-
Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər; alemany: [ˈkɪsɪŋɐ]; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions. Va exercir com a Secretari d'Estat i conseller de Seguretat Nacional en les administracions presidencials de Richard Nixon i Gerald Ford, exercint aquest paper preponderant en la política exterior dels EUA entre 1969 i 1977, Per les seves negociacions d'un alto el foc al Vietnam, Kissinger va rebre el 1973 Premi Nobel de la Pau, juntament amb Lê Ðức Thọ, en circumstàncies controvertides.Kissinger va ser un refugiat jueu que va fugir de l'Alemanya nazi amb la seva família el 1938. En arribar als EUA, va destacar acadèmicament i es va graduar a la Universitat Harvard el 1950, on va estudiar amb William Yandell Elliott.
-
Montserrat Roig i Germán, més coneguda pel nom artístic de Montse Germán (Sabadell, 6 de juny de 1969), és una actriu de teatre i sèries de televisió catalana. És coneguda per haver participat a Laberint d'ombres i Infidels. Des de 2017 pren part a la telenovel·la diària, emesa a TV3, Com si fos ahir, en el paper de Sílvia.
-
Shane MacGowan (Pembury, 25 de desembre de 1957 - Dublín, 30 de novembre de 2023) fou un cantant i músic irlandès conegut per ser el líder, cantant i autor de les cançons del grup The Pogues. MacGowan va néixer a Pembury, prop de Tunbridge Wells, al comtat de Kent, a Anglaterra. La seva família era d'origen irlandès i sempre va mantenir una estreta relació amb aquest país, fins al punt que sempre es va considerar irlandès tot i haver nascut a Anglaterra.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (pronunciació en català central: /ˈkarɫəs ˌpud͡ʒðəˈmon i ˌkazəməˈʒo/) (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
Vicente Garrido Genovés (València, 1958) és un criminòleg i psicòleg valencià. El 1980 es va graduar en criminologia per l'Institut de Criminologia de la Universidad Complutense de Madrid i el 1984 es va doctorar en psicologia per la Universitat de València, de la qual és professor associat en psicologia penal i d'educació correccional. Va completar els estudis amb un postgraduat en la Universitat d'Ottawa (Canadà) el 1986.
-
Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó
Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó és títol del recull de rondalles mallorquines de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda. Es publicaren a partir de 1880 dividits en vint-i-quatre volums sota el pseudònim de Jordi des Recó. La compilació informa abans de cada rondalla sobre qui la va contar al recopilador, si la hi contaren diverses persones de diversos pobles i, àdhuc, si els personatges eren d'aqueix poble.
-
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.
-
Napoleó Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Longwood House, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804 - 6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin.
-
Zoe Berriartúa (Madrid, 1 d'abril de 1978) és un actor i director de cinema espanyol. Fill d'una família de cineastes, historiadors i col·leccionistes, va començar a treballar com a actor a la sèrie de televisió Una hija más (1991), Los negocios de mamá (1997), Al salir de clase (1998), Raquel busca su sitio (2000) i Cuéntame cómo pasó (2002-2004). El 1996 va debutar en el cinema com a actor a África d'Alfonso Ungría, i va fer petits papers a pel·lícules com Volavérunt (1999), Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004), Hot Milk (2005), El calentito (2005) i La punta del iceberg (2016), i a sèries com Génesis, en la mente del asesino (2006), El comisario (2007), Arrayán (2012) i La que se avecina (2014).
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit.El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art. 490, un film per la llibertat que es va estrenar la primavera del 2022.
-
Clara Ponsatí i Obiols (català: Clara Ponsatí) (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
-
Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.
-
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
-
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.
-
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019 i a TV3 a l'estiu del 2020.
-
Kristina Háfoss (Copenhaguen, 26 de juny de 1975) és una economista, advocada, política i nedadora de les Illes Fèroe. Entre 2015 i 2019 va exercir de Ministra de Finances de les Illes Fèroe.Kristina Háfoss va estudiar a la Universitat de Copenhaguen els graus de dret (2002) i economia (2003). Llavors va treballar al ministeri d'afers exteriors del govern danès del 1998 al 1999, al ministeri de finances del 1999 al 2000 i a l'oficina del primer ministre de les Illes Fèroe en períodes estiuencs del 1999 al 2000.
-
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal. Normalment, el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, es col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Segons el Nou Testament, Andreu (grec antic: Ανδρέας, Andreas) conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, segle i aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
-
Un calendari d'advent és un calendari de "compte enrere" utilitzat a l'advent per a preparar-se pel Nadal. Aquesta mena de calendaris eren molt freqüents quan molta gent no sabia comptar, i eren utilitzats abans de les festivitats importants, com Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc. A alguns llocs se segueixen utilitzant per tradició.
-
Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I).
-
Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Es va convertir en dauphine de França el maig de 1770 als 14 anys després del seu matrimoni amb Lluís XVI de França, hereu al tron francès.
-
La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents. Geogràficament, la seva àrea de producció es pot comparar amb els territoris històricament dominats per l'Imperi Otomà. Té un teixit nuat amb pèl i es produeix per a ús domèstic i la seva col·locació a terres o parets, la seva venda en locals i també per l'exportació.
-
Catalunya (occità: Catalonha, castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma de l'estat espanyol. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Marc Ribas i Beltran (Terrassa, 1976) és un cuiner i presentador de televisió català, conegut per aparicions en els programes Cuines, Joc de cartes i Pop up Xef, tots tres de TV3. El seu pare és del Masnou i la mare, de Barcelona. Van viure a Girona durant dos anys, després es van traslladar a Ourense i finalment es van establir a Sabadell, on va viure durant 20 anys.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
-
Cuéntame cómo pasó (més coneguda com a Cuéntame) és una sèrie espanyola de televisió emesa per La 1, canal de la cadena pública Televisión Española des de l'any 2001. La sèrie narra, situant-se en una combinació de microhistòria i macrohistòria, les vivències d'una família de classe mitjana a Madrid, els "Alcántara", durant els darrers anys del franquisme i els començaments de la Transició espanyola; i és a la vegada una crònica sociopolítica de l'època. El seu nom prové de la famosa cançó "Cuéntame" composta pels creadors musicals Pablo Herrero i José Luis Armenteros (antics components del conjunt musical madrileny Los Relámpagos) i estrenada en els anys seixanta pel grup de música pop Fórmula V. La sèrie es va crear amb el propòsit de celebrar el primer quart de segle transcorregut des de la Transició i el seu esperit clarament didàctic queda patent en alguns episodis puntuals especials, en els quals s'inclouen entrevistes documentals a personatges històrics de l'època, com per exemple els corresponents a l'assassinat del president Carrero Blanco o la mort de Franco.
-
L'Advent (en llatí: adventus Redemptoris, 'vinguda del Redemptor') és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat (celebració litúrgica del Nadal) però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener. Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l'espera vigilant (és a dir, temps d'esperança i de vigília), de penediment, de perdó i d'alegria.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
Estopa és un duet català de pop rock amb tocs de rumba catalana creat el 1999 pels germans David Muñoz Calvo (veu) i José Manuel Muñoz Calvo (guitarra), originaris del barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. Es tracta del grup que més discs ha venut en la història de la música a Catalunya —amb una discografia pròpia íntegrament de títols en castellà— fet pel qual van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi del 2022.Amb el seu primer disc van aconseguir vendes properes a 1.200.000 còpies, fet que els va proporcionar reconeixement tant a Espanya com en països de Sud-amèrica com ara Mèxic, Xile i l'Argentina. La seva posterior discografia ha seguit el mateix estil de rumbes canalles i urbanes.
-
Maria Callas (en grec: Μαρία Κάλλας) (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977) fou una soprano grecoestatunidenca i és considerada la cantant més famosa d'òpera del període de postguerra. A vegades és esmentada com La Divina o Diva assolutta. Callas combinava una impecable tècnica de bel canto amb un gran talent dramàtic, la qual cosa la va convertir en l'actriu cantant més famosa d'aquella època.
-
Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 739.485 en català el 1 de desembre del 2023) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.Les crítiques a la Viquipèdia se centren en el fet que per sistema conté prejudicis i inconsistències i la seva norma d'afavorir el consens per damunt de les credencials en el seu procés editorial.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i el 30 de març del 2023 fou condemnada a quatre anys i mig de presó per la causa oberta contra ella. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2018-2019), diputada al Congrés dels Diputats (2019-2021), i presidenta del Parlament de Catalunya entre el 12 març del 2021 i el 28 de juliol del 2022, quan va ser suspesa com a diputada.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.
-
Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini el 1924, i va ser completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà, el 25 d'abril de 1926, dirigida per Arturo Toscanini, incloent-hi només la música de Puccini, sense les addicions d'Alfano.
-
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals. Els investigadors moderns recorren als mites per aprofundir en l'estudi de les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seva civilització, així com per entendre millor la naturalesa de la mateixa creació dels mites.La mitologia grega està descrita explícitament en una extensa col·lecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mites grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques.
-
Jeremy Allen White (Nova York, 18 de febrer de 1991) és un actor estatunidenc de cinema i televisió. És conegut per haver interpretat a Phillip «Lip» Gallagher en la sèrie comèdia dramàtica de televisió Shameless. White ha aparegut en diverses pel·lícules, incloent Beautiful Ohio, The Speed of Life, Afterschool, Twelve i After Everything.
-
La taula periòdica, taula de Mendeléiev o sistema periòdic dels elements és una taula que ordena els elements químics de menor a major nombre atòmic tot posant de manifest la periodicitat de les seves propietats químiques i físiques. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
-
Manuel Dios (Villanueva de la Cañada, 24 de maig de 1990) és un actor i guionista espanyol.Neix a Villanueva de la Cañada, amb vinculacions a Galícia per part de la família paterna, concretament Vilagarcía de Arousa.És conegut sobretot pel seu paper a la sèrie Cuéntame cómo pasó de Televisió Espanyola, des dels inicis de la sèrie al 2001, quan encara era un nen, interpretant un dels amics del protagonista Carlos Alcántara, fins a l'actualitat, si bé el personatge va estar absent en les temporades 10, 13 i 15. Alhora que realitzà la formació en un màster de guió per a cinema i televisió per formar-se com a guionista, des de 2021 va ser integrat a l'equip de guió, coordinat per Joaquim Oristrell, i ha compaginat aquesta nova feina amb la d'actor a la sèrie.A banda de Cuéntame, l'actor també ha participat a Somne d'Isidro Ortiz i al telefilm Contamos todos. El 2010 també va col·laborar en la sèrie històrica 50 años de..., que tracta sobre l'evolució de la societat espanyola.
-
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola. És també membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2003.
-
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
-
La travessa és un programa de televisió català, del gènere de la telerealitat d'aventures, presentat per Laura Escanes i estrenat el 30 d'octubre de 2023 a 3cat, amb motiu de l'estrena de la nova plataforma audiovisual de Televisió de Catalunya. El format rau en una competició de travessa de muntanya en què hi participen 16 concursants repartits en 8 parelles. El 13 de març de 2023 es va anunciar el procés de selecció per un nou programa de televisió, La travessa; del qual es van presentar més de 1.000 persones.
-
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El seu sobrenom forma part del mite, amb hipòtesis diverses com la que diu que tenia el costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè, o com la que ell mateix va comentar: que se l'havia posat ell mateix perquè "Home! De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques".
-
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà. Se sol oposar cultura i natura. Aquesta concepció defineix cultura en sentit molt ample, com tot això que típicament es fet pels humans i el separa de la natura, lloc on l'humanitat no ha intervingut.
-
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
-
La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra asimètrica que consisteix en utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o per a obtenir una victòria en les relacions públiques.La guerra judicial pot implicar que la llei d'un Estat es giri contra els seus propis funcionaris, però més recentment l'han relacionada amb la difusió de la jurisdicció universal.
-
La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. A l'assemblea de constitució assistiren més de 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com ara Salvador Espriu, Pere Quart / Joan Oliver, Jordi Rubió i Balaguer, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Xavier Folch i Recasens, Jordi Solé Tura, Maria Girona, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Enric Lluch i Martin, Josep Maria Martorell i Codina, Mercè Sala i altres.El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la plataforma La Taula Rodona (1966-1973) d'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una inèdita manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
-
L'Operació Còndor (Operación Cóndor en castellà) va ser el pla d'intel·ligència, imposició i coordinació entre els serveis de seguretat de les dictadures militars del Con Sud d'Amèrica (Argentina, Xile, Brasil, Paraguai, Uruguai i Bolívia) i la CIA, sota les directives de la Doctrina Truman de sospitar moviments d'esquerra, en la dècada de 1970, que es va constituir en una organització clandestina internacional per a la pràctica del terrorisme d'Estat i que va tenir com a resultat l'assassinat i desaparició forçada de milers d'opositors i ciutadans comuns, sense cap militància política.
-
Lionel Andrés Messi (pronunciació en castellà: /ljoˈnel anˈdɾes ˈmesi/) (Rosario, 24 de juny de 1987), també conegut com a Leo Messi, és un futbolista argentí que juga com a davanter i és capità de l'Inter de Miami, a la Major League Soccer, i de la selecció nacional d'Argentina. Jugador històric del Futbol Club Barcelona, al qual va jugar durant vint anys, fins a la seva marxa el 2021 va guanyar 35 trofeus, inclosos 10 Lligues, set Copes del Rei i quatre Lligues de Campions de la UEFA. Considerat un dels millors jugadors de tots els temps, Messi ha guanyat el rècord de vuit Pilotes d'Or, el rècord de sis Botes d'Or europees i el 2020 va ser inclòs a l'Equip Ideal de la Pilota d'Or. Messi, prolífic golejador i creador de joc, ostenta els rècords de més gols a la Lliga (474), més gols en una temporada de Lliga i de Lliga Europa (50), més hat-tricks a la Lliga (36) i a la Lliga de Campions de la UEFA (8), i més assistències a la Lliga (192), en una temporada de Lliga (21) i a la Copa Amèrica (17).
-
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").El 2 de setembre de 2008 va sortir la primera versió al mercat, sent aquesta una versió preliminar (beta).
-
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Va ser elegit president de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit en les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política i va deixar la direcció del partit en mans d'Artur Mas, tot i que va continuar com a president de CDC i va ser nomenat president fundador de CiU. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. El juliol de 2014 Jordi Pujol va confessar per mitjà d'un comunicat personal que havia mantingut durant 34 anys, incloent els 23 en què va ser president de la Generalitat, «diners ubicats a l'estranger» provinents d'una deixa del seu pare, i que no els havia regularitzat perquè «no va trobar mai el moment adient».
-
Jordi Roca Fontané (Girona, 2 de maig de 1978) és el pastisser del restaurant El Celler de Can Roca. Ell, juntament amb els seus dos germans Josep i Joan, van obrir el Celler annex al bar que tenien els seus pares l'any 1986. El restaurant va anar adquirint cada cop més popularitat fins posicionar-se entre els millors del món.
-
«Sant Andreu» té aquests significats: Hagiografies: Sant Andreu apòstol, sant de la religió cristiana, germà de sant Pere Sant Andreu Corsini (Florència, 1301 - Fiesole, 1374), religiós italià de l'Orde del Carme i bisbe de Fiesole venerat per l'Església catòlica Sant Andreu Rubliov, monjo i pintor rus, sant de l'Església ortodoxa Personatges: Jacob de Sant Andreu, personatge de La Divina Comèdia de Dante Topònims: Sant Andreu (els Masos de la Coma), partida rural del terme municipal de Conca de Dalt (Pallars Jussà) Sant Andreu de Ramió Sant Andreu Teatre, teatre al barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) Camí de Sant Andreu (Castellcir), camí rural de Castellcir (Moianès) Estació de Sant Andreu, diversos indrets Llau de Sant Andreu, llau de Conca de Dalt (Pallars Jussà) Mercat de Sant Andreu, mercat al districte de Sant Andreu (Barcelona) Passant de Sant Andreu, gual de Castellcir (Moianès) Roques de Sant Andreu, formació rocosa de Conca de Dalt (Pallars Jussà) Serrat de Sant Andreu o Serrat sobre Sant Andreu, serra a cavall dels municipis de Calders i Monistrol de Calders (Moianès) Turó de Sant Andreu, diversos topònims Entitats de població: Sant Andreu de Rosans, municipi francès al departament dels Alts Alps Sant Andreu d'Ambrun, municipi francès al departament dels Alts Alps Sant Andreu de la Barca, municipi del Baix Llobregat Sant Andreu de Llavaneres municipi del Maresme Sant Andreu de Sureda, municipi del Rosselló Sant Andreu Salou, municipi del Gironès Sant Andreu de Castellbò, entitat de població de la comarca de l'Alt Urgell Sant Andreu de Palomar, barri i antic municipi del Pla de Barcelona fins al 1897 quan fou integrat a aquesta ciutat Sant Andreu de la Vola, entitat de població de Sant Pere de Torelló (Osona) Sant Andreu de Socarrats nucli de població de la Vall de Bianya (Garrotxa) Districte de Sant Andreu, districte de la ciutat de Barcelona Puei-Sant Andreu municipi francès al departament dels Alts Alps Esglésies: Sant Andreu d'Astell església parroquial romànica del poble d'Astell (Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Sant Andreu de Serinyà. Església parroquial d'estil romànic del s XII. Al municipi de Serinyà, Pla de l'Estany. Sant Andreu de Banyuls dels Aspres església parroquial, al municipi rossellonès de Banyuls dels Aspres Sant Andreu de Biscarri, església romànica del poble de Biscarri (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) Sant Andreu de Baltarga, església de Baltarga dins la comarca de la Cerdanya Sant Andreu de Banyuls dels Aspres Sant Andreu de la Borda d'Orteu, església romànica del poble d'Olp (Sort, Pallars Sobirà) Sant Andreu de Castellcir, església parroquial del poble de Castellcir (Moianès) Sant Andreu de Calders església sufragània del veïnat de Sant Andreu de Calders de Calders (Moianès) Sant Andreu del Castell de Tona, església romànica propera a la població de Tona a la comarca d'Osona Sant Andreu de Clarà, diversos temples Sant Andreu de Catllà, església parroquial de la comuna nord-catalana de Catllà, Conflent Sant Andreu del Cal Pallot, església romànica del segle xii al municipi de Puig-reig (Berguedà).
-
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727) fou un físic, matemàtic, astrònom, teòleg i autor anglès (descrit en el seu temps com un «filòsof natural») i és reconegut com un dels més grans matemàtics i científics més influents de tots els temps i com una figura clau en la revolució científica. Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Principis Matemàtics de la Filosofia Natural), publicat per primera vegada en 1687. En ell descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica.
-
Magdalena Valerio Cordero (Torremocha, Extremadura, 27 de setembre de 1959) és una jurista, funcionària i política espanyola, actual presidenta del Consell d'Estat des del 2022. Amb anterioritat, va ser ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social del 2018 al 2020 i ha estat diputada a les Corts Generals per Guadalajara en dues ocasions, entre el 2011 i el 2016 i entre el 2019 i el 2022. Durant aquest darrer període, va ser presidenta de la Comissió del Pacte de Toledo.
-
Les algues comestibles s'inclouen dins d'un grup variat d'algues aptes per al consum humà i es poden ingerir senceres, processades, com a additiu alimentari o com a complement dietètic.El seu consum és predominant a l’Àsia Oriental, però els últims anys s’ha estès ràpidament per la resta del món com a resposta a la globalització i la innovació tecnològica. Pel seu potencial en l’alimentació i en altres aplicacions, l’ús d’algues ha incrementat un 176% des del 1995. A Europa, s’han anat incorporant en aliments comuns de la dieta i se’n troba cada vegada més varietat als supermercats.La popularització de les algues comestibles és, en part, deguda a la creixent inclinació dels consumidors cap a la tria d’aliments funcionals, més naturals i d’alt valor nutricional, així com l’intent d'evolució cap a una alimentació més sostenible.
-
El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del xix i principi del xx, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
-
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 10² (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden ser molt més grans.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Jacint Verdaguer i Santaló (català: Jacint Verdaguer) (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
-
Salma Celeste Paralluelo Ayingono (Saragossa, 13 de novembre de 2003), més coneguda com a Salma Paralluelo, és una futbolista i exatleta espanyola que juga com a extrem esquerra amb el FC Barcelona i en la selecció espanyola de futbol.Ha estat campiona europea i és la primera dona en la història en guanyar la "triple corona" mundial, (sub-17, sub-20 i absoluta) en futbol i dues vegades medalla d'or al Festival Olímpic de la Joventut Europea a atletisme.
-
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grossos que el planeta més petit, Mercuri.El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant.
-
El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos. És el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme. En general, tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així els insectes i altres animals.
-
Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) va ser un escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l'Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre l'Holocaust, particularment el relat de l'any que va estar presoner en el camp d'extermini d'Auschwitz.
-
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
-
El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració. La funció principal del sistema respiratori és obtenir gasos del medi i transportar-los als teixits que formen l'organisme via els alvèols pulmonars, així com la posterior expulsió del cos dels gasos que no necessita. Habitualment l'utilitzen per agafar oxigen de l'aire i expulsar el diòxid de carboni acumulat a l'organisme.
-
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Resurdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.
