-
Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any. En la majoria de casos la pèrdua coincideix amb la temperatura hivernal, però en els climes àrids també perden les fulles algunes plantes. Les plantes que no són caducifòlies s'anomenen perennifòlies i les intermèdies es poden anomenar semicaducifòlies les quals perden le fullatge vell quan comença el nou creixement.
-
Hendrik Johannes «Johan» Cruijff ( ? i escolteu-ne la pronunciació en neerlandès), conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle xx, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.
-
David Carabén van der Meer (Barcelona, 1971) és el cantant, guitarrista i compositor del grup català Mishima (creat l'any 1999). És columnista esportiu setmanalment a La Vanguardia i col·labora en alguns programes de RAC1. Ha dirigit i presentat el programa Recorda Míster i dirigit L'habitació dels miralls de Barça TV, entre d'altres.
-
Tor (pronúncia local: tɔɾ) és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És fronterer amb Andorra. Està situat en el lloc més allunyat i solitari de la Vall Ferrera, a l'extrem nord-oest de la comarca, a la confluència de dos barrancs: el Riu de la Rabassa, que ve de migdia i el Barranc de Vallpeguera, que ho fa del nord, a partir de la unió dels quals es forma la Noguera de Tor.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.
-
Javier Gerardo Milei (Buenos Aires, 22 d'octubre de 1970) és un economista, escriptor, docent, presentador de radio, polític i conferenciant argentí d'extrema dreta. És Llicenciat en Economia, amb postgraus en teoria i ciències econòmiques. El 19 de novembre de 2023 va ser elegit president d'Argentina per al període 2023-2027, càrrec que assumeix el 10 de desembre de 2023.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya. Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
Angela Merkel (Eimsbüttel, 17 de juliol de 1954) és una política alemanya, cancellera del seu país des del 22 de novembre del 2005 fins al 8 de desembre de 2021. Va ser líder del partit conservador CDU fins al desembre de 2018, quan va ser substituïda en el càrrec per Annegret Kramp-Karrenbauer. Ha estat considerada la dona més poderosa del món els darrers 15 anys per la revista Forbes en la Llista de les 100 dones més poderoses del món, excepte el 2010 que ocupà el quart lloc.
-
Margalida Grimalt Reynés (sa Pobla, 19 de març de 1982) és una actriu de teatre i televisió i també terapeuta gestalt mallorquina. És coneguda per les seves representacions televisives en sèries com ara La Riera, Les coses grans o Vallterra, entre d'altres. Margalida Grimalt-Reynés va néixer a Sa Pobla (Mallorca) l'any 1982 i va iniciar la seva trajectòria teatral al Teatre Sans de Palma.
-
Joan Petit o Jan Petit, és una cançó infantil tradicional i una dansa infantil popular en l'àmbit dels Països Catalans i Occitània. La melodia occitana d'aquesta cançó, una mica diferent de la catalana, també es coneix al País Basc amb el nom d'Ipurdi dantza. Segons Joan Amades, aquesta cançó joc o cançó ballada és coneguda i cantada per tota la serralada pirinenca i la seva popularitat arriba fins ben enllà de la costa atlàntica.
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
Nova Caledònia (francès Nouvelle-Calédonie, canac Kanaky) és un arxipèlag de la Melanèsia amb la consideració de col·lectivitat sui generis de França. Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de països no autònoms. Es troba a l'oceà Pacífic a uns 1.500 km a l'est d'Austràlia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda.
-
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit. El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art.
-
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
-
Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, i professora de la Universitat de Barcelona. Des de 2022 és presidenta de Junts per Catalunya. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
-
El Cas Asunta Basterra, també conegut amb el nom d'Operació Nenúfar, fa referència al cas de desaparició i assassinat de la nena gallega d'origen ètnic xinès Asunta Basterra. L'Asunta tenia dotze anys quan va desaparèixer el 21 de setembre de 2013, i l'endemà, el 22 de setembre de 2013, el seu cos sense vida va ser trobat en una pista forestal del municipi de Teo, un poble que pertany a la comarca i àrea metropolitana de Santiago de Compostel·la (Galícia). El cas va ser anomenat "Operació Nenúfar", ja que la Guàrdia Civil té un protocol que dicta que han de posar un nom distintiu a tots els casos que intervinguin.
-
Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.
-
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.
-
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
-
Fernando Villalonga Campos (València, 15 de gener de 1960) és un polític valencià, descendent d'Ignasi Villalonga, diputat al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura i conseller de la Generalitat Valenciana. Llicenciat en Dret en la Universitat de València, on fou alumne de Carme Alborch Bataller, i diplomàtic de carrera, és cosí de Juan Villalonga. És militant del Partit Popular des del 1992, fou director de l'Institut de Cooperació Iberoamericana (ICI) a Buenos Aires (1992-1995).
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Alèxia Putellas i Segura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 4 de febrer del 1994) és una futbolista catalana que juga com a davantera o migcampista al FC Barcelona de la Primera Divisió espanyola. Prèviament, ha jugat en el CE Sabadell, al RCD Espanyol i al Llevant. És la primera capitana de l'equip, elegida per les seves companyes.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle xx i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019 i a TV3 a l'estiu del 2020.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 752.212 en català el 22 de maig del 2024) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Els Bridgerton és una sèrie original de Netflix, basada en la saga de llibres de Julia Quinn. Està composta per vuit novel·les romàntiques, escrites entre el 2000 i el 2006, ambientades en l'alta societat de Londres del segle xix, entre els anys 1813 i 1825. La seva autora, la nord-americana Julie Cutler, utilitza el pseudònim de Julia Quinn, i és graduada en Història de l'Art per Harvard.
-
El Tribunal Penal Internacional (TPI per les inicials, sovint mal anomenat també Cort Penal Internacional), és un tribunal de justícia internacional permanent, creat el 1998, amb la funció de perseguir a persones físiques que hagin comès crims de guerra, genocidi, o crims contra la humanitat (com són la tortura, l'apartheid, l'extermini, els assassinats, les desaparicions forçades, segrestos, i agressions, entre altres) definits en diversos acords internacionals, sobretot en l'Estatut de Roma. El TPI té la seu a la Haia, Països Baixos. No s'ha de confondre el Tribunal Penal internacional amb el Tribunal Internacional de Justícia (també amb seu a la Haia), ja que aquest últim s'encarrega de resoldre disputes entre Estats.
-
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre espanyol de Sanitat Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit.
-
El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent. Així, es pretenia imposar la capa curta i el barret de tres puntes, segons la moda italiana. El motí d'Esquilache va ser una revolta popular a Madrid el 1766 causada per les reformes del comte d'Esquilache, ministre de Carles III. Va durar tres dies i es va caracteritzar per disturbis i violència als carrers.
-
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
-
«Mort, qui t’ha mort?» és una fórmula medieval andorrana que s’emprà en l’aixecament judicial dels cadàvers fins que s’establí la primera Constitució del Principat d’Andorra l’any 1993. S’aplicava en aquelles defuncions en què es trobaven indicis d’una mort intencionada o violenta, per la qual hi assistien personalment el batlle, el secretari i el pregoner de la parròquia corresponent. El procediment oficial consistia en què el pregoner formulés fins a tres vegades consecutives la pregunta «Mort, qui t’ha mort?
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
-
El para-xocs o paracolps és la peça d'un vehicle que es troba en la part posterior i davantera d'aquest amb l'objectiu d'esmorteir i protegir el vehicle després de topar, absorbint l'energia cinètica i empenyent-la en forma de rebot cap al centre del xoc, aconseguint així una reducció de danys, però no d'impacte.
-
L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Pròxim, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.
-
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
Andorra (IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran i el més populós amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.
-
Twitter, anomenat X (estilitzat 𝕏) des del 24 de juliol del 2023, és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twinkle o TweetDeck, entre altres. La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món. Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les.
-
Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Considerat un dels millors entrenadors de tots els temps, entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana.
-
La taula periòdica, taula de Mendeléiev o sistema periòdic dels elements és una taula que ordena els elements químics de menor a major nombre atòmic tot posant de manifest la periodicitat de les seves propietats químiques i físiques. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
-
Julieta Venegas (Long Beach, 24 de novembre de 1970), de nom complet Julieta Venegas Percevault, és una cantant i compositora pop, multiinstrumentista, productora, actriu i activista mexicoestatunidenca, que va créixer a Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic. Als últims anys de la seva dilatada carrera, ha esdevingut una de les personalitats més rellevants dins el gènere del pop llatí. Es calcula que ha venut 10 milions de discos a tot el món.
-
El Futbol Club Barcelona (català central: [fubˈbɔl ˈklub bəɾsəˈlonə]), o simplement FC Barcelona, Barcelona o amb l'acrònim FCB, popularment conegut com a Barça (català central: [ˈbaɾsə]), és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona, Catalunya. És el club poliesportiu més important i representatiu de Catalunya i dels Països Catalans i un dels més populars del món. És conegut sobretot pel seu equip de futbol professional masculí, que juga a la primera divisió del futbol espanyol.
-
Sàyyid Ebrahim Raisolsadati (persa: سید ابراهیم رئیسالساداتی; nascut el 14 de desembre de 1960), comunament conegut com Ebrahim Raisi (persa: ابراهیم رئیسی) va ser un polític iranià de principis, jurista musulmà i el vuitè president de l'Iran des del 3 d'agost de 2021 fins la seva mort, havent estat elegit per a la presidència a les eleccions de 2021. Des de 1983 estava casat amb Jamileh Alamolhoda, filla d'Ahmad Alamolhoda, el líder de l'oració de divendres de Mashad i Gran Imam del Mausoleu de l'Imam Reza, amb qui va tenir dues filles i sovint se l'havia considerat com el favorit per succeir Ali Khamenei com a Líder suprem de l'Iran. Se l'acusava de crims contra la humanitat per organitzacions internacionals de drets humans i relators especials de les Nacions Unides i va ser sancionat per l'Oficina de Control d'Actius Estrangers dels Estats Units en 2019 per la seva responsabilitat en la repressió d'acord amb l'Ordre Executiva 13876.
-
David Nicolau (Palafrugell, 1973), més conegut pel nom artístic An Der Beat, és un músic i punxadiscos català. El 1986, arran de descobrir l'acid-house, començà a interessar-se per la música electrònica i a trastejar amb diferents tocadiscs (Lenco, Technics…) i sintetitzadors Atari, produint la seva primera remescla en casset el 1989, fins a aconseguir actuar a La Sala del Cel i al Sónar, el 1995, i fitxant per Minfunk Records.
-
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
-
Lluís Juste de Nin (Barcelona, 1945 - Barcelona, 21 de maig de 2020) fou un dibuixant, il·lustrador i ninotaire, conegut també pel seu vincle amb el món de la moda a través de la marca Armand Basi. Des dels anys 1960 va publicar en nombroses publicacions cíviques. Els seus ninots en moltes publicacions de l'oposició contra el franquisme (PSUC, sindicats democràtics, Assemblea de Catalunya…) signat com "El Zurdo", i posteriorment les seves il·lustracions durant anys d'articles de Manuel Vázquez Montalbán a Mundo Obrero, el feren popular en temps del franquisme i la transició.
-
Andreu Mas-Colell (Barcelona, 29 de juny de 1944) és un polític, economista i professor universitari català, que va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d'Economia i Coneixement (2010-2016) de la Generalitat de Catalunya. L'any 2006 va ser condecorat amb la creu de Sant Jordi.
-
Roger Coma i Estruch (Barcelona, 20 d'octubre de 1976) és un actor, director i escriptor català. És conegut pel seu paper del professor de la postguerra Oriol Fontelles en la producció televisiva catalana Les veus del Pamano. També hi destaca la seva participació en diverses sèries d'èxit d'audiència com Porca misèria, Jet lag o El comisario.
-
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec medieval: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.
-
La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
-
Eugenia Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, més coneguda com Eugènia de Montijo (Granada, 5 de maig de 1826 - Madrid, 11 de juliol de 1920) fou emperadriu dels francesos. Aristòcrata espanyola que tenia el títol de comtessa de Teba per dret propi i que arran del seu matrimoni amb l'emperador Napoleó III de França esdevingué la darrera emperadriu dels francesos. Nascuda a Granada el dia 5 de maig de l'any 1826 essent filla de Cipriano de Palafox i de l'aristòcrata María Manuela Kirkpatrick.
-
La Pentecosta (del llatí pentecoste, literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció -comptant el mateix diumenge- i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.
-
Ricard Ustrell i Garrido (Sabadell, 14 de novembre de 1990) és un periodista i director de la productora La Manchester Radiofònica. És presentador, des de setembre de 2022, del programa Col·lapse, les nits de dissabte a TV3; i, des de setembre de 2023, d'El Matí de Catalunya Ràdio. Va ser director presentador del programa El suplement de Catalunya Ràdio entre 2014 i 2018, i del Planta baixa de TV3 entre 2019 i 2022.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").
-
Maria Skłodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions. Va compartir amb Pierre Curie —el seu espòs— una meitat del Premi Nobel de Física de 1903 —l'altra meitat va ser per a Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.
-
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa, filla d'Agenor que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic, des de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar la separen d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen Islàndia, les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic; i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània.
-
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau. Actualment també és el president del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya, patró vitalici de la Fundació Gala-Salvador Dalí, vicepresident de la Fundació Barcelona Cultura, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, de la Fundació Abertis i president d'Honor d'Alumni Universitat de Barcelona. També escriu cada dimarts al diari La Vanguardia.
-
Sima Sarkar (Bangladesh, 1975) és una mare de Bangladesh. Esdevingué coneguda quan es va difondre per les xarxes socials una foto on es veia portant en braços el seu fill de 18 anys, incapacitat, perquè pogués fer un examen. El seu fill, Hardeny Sarkar, va superar l'examen i podrà estudiar a la Universitat de Dhaka.
-
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
-
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.
-
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
-
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic, concretament responia al vocalisme àton. Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre lʼun i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), de la mateixa manera que en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità.
-
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
-
El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del xix i principi del xx, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.
-
Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.
-
Empúries (en grec antic: Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala, a la platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya.
