-
Dia Internacional de les Dones
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l'àmbit laboral i, per tant, pel dret a la independència econòmica.
-
Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que té per objectiu fomentar l'ús del català al món de la informàtica, internet i les noves tecnologies. Està formada per estudiants, professionals i usuaris com ara enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera desinteressada.La idea de Softcatalà va començar a gestar-se l'estiu de 1997. El 2 d'octubre de 1998 es va donar a conèixer públicament amb el navegador web en català 4.04, fruit de gairebé un any de treball, que era la traducció al català del conegut navegador Netscape, el Communicator 4.04, en versió per a Windows en 32 bits.
-
La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu.
-
Raquel Sans i Duran (Barcelona, 9 d'agost de 1974) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1996, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a Televisió de Catalunya en l'àrea d'Informatius.Va iniciar-se professionalment en la ràdio i la televisió en els mitjans locals de la seva ciutat. Va fer el salt a l'àmbit català el 1995 com a redactora i copresentadora del programa Dret a parlar de TVE-Catalunya, programa de Ramon Miravitllas.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona.
-
Maria Skłodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions. Va compartir amb Pierre Curie —el seu espòs— una meitat del Premi Nobel de Física de 1903 —l'altra meitat va ser per a Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.
-
Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat al garrot vil pel règim franquista després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
-
Clara Ponsatí i Obiols (català: Clara Ponsatí) (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
Julieta Gracián Salas (Barcelona, 26 d'abril de 2001), coneguda simplement com a Julieta, és una cantant catalana. D'ençà del llançament dels seus primers senzills, com ara TUM VALORES i Tu Juru Ju, i el seu primer àlbum, Juji, l'any 2021, va aconseguir consolidar-se com una de les veus revelació del pop i la música urbana en català.
-
María Rodríguez Soto (Barcelona, 26 de setembre de 1986) és una actriu de cinema i de televisió barcelonina. S'ha llicenciat en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i ha fet diversos cursos al Col·legi del Teatre, a l'Escola Timbal i al Conservatori Superior de Música del Liceu.Va començar fent teatre el 2003 amb Las niñas tontas no juegan solas de Toni Carrizosa i el 2006 amb Un quart de quatre de matinada de Marc Artigau i Queralt Des del 2012 va alternar la carrera teatral amb el teatre i la televisió, quan va debutar a la sèrie Kubala, Moreno i Manchón, de TV3, i al a pel·lícula Animals de Marçal Forés. A televisió ha treballat fonamentalment a sèries de TV3, tot i que també ha aparegut en petits papers de sèries espanyoles d'èxit com El tiempo entre costuras i El ministerio del tiempo, on interpreta a Enriqueta Martí.Parella del també actor català David Verdaguer, el seu embaràs fou aprofitat com a circumstància en el rodatge d' Els dies que vindran (2019), paper pel qual va guanyar el Gaudí a la millor actriu, la Bisnaga de Plata a la millor actriu al Festival de Màlaga de 2019 i el premi a la millor actriu al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc.
-
Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 - Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 13 de juliol de 1954) va ser una pintora mexicana.La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes.
-
Jordi Dalmau Cerezuela (Granollers, ?) és un dissenyador català de moda nupcial, més conegut com «el noi de les ales».El 2001, va crear l'empresa Jordi Dalmau Núvies, amb seu a Granollers, apostant pels vestits de color. Acostuma a dedicar les seves col·leccions a algun tema, com SOS Galgo, els boscos del món, la música, el teatre o el cinema. El 2009, va debutar a la Passarel·la Gaudí Núvies, i hi va repetir el 2010 i el 2011.
-
Assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, l'Horta Nord, 1974 - Montanejos, l'Alt Millars, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice). També era membre de la grada ultra del Llevant Unió Esportiva Força Llevant.L'any 2020, els pares de Guillem, Guillem Agulló i Lázaro i Carme Salvador, van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi, «pel seu compromís amb la lluita antifeixista i per combatre el creixement de l'extrema dreta, després de la mort del seu fill a mans d'un militant neonazi».
-
Amparo Muñoz Quesada (Vélez-Màlaga, 20 de juny de 1954 - Màlaga, 27 de febrer de 2011) fou una model i actriu de cinema i televisió espanyola. Va ser la primera i fins ara l'única espanyola en obtenir el títol de Miss Univers el 1974. També va ser la primera i l'única reina que va renunciar a la corona, perquè se sentia manipulada per l'organització, tot i que aquesta no la va substituir per cap altra aspirant.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019 i a TV3 a l'estiu del 2020.
-
La taula periòdica, taula de Mendeléiev o sistema periòdic dels elements és una taula que ordena els elements químics de menor a major nombre atòmic tot posant de manifest la periodicitat de les seves propietats químiques i físiques. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
Angkor Vat (en khmer: អង្គរវត្ត), o Angkor Wat, és el temple hindú més gran i també el monument religiós més gran del món. Forma part del complex templari d'Angkor, a Cambodja, que fou inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat l'any 1992. El temple fou construït pel rei khmer Suryavarman II a principis del segle xii a Yasodharapura (en khmer យសោធរបុរៈ, actualment Angkor), la capital de l'Imperi khmer, com a temple estatal i mausoleu per quan es morís.
-
Alèxia Putellas i Segura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 4 de febrer del 1994) és una futbolista catalana que juga com a davantera o migcampista al FC Barcelona de la Primera Divisió espanyola. Prèviament, ha jugat en el CE Sabadell, al RCD Espanyol i al Llevant. És la primera capitana de l'equip, elegida per les seves companyes.
-
Aitana Bonmatí i Conca (català: Aitana Bonmatí Conca) (Sant Pere de Ribes, 18 de gener de 1998) és una futbolista catalana que juga com a migcampista amb el FC Barcelona de la Lliga F i amb la selecció espanyola. Hom la considera una de les millors jugadores de futbol del món. Prova d'això és el premi de la Pilota d'Or que va rebre el 2023 que la reconeixia com la millor jugadora.Al seu palmarès hi destaquen, entre molts altres títols, dues Champions League (2021 i 2023), 4 lligues, 5 copes de la reina i 3 Supercopes d'Espanya.
-
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
-
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle xx i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
-
Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934) és una periodista i escriptora estatunidenca, considerada una icona del feminisme al seu país així com una activista pels drets de la dona, especialment durant els anys 1960 i 1970. A banda, és membre honorària dels Socialistes Democràtics d'Amèrica.Filla de Leo Steinem, jueu que es dedicava a la venda ambulant d'antiguitats, i de Ruth Steinem, periodista, va néixer durant la Gran Depressió. Va passar la seva infància anant d'una part a una altra dels Estats Units.
-
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit.El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art. 490, un film per la llibertat que es va estrenar la primavera del 2022.
-
Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.
-
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
-
Mostafà Shaimi és un filòsof català i professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, institució on prepara una tesi doctoral sobre racismes i diversitat religiosa. Hi coordina també el màster en Diversitat religiosa: pensament, realitat i gestió. Després d'estudiar Filosofia, és especialista en dinamització comunitària, una branca de l'acció social destinada a enfortir les aliances entre els diferents actors d'una comunitat per a cohesionar-ne el teixit social.A banda de la vessant acadèmica, ha treballat en l'àmbit social en administracions públiques i entitats socials, com ara la Fundació IRes (Institut de Reinserció Social), el GRAMC (Grup de recerca en minories culturals) o Càritas, i ha col·laborat en diferents projectes com el Fòrum Inclusió Social i Ciutadania o el Programa Ordit de la Fundació Jaume Bofill.
-
Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 – Lausana, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona. Va ser diputada a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola entre 1931 i 1933. Va defensar i aconseguir el sufragi femení a Espanya per primera vegada en la seva història.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada. Des de 2022 és presidenta de Junts per Catalunya.Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2018-2019), diputada al Congrés dels Diputats (2019-2021), i presidenta del Parlament de Catalunya entre el 12 març del 2021 i l'1 de juny de 2023, quan se li va retirar l'acta de diputada per ordre de la Junta Electoral Central.
-
Yolanda Ramos (Cerdanyola del Vallès, 4 de setembre de 1968) actriu i guionista còmica catalana.Ha participat en les companyies d'espectacles El Terrat, La Cubana, i en Homo Zapping, i en el seu paper de presentadora a la pel·lícula Volver (2006). Va ser guionista de la campanya nadalenca de l'ONCE del 2000.
-
Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Dune és una pel·lícula èpica de ciència-ficció de 2021, dirigida per Denis Villeneuve, adaptació de la primera meitat de la novel·la homònima de 1965 de Frank Herbert. Per aquest motiu i com, segons les previsions, aniria seguida d'una segona part que completaria la novel·la, en els títols figura com a Dune: Part One. El 4 d'abril de 2023 la plataforma Movistar+ va incorporar els subtítols en català.
-
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai. El segment que uneix un punt de l'esfera amb el seu centre també rep el nom de radi. Una recta que passa pel centre de l'esfera la talla en dos punts; el segment que determinen s'anomena diàmetre.
-
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
-
Brokeback Mountain és una pel·lícula de 2005 dirigida pel taiwanès Ang Lee. El film, èxit comercial i de crítica, és protagonitzat per Heath Ledger, Jake Gyllenhaal, Anne Hathaway i Michelle Williams. La franca descripció que fa la pel·lícula d'una relació homosexual de llarga durada, incloent-hi els aspectes romàntics i físics, ha generat tanta alegria com polèmica.
-
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
-
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte. Era una de les ments més brillants de l'escola neoplatònica de la ciutat, on donava classes de filosofia i astronomia. Tot i que fou posterior a Pandròsion, una altra matemàtica alexandrina, és la primera matemàtica coneguda amb un cert grau de detall.
-
Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.
-
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 745.014 en català el 8 de març del 2024) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.Les crítiques a la Viquipèdia se centren en el fet que per sistema conté prejudicis i inconsistències i la seva norma d'afavorir el consens per damunt de les credencials en el seu procés editorial.
-
Scratch (llenguatge de programació)
Scratch és un projecte educatiu de llenguatge de programació creat pel grup Lifelong Kindergarten, MIT Media Lab a Massachusetts, sota la direcció de Mitchel Resnick. Ofereix de franc una eina de programació en línia als usuaris majors de 6 anys que s'hi registrin. Existeix també una versió que permet l'opció de descàrrega per treballar sense connexió, que permet vincular-la a la pàgina principal i compartir-hi el material.
-
Kristina Háfoss (Copenhaguen, 26 de juny de 1975) és una economista, advocada, política i nedadora de les illes Fèroe. Entre 2015 i 2019 va exercir de Ministra de Finances de les Illes Fèroe.Kristina Háfoss va estudiar a la Universitat de Copenhaguen els graus de dret (2002) i economia (2003). Llavors va treballar al ministeri d'afers exteriors del govern danès del 1998 al 1999, al ministeri de finances del 1999 al 2000 i a l'oficina del primer ministre de les Illes Fèroe en períodes estiuencs del 1999 al 2000.
-
La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes pluricel·lulars com en els unicel·lulars, com en l'àmbit subcel·lular. L'aparell digestiu té un paper clau en la digestió de molts organismes pluricel·lulars.
-
Coco Chanel (Saumur, 19 d'agost de 1883 - Hôtel Ritz Paris, 10 de gener de 1971) nom de naixement Gabrielle Bonheur Chanel, fou una dissenyadora d'alta costura i empresària francesa. Fundadora i homònima de la marca Chanel, a l'era posterior a la Primera Guerra Mundial se li va acreditar la popularització d'un estil esportiu i casual elegant com a estàndard d'estil femení. Això va substituir la "silueta encotillada" que dominava abans per un estil més senzill, que necessitava molt menys temps de posar i treure, més còmode i menys costós, i tot sense renunciar a l'elegància.
-
Una lletra tipogràfica o tipus de lletra, en tipografia, és un conjunt de signes o caràcters amb un mateix patró formal que sol tenir variants o estils cada un dels quals es defineix com una font tipogràfica. L'expressió és una referència abstracta a un disseny independentment de com es concreti en forma de tipus metàl·lics, transferibles o arxius digitals. Però fa referència a l'ús tecnològic del text, a diferència de la lletra cal·ligràfica referida a l'escriptura manual.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
Luz Casal, nom artístic de María Luz Casal Paz, (Boimorto, 11 de novembre de 1958) és una cantant de pop-rock, balades i boleros gallega.Va créixer a Astúries, on es va traslladar amb la seva família quan tenia sis mesos. Allà va estudiar piano, solfeig i cant, i a Gijón hi va fer la seva primera actuació. El 1977 va anar a Madrid per continuar-hi la seva carrera musical.
-
El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista. El moviment feminista actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l'acció mitjançant la teoria i l'acció per mitjà de la pràctica. La teoria feminista, al llarg de les seves diferents onades, és el conjunt de ciències, sobretot socials (com la psicologia o l'economia) i naturals (com la biologia o la medicina), revisitades o estudiades des d'un punt de vista crític pel que fa al feminisme.
-
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
-
Valentina Tereixkova (rus: Валентина Владимировна Терешкова) (Bolxoie Màslennikovo, 6 de març de 1937), nom complet amb patronímic Valentina Vladímirovna Tereixkova, és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 16 de juny de 1963. Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida.
-
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Cleòpatra VII Filopàtor (grec antic: Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ) va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran. Va néixer cap a l'any 69 aC, i va morir l'any 30 aC. Era filla de Cleòpatra V Trifena i de Ptolemeu XII Auletes, de qui va heretar el tron l'any 51 aC a l'edat de 18 anys juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que tenia tan sols 12 anys), que seria el seu home, segons el requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.
-
Hedy Lamarr (alemany: Hedwig Kiesler) (pronunciació en : //ˈhɪdi lamaʰ//) (Viena, 9 de novembre de 1914 - Casselberry, 19 de gener de 2000) nascuda Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown, va col·laborar amb Josef von Sternberg i Douglas Sirk. Avui figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.
-
El terme null, nul o DG és sovint utilitzat en la computació per a fer referència al no-res. En programació, null és un valor especial aplicat a un punter (o referència) usat per a indicar que no s'apunta a un objecte o dada vàlids. Usualment s'utilitza el valor 0 (zero) per a significar null, així com s'estableix a l'estandard ASCII, i pel fet que molts sistemes operatius consideren intentar accedir a una direcció de memòria tan baixa com un error.
-
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la.
-
L'alfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus (en matemàtiques, física, astronomia, etc.). És l'avantpassat de l'alfabet llatí i de l'alfabet ciríl·lic, entre d'altres.
-
El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona. Es publica en català i el grup editor és Prensa Ibérica, presidit per Francisco Javier Moll de Miguel. L'actual Diari de Girona neix l'any 1988 com una renovació democràtica i independent del diari falangista Los Sitios, tot i que no són pocs aquells qui l'han considerat, més enllà del seu predecessor immediat, el descendent directe del Diario de Gerona de avisos y noticias, periòdic defensor de la Lliga Regionalista que va existir del 1889 al 1936.
-
Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle xviii) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana. A partir dels anys 80 del segle xx els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya (incloent-hi la Catalunya del Nord) i les Illes Balears. Són un símbol molt potent de la identitat i la cultura catalana.
-
Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004
L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals va quedar en coma i morint una dècada més tard, al 2014, convertint-se en la víctima 193 (prèviament havia mort el GEO Francisco Javier Torronteras poques setmanes després dels atemptats sent la víctima 192) i es calcula que en total 2057 van patir lesions.
-
Alba Farelo i Solé, més coneguda pel nom artístic de Bad Gyal (Vilassar de Mar, 7 de març de 1997), és una cantant, productora i compositora catalana d'estils dancehall, reggaeton, trap, hip-hop, R&B i RCTM.La seva predilecció i l'estil que predomina en la seva música és el dancehall, una variant del reggae jamaicà que en l'actualitat coqueteja amb l'electrònica, l'auto-tune i els sons atmosfèrics. Amb el valencià Fake Guido va treure a l'abril del 2016 una versió del Work de Rihanna a YouTube, amb lletra desacomplexada adaptada al català. Ambdós varen treballar la cançó a través de l'Skype.
-
Timothy William Burton (Burbank, Califòrnia, 25 d'agost de 1958) és un director de cinema estatunidenc.Les seves pel·lícules fosques i surrealistes estan inspirades en l'escriptor estatunidenc Edgar Allan Poe. Moltes d'aquestes pel·lícules són amb l'actor estatunidenc Johnny Depp, com ara: Alice in Wonderland, Sweeney Todd, Charlie i la fàbrica de xocolata, Sleepy Hollow, o Edward Scissorhands, o amb Helena Bonham Carter, la que va ser la seva parella des del 2001 fins al 2014 i mare dels seus fills.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
-
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
-
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
-
Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1869 - l'Escala, 27 de gener de 1966), coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.
-
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa, filla d'Agenor que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic, des de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar la separen d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen Islàndia, les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic; i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet es compon de vint-i-sis lletres, més sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol fonema).A més a més de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la dièresi (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-) i el punt volat (·) de la ela geminada.
