tiraspol

Tiraspol (en moldau: Tiraspol, rus: Тирасполь, en ucraïnès: Тирасполь) és una ciutat del sud-est d'Europa. És a l'est del riu Dnièster. És la segona ciutat més gran per nombre d'habitants, localitzada dins de les fronteres oficials de Moldàvia (després de Chișinău), i la més gran de Transnístria.

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya). És a 72 km al nord de l'illa d'El Hierro i a 107 km al nord-oest de la de Tenerife. La capital n'és Santa Cruz de La Palma.

Antic règim

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna. El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle xix.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 102 (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden ser molt més grans.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya a finals del Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle xviii, anomenat el segle de les llums. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.

Apis (déu)

Apis va ser un déu solar, de la fertilitat, i posteriorment funerari del panteó egipci. El seu nom egipci era Hap o Hepu i el seu nom grec Apis (Άπις). Es representava com un toro o home amb cap de brau, amb el disc solar, uraeus, entre les seves banyes.

Despotisme il·lustrat

El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle xviii a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista. També se'l sol anomenar despotisme benvolent o absolutisme il·lustrat.

Visigots

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots.

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de les Canàries, una nacionalitat històrica segons el seu Estatut d'Autonomia, i una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Les Illes Canàries és l'arxipèlag més extens i poblat de la regió de la Macaronèsia.La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, capitals respectivament de cadascuna de les províncies que formen l'arxipèlag canari, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud. Fins a l'any 1991 era la República Socialista Soviètica de Moldàvia, una de les repúbliques de la Unió Soviètica. És un petit Estat de 33.843 km².

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grossos que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant.

Erupció volcànica

Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà. Exceptuant els guèisers, que emeten aigua calenta, i els volcans de fang, la matèria dels quals, en gran part orgànica, prové de jaciments d'hidrocarburs relativament propers a la superfície, les erupcions terrestres es deuen als volcans. Existeixen diversos tipus d'erupcions volcàniques que han estat distingits pels vulcanòlegs.

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Gran part de les regions polars està coberta de gel.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència. La denominació «Imperi Bizantí» és un terme anacrònic inventat amb posterioritat a la seva desaparició.

Catalunya

Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma de l'estat espanyol. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.

Cumbre Vieja

Cumbre Vieja és una serralada i complex volcànic situat a l'illa de La Palma, a les Canàries. Té una altitud de 1945 m.

Dune (pel·lícula de 2021)

Dune és una pel·lícula èpica de ciència-ficció de 2021, dirigida per Denis Villeneuve, adaptació de la primera meitat de la novel·la homònima de 1965 de Frank Herbert. Per aquest motiu i com, segons les previsions, aniria seguida d'una segona part que completaria la novel·la, en els títols figura com a "Dune: Part One".

Sistema operatiu

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina.

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. El Termcat defineix el mètode científic com aquell «procediment de recerca que es basa en processos lògics del pensament i que s'organitza per relacionar dades i generalitzacions, amb l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles».

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Mitocondri

Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls tenen una mida d'entre 1-10 micròmetres (μm). Hi ha organismes multicel·lulars que tenen certs tipus de cèl·lules mancades de mitocondris (com els eritròcits madurs dels mamífers).

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història humana, ja que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament i es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior, al qual s'afegeix un període terminal anomenat epipaleolític (l'etapa següent a l'epipaleolític i anterior al neolític és el mesolític). El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.

Astrologia

L'astrologia (del grec: αστρολογία = άστρον, astron, "astre, estel" + λόγος, logos, "mot") és la doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món mitològic, especialment sobre el destí dels éssers fantàstics segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna; és un dels molts sistemes o tradicions en els que el coneixement de les posicions aparents dels astres és usat per comprendre, interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat i l'existència humana sobre la Terra.Existeixen astrologies diferents, segons la cultura que les ha desenvolupat: Astrologia occidental Astrologia xinesa Astrologia vèdica Astrologia mesoamericana Astrologia cabalísticaAlgunes d'elles poden ser dividides per tipus: Astrologia natal: l'estudi del naixement d'una persona, o la carta natal. Astrologia horària: es traça una carta, per a respondre a una qüestió específica. Astrologia eleccional: s'intenta esbrinar quin és el millor moment per a iniciar un nou projecte.Es calcula que un 41% de les persones considera que hi ha alguna cosa certa en l'astrologia, segons dades de l'ARP, mentre que la resta afirma que és una pseudociència.

Taula periòdica

La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle xvi i XVII. Un dels primers fou Jean Bodin (1530-1596), que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès Thomas Hobbes (1588-1679).

Crims (programa de radiotelevisió)

Crims és un programa de ràdio i televisió català sobre crim real coproduït per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la productora Goroka i presentat per Carles Porta i Gasset. Les seues emissions van començar el 8 de setembre de 2018 en la versió radiofònica a Catalunya Ràdio, mentre que el primer capítol de la versió televisiva a Televisió de Catalunya (TV3) es va emetre el 3 de febrer de 2020.Els capítols televisats del programa estan parcialment subtitulats en català (les intervencions en castellà no ho estan) i es preveu que ho estiguin també en castellà, anglès, àrab.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Anchiano, 15 d'abril de 1452 – Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Ansu Fati

Anssumane Fati, més conegut com a Ansu Fati (Bissau, 31 d'octubre de 2002), és un futbolista hispano-guineà que juga d'extrem esquerre o dret al primer equip del FC Barcelona. El 20 de setembre de 2019 el Consell de Ministres li va concedir, de manera excepcional, la nacionalitat espanyola, just a temps perquè pogués ser inclòs en la llista de convocats per al Mundial sub-17 que es jugà, al Brasil, l'octubre d'aquell any.

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Erupció volcànica de la Palma de 2021

L'erupció volcànica de la Palma de 2021 es va iniciar a les 14:12 (UTC) del 19 de setembre de 2021 al municipi d'El Paso, a l'illa de la Palma (Illes Canàries, Espanya). Es tracta de la primera erupció aèria a l'Arxipèlag Canari del segle XXI; la segona erupció volcànica si es té en compte l'erupció submarina d'El Hierro de 2011.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Marie Curie

Marie Curie (pronunciació en polonès: /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/) (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 – Sancellemoz, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

Imhotep

Imhotep fou un alt oficial (visir i gran sacerdot de Ptah), arquitecte, astrònom i metge, que va viure a Egipte durant la tercera dinastia. Alguns suposen que fou fill de Djoser, d'altres el fan originari del poble i va arribar a gran sacerdot d'Heliòpolis, capital religiosa d'Egipte, i sacerdot lector per mèrits propis i després fou el metge i arquitecte del faraó; i d'altres diuen que fou fill de Kanofer, que ja va ser un alt funcionari del faraó. Es dedueix d'algunes inscripcions i de les restes arqueològiques que va exercir les mateixes funcions en el regnat dels successors de Djoser.

Estiuet de Sant Martí

L'estiuet de Sant Martí o estiuet de Sant Miquel és un suposat episodi atmosfèric de caràcter anual descrit per la meteorologia popular i en el qual, a l'hemisferi nord, la temperatura s'eleva per sobre dels valors dels dies anteriors. Es produeix entre finals d'estiu i principis de tardor, segons la tradició al voltant de Sant Martí (11 de novembre) o de Sant Miquel (29 de setembre). Segons els països pot rebre denominacions diferents i és conegut com a Veranillo de San Martín o San Miguel en castellà, Indian Summer en anglès o Altweibersommer en alemany.

Nucli cel·lular

El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana propi de les cèl·lules eucariotes. En general, aquestes cèl·lules tenen un sol nucli, però n'hi ha algunes, com els eritròcits dels mamífers, que no en tenen cap, i d'altres, com els osteoclasts, que en tenen molts. El nucli conté tot el genoma cel·lular (excepte una petita part que es troba en l'ADN mitocondrial), estructurat en llargues molècules lineals d'ADN que formen complexos amb una àmplia gamma de proteïnes, com ara les histones, per formar cromosomes.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/; Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI [ɡaliˈlɛːo ɡaliˈlɛi], conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la ciència moderna".

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria. En aquest perióde va tenir lloc innovacions d'una gran transcendència, on els éssers humans van descobrir l'agricultura i la ramaderia, i es van convertir als sedentaris,. un procés conegut com la revolució neolítica.

Erupció estromboliana

L’estrombolià és un tipus de vulcanisme caracteritzat per erupcions explosives separades per períodes de calma d'extensió variable. El procés de cada explosió correspon a l'evolució d'una bombolla de gasos alliberats pel mateix magma. Els productes piroclàstics produïts per aquestes erupcions són bombes, lapilli i cendra, que en general donen origen a dipòsits de caiguda d'escassa extensió areal i a aparells volcànics de certa alçada.

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots. El seu període orbital, de tan sols 87,97 dies terrestres, és el més curt de tots els planetes que giren al voltant del Sol. S'anomena així en honor del déu romà Mercuri, patró del comerç, missatger dels déus i mitjancer entre els déus i els mortals, que correspon al déu grec Hermes.

Miquel (arcàngel)

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 198.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 – 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del segle de les llums. Va marcar el segle xviii i va ocupar un lloc particular en la memòria col·lectiva dels francesos. Amb ell, s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament.

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543) fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. El seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica.

Morad

Morad (L'Hospitalet de Llobregat, 1999) és el nom artístic de Morad El Khattouti El Horami, un raper català d'ascendència marroquina que fa música de l'estil drill en castellà amb temàtica urbana i jove.

Decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

YouTube

YouTube (pronunciació AFI [ˈjuːtuːb]) és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005. Va ser adquirit per Google Inc.

Pseudociència

El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i del llatí ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic Els qui utilitzen aquest terme -especialment els adherents a l'escepticisme científic- parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: els científics -obtinguts segons el mètode científic-, els empírics -deguts a l'experiència- i els tradicionals -allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així-. La ciència està basada en les proves -els indicis no són proves definitives-, els experiments, l'observació, la cerca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat.

Estel

Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després és irradiada cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per a algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten.

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. És considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi.

Enric Casasses i Figueres

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951) és un poeta i traductor català. També destaca en altres gèneres com l'assaig, l'assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El seu nom de ploma és simplement Enric Casasses, tot i que de vegades també firma amb algun pseudònim.

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment. En vida, la seva obra va ser polèmica. El va acabar allunyant dels altres enciclopedistes i el va enfrontar a l'Església catòlica.

Sistema Internacional d'Unitats

El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal. L'antic sistema mètric decimal presentava diferents grups d'unitats com el sistema mks (metre-quilogram-segon) o el sistema cgs (centímetre-gram-segon), que al seu torn també presentava variants. El SI es va desenvolupar a partir de l'antic sistema mks, i va ser adoptat a l'11a Conferència General de Pesos i Mesures que es va celebrar a París entre l'11 i el 20 d'octubre del 1960.La definició actual de les unitats del SI ha estat feta a partir de set constants físiques.

Albert Einstein

Albert Einstein AFI [ˈalbɛɐ̯t ˈaɪnʃtaɪn] ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Va ser el científic més conegut i important del segle xx.L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna.

Aparell digestiu

En els animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.En l'ésser humà consta dels següents òrgans: La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gros del sistema solar, és el més gros en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham.

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.

Gmail

El Gmail és un servei de correu electrònic gratuït llançat per l'empresa nord-americana Google a partir de l'1 d'abril de 2004 i que ha captat l'atenció dels mitjans de comunicació per les seves innovacions tecnològiques, la seva capacitat i per algunes queixes de violació de la privadesa dels usuaris.

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la doctrina de la translatio imperii). Després de la seva dissolució, el 843 seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic amb la mateixa orientació.

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi Romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa. Alguns pobles germànics foren els francs, els alamans, els vàndals, els visigots, els ostrogots, els saxons, els angles, els burgundis, els frisis, els gots, els longobards, els queruscs, els sueus o els teutons.

Cèl·lula eucariota

S'anomena cèl·lula eucariota (del grec eu,'veritable', i karyon, 'nou' o 'nucli') a totes les cèl·lules amb un nucli cel·lular delimitat dins d'una doble capa lipídica, l'embolcall nuclear, la qual és porosa i conté el seu material hereditari, fonamentalment la seva informació genètica.Les cèl·lules eucariotes són les que tenen nucli definit (posseeixen nucli veritable) gràcies a una membrana nuclear, al contrari de les procariotes que manquen d'aquesta membrana nuclear, per la qual cosa el material genètic es troba dispers en elles (en el seu citoplasma), per la qual cosa és perceptible solament al microscopi electrònic. Als organismes formats per cèl·lules eucariotes se'ls denomina eucariotes. L'alternativa a l'organització eucariótica de la cèl·lula l'ofereix l'anomenada cèl·lula procariota.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Ciència hípica

La hipologia - (del Grec hipos-Ἵππος = "cavall" i logos-λόγος = "paraula, pensament, raonament") o també ciència hípica, és la ciència que s'ocupa i estudia el cavall domèstic, la seva estructura, fisiologia, filogènia, reproducció i cria, incloent la història de la cultura relacionada amb el cavall.

Continent

Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu. En geografia se'l pot considerar un tipus de macrounitat geogràfica (MUG), que està establerta per criteris fisicohistòrics. Per això trobem continents com Europa i Àsia que formen una única extensió de terra (Euràsia) però habitualment es consideren de manera separada.

Islam

L'islam (àrab: الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), ‘submissió [a Déu]’') és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril).

Societat estamental

La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el braç militar), l'Església i el tercer estat o tercer estament (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Sieyès en l'obra Què és el tercer estat?

Google

Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom. Va ser fundada el 4 de setembre del 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, que el gener de 1996 van aconseguir un cercador més eficaç anomenat Google, capaç de mostrar els resultats de la recerca en un ordre jeràrquic condicionat pel nombre de visites.Tot i que el seu producte principal és el cercador, l'empresa ofereix també, entre altres serveis, un comparador de preus anomenat Google Product Search (abans conegut com a Froogle), un motor de cerca per a material emmagatzemat en discos locals (Google Desktop Search), un servei de correu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth) o un servei de missatgeria instantània basat en Jabber/XMPP anomenat Hangouts.

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra.

Rafael Ribó i Massó

Rafael Ribó i Massó. (Barcelona, 10 de maig de 1945) és un polític català. Fou diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals.

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà (1138 - 1196 aproximadament) fou un senyor feudal i trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.

Univers

L'Univers és el conjunt de tot l'espai i el temps, així com el seu contingut, incloent-hi els planetes, les estrelles, les galàxies i totes les altres formes de matèria i energia. Malgrat que es desconeix la mida total de l'Univers, es pot mesurar la mida de l'univers observable, que es calcula que té un diàmetre de 93.000 milions d'anys llum. En les teories del multivers, «un univers» és cadascuna de les parts independents i sense relació de causalitat que conformen un multivers, que abasta tot l'espai i el temps, juntament amb el seu contingut.

Satèl·lit natural

Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta. Generalment, és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant de l'estrella. En el cas de la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en comptes de considerar la Terra com un planeta i la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble).

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Big Bang

El big bang ('gran explosió' o explosió original o originària) és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'Univers, comparada abusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de manera bastant desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature of Things ('La natura de les coses'), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava una altra, avui abandonada, la teoria de l'estat estacionari, segons la qual l'Univers no hauria conegut una etapa densa i calenta.

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar. El seu nom fa referència al seu aspecte des de la Terra (una faixa de feble lluminositat al cel nocturn constituïda per estrelles que no es poden veure individualment a ull nu) i ve del nom llatí via lactea, que al seu torn deriva del nom grec γαλαξίας κύκλος (galaxias kiklos), amb el significat de 'cercle lacti'. El 1610, Galileu fou el primer a discernir-ne estrelles individuals.

Jean-Baptiste Lully

Giovanni Battista Lulli, Jean Baptiste Lully (Florència, 28 de novembre de 1632 - París, 22 de març de 1687), va ser un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort. Algunes de les seves òperes apareixen als reculls de Raoul-Auger Feuillet, amb la notació coreogràfica del Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse. També va ser Sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França.Pels seus dots com a músic i com a organitzador, així com de cortesà i intrigant, Lully va dominar tota la vida musical a França a l'època del Rei Sol.

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gran de tots. Es tracta d'un gegant gasós amb una massa equivalent a una mil·lèsima part de la massa del Sol o dues vegades i mitja la massa de tots els altres planetes del sistema solar junts. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra).

Galàxia

Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.Les dimensions galàctiques van des de les galàxies nanes, amb uns pocs milers (103) d'estels, fins a galàxies immenses que n'acumulen cent bilions (1014), totes elles orbitant entorn del seu centre de masses. Les galàxies es classifiquen segons la seva morfologia visual, entre les quals hi ha el·líptiques,espiral i irregulars. Tot indica que al centre actiu de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia.

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic. Tot sòlid, líquid, gas i plasma es compon d'àtoms ionitzats o neutres. Els àtoms són extremament petits i tenen una mida d'aproximadament 100 picòmetres.

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament. No obstant això, tot sovint, i en gran manera d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer ciència"). D'altra banda, a partir del segle xix, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals.

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient.

Magma

El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre). El magma té composicions diverses tractant-se d'una mescla multi fase d'alta temperatura (depenent de la seva composició i evolució, des de menys de 700 °C fins més de 1500 °C) de sòlids (cristalls i fragments de roca), líquida (en la seva majoria silicats) i gasós (ric en H, O, C, S i Cl),. La fusió parcial de les roques es produeix bàsicament a les capes més externes de la Terra, per això els elements més abundants dels magmes són els elements més abundants d'aquestes zones: O, Si, Al, Ca, Fe, Mg, Na, K. Els composts són els òxids corresponents: SiO2 (sílice), Al2O3 (alúmina), CaO … El més abundant és el SiO2 (50-70%).