-
Carlos Pérez Moreno (Algarrobo, Espanya, 13 de juny de 1998), conegut pel nom encobert Juan Carlos Pérez Romero, és un agent de policia membre del cos de Policia espanyola. El 14 de maig de 2024 El Salto Diario revelà la seva infiltració en moviments socials, antifeixistes i estudiantils durant dos anys. Superà el procés selectiu per entrar al cos i fou nomenat funcionari de la policia nacional el 7 de maig de 2020 a la XXXIV promoció.
-
Janina Juli i Pujol (Pineda de Mar, 20 d'abril de 1989) és una política catalana, coneguda per ser l'esposa del 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Durant un temps va ser militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), originalment vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), però entre el 2016 i el 2020 es va vincular al PDeCAT i posteriorment a Junts per Catalunya, on va ocupar uns anys el càrrec de coordinadora de la denominada Regió 1, corresponent a la zona al voltant de Barcelona amb exclusió de la capital. El 2020, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el partit del seu marit.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre espanyol de Sanitat Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit.
-
Tor (pronúncia local: tɔɾ) és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És fronterer amb Andorra. Està situat en el lloc més allunyat i solitari de la Vall Ferrera, a l'extrem nord-oest de la comarca, a la confluència de dos barrancs: el Riu de la Rabassa, que ve de migdia i el Barranc de Vallpeguera, que ho fa del nord, a partir de la unió dels quals es forma la Noguera de Tor.
-
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El seu accident geogràfic més característic és el curs baix del riu Ebre. És un dels vuit àmbits funcionals territorials de Catalunya, dels quals és el setè per població.
-
Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) és un polític català, 132è president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021, encara que ja havia assumit el càrrec en funcions des del 30 de setembre de 2020, arran de la inhabilitació de Quim Torra. Anteriorment, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018. El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de 2021, uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats.
-
Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta fundat a Ripoll el 2020. Advoca pel proteccionisme de les empreses catalanes, la separació entre estat i religió i la defensa de l'economia de mercat. El partit s'ha posicionat en contra del bilingüisme a Catalunya i també contra la immigració, fet pel qual ha estat considerat islamòfob.
-
Alice Munro (Wingham, 10 de juliol de 1931 - Port Hope, 13 de maig de 2024), de naixement Alice Ann Laidlaw, fou una escriptora de contes canadenca que escrivia en anglès. Va rebre el Premi Nobel de Literatura del 2013 i el Premi Booker del 2009. La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del comtat d'Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d'Ontario.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya. Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
-
Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), president del Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar i cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
Michael John Burkett (Newton, 16 de gener de 1967), conegut professionalment com Fat Mike, és un músic i productor estatunidenc. És el baixista i cantant principal del grup NOFX i el cofundador i baixista del supergrup de versions de punk rock Me First and the Gimme Gimmes. Ha afirmat que Joe Escalante de The Vandals va introduir-lo en el punk rock quan tenia 13 anys en un campament d'estiu.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya. Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla. El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.
-
El Cas Asunta Basterra, també conegut amb el nom d'Operació Nenúfar, fa referència al cas de desaparició i assassinat de la nena gallega d'origen ètnic xinès Asunta Basterra. L'Asunta tenia dotze anys quan va desaparèixer el 21 de setembre de 2013, i l'endemà, el 22 de setembre de 2013, el seu cos sense vida va ser trobat en una pista forestal del municipi de Teo, un poble que pertany a la comarca i àrea metropolitana de Santiago de Compostel·la (Galícia). El cas va ser anomenat "Operació Nenúfar", ja que la Guàrdia Civil té un protocol que dicta que han de posar un nom distintiu a tots els casos que intervinguin.
-
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit, ja que està implantat a tots els Països Catalans i té tres federacions: la del Principat de Catalunya (ERC), la del País Valencià (ERPV) i la de les Illes Balears i Pitiüses (ERIB). La seva branca juvenil són les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (Jovent Republicà) i la seva publicació és la revista Esquerra Nacional.
-
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català. La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar. Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents, juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.
-
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
Cerebrino Mandri és el nom comercial d'un medicament en pols que es pren via oral. Està format bàsicament per tres components: l'àcid acetilsalicílic, el paracetamol i la cafeïna anhidra. L'acció conjunta dels dos primers afavoreixen la reducció del dolor i la febre, mentre que el tercer és un estimulant del sistema nerviós.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017. Les convocà el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 d'octubre de 2017 dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament de Catalunya declarés la independència. La data de les eleccions coincidí en dia feiner, un dijous.
-
Xiulet per a gossos (política)
En política, xiulet per a gossos o política de xiulet de gos —de l'anglès dog-whistle politics— es refereix al llenguatge en codi de doble sentit que usen els polítics per aconseguir el suport d'un públic més ampli en la seva candidatura atraient audiència política desitjada sense provocar la ira d'audiències oposades. El terme fa una al·lusió analògica a la forma similar a com funcionen els xiulets ultrasònics per gossos que s'utilitzen en el pasturatge d'ovelles, el qual emet freqüències que no són dins l'espectre d'audició humana però que sí que són audibles per gossos pastors. Funcionen usant un llenguatge que té significats normals per la majoria de la població, però que pot tenir un significat implícit molt específic per al subgrup al qual es dirigeixen.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
L'expressió gènere no-binari o genderqueer és un terme que engloba identitats de gènere que no són sols masculines o femenines, sinó identitats que es troben fora del binari de gènere; és a dir, s'aplica a les persones que no tenen una autopercepció d'home o dona. Les identitats no-binàries es troben sota el paraigua transgènere, ja que les persones no-binàries normalment s'identifiquen amb un gènere que és diferent de l'associat a llur sexe biològic, encara que algunes persones no-binàries no es consideren transgènere. Les persones no-binàries poden identificar-se com un tercer gènere intermedi o separat, identificar-se amb més d'un gènere, sense gènere (agènere), o tenir una identitat de gènere fluctuant (gènere fluid).
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011. Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), diputat al Parlament de Catalunya (2012-2019), cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016). El 2016 fou nomenat vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda.
-
Twitter, anomenat X (estilitzat 𝕏) des del 24 de juliol del 2023, és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twinkle o TweetDeck, entre altres. La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món. Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, i professora de la Universitat de Barcelona. Des de 2022 és presidenta de Junts per Catalunya. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
-
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
-
Marguerite Yourcenar era el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Brussel·les, Bèlgica, 1903 - Northeast Harbor, a Mount Desert Island, Maine, EUA, 1987). Malgrat nàixer a Bèlgica, i ser ambdós pares d'ascendència flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947, va legalitzar el malnom literari com a nom legal.
-
Lucía Rodríguez de Ves (Villena, 8 d'agost de 1996), coneguda pel nom encobert María Peres, és una agent de policia valenciana, membre del cos de Policia espanyola. Es descobrí i delatà que s'havia infiltrat en moviments antifeixistes i antirepressius madrilenys, com el Movimiento Antirrepresivo de Madrid (MAR Madrid) i Distrito 104, entre el maig del 2020 i la tardor del 2023. Havia estudiat les oposicions a policia a l'acadèmia INOPOL d'Alacant i les aprovà el 14 de maig de 2018, tal com feia constar la resolució corresponent de la Direcció General de la Policia.
-
Aitana Ocaña Morales (Sant Climent de Llobregat, 27 de juny de 1999), coneguda simplement com a Aitana, és una cantant catalana. Coneguda per la seva participació en el concurs musical de Televisió Espanyola Operación Triunfo, on va arribar fins a la final, va ser la concursant més jove, juntament amb altres concursants com Nerea Rodríguez, i va quedar finalment segona classificada, després d'Amaia Romero. Juntament amb Ana Guerra, amb la cançó Lo malo, composta per Brisa Fenoy i amb Arde, cantada en solitari, va participar en la selecció del candidat que hauria de representar a Espanya en el Festival d'Eurovisió de l'any 2018, on finalment van ser escollits Amaia Romero i Alfred García.
-
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit. El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art.
-
Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya. Les eleccions se celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatòria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern.
-
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
-
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
-
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.
-
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
-
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme. Fou creat el 16 de juliol de 1978 i federat amb el PSOE. El partit està encapçalat per Salvador Illa, primer secretari des de 2021.
-
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
-
Maria Assumpció Balaguer i Golobart
Maria Assumpció Balaguer i Golobart (Manresa, 8 de novembre de 1925 - Cercedilla, 23 de novembre de 2019) fou una actriu catalana de teatre, televisió i de cinema. Va estudiar declamació amb Marta Grau, a l'Institut del Teatre de Barcelona. Anant de teatre en teatre per Espanya, com a actriu principal de la companyia teatral Lope de Vega, de Manuel Tamayo, va conèixer l'home de la seva vida, Francisco Rabal, amb qui es va casar el 1951.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants. Foren les primeres eleccions després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Tanmateix es produeix un canvi en el cap de llista del PSC. Al renunciar el President Pasqual Maragall a tornar a presentar-se, és substituït per José Montilla Aguilera, primer secretari del partit.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots.
-
Maria Isern Torres, coneguda pel nom encobert de Maria Perelló Amengual, (Mallorca, c. 1993) és una agent de policia i criminòloga mallorquina, membre del cos de Policia espanyola. El 14 de juliol de 2023, una investigació periodística de La Directa va destapar la seva actuació com a agent infiltrada durant més de tres anys en moviments socials de l'independentisme, l'antiracisme i el dret a l'habitatge de Girona i Salt.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
Pere Ferrer i Sastre (Barcelona, 1982) és un polític i ambientòleg català, director dels Mossos d'Esquadra des de l'1 d'octubre del 2019. Llicenciat en ciències ambientals per la UB (2001-2008), va ser cap de gabinet de la regidoria de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona amb Quim Forn. Després va estar diversos anys treballant al Departament d'Interior abans de ser director general.
-
Aránzazu "Arantxa" Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 18 de desembre de 1971) ha estat una tennista professional catalana que ha arribat al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles. El 1998 rebé el Premi Príncep d'Astúries dels Esports i fou nomenada esportista català de l'any, i el 2001, la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 751.735 en català el 15 de maig del 2024) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
Les excursionistes calentes és el títol d'una pel·lícula pornogràfica del 1999 dirigida per Conrad Son i ambientada a Catalunya. Pionera d'una sèrie de pel·lícules del mateix director amb ambientació catalana, és considerada com la primera pel·lícula pornogràfica que es va doblar al català, tot i que el 1995 ja es va fer un doblatge de la pel·lícula de Mario Salieri Dràcula. L'any 1999 es presentà oficialment al Festival de Cinema Eròtic de Barcelona.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010. El President de la Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament de Catalunya a la seva seu el 4 d'octubre que oficialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans. El Parlament de Catalunya que sortí d'aquestes eleccions estava compost de 135 diputats.
-
«Mort, qui t’ha mort?» és una fórmula medieval andorrana que s’emprà en l’aixecament judicial dels cadàvers fins que s’establí la primera Constitució del Principat d’Andorra l’any 1993. S’aplicava en aquelles defuncions en què es trobaven indicis d’una mort intencionada o violenta, per la qual hi assistien personalment el batlle, el secretari i el pregoner de la parròquia corresponent. El procediment oficial consistia en què el pregoner formulés fins a tres vegades consecutives la pregunta «Mort, qui t’ha mort?
-
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.
-
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024
La LXVIII edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024 és la 68a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El concurs va tenir lloc al Malmö Arena de Malmö, Suècia, el 7, 9 i 11 de maig de 2024, després de la victòria del país en l'edició de 2023 amb la cançó Tattoo de Loreen, qui va aconseguir 583 punts. Va ser la setena vegada que Sveriges Television (SVT) organitzaba el certamen amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la tercera a Malmö després de 1992 i 2013.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
Nemo Mettler (Biel/Bienne, 3 d'agost de 1999), a qui es coneix pel monònim Nemo, és una persona multiinstrumentista, rapera i cantant suïssa. El 2024, va guanyar el Festival de la Cançó d'Eurovisió en representació de Suïssa i es va convertir en la primera persona no-binària a aconseguir-ho. Des de la infantesa, ha tocat el violí, la bateria i el piano.
-
Nova Caledònia (francès Nouvelle-Calédonie, canac Kanaky) és un arxipèlag de la Melanèsia amb la consideració de col·lectivitat sui generis de França. Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de països no autònoms. Es troba a l'oceà Pacífic a uns 1.500 km a l'est d'Austràlia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda.
-
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya. Un total de 5.413.510 electors, 155.923 dels quals residents a l'estranger, estaven cridats a les urnes. Per circumscripcions la de Barcelona amb 4.041.611 electors (119.970 a l'estranger) era la que en tenia més, seguida per Tarragona amb 556.679 (11.585), Girona amb 502.061 (11.743) i finalment Lleida amb 313.159 (12.625).
-
La taula periòdica, taula de Mendeléiev o sistema periòdic dels elements és una taula que ordena els elements químics de menor a major nombre atòmic tot posant de manifest la periodicitat de les seves propietats químiques i físiques. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
-
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.
-
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana. Aquestes eleccions van representar un repte per les formacions catalanes degut a la decisió de Jordi Pujol de no presentar-se com a cap de llista i retirar-se de la política activa, després de vint-i-tres anys ocupant la presidència de la Generalitat i d'haver guanyat consecutivament els sis comicis als quals s'havia presentat al capdavant de la federació de CiU. La cita electoral va ser retransmesa en un programa especial de TV3, presentat per Ramon Rovira, Carme Ros i Carles Francino, que va obtenir una audiència rècord de 821.000 espectadors i el 35,8% de quota de pantalla.
-
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua; Cristoffa Corombo en lígur) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor d'un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.
-
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
-
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del segle viii fou anomenat Colosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop.
-
La Generalitat de Catalunya (castellà: Generalidad de Cataluña, occità: Generalitat de Catalonha) és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412).
-
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu, optimista i vital, contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguda als problemes de salut.
-
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'abril de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la.
-
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
-
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955. Amb formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. És l'únic primer ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, el 1953.
-
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista que partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Segons la seva pàgina web, es diferenciaria d'alguns partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les pren la militància i no els seus càrrecs electes, i aplicarien la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al ple municipal dels ajuntaments les decisions preses per la seva militància en l'Assemblea Local.
-
Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Pla d'Urgell, 19 de novembre de 1963) és un periodista, productor, director, guionista i escriptor català. Darrerament ha saltat a la fama per l'èxit del seu programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio i pels podcasts Tor, tretze cases i tres morts i El segrest emesos a Catalunya Ràdio. També destaquen els seus llibres Tor, tretze cases i tres morts (La Campana, 2005) i Li deien pare (Pòrtic, 2016).
-
El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona i catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Fou inaugurat al dia de la Mercè el 24 de setembre del 1957 i era popularment conegut com el «Camp Nou» pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. Una enquesta entre els socis de l'entitat organitzada el setembre del 1965 va establir com a nom oficial Estadio del CF Barcelona.
-
Viggo Peter Mortensen (Nova York, 20 d'octubre de 1958) és un actor i director de cinema estatunidenc d'ascendència danesa, nominat als Globus d'Or i a l'Oscar pel seu paper com a Nikolai Luzhin a Promeses de l'est. És més conegut per haver fet d'Aragorn a Senyor dels Anells. Parla perfectament l'anglès, el danès, el francès i el castellà i entén i domina una mica el suec, el noruec i l'italià.
-
Front Nacional de Catalunya (2013)
El Front Nacional de Catalunya (FNC) és un partit polític català d'extrema dreta, identitari i independentista, presentat públicament el 2013. Els seus principals eixos ideològics són potenciar el catalanisme i restringir les polítiques d'immigració, i se'l vincula sovint amb actituds xenòfobes.
-
La Corona d'Aragó (aragonès: Corona d'Aragón, llatí: Corona Aragonum) coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona i, malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).
