-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta fundat a Ripoll el 2020. Advoca pel proteccionisme de les empreses catalanes, la separació entre estat i religió i la defensa de l'economia de mercat. El partit s'ha posicionat en contra del bilingüisme a Catalunya i també contra la immigració, fet pel qual ha estat considerat islamòfob.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya. Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla. El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.
-
Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), president del Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar i cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
-
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024
La LXVIII edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024 és la 68a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El concurs va tenir lloc al Malmö Arena de Malmö, Suècia, el 7, 9 i 11 de maig de 2024, després de la victòria del país en l'edició de 2023 amb la cançó Tattoo de Loreen, qui va aconseguir 583 punts. Va ser la setena vegada que Sveriges Television (SVT) organitzaba el certamen amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la tercera a Malmö després de 1992 i 2013.
-
L'expressió gènere no-binari o genderqueer és un terme que engloba identitats de gènere que no són sols masculines o femenines, sinó identitats que es troben fora del binari de gènere; és a dir, s'aplica a les persones que no tenen una autopercepció d'home o dona. Les identitats no-binàries es troben sota el paraigua transgènere, ja que les persones no-binàries normalment s'identifiquen amb un gènere que és diferent del sexe assignat, encara que algunes persones no-binàries no es consideren transgènere. Les persones no-binàries poden identificar-se com un tercer gènere intermedi o separat, identificar-se amb més d'un gènere, sense gènere (agènere), o tenir una identitat de gènere fluctuant (gènere fluid).
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 se celebraran el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estan cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals.
-
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català. La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar. Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents, juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017. Les convocà el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 d'octubre de 2017 dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament de Catalunya declarés la independència. La data de les eleccions coincidí en dia feiner, un dijous.
-
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
-
Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El terme està entre els rius Manol i Fluvià, en terreny pla, en els terraprims de suaus ondulacions. Amb el nom de Villa Dalmalia apareix documentada l'any 974, com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, dins de l'antic comtat d'Empúries.
-
Ignacio Garriga Vaz da Conceição
Ignacio Garriga Vaz da Conceição (Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer de 1987) és un polític i odontòleg català, actual secretari general de l'organització d'extrema-dreta Vox, des de l'octubre de 2022. Abans ha estat portaveu del comitè executiu nacional de Vox. El 2019 va ser presentat com a candidat de Vox per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2019 del 28 d'abril.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya. Les eleccions se celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatòria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern.
-
Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) és un polític català, 132è president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021, encara que ja havia assumit el càrrec en funcions des del 30 de setembre de 2020, arran de la inhabilitació de Quim Torra. Anteriorment, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018. El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de 2021, uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats.
-
Nemo Mettler (Biel/Bienne, 3 d'agost de 1999), a qui es coneix pel monònim Nemo, és una persona multiinstrumentista, rapera i cantant suïssa. El 2024, va guanyar el Festival de la Cançó d'Eurovisió en representació de Suïssa i es va convertir en la primera persona no-binària a aconseguir-ho. Des de la infantesa, ha tocat el violí, la bateria i el piano.
-
Montserrat Nebrera i González (Barcelona, 11 de juliol de 1961) és una advocada i política catalana. Llicenciada en dret, filosofia política i filologia clàssica, exerceix de professora de Dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya. Va ser diputada al Parlament de Catalunya pel Partit Popular de Catalunya (PPC) fins a la seva renúncia al càrrec l'octubre de 2009.
-
Jéssica Albiach Satorres (La Saïdia, 29 de maig de 1979) és una periodista, activista i política valenciana establerta a Catalunya. És coordinadora de Catalunya en Comú i diputada del Parlament de Catalunya en les legislatures xi i xii, i és presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem en aquesta segona des del 18 de setembre del 2018.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya. Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
-
Alhora és un partit polític català fundat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí amb la intenció de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024. Segons Ponsatí, el partit «acull gent des de l'esquerra independentista fins al catalanisme liberal» amb l’objectiu de treballar per «la independència de Catalunya».
-
Laia Estrada i Cañón (Tarragona, 19 de setembre de 1982) és una professora, política i escriptora catalana. És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en moviments feministes, en defensa de la salut pública i pel dret a l'habitatge.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
-
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme. Fou creat el 16 de juliol de 1978 i federat amb el PSOE. El partit està encapçalat per Salvador Illa, primer secretari des de 2021.
-
Janina Juli i Pujol (Pineda de Mar, 20 d'abril de 1989) és una política catalana, coneguda per ser l'esposa del 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Durant un temps va ser militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), originalment vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), però entre el 2016 i el 2020 es va vincular al PDeCAT i posteriorment a Junts per Catalunya, on va ocupar uns anys el càrrec de coordinadora de la denominada Regió 1, corresponent a la zona al voltant de Barcelona amb exclusió de la capital. El 2020, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el partit del seu marit.
-
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit, ja que està implantat a tots els Països Catalans i té tres federacions: la del Principat de Catalunya (ERC), la del País Valencià (ERPV) i la de les Illes Balears i Pitiüses (ERIB). La seva branca juvenil són les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (Jovent Republicà) i la seva publicació és la revista Esquerra Nacional.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana. Aquestes eleccions van representar un repte per les formacions catalanes degut a la decisió de Jordi Pujol de no presentar-se com a cap de llista i retirar-se de la política activa, després de vint-i-tres anys ocupant la presidència de la Generalitat i d'haver guanyat consecutivament els sis comicis als quals s'havia presentat al capdavant de la federació de CiU. La cita electoral va ser retransmesa en un programa especial de TV3, presentat per Ramon Rovira, Carme Ros i Carles Francino, que va obtenir una audiència rècord de 821.000 espectadors i el 35,8% de quota de pantalla.
-
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Segons la seva pàgina web, es diferenciaria d'alguns partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les pren la militància i no els seus càrrecs electes, i aplicarien la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al ple municipal dels ajuntaments les decisions preses per la seva militància en l'Assemblea Local.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya. Un total de 5.413.510 electors, 155.923 dels quals residents a l'estranger, estaven cridats a les urnes. Per circumscripcions la de Barcelona amb 4.041.611 electors (119.970 a l'estranger) era la que en tenia més, seguida per Tarragona amb 556.679 (11.585), Girona amb 502.061 (11.743) i finalment Lleida amb 313.159 (12.625).
-
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió. Es considera el bressol de Catalunya i és el cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya. Ripoll té interès turístic pel Monestir de Santa Maria de Ripoll, la Farga Palau, el Museu Etnogràfic de Ripoll (antic Museu Folklòric Parroquial); i l'Scriptorium de Ripoll.
-
El Cas Asunta Basterra, també conegut amb el nom d'Operació Nenúfar, fa referència al cas de desaparició i assassinat de la nena gallega d'origen ètnic xinès Asunta Basterra. L'Asunta tenia dotze anys quan va desaparèixer el 21 de setembre de 2013, i l'endemà, el 22 de setembre de 2013, el seu cos sense vida va ser trobat en una pista forestal del municipi de Teo, un poble que pertany a la comarca i àrea metropolitana de Santiago de Compostel·la (Galícia). El cas va ser anomenat "Operació Nenúfar", ja que la Guàrdia Civil té un protocol que dicta que han de posar un nom distintiu a tots els casos que intervinguin.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants. Foren les primeres eleccions després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Tanmateix es produeix un canvi en el cap de llista del PSC. Al renunciar el President Pasqual Maragall a tornar a presentar-se, és substituït per José Montilla Aguilera, primer secretari del partit.
-
Per Un Món Més Just (PUM+J) és un partit polític espanyol d'àmbit estatal, creat el 2004, i que segons els seus estatuts, el seu objectiu principal és l'erradicació de la pobresa i la consecució de la igualtat en el món. Promou l'increment de la quantitat i qualitat de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), polítiques de condonació de deute extern, i unes regles justes de comerç internacional. Està registrat al Registre de Partits Polítics del Ministeri d'Interior d'Espanya des del 13 de gener de 2004.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010. El President de la Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament de Catalunya a la seva seu el 4 d'octubre que oficialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans. El Parlament de Catalunya que sortí d'aquestes eleccions estava compost de 135 diputats.
-
Catalunya en Comú (sigles CAT EN COMÚ), conegut informalment com Comuns, és un partit polític català. Es va presentar el 19 de desembre de 2016 a Barcelona, en un acte on es va informar que el grup impulsor estava format per membres de Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem, Equo i persones independents i amb el suport de noms com Ada Colau, Vicenç Navarro, Arcadi Oliveres, o Joan Subirats. El març de 2017 Podem es desvinculà del projecte de construcció d'un partit pròpiament dit, i al maig es va adoptar formalment el nom de Catalunya en Comú.
-
Front Nacional de Catalunya (2013)
El Front Nacional de Catalunya (FNC) és un partit polític català d'extrema dreta, identitari i independentista, presentat públicament el 2013. Els seus principals eixos ideològics són potenciar el catalanisme i restringir les polítiques d'immigració, i se'l vincula sovint amb actituds xenòfobes.
-
La Generalitat de Catalunya (castellà: Generalidad de Cataluña, occità: Generalitat de Catalonha) és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412).
-
Partit Comunista dels Treballadors d'Espanya
El Partit Comunista dels Treballadors d'Espanya (PCTE) és un partit polític comunista i marxista-leninista espanyol. El partit va ser fundat el 3 de març de 2019, com a resultat d'un trencament al sí del Comitè Central del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE). A Catalunya és el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC).
-
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya. És autodefinit com a liberal progressista, i no-nacionalista, tot i que sovint és classificat com a partit nacionalista espanyol i partit que fa polítiques de dreta. Cs defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'acostament d'aquests a les institucions, sempre des d'una vessant constitucional espanyola.
-
Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona, 30 de maig de 1976) és un polític i politòleg català, diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures i al Congrés dels Diputats en la desena legislatura. El 10 de novembre de 2018 va ser nomenat president del Partit Popular Català, després de la renúncia de Xavier García Albiol. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer un màster en Comunicació Política per la mateixa universitat.
-
Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (francès: Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Al final de la Guerra Civil espanyola, el 1939, Argelers es va fer tristament famós pel camp de concentració que el govern francès va instal·lar-hi a la platja, on es van internar fins a 100.000 exiliats republicans de l'Estat Espanyol. Les dites diuen: A la Roca el sol hi toca, a Argelers encara més i A Cotlliure, hi fa bon viure, i a Argelers, si tens diners i A Portvendres, piquen pebre, | a Argelers, piquen sal: | l’alegria de les dones | és sota del davantal.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic. Fou el 128è president de la Generalitat de Catalunya (2006-2010) i ocupà altres alts càrrecs polítics a Catalunya i arreu d'Espanya, especialment com a batlle de Cornellà de Llobregat durant dos decennis i posteriorment com a president de la Diputació de Barcelona, com a ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern Espanyol i com a senador al Senat espanyol (2011-2019) . Després de posar fi a la seva activitat com a electe polític, d'ençà del 2020 és membre del consell d'administració i comissari d'auditories de l'empresa gasística espanyola Enagás.
-
La Generalitat de Catalunya té la competència per a convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, les eleccions al Consell General d'Aran i les eleccions als consells comarcals. Les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat són convocades pel Govern central. Tant en aquestes com a les del Parlament de Catalunya, les circumscripcions electorals són les quatre províncies, Barcelona Girona Lleida i Tarragona.
-
ABBA és un grup suec de música pop format per Agnetha Fältskog, Anni-Frid Lyngstad (Frida), Björn Ulvaeus i Benny Andersson. El nom «ABBA» és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid). El quartet es va formar a Estocolm el 1972, però només van aconseguir fama internacional en triomfar al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974.
-
El Govern de Catalunya de 2021 estigué presidit per Pere Aragonès des del 21 de maig de 2021 i dona lloc a la tretzena legislatura. Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya van formar govern però destitució del vicepresident Jordi Puigneró i Ferrer per part del president Pere Aragonès va provocar una consulta a les bases de Junts, que va avalar la sortida del partit del govern el 10 d'octubre 2022 i que Esquerra Republicana de Catalunya formés un govern en minoria, fins que en 13 de març de 2024 el rebuig dels pressupostos del govern de Pere Aragonès va provocar la convocatòria anticipada d'Eleccions al Parlament de Catalunya per al 12 de maig de 2024.
-
Rafael Garriga i Roca (Barcelona, 30 d'agost de 1896 - Barcelona, 6 d'octubre de 1969) fou un enginyer industrial català, desenvolupador rellevant de productes de reproducció de la fotografia. Es va especialitzar en fotoquímica i tecnologia fotogràfica i fou membre de la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1928-1963). Es va casar amb Carlota Kuijpers.
-
Llista de partits polítics dels Països Catalans
La llista de partits polítics dels Països Catalans recull els partits polítics amb seu als Països Catalans classificats per ideologia i filiació a un partit polític europeu. Només s'hi inclouen els partits independents, això és constituïts com a tals, i no federacions polítiques que formen part de partits. Els partits amb un asterisc són partits observadors d'un partit europeu.
-
La regla (o fórmula) D'Hondt (neerlandès: [dɔnt]) és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. El mètode s'utilitza, entre altres llocs, a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia, Xile, i en alguns països europeus només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode és més proporcional que el mètode Sainte-Laguë, molt similar a aquest.
-
Sistema electoral de Catalunya
El sistema electoral de Catalunya està establert legalment per la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei orgànica 5/1985 i les seves successives modificacions. La llei del Parlament de Catalunya 3/1982 regulava la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i l'elecció del President de la Generalitat; aquesta llei fou derogada per la llei 13/2008 de 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu, sense que es produïssin canvis pel que fa al procediment d'elecció i convocatòria d'eleccions. La mateixa Constitució preveu que una llei orgànica sigui la que reguli tots els procediments electorals que es realitzin a l'Estat, amb l'excepció de les eleccions autonòmiques que, encara que queden regulades en part per aquesta llei, poden ser regulades també per les lleis electorals pròpies de cada comunitat si així ho estableixen els seus estatuts.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, doctor en filosofia i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (E-notícies, El Singular, Crític, El Nacional) i a revistes en paper com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, i professora de la Universitat de Barcelona. Des de 2022 és presidenta de Junts per Catalunya. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
-
Julia Ormond (Epsom, 4 de gener de 1965) és una actriu anglesa. És filla d'en John G. Ormond, agent de borsa que es va fer milionari quan tenia trenta anys, i de la Josephine H. Clarke, tècnica de laboratori. El pare de la Julia va abandonar la seva dona i els seus fills, quan la Julia encara era molt petita.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VI legislatura del període democràtic van estar convocades el 24 d'agost i es van celebrar el dia 17 d'octubre de 1999. Varen ser unes eleccions amb canvi de candidats al PSC (Pasqual Maragall), a ERC (Josep Lluís Carod Rovira) i al PP (Alberto Fernández Díaz). Per a Jordi Pujol (CIU), que havia tingut una davallada de resultats el 1995, aquestes serien les seves darreres eleccions.
-
El Front Obrer (en castellà: Frente Obrero; FO per les seves sigles) és una organització política espanyola sincrètica, constituïda com a partit polític, d'ideologia republicana, comunista, hoxhaista i en contra de la permanència d'Espanya a l'OTAN i a la Unió Europea. Entre les organitzacions que l'integren es troben el Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista), la Joventut del Front Obrer, Juventud Combativa, Front Republicà, el sindicat Front d'Obrers en Lluita, el Banc Obrer, l'Esperança Obrera i la secció estudiantil Estudiants en Lluita. L'organització es caracteritza per les seves accions en contra de diferents partits polítics i els seus discursos en contra del feminisme, l'ecologisme o el col·lectiu LGBT. El 12 de juny del 2022 es va celebrar el seu primer congrés, en què va passar de ser una organització política a ser un partit polític.
-
Cisgènere o cissexual són termes utilitzats en l'àmbit dels estudis de gènere per a referir-se als individus que s'identifiquen amb el gènere amb què han nascut, és a dir, amb la identitat, comportament o rol considerat apropiat al propi sexe de naixement. S'utilitza habitualment com a terme oposat a transgènere. També existeixen altres termes com cissexisme.
-
Roger Corman (Detroit, Michigan, 5 d'abril de 1926 - Santa Monica, Santa Monica, 9 de maig de 2024) fou un productor i director de cinema de culte estatunidenc conegut per les seves nombroses pel·lícules de baix pressupost. Sota la seva direcció van començar els seus primers passos en el cinema nombrosos directors ara famosos. La seva carrera va començar amb alguns westerns com Cinc revòlvers a l'oest o els seus inicis en el terror amb Swamp Women, a mitjans de la dècada de 1950.
-
Maria Vila i Redon (Barcelona, 1990) és una advocada, professora universitària i comentarista política catalana. Va estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra on va militar a l'FNEC. Va ser una de les impulsores i fundadores de l'associació Drets. Ha col·laborat a diversos mitjans: 3/24, TVE, Nació Digital i RAC1.
-
La zona d'interès (títol original en anglès, The zone of interest) és una pel·lícula històrica de terror psicològic bèl·lic britànica-polonesa-estatunidenca de 2023, escrita i dirigida per Jonathan Glazer i basada lliurement en la novel·la homònima de Martin Amis. Es basa en la història d'una família que es muda al costat d'un camp de concentració durant l'Holocaust Jueu. Va ser rodada l'any 2021 a Auschwitz en alemany, polonès i ídix, i és protagonitzada per Christian Friedel i Sandra Hüller.
-
El Partit Popular de Catalunya (castellà: Partido Popular de Cataluña, abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català (castellà: Partido Popular Catalán), és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya. Va ésser creat el gener de 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Alianza Popular. Amb seu central al carrer Urgell de Barcelona, està presidit des de 2018 per Alejandro Fernández Álvarez.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.436.459 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la primera legislatura democràtica.
-
Dolors Montserrat i Montserrat
Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 18 de setembre de 1973) és una advocada i política catalana. Va ser ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya entre el 2016 i el 2018. Membre del Partit Popular Català, va ser diputada al Congrés dels Diputats, des del 2008 fins al 2019, d'on en va ser la vicepresidenta tercera (2011-16).
-
Partit Animalista Amb el Medi Ambient
El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (en castellà Partido Animalista Con el Medio Ambiente) (PACMA, anteriorment anomenat Partit Animalista Contra el Maltractament Animal i Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol pels drets dels animals. Va formar-se el 2003 al País Basc a partir de la unió de diversos col·lectius antitaurins i de defensa dels animals. Actualment, presenta candidatures electorals arreu d'Espanya.
-
Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 2014. El desembre del 2023 fou nomenat ambaixador d'Espanya davant la UNESCO. Anteriorment fou secretari primer del Parlament de Catalunya (2012–2014), candidat a president de la Generalitat de Catalunya pel PSC a les eleccions del 2015 i del 2017, Ministre de Política Territorial del Govern d'Espanya entre gener i juny de 2021 i Ministre de Cultura i Esport entre 2021 i 2023.
-
Carlota Garriga i Kuijpers (Anvers, 21 de febrer de 1937) és una pianista, compositora i pedagoga catalana. Filla de pare català i mare belga, d'origen holandès, amb 4 anys es va traslladar a Barcelona on es va formar, sent considerada hereva de la tradició pianista de Granados-Marshall, que també ha sabut transmetre des del seu vessant de pedagoga. Estudià amb Frank Marshall i, més tard, amb Alícia de Larrocha i Xavier Montsalvatge a l'Acadèmia Marshall.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Anna Navarro i Descals (Olot, 1968), més coneguda com a Anna N. Schlegel, és una empresària catalana. És vicepresidenta de l'empresa de construcció californiana Procore i cap d'estratègia de la catalana GPAInnova des del 2021. El 2020 va ser nomenada la dona més influent del món en tecnologia per la revista Analytics Insight, i el 2021 la més admirada per la revista CIO Look.
-
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La corporació gestiona la cadena a través de l'empresa Televisió de Catalunya (TVC), que també s'encarrega de la resta de cadenes públiques catalanes. La seva primera emissió va tenir lloc el 10 de setembre de 1983, tot i que no va tenir programació regular fins al 16 de gener de 1984.
-
Jorge Martín Almoguera (San Sebastián de los Reyes, 29 de gener de 1998) és un pilot espanyol de motociclisme que va ser Campió del món en la categoria de Moto3 el 2018. El 2021 va començar a córrer a la categoria de MotoGP amb l'equip Pramac Racing amb una Ducati oficial. És el primer pilot madrileny (sense comptar Ángel Nieto, nascut a Zamora i criat a Vallecas) a ser campió del món de motociclisme.
-
Viggo Peter Mortensen (Nova York, 20 d'octubre de 1958) és un actor i director de cinema estatunidenc d'ascendència danesa, nominat als Globus d'Or i a l'Oscar pel seu paper com a Nikolai Luzhin a Promeses de l'est. És més conegut per haver fet d'Aragorn a Senyor dels Anells. Parla perfectament l'anglès, el danès, el francès i el castellà i entén i domina una mica el suec, el noruec i l'italià.
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
L'aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord, on se la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba –Aurora– i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril.
-
Joaquim Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962), conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català. Va ser president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018 fins al 28 de setembre de 2020. És un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.
-
Raquel Sans i Duran (Barcelona, 9 d'agost de 1974) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1996, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a Televisió de Catalunya en l'àrea d'Informatius. Va iniciar-se professionalment en la ràdio i la televisió en els mitjans locals de la seva ciutat.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. És l'òrgan col·legiat que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat i és, així mateix, el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.
