The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
Via fora!, és un crit d'alarma medieval català amb el qual es feia una crida a la població per a defensar les seves llibertats d'una amenaça externa o interna. El crit s'acompanyava del repic de les campanes i s'esperava que tots els homes lliures majors de 16 anys i menors de 60 anys hi acudissin amb una ballesta i una arma. El crit ha estat recollit en moltes obres de literatura al llarg de temps, com "Via fora els adormits", la poesia "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol musicada per Lluís Llach o la poesia anònima "Au, jovent!" musicada per Ramon Muntaner als anys setanta.
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp.
La Bandera Negra Catalana o Estelada Negra va ser creada per la Fundació Reeixida (abans denominada Comissió del Centenari de l'Estelada) amb motiu del tricentenari de la Campanya de Catalunya. La van dissenyar en Jordi Avià i en Joan Marc Passada. Va ser presentada el 29 de juny de 2014 al Museu d'Història de Catalunya.Es basa en la bandera negra del bàndol austriacista català durant la guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714, com a senyal de no defallir i de lluita sense treva.
Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció. Aquestes llengües tenen una morfologia complexa, que es tradueix en canvis fonètics (els al·lomorfs o flexions de determinades paraules es relacionen amb canvis en els sons que els formen). Uns altres trets distintius són la telicitat en el verb (que afecta el cas dels complements), la manca de gènere gramatical i l'ús força abundant del verb copulatiu (on).
Salvador Allende Gossens (castellà: Salvador Guillermo Allende Gossens) (Valparaíso, 26 de juny de 1908 - Santiago de Xile i Palacio de la Moneda, 11 de setembre de 1973) fou un metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970, després d'aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, amb el suport de sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d'intenses reformes socials.
Els Teletubbies és una sèrie de la televisió BBC creada per a nadons i nens preescolars, produïda des de l'any 1997 fins al 2001 per Ragdoll Productions. Va ser creada per Anne Wood CBE, la directora creativa de Ragdoll, i Andrew Davenport, que va escriure cada un dels 365 capítols que conformen la sèrie. Narrada per Tim Whitnall, el programa es va convertir ràpidament en un èxit crític i comercial a Gran Bretanya i a l'estranger (en particular destaca pel seu alt valor de producció), i va guanyar el seu BAFTA el 1998.
El Fossar de les Moreres és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Es va triar aquest lloc per al memorial de guerra perquè s'hi trobaven dos històrics cementiris adjacents a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat.
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
Biafra fou una regió Oriental de Nigèria (76.364 km²), oficialment coneguda com la República de Biafra en declarar-se independent el 30 de maig de 1967. En el rerefons de la secessió i de la guerra hi havia els enfrontaments interètnics entre els hausa, ètnia musulmana que ocupa especialment el nord de Nigèria i que detenia el control de l'estat, i els igbos, ètnia predominantment catòlica que es concentrava a la regió litoral Est, i que s'aguditzaren des de la independència de Nigèria el 1960, i que portaren a la Guerra Civil de Nigèria aquell mateix any.
La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Vinaròs (Baix Maestrat).
El cuerpo en llamas (lit. 'El cos cremant') és una sèrie limitada de televisió per internet espanyola de thriller escrita per Laura Sarmiento i dirigida per Jorge Torregrossa i Laura Mañá per a Netflix. És una ficcionalització dels fets reals coneguts com el crim de la Guàrdia Urbana ocorreguts el 2017 prop del pantà de Foix i que apareixen en els quatre capítols inicials del programa de radiotelevisió de Carles Porta, Crims, el 2018 a Catalunya Ràdio i el 2020 a TV3. El cuerpo en llamas està produïda per la barcelonina Arcadia Motion Pictures i protagonitzada per Úrsula Corberó, Quim Gutiérrez, José Manuel Poga, Isak Ferriz i Eva Llorach.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1714) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el duc de Villars, el duc de Berwick, el duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.
Carles Puigdemont i Casamajó (pronunciació en català central: /ˈkarɫəs ˌpud͡ʒðəˈmon i ˌkazəməˈʒo/) (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona. El conjunt monumental està situat actualment a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb els carrers d'Ali Bei i de Girona, a la ciutat de Barcelona. És obra de l'escultor Rossend Nobas, i es va fabricar el 1888.
Missing (Desaparegut) és una pel·lícula dramàtica biogràfica de 1982 dirigida per Costa-Gavras a partir d'un guió escrit per Gavras i Donald E. Stewart, a partri de l'adaptació del llibre The Execution of Charles Horman: An American Sacrifice (1978) de Thomas Hauser i que posteriorment seria reeditat amb el títol de Missing el 1982. Es basa en la desaparició del periodista nord-americà Charles Horman, arran del cop d'estat xilè de 1973, recolzat pels Estats Units, que va destituir el president socialista elegit democràticament Salvador Allende.Està protagonitzada per Jack Lemmon, Sissy Spacek, Melanie Mayron, John Shea, Janice Rule i Charles Cioffi. Ambientada en gran part durant els dies i setmanes posteriors a la desaparició d'Horman, la pel·lícula examina la relació entre l'esposa d'Horman, Beth, i el seu pare, Edmund, i la seva recerca posterior per trobar Horman.
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans —Setge de Barcelona (1706)— implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança en lloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis.
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
Maria Dolors Miró Juncosa, única filla del pintor Joan Miró (1893-1983) i de la seva esposa Pilar Juncosa Iglesias (1904-1995).Maria Dolors va néixer a Palma el 17 de juliol de 1930 i era l'única descendent directa de l'artista.Va morir a Palma el 26 de desembre de 2004, a causa d'un infart, sofert després d'una operació programada de maluc; i va ser incinerada en el tanatori de Bon Sosec a Palma, dipositant-se les seves cendres prop dels seus pares.Va ser la presidenta d'honor i vocal nat dels patronats de les fundacions Joan Miró de Barcelona, i Pilar i Joan Miró a Mallorca. Aquests centres s'encarregaven de la difusió i estudi de l'obra del pintor Joan Miró, el primer des de mitjan dècada dels setanta, mentre que el segon va iniciar la seva comesa en la dècada dels noranta, del segle XX; convertint-se també en llocs per a l'experimentació i mostra de l'art contemporani a Europa.El mecenatge, compromís i solidaritat progressista, de Joan Miró ho va continuar la seva hereva, Maria Dolors, la qual es va convertir en una mecenes de les arts.Dolors Miró Juncosa va passar part de la seva infància a París, ja que pel conflicte bèl·lic del 36, la família Miró es va refugiar el 1937 a París; però en produir-se la invasió nazi de França la família Miró es va traslladar al món rural francès.Al voltant dels anys cinquanta la família torna a Mallorca, on va morir el marit de Dolors, i una mica més tard, el gener de 1991, el primer dels seus quatre fills, David Fernández Miró, poeta, traductor, editor musical.
Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria, 23 d'agost de 1977) és un exfutbolista i dirigent esportiu espanyol. Com a jugador en actiu, va destacar en la defensa del Llevant UD. En la seva posterior carrera als despatxos, ha sigut president de l'Associació de Futbolistes i de la Reial Federació Espanyola de Futbol, i vicepresident de la Unió d'Associacions Europees de Futbol. Va dimitir dels dos últims després de protagonitzar un cas de violència sexual envers la jugadora de la selecció espanyola Jenni Hermoso.
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Pilar Juncosa Iglesias (Palma, 18 de juliol de 1904 - Palma, 25 de novembre de 1995) va ser una mecenes mallorquina i esposa del pintor Joan Miró. Més enllà del suport incondicional al seu espòs, Pilar va assumir un rol actiu en la trajectòria professional de Joan Miró en la mesura que intercedia i gestionava les relacions entre el pintor i el seu entorn artístic. A més, va ser una figura instrumental en la relació de Miró amb Mallorca i, en particular, en el llegat que l’artista va deixar a la ciutat, fent possible que la Fundació Pilar i Joan Miró fos una realitat.
Catalunya (occità: Catalonha, castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma de l'estat espanyol. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
Tros és una pel·lícula catalana del 2022 dirigida per Pau Calpe. És un drama rural amb elements criminals i de thriller ambientat al Segrià, basat en la novel·la homònima escrita per Rafael Vallbona. El film està protagonitzat per Roger Casamajor i Pep Cruz, i el càsting barreja actors professionals i amateurs.Es va estrenar el 25 de febrer del 2022 i fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula.
Luz Casal, nom artístic de María Luz Casal Paz, (Boimorto, 11 de novembre de 1958) és una cantant de pop-rock, balades i boleros gallega.Va créixer a Astúries, on es va traslladar amb la seva família quan tenia sis mesos. Allà va estudiar piano, solfeig i cant, i a Gijón hi va fer la seva primera actuació. El 1977 va anar a Madrid per continuar-hi la seva carrera musical.
L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal. És un acte jurídic, normalment emanat del poder legislatiu, pel que una pluralitat d'individus que havien estat declarats culpables d'un delicte passen a considerar-se innocents per desaparició de la figura delictiva.Les amnisties no impedeixen que es faci efectiva la responsabilitat jurídica respecte d'una conducta que encara no ha tingut lloc, que constituiria una invitació a violar la llei.
Olga Arderiu i Ripoll (Berga, 1975) és una advocada catalana, que representà l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la política Anna Simó en el judici al procés independentista català.Arderiu es va col·legiar l'any 1998, especialitzant-se en dret penal. Va ser sòcia fundadora del bufet MDA Advocats i vicepresidenta de la Secció de Dret Penal de la Comissió de Cultura de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (2007-2010), on també va ser vocal de la comissió de dones advocades car té una llarga trajectòria en àmbits com la violència masclista i les polítiques públiques en matèria de gènere. A més, ha estat professora de Dret Penal a l'Escola de Pràctica Jurídica de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (des de 2008) i del Màster d'Advocacia de la UB (des de 2013).
Figa Flawas és un grup de música en català originari de Valls creat l'estiu del 2020. Combina essencialment el pop amb incursions en gèneres urbans i llatins com ara reggaeton i el R&B contemporani.Format per Pep Velasco i Xavier Cartanyà, durant l'inici de la dècada del 2020 es va consolidar com un dels grups emergents amb més projecció del panorama musical urbà català, fet que els va merèixer el premi Sona9 del 2022.
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.Actualment dissolt a Catalunya des de 1978 pel Senat espanyol, la institució del sometent s'ha mantingut tanmateix en el costum del Principat d'Andorra, legalitzada amb l'aprovació de la Llei 28/2022, del 14 de juliol, qualificada de protecció civil.
Joaquim Gutiérrez i Ylla, conegut com a Quim Gutiérrez, (Barcelona, 27 de març de 1981) és un actor català. Començà la seva carrera artística amb dotze anys a la sèrie Poblenou de Televisió de Catalunya i la continua al teatre amb obres com Unes polaroids explícites, Dissabte, diumenge i dilluns i Romeu i Julieta. El 2000 torna a Televisió de Catalunya per a interpretar el paper de David Peris a la telenovel·la El cor de la ciutat, que li serveix de trampolí quasi definitiu per a la seva carrera.
Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006) fou un militar i dictador xilè. Va assumir el 1973 el càrrec de comandant en cap de l'Exèrcit de Xile. L'11 de setembre d'aquell any, va participar en un cop d'estat que va enderrocar al govern de Salvador Allende.
Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d'aleshores i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara s'empra a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes de la Casa de Borbó.En realitat, botifler és un terme que forma part del lèxic comú de la llengua, amb el significat de galtut, galtaplè. Joan Coromines comenta al seu Diccionari etimològic que botifler és una reducció fonètica de botinflat, amb la pèrdua de la -n-, com a fenomen habitual, i canvi de sufix.
Jennifer Hermoso Fuentes, coneguda com a Jenni Hermoso (Madrid, 9 de maig de 1990), és una futbolista espanyola que juga com a migcampista o davantera amb el Club de Fútbol Pachuca.És internacional absoluta amb la selecció espanyola des de 2012, de la qual n'és la màxima golejadora històrica. Amb la selecció espanyola, es va proclamar campiona del Mundial de 2023 i va arribar als quarts de final de les Eurocopes 2013, 2017 i 2022 i als vuitens de final del Mundial 2019. Considerada per diversos mitjans de comunicació i especialistes esportius com una de les millors jugadores de futbol, ha guanyat una Lliga de Campions amb el FC Barcelona (2021), sis campionats de lliga (Futbol Club Barcelona 2014, 2015, 2020 i 2021, Rayo Vallecano, 2011 i Club Atlético de Madrid, 2019), a més de quatre Copes de la Reina (2014, 2016, 2020, 2021) amb el conjunt català, i una Copa francesa amb el Paris Saint-Germain (2018).
Novak Đoković (serbi: Новак Ђоковић) (Belgrad, 22 de maig de 1987) és un tennista professional serbi, número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011, 2012, 2014, 2015, 2018, 2020 i 2021. Considerat un dels millors tennistes de tots els temps i especialment de l'Era Open, ja que va dominar la meitat de la dècada del 2010, va completar el Grand Slam després de guanyar els quatre torneigs de Grand Slam almenys dues vegades cadascú, fou el primer tennista en completar el Golden Masters (tots els torneigs Masters i a més dues vegades cadascú també), i el tennista que va ocupar el primer lloc del rànquing durant més setmanes. Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slam (excepte el Roland Garros) i diversos Masters.
El Pantà de Foix és un embassament que pertany al riu de Foix, creat per una presa situada al municipi de Castellet i la Gornal a la comarca de l'Alt Penedès, a prop del límit amb la comarca del Garraf, cap on seguirà el riu fins a la seva desembocadura. Ocupa una superfície aproximada de 66 hectàrees. La zona humida "Embassament del riu Foix" té una superfície d'unes 79 Ha, ja que incorpora, a més de l'embassament, l'espai fluvial situat aigües avall de la presa.
Donec perficiam (IPA: [donek perfikiam]) és un lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705 (3 de maig) iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», és a dir, fins a aconseguir la victòria final.
Joan Baptista Culla i Clarà, més conegut pel nom de ploma Joan B. Culla, (Barcelona, 1952) és un historiador català, professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1977 i 2023.Ha escrit més d'una dotzena de llibres, a més de col·laborar periòdicament en publicacions com El Punt Avui, Ara, L'Avenç, Sàpiens, Idees i Serra d'Or. També col·labora o ha col·laborat en diaris i publicacions internacionals, com El País durant 34 anys, Política Exterior o Hérodote (de París). Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes.
L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.El gener de 2022 tenia 96.401 membres, dels quals 45.960 eren socis de ple dret (pagant quota) i 50.441 estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota). S'estructura en onze regions que tenen representació al secretariat nacional. Des del 21 de maig de 2022, la seva presidenta és Dolors Feliu, qui agafà el relleu a Elisenda Paluzie.
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel. Sota la plaça hi ha l'Estació d'Espanya, un intercanviador de les línies L1 i L3 del Metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
El Marroc (àrab: المغرب, al-Maḡrib, amazic: Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica. Limita amb l'oceà Atlàntic a l'oest, amb l'estret de Gibraltar, la mar Mediterrània i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla al nord, amb Algèria a l'est i amb el Sàhara Occidental i Mauritània al sud. El Marroc fou l'únic estat africà que no pertanyia a la Unió Africana fins al 30 de gener de 2017, data en què s'hi incorporà.
Alba Baptista (Lisboa, 10 de juliol de 1997) és una actriu portuguesa. La seva carrera va començar a Portugal amb la telenovel·la Jardins Proibidos (2014-2015) abans de protagonitzar diverses altres sèries com ara A Impostora, Filha da Lei, A Criação o Jogo Duplo. D'ençà del 2020, és la protagonista principal de la sèrie de Netflix Warrior Nun, que a més d'atribuir-li el seu primer rol en llengua anglesa la feu conèixer internacionalment.Com molts altres actors de la sèrie, Alba té grans competències lingüístiques i domina 5 llengües.
Clara Ponsatí i Obiols (català: Clara Ponsatí) (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
One Piece (ワンピース, , Wan Pīsu?) és un manga d'Eiichiro Oda, adaptat a sèrie d'anime per l'empresa Toei Animation. El manga va començar a publicar-se a la revista Shūkan Shōnen Jump l'any 1997 i l'adaptació a anime es va començar a emetre l'any 1999. La publicació del manga a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià és a càrrec de l'editorial Planeta Cómic.
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l'avanç de Felip V, fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. Aquesta última fase del conflicte s'inicià quan, malgrat l'armistici firmat entre Felip V i Carles d'Àustria que posava fi a la guerra a partir de l'1 de juliol de 1713, els Tres Comuns de Catalunya —institucions d'autogovern catalanes— proclamaren unilateralment el 9 de juliol de 1713 la continuació de la guerra contra Felip V i contra França, perllongant en solitari la contesa bèl·lica fins al 12 de setembre de 1714. El 14 de març de 1713, durant les negociacions de la Pau d'Utrecht, Carles d'Àustria es plegà a la política de fets consumats i firmà el «Conveni d'armistici i evacuació de Catalunya», mentre demanà als britànics que el Principat de Catalunya fos establert com una república independent, o que si quedava sota el domini de Felip V preservés les constitucions catalanes.
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà explicaren de manera diàfana que la manifestació fou inequívocament independentista.Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària.
María Teresa Campos Luque (Tetuan, 18 de juny de 1941 - Madrid, 5 de setembre de 2023) fou una periodista espanyola.Tercera de sis germans d'una família de classe mitjana alta, es va instal·lar a Màlaga el 1942 i més tard a Madrid. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Màlaga i va participar en diversos programes de ràdio i televisió. Va ser mare de dues filles i àvia de tres nets.
Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del segle xix i començament del segle xx. Sota la influència del Seminari de Vic, en un ambient comparable amb l'entorn d'una Universitat, sorgiren un seguit d'entitats com a reflex d'una època de gran vitalitat cultural. En aquest context sorgiren un seguit d'iniciatives que jugaren un paper destacat dins el moviment de represa polític i cultural de la Renaixença catalana i en la primera etapa de catalanisme.
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
Maria Carme Junyent i Figueras
Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023) fou una lingüista catalana. Fou professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Fou la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot «Catalunya» s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. Quan parlem de la història de Catalunya, com a entitat territorial, no es refereix a les delimitacions territorials de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó a les delimitacions del territori històric del Principat de Catalunya.
Pere Aragonès i Garcia (català: Pere Aragonès) (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021. Fins llavors, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018 i, arran de la inhabilitació de Quim Torra, el 30 de setembre de 2020 va assumir la Presidència de la Generalitat de Catalunya en funcions.El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de 2021. Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 21 de maig de 2021, va ser investit President de la Generalitat de Catalunya, elegit amb 74 vots afirmatius i 61 vots negatius.
L'Escola Proa és una escola concertada del barri de La Bordeta, de Barcelona, de la que en són titulars els pares i mares, mitjançant, actualment, l'Associació de Pares Bordeta-Sant Medir. Cobreix des de l'Educació Infantil fins al Batxillerat, en les modalitats de Científic-tecnològic, Humanístic-social i Artístic. Fou fundada el 1966, en ple franquisme, com a escola catalana i de pedagogia activa, alternativa a l'ensenyament oficial de l'època i amb voluntat d'enllaçar amb la pedagogia catalana anterior a la guerra.
María Jiménez Gallego (Sevilla, Andalusia, 3 de febrer de 1950 - Sevilla, 7 de setembre de 2023), coneguda simplement com a María Jiménez, va ser una cantant i actriu andalusa que es va fer famosa pel contingut liberal de les seves lletres i actuacions. En els seus gairebé cinquanta anys de carrera va publicar dinou àlbums i va actuar en més de deu pel·lícules i sèries de televisió. Per la seva carrera artística, va rebre nombrosos premis i reconeixements, entre ells la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts i el premi Andalusia Excel·lent a la trajectòria.
Björn Borg (Estocolm, 6 de juny de 1956) és un extennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps. Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals.
Mamen Duch (Barcelona, 1966) és una actriu catalana. El seu avi patern, que era ebanista, va construir la casa per estiuejar a la falda de Montjuïc, al costat d'un hort i un corral amb gallines. Al mateix terreny els seus pares van fer la casa per viure abans de casar-se i treballaven en un taller-botiga del Poble Espanyol on treballaven la fusta.L'any 1990 acabà els estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona i, amb quatre companyes de promoció, creà la companyia de teatre T de Teatre.És mestra de ioga per a nens i té la seva pròpia escola a la Font de la Guatlla.
El Futbol Club Barcelona (pronunciació en català: [fubˈbɔl ˈklub bəɾsəˈlonə]), popularment conegut com a Barça, és l'entitat poliesportiva més important de Catalunya fundat a Barcelona el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper. A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, la propietat del club recau en els seus 148.000 socis, sent el setè club de futbol amb més socis del món. Els seus seguidors són coneguts com a culers, amb 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022.
Accident ferroviari de Castelldefels del 2010
L'accident ferroviari de Platja de Castelldefels del 2010 es va produir a l'estació de rodalia de Platja de Castelldefels, a la localitat catalana de Castelldefels, al Baix Llobregat, el 23 de juny de 2010. És l'accident de tren més greu ocorregut a Catalunya des del de Juneda del 1988, i el segon més greu a l'Estat des del de Chinchilla de Monte-Aragón (Albacete) de 2003.
La Companyia Elèctrica Dharma és un grup de música català procedent del barri de Sants de Barcelona. Ha estat un dels grups més importants del panorama musical català, pioner en la fusió de la música tradicional del país amb el jazz, el rock i la psicodèlia. Han creat himnes que han passat a formar part de la memòria col·lectiva com La presó del rei de França, Inanahihé o Stella Splendens.
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
Pep Cruz (Girona, 1948) és un actor i director de teatre i televisió català.Després d'estudiar a l'IES Jaume Vicens Vives de Girona, dels 20 als 25 anys treballà a l'empresa Chupa-Chups. Té formació d'enginyer. Començà la seva carrera teatral dirigint el TEI Sant Marçal (1971) de Girona, amb què va fer 33 espectacles de teatre en 16 anys, amb Cruz fent funcions d'actor i director, a més de portar 20 espectacles de titelles a les Fires de Girona (1980-2005).
Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona. Simbolitzen les quatre barres de la Bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Les originals van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929.
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats —règim polisinodial—, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.
Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta fundat a Ripoll el 2020. Advoca pel proteccionisme de les empreses catalanes, la separació entre estat i religió i la defensa de l'economia de mercat. El partit s'ha posicionat en contra del bilingüisme a Catalunya i també contra la immigració, fet pel qual ha estat considerat islamòfob.
Montserrat Nebrera i González (Barcelona, 11 de juliol de 1961) és una advocada i política catalana. Llicenciada en dret, filosofia política i filologia clàssica, exerceix de professora de Dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya. Va ser diputada al Parlament de Catalunya pel Partit Popular de Catalunya (PPC) fins a la seva renúncia al càrrec l'octubre de 2009.
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter. Aquesta llegenda situa l'origen de la Senyera Reial en la persona de Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat després d'una batalla contra els normands, quan el rei dels francs mullà la seva mà en la sang de les ferides de Guifré el Pilós, i tot passant després quatre dits per damunt de l'escut daurat del comte de Barcelona li digué: «aquestes seran les vostres armes, comte». La Llegenda de les quatre barres de sang no apareix a cap obra històrica abans de l'obra de Beuter de 1551, per bé que l'adscripció del Senyal Reial al llinatge dels comtes de Barcelona ja havia estat establert pels reis d'Aragó el segle xiv.
Jéssica Albiach Satorres (València, 29 de maig de 1979) és una periodista, activista i política valenciana establerta a Catalunya. És coordinadora de Catalunya en Comú i diputada del Parlament de Catalunya en les legislatures xi i xii, i és presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem en aquesta segona des del 18 de setembre del 2018.
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del segle xx. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978).Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.