Català Wikipedia Top 100

Aleix Vidal-Quadras Roca

Aleix Vidal-Quadras Roca (castellà: Alejo Vidal-Quadras Roca) (Barcelona, 20 de maig de 1945) és un polític català d'ideologia ultradretana, llicenciat en Ciències Físiques (1968) i Catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1989.Escriu regularment a diversos mitjans de comunicació de dreta com el diari La Razón o La Gaceta de los Negocios o al seu blog personal hostatjat a Periodista Digital. El 9 de novembre de 2023 va rebre un atac al carrer a Madrid, on fou tirotejat.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó (pronunciació en català central: /ˈkarɫəs ˌpud͡ʒðəˈmon i ˌkazəməˈʒo/) (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes.

Antoni Comín i Oliveres

Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.

Clara Ponsatí i Obiols

Clara Ponsatí i Obiols (català: Clara Ponsatí) (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.

Lluís Puig i Gordi

Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».

Gonzalo Boye Tuset

Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.

Guerra judicial

La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra asimètrica que consisteix en utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o per a obtenir una victòria en les relacions públiques.La guerra judicial pot implicar que la llei d'un Estat es giri contra els seus propis funcionaris, però més recentment l'han relacionada amb la difusió de la jurisdicció universal.

XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX

XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.

Alquímia

L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or. L'alquímia tenia tres vessants que la caracteritzaven: l'experimentació amb la matèria, la dissertació filosòfica que pretenia racionalitzar aquestes pràctiques, i l'esoterisme juntament amb el misticisme que eren el vessant determinant.Des d'un punt de vista actual, és una pseudociència sense base científica.

Valtònyc

Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit.El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art. 490, un film per la llibertat que es va estrenar la primavera del 2022.

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.

Joves Junts

Joves Junts és una entitat juvenil fundada el 25 de febrer del 2021. El seu objectiu és articular una plataforma jove que aglutinés totes les sensibilitats polítiques i ideològiques de l'espectre del seu partit de referència, Junts per Catalunya. La primera Direcció Nacional de l'organització fou elegida en la primera reunió i incloïa Anthony Corey Sànchez Alberto com a president de l'entitat; Mariona Rull (neboda de Josep Rull), com a vicepresidenta i Rubén Sàez com a secretari general.

Juliana Canet i Pedemonte

Juliana Canet i Pedemonte (Cardedeu, 29 de gener de 1999), és una creadora de continguts audiovisuals, influenciadora, col·laboradora i presentadora de programes radiotelevisius en llengua catalana.

Lliga de Campions de la UEFA

La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu.

Jordi Díaz Moreno

Jordi Díaz Moreno (Badalona, 27 de gener de 1975) és un actor de cinema i televisió català, conegut a Catalunya per haver interpretat el paper de Fede a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i a nivell espanyol per haver interpretat a Andrés de Cabrera a la sèrie històrica Isabel.

Aamer Anwar

Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.

Josep Costa i Rosselló

Josep Costa i Rosselló (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa, 1976) és un polític i jurista eivissenc. És professor associat de teoria política a la UPF i lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Va ser vicepresident primer del Parlament de Catalunya (2018-2021) en la XII legislatura.

Amnistia

L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal. És un acte jurídic, normalment emanat del poder legislatiu, pel que una pluralitat d'individus que havien estat declarats culpables d'un delicte passen a considerar-se innocents per desaparició de la figura delictiva.Les amnisties no impedeixen que es faci efectiva la responsabilitat jurídica respecte d'una conducta que encara no ha tingut lloc, ja que d'altra manera podria considerar-se una invitació a violar la llei.

Estiuet de Sant Martí

L'estiuet de Sant Martí o estiuet de Sant Miquel és un suposat episodi atmosfèric de caràcter anual descrit per la meteorologia popular i en el qual, a l'hemisferi nord, la temperatura s'eleva per sobre dels valors dels dies anteriors. Es produeix entre finals d'estiu i principis de tardor, segons la tradició al voltant de Sant Martí (11 de novembre) o de Sant Miquel (29 de setembre). Segons els països pot rebre denominacions diferents i és conegut com a Veranillo de San Martín o San Miguel en castellà, Indian Summer en anglès o Altweibersommer en alemany.

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular. Està liderat per Santiago Abascal, exregidor del Partit Popular al País Basc. El partit ha rebut crítiques per idees xenòfobes, homofòbes o reaccionàries.

Ramón Cotarelo García

Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg, escriptor, traductor i publicista nascut a Madrid. Catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988.

Decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.

Junts per Catalunya (partit polític)

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sánchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar. Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents, juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques. El nou partit, Junts, neix de la fusió de la Crida Nacional per la República (CNxR), Acció per la República (AxR), Els Verds - Alternativa Verda (EV–AV), i alguns corrents del Partit Demòcrata—com Reagrupament (RI.cat)—, però també incorpora membres dels partits Demòcrates de Catalunya (DC), Moviment d'Esquerres (MES), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i intenta incorporar membres de la CUP, així com els independentistes unilaterals d'Esquerra Republicana.

Kristina Háfoss

Kristina Háfoss (Copenhaguen, 26 de juny de 1975) és una economista, advocada, política i nedadora de les Illes Fèroe. Entre 2015 i 2019 va exercir de Ministra de Finances de les Illes Fèroe.Kristina Háfoss va estudiar a la Universitat de Copenhaguen els graus de dret (2002) i economia (2003). Llavors va treballar al ministeri d'afers exteriors del govern danès del 1998 al 1999, al ministeri de finances del 1999 al 2000 i a l'oficina del primer ministre de les Illes Fèroe en períodes estiuencs del 1999 al 2000.

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014. La consulta, inclosa en el marc d'un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya, està formada per una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?». L'anunci de la convocatòria d'aquesta consulta la dugué a terme el president Artur Mas, el 14 d'octubre de 2014 des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya.

Míriam Nogueras i Camero

Míriam Nogueras i Camero (Dosrius, 11 de maig de 1980) és una empresària i política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en l'XI, la XII i la XIIV legislatura espanyola.

Creu de Borgonya

La creu de Borgonya és una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultat d'haver-ne tallat les branques.

Fermentació

La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat. Va ser descobert per Louis Pasteur que va descriure la fermentació com la vie sans l'air (la vida sense l'aire). El procés de la fermentació és anaerobi, que es produeix sense oxigen això significa que l'acceptor final dels electrons del NADH produït en la glucòlisi no és l'oxigen, sinó un compost orgànic que es reduirà per a poder reoxidar el NADH a NAD+.

Laura Borràs i Castanyer

Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i el 30 de març del 2023 fou condemnada a quatre anys i mig de presó per la causa oberta contra ella. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2018-2019), diputada al Congrés dels Diputats (2019-2021), i presidenta del Parlament de Catalunya entre el 12 març del 2021 i el 28 de juliol del 2022, quan va ser suspesa com a diputada.

Belén Rueda

Belén Rueda (Madrid, 16 de març de 1965) és una actriu i presentadora de televisió espanyola. Després d'una extensa carrera televisiva a sèries i programes durant més de deu anys, Belén Rueda debutà al cinema l'any 2004 amb Mar adentro, dirigida per Alejandro Amenábar, i protagonitzà L'orfenat el 2007. A Mar adentro compartí repartiment amb actors com Javier Bardem o Lola Dueñas i guanyà el premi a millor actriu revelació a la XIX edició dels Premis Goya.

La travessa

La travessa és un reality d'aventures presentat per Laura Escanes. Es va emetre per primera vegada el 30 d'octubre de 2023 per 3cat, coincidint amb l'estrena de la nova plataforma audiovisual de Televisió de Catalunya. La participació va ser de 16 participants repartits en 8 parelles.

Joan Domènech i Moner

Joan Domènech i Moner (Lloret de Mar, 29 de juliol de 1943 - 09 de novembre de 2023) era un mestre i historiador català, autor de nombrosos llibres i articles, la majoria relacionats amb la història de Lloret.

Eugeni Jofra i Bafalluy

Eugeni Jofra i Bafalluy (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - 11 de març de 2001), conegut pel seu nom artístic Eugenio, va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu d'Espanya arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90.

Maria Antonieta d'Àustria

Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Es va convertir en dauphine de França el maig de 1770 als 14 anys després del seu matrimoni amb Lluís XVI de França, hereu al tron francès.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Catalunya

Catalunya (occità: Catalonha, castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma de l'estat espanyol. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.

Hedy Lamarr

Hedy Lamarr (alemany: Hedwig Kiesler) (pronunciació en : //ˈhɪdi lamaʰ//) (Viena, 9 de novembre de 1914 - Casselberry, 19 de gener de 2000) nascuda Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown, va col·laborar amb Josef von Sternberg i Douglas Sirk. Avui figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Taula periòdica

La taula periòdica, taula de Mendeléiev o sistema periòdic dels elements és una taula que ordena els elements químics de menor a major nombre atòmic tot posant de manifest la periodicitat de les seves propietats químiques i físiques. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.

El paradís de les senyores

El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019 i a TV3 a l'estiu del 2020.

Concepció Veray Cama

Concepció Veray Cama (Girona, 11 de maig de 1976) és una política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura. Actualment és patrona de la Fundació Joan Boscà, una entitat lligada al finançament de l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana.És filla del diputat al Parlament de Catalunya Jaume Veray Batlle. Ha treballat com a consultora de comunicació i ha estat presidenta de Nuevas Generaciones de la província de Girona (1999), secretària i després presidenta provincial del PP de Girona.

Viquipèdia

La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 738.101 en català el 10 de novembre del 2023) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.Les crítiques a la Viquipèdia se centren en el fet que per sistema conté prejudicis i inconsistències i la seva norma d'afavorir el consens per damunt de les credencials en el seu procés editorial.

Aurora Madaula i Giménez

Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Lionel Andrés Messi

Lionel Andrés Messi (pronunciació en castellà: /ljoˈnel anˈdɾes ˈmesi/) (Rosario, 24 de juny de 1987), també conegut com a Leo Messi, és un futbolista argentí que juga com a davanter i és capità de l'Inter de Miami, a la Major League Soccer, i de la selecció nacional d'Argentina. Jugador històric del Futbol Club Barcelona, al qual va jugar durant vint anys, fins a la seva marxa el 2021 va guanyar 35 trofeus, inclosos 10 Lligues, set Copes del Rei i quatre Lligues de Campions de la UEFA. Considerat un dels millors jugadors de tots els temps, Messi ha guanyat el rècord de vuit Pilotes d'Or, el rècord de sis Botes d'Or europees i el 2020 va ser inclòs a l'Equip Ideal de la Pilota d'Or. Messi, prolífic golejador i creador de joc, ostenta els rècords de més gols a la Lliga (474), més gols en una temporada de Lliga i de Lliga Europa (50), més hat-tricks a la Lliga (36) i a la Lliga de Campions de la UEFA (8), i més assistències a la Lliga (192), en una temporada de Lliga (21) i a la Copa Amèrica (17).

Províncies de Catalunya

Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 52 dies per finalitzar l'any.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Didier Reynders

Didier J. L. Reynders (Lieja, 6 d'agost de 1958) és un polític való, que actualment és president del Mouvement Réformateur i que ha estat alguns cops ministre del Govern Federal de Bèlgica.

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.

Castell de Santa Florentina

El castell de Santa Florentina, abans domus de Canet, és un antic edifici medieval del segle xi situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat a l'oest del terme. El conjunt va ser molt modificat i ampliat a inicis del segle XX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, quan va adquirir l'aspecte actual.

Álvaro de Luna (cantant)

Álvaro de Luna o Alvarito de Luna (Sevilla, 28 de setembre de 1994) és un cantant, compositor de pop-rock espanyol, exvocalista del grup Sinsinati. Començà en la música amb tan sols 9 anys únicament amb la seva guitarra oferint concerts en escenaris locals cantant covers de grans artistes del panorama pop espanyol: Jarabe de Palo, La Oreja de Van Gogh, Melendi, entre d'altres. Actualment, Álvaro de Luna supera els 12.000 seguidors a Spotify i es troba a punt de superar la xifra d'1,3 milions d'oients mensuals (260.000 són de Madrid; 140.000, de Barcelona; i la resta, de les províncies de València, Sevilla i Bilbao).

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara (antigament anomenat les Planes de la Galera i, després, les Planes de Santa Bàrbara) és una vila i municipi de la comarca del Montsià (Catalunya). Situat en terreny pla, a la dreta del riu Ebre, les seves terres són conegudes com a la Plana. El cultiu majoritari són les oliveres, en el poble existeixen dues cooperatives que s'encarreguen d'elaborar i distribuir l'oli que produeixen.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu. Els organismes es poden classificar en unicel·lulars o pluricel·lulars segons el seu nombre de cèl·lules, que en els organismes pluricel·lulars va des de 10² (certs nematodes) fins a 1017 (rorqual blau). En general, les cèl·lules tenen una mida de l'ordre de 10 µm i una massa de l'ordre d'1 ng, tot i que poden ser molt més grans.

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic, des de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar la separen d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic; i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània; i Islàndia.

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Longwood House, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804 - 6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin.

Art romànic

L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de segle x al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi. A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia, com per exemple les bandes llombardes, que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la part de la península Ibèrica de domini catòlic.

Llei d'Amnistia espanyola de 1977

La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.Incloïa l'amnistia dels presos polítics, així com un ampli espectre de delictes que incloïen actes polítics, rebel·lió, sedició (inclosos els delictes i faltes comesos a conseqüència d'ambdues) i denegació d'auxili comesos abans del dia 15 de desembre de 1976. Posada en vigor en plena Transició espanyola, el seu objectiu era eliminar alguns efectes jurídics que poguessin fer perillar la consolidació del nou règim.Algunes dècades després, arran de les denúncies interposades per delictes contra la humanitat com genocidi i desaparició forçada, suposadament comesos durant la Guerra Civil Espanyola i el règim franquista, i que es van trobar amb l'obstacle infranquejable de la llei, que impedia jutjar delictes pertanyents a aquesta època, organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional van sol·licitar en repetides ocasions al Govern d'Espanya la derogació de la citada llei, en considerar-la incompatible amb el Dret internacional, atès que impedeix jutjar delictes considerats imprescriptibles. El 10 de febrer de 2012, Navanethem Pillay, representant de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar formalment a Espanya la derogació de la llei, argumentant que incomplia la normativa internacional sobre Drets Humans.Segons experts juristes, la Constitució espanyola de 1978 impediria tal derogació, ja que la reactivació d'una responsabilitat penal que ja ha estat extingida violaria el principi d'irretroactivitat de les normes sancionadores desfavorables establert en l'article 9.3 de la Constitució Espanyola.

Cisjordània

Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel. Cisjordània és considerada «territori ocupat» pel dret internacional i les Nacions Unides, la major part de la comunitat internacional, l'Autoritat Nacional Palestina, que governa Cisjordània, i Hamàs, que governa la Franja de Gaza, així com una sèrie d'ONG, diaris, acadèmics i partits polítics (Llista Conjunta, Mérets) dins Israel mateix. Excepte Jerusalem Est, Cisjordània no ha estat formalment annexionada per Israel i, segons el dret internacional, no pertany de iure a cap Estat en renunciar Jordània a la seva sobirania (després de la seva annexió il·legal l'any 1948), de manera que es troba a l'espera de resoldre el seu estatus definitiu, juntament amb la Franja de Gaza, per la comunitat internacional (com ho va fer el 1947 a les Nacions Unides) o en futures rondes de negociacions entre israelians i palestins.

Gessamí Caramés i Núñez

Gessamí Caramés i Núñez (l'Ametlla de Mar, 28 d'agost de 1992) és una pastissera, barista, escriptora i presentadora de televisió catalana, que des de novembre de 2017 copresenta el programa Cuines de TV3.És graduada en comunicació audiovisual per la Universitat Rovira i Virgili i interessada en les arts escèniques, però també en el món de l'hoteleria i la restauració. Després de finalitzar la seva formació universitària s'incorporà a l'Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils a un grau mitjà de formació professional de cuina i serveis on s'especialitzà en l'elaboració de begudes amb cafè.Com a cuinera però sobretot com a barista ha guanyat diverses competicions locals i regionals, com ara el Campionat de Baristes de Tarragona de 2015.Professionalment es va iniciar treballant en una cafeteria i desenvolupà interès pel món del cafè. A Barcelona ha treballat per diversos restaurants, entre els quals un d'Alta Cuina del cuiner basc Martín Berasategui Olazabal.

Marie Curie

Maria Skłodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions. Va compartir amb Pierre Curie —el seu espòs— una meitat del Premi Nobel de Física de 1903 —l'altra meitat va ser per a Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

Aparell digestiu

En els animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la.

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. El nombre de parlants de llengües romàniques al món com a llengua materna supera els 1.000 milions (aproximadament un 13% de la població mundial), i el català és la sisena llengua romànica per nombre de parlants nadius: castellà (>550 milions), portuguès (>240 milions), francès (>80 milions), italià (67 milions), romanès (>20 milions), i català (>10 milions).

20N

20N o 20-N és el nom que rep a Espanya el dia 20 de novembre en el context de la commemoració de l'aniversari de les defuncions de José Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco (el 1936 i el 1975 respectivament) duta a terme per sectors propers o simpatitzants del franquisme. La commemoració pròpiament dita es desenvolupa en dies propers a l'aniversari, generalment durant el cap de setmana anterior o posterior.

Mitologia grega

La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals. Els investigadors moderns recorren als mites per aprofundir en l'estudi de les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seva civilització, així com per entendre millor la naturalesa de la mateixa creació dels mites.La mitologia grega està descrita explícitament en una extensa col·lecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mites grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques.

Ara (diari)

L'Ara és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya. L'Ara ha estat pioner a Catalunya en el desenvolupament de subscripcions digitals i cobrament per continguts en línia. Al setembre del 2017 va aconseguir 3,2 milions d'usuaris únics al web, cosa que el situa com a líder de la premsa digital en català.

Nit dels vidres trencats

La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany, literalment Nit de Cristall del Reich, també conegut com a Reichspogromnacht o Novemberpogrome, Pogrom de Novembre) va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus, es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.

Ignacio Garriga Vaz de Concicao

Ignacio Garriga Vaz de Concicao (Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer de 1987) és un polític i odontòleg català, actual secretari general de l'organització d'extrema-dreta Vox, des de l'octubre de 2022.Abans ha estat portaveu del comitè executiu nacional de Vox. El 2019 va ser presentat com a candidat de Vox per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2019 del 28 d'abril. Pare de família nombrosa i el menor de cinc germans, ha estat professor a la Facultat d'Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya.

Islam

L'islam (àrab: الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), 'submissió [a Déu]') és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril).

Josep Maria Vidal-Quadras

Pablo Hasél

Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el duc de Villars, el duc de Berwick, el duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Melisa Domínguez Ruiz

Melisa Domínguez Ruiz és una activista d'extrema dreta espanyola, coneguda com a portaveu del col·lectiu neonazi Hogar Social Madrid (HSM).

Robbie Williams

Robert Peter Williams, més conegut com a Robbie Williams, (Stoke-on-Trent, Anglaterra, 13 de febrer de 1974) és un cantant anglès de música pop.

Inma Cuesta

Inmaculada Cuesta Martínez (València, 25 de juny de 1980) és una actriu espanyola, coneguda principalment per les seves interpretacions s Águila Roja (2009-2016), 3 bodas de más (2013) i La novia (2015).

Isabel Díaz Ayuso

Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 d'octubre de 1978) és una política espanyola del Partit Popular especialitzada en comunicació política, presidenta de la Comunitat de Madrid des de 2019.

Google Chrome

Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").El 2 de setembre de 2008 va sortir la primera versió al mercat, sent aquesta una versió preliminar (beta).

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries. Aquests caràcters els diferencien dels rèptils i els ocells, dels quals divergiren al Triàsic superior, fa entre 201 i 227 milions d'anys. Se n'han descrit unes 6.400 espècies vivents.

Hermann Leopold Tertsch del Valle-Lersundi

Hermann Leopold Tertsch del Valle-Lersundi (Madrid, 9 d'abril de 1958) és un periodista i polític espanyol. És Membre del Parlament Europeu des de 2019, integrat dins del grup polític dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua, la major part de la qual es troba als mars i els oceans, que formen la hidrosfera conjuntament amb els llacs, els rius i altres masses d'aigua dolça. Gran part de les regions polars està coberta de gel.

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà. Se sol oposar cultura i natura. Aquesta concepció defineix cultura en sentit molt ample, com tot això que típicament es fet pels humans i el separa de la natura, lloc on l'humanitat no ha intervingut.

Matthew Perry (actor)

Matthew Langford Perry (Williamstown, Massachusetts, 19 d'agost de 1969 - Los Angeles, 28 d'octubre de 2023) fou un actor estatunidenco-canadenc conegut mundialment pel seu paper de Chandler Bing en la sèrie de televisió Friends, rol que li féu guanyar un Premi del Sindicat d'Actors de Cinema (en anglès SAG Awards) el 2007. Va ser cocreador, coescriptor, productor executiu i protagonista de la sitcom del canal estatunidenc ABC, Mr. Sunshine, que es va estrenar el 9 de febrer de 2011.

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. A l'Estatut reformat de 2006 se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de fer progressar una iniciativa de Pasqual Maragall.

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència. La denominació «Imperi Bizantí» és un terme anacrònic inventat amb posterioritat a la seva desaparició.

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en suec) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves. La seva conurbació, a cavall del llac Mälaren i el mar Bàltic, passa del milió d'habitants.

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Resurdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.

Albert Einstein

Albert Einstein (Ulm, 14 de març de 1879 - Princeton, 18 d'abril de 1955), AFI [ˈalbɛɐ̯t ˈaɪnʃtaɪn], fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Va ser el científic més conegut i important del segle xx.L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills.

Volcà

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gasos interiors que l'empenten. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.

Girona Futbol Club

El Girona Futbol Club, S.A.D. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines. Actualment el seu equip masculí competeix en la Primera divisió, després que el 19 de juny del 2022 ascendís a aquesta categoria per segona vegada en la seva història i esdevingués el vuitè equip català en assolir aquest mèrit esportiu. Les seues fites històriques el situaven la posició número 50 de la classificació històrica de la primera divisió d'Espanya a mitjan 2022.

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.