-
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4 d'abril de 1943 - 7 de maig de 2024) fou un polític català i 11è president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003. Milità a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 i al llarg de la seva trajectòria també exercí càrrecs polítics destacats en l'àmbit nacional català, com el de conseller de Cultura i conseller de Treball, i en l'espanyol, com a diputat al Congrés dels Diputats i al Senat. El 2015, amb el començament del procés independentista, UDC va es va fracturar i la direcció va decidir de trencar els vincles amb Convergència.
-
Jéssica Albiach Satorres (La Saïdia, 29 de maig de 1979) és una periodista, activista i política valenciana establerta a Catalunya. És coordinadora de Catalunya en Comú i diputada del Parlament de Catalunya en les legislatures xi i xii, i és presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem en aquesta segona des del 18 de setembre del 2018.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya. Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
-
Laia Estrada i Cañón (Tarragona, 19 de setembre de 1982) és una professora, política i escriptora catalana. És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en moviments feministes, en defensa de la salut pública i pel dret a l'habitatge.
-
Viggo Peter Mortensen (Nova York, 20 d'octubre de 1958) és un actor i director de cinema estatunidenc d'ascendència danesa, nominat als Globus d'Or i a l'Oscar pel seu paper com a Nikolai Luzhin a Promeses de l'est. És més conegut per haver fet d'Aragorn a Senyor dels Anells. Parla perfectament l'anglès, el danès, el francès i el castellà i entén i domina una mica el suec, el noruec i l'italià.
-
Ignacio Garriga Vaz da Conceição
Ignacio Garriga Vaz da Conceição (Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer de 1987) és un polític i odontòleg català, actual secretari general de l'organització d'extrema-dreta Vox, des de l'octubre de 2022. Abans ha estat portaveu del comitè executiu nacional de Vox. El 2019 va ser presentat com a candidat de Vox per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2019 del 28 d'abril.
-
Ballspielverein Borussia 09 Dortmund
El Ballspielverein Borussia 09 Dortmund és un club de futbol d'Alemanya, de la ciutat de Dortmund (Rin del Nord-Westfàlia). Actualment participa a la 1. Bundesliga (Lliga alemanya de futbol).
-
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024
La LXVIII edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024 serà la 68a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El concurs tindrà lloc al Malmö Arena de Malmö, Suècia, el 7, 9 i 11 de maig de 2024, després de la victòria del país en l'edició de 2023 amb la cançó «Tattoo" de Loreen», qui va aconseguir 583 punts. Serà la setena vegada que Sveriges Television (SVT) organitzi el certamen amb la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la tercera a Malmö després de 1992 i 2013.
-
El Cas Asunta Basterra, també conegut amb el nom d'Operació Nenúfar, fa referència al cas de desaparició i assassinat de la nena gallega d'origen ètnic xinès Asunta Basterra. L'Asunta tenia dotze anys quan va desaparèixer el 21 de setembre de 2013, i l'endemà, el 22 de setembre de 2013, el seu cos sense vida va ser trobat en una pista forestal del municipi de Teo, un poble que pertany a la comarca i àrea metropolitana de Santiago de Compostel·la (Galícia). El cas va ser anomenat "Operació Nenúfar", ja que la Guàrdia Civil té un protocol que dicta que han de posar un nom distintiu a tots els casos que intervinguin.
-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
Paris Saint-Germain Football Club
El Paris Saint-Germain Football Club, també conegut com a PSG o París-Saint Germain, és un club de futbol francès de la ciutat de París. El club va ser fundat el 12 d'agost de 1970 gràcies a la fusió del Paris Football Club i l'Stade Saint-Germanois. Disputa la Ligue 1, màxima categoria del futbol francès, des de 1974, el rècord de més participacions de manera consecutiva del campionat en curs, sent l'únic equip francès que mai ha descendit i un dels equips més reconeguts del país després d'haver guanyat dotze Lligues, catorze Copes, nou Copes de la Lliga i dotze Supercopes.
-
Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), president del Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar i cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
-
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) és un advocat i polític català associat al Partit Demòcrata. Diputat al Parlament de Catalunya, fou el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2016. En el judici al procés independentista català fou condemnat com a membre del Govern català pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.
-
Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta fundat a Ripoll el 2020. Advoca pel proteccionisme de les empreses catalanes, la separació entre estat i religió i la defensa de l'economia de mercat. El partit s'ha posicionat en contra del bilingüisme a Catalunya i també contra la immigració, fet pel qual ha estat considerat islamòfob.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) és un polític català, 132è president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021, encara que ja havia assumit el càrrec en funcions des del 30 de setembre de 2020, arran de la inhabilitació de Quim Torra. Anteriorment, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018. El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de 2021, uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats.
-
Tor (pronúncia local: tɔɾ) és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És fronterer amb Andorra. Està situat en el lloc més allunyat i solitari de la Vall Ferrera, a l'extrem nord-oest de la comarca, a la confluència de dos barrancs: el Riu de la Rabassa, que ve de migdia i el Barranc de Vallpeguera, que ho fa del nord, a partir de la unió dels quals es forma la Noguera de Tor.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.
-
El Cas Gabriel Cruz o Operació Nemo fa referència als esdeveniments lligats a la desaparició de l'infant Gabriel Cruz Ramírez, la vesprada del 27 de febrer de 2018 a la localitat d'Almeria, Las Hortichuelas, Espanya i el seu immediat assassinat en una finca familiar a prop de la localitat de Rodalquilar, ambdues en el municipi de Níjar. El menor, de tan sols vuit anys, desaparegué en el trajecte entre la casa de l'àvia paterna i la d'uns familiars, que és a uns cent metres de distància (trenta segons). El seu parador fou desconegut durant els següents dotze dies.
-
La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 se celebraran el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estan cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals.
-
Laura Fernández i Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991), més coneguda com a Laure Vega, és una política catalana. Ha militat en diversos col·lectius culturals, feministes, antifeixistes i pel dret a l'habitatge, i des del 2021 participa en el consell assessor de la Generalitat de Catalunya per implementar la renda bàsica universal. El 2024, es va presentar al procès de primàries del seu partit per encapçalar la llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra a la circumscripció electoral de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig, que finalment va guanyar Laia Estrada.
-
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya. Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla. El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.
-
Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona, 30 de maig de 1976) és un polític i politòleg català, diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures i al Congrés dels Diputats en la desena legislatura. El 10 de novembre de 2018 va ser nomenat president del Partit Popular Català, després de la renúncia de Xavier García Albiol. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer un màster en Comunicació Política per la mateixa universitat.
-
Lionel Sebastián Scaloni (Rosario, Argentina, 16 de maig del 1978) és un futbolista argentí retirat, que va jugar de defensa al Deportivo de La Coruña i a la SS Lazio, entre d'altres equips. El seu primer equip va ser el Newell's Old Boys de l'Argentina. Actualment és el seleccionador de l'Argentina.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019 i a TV3 a l'estiu del 2020.
-
Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que té per objectiu fomentar l'ús del català al món de la informàtica, internet i les noves tecnologies. Està formada per estudiants, professionals i usuaris com ara enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera desinteressada. La idea de Softcatalà va començar a gestar-se l'estiu de 1997.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català. La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar. Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents, juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.
-
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit. El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art.
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
-
Naufragi de l'estany de Banyoles
El Naufragi de l'estany de Banyoles és un incident que va tenir lloc el 8 d'octubre de 1998 a les 11:00 hores, quan una embarcació de passeig va naufragar amb 141 passatgers a l'Estany de Banyoles, a Banyoles causant la mort de 21 persones, tots ells jubilats francesos, i va deixar ferides físiques o psíquiques unes altres 65. Durant el judici posterior, el fiscal va sol·licitar quatre anys de presó i indemnitzacions per valor de més de 12 milions d'euros per als tres acusats de 21 delictes d'homicidi per imprudència. El dia 3 de febrer de 2003 va sortir la sentència on es va condemnar a dos anys i mig de presó als tres responsables del naufragi de l'Oca a Banyoles, Simón Rodríguez Jiménez i Bartomeu Gayolà Pujol, i l'exregidor de l'Ajuntament de Banyoles Josep Alsina, per 21 delictes d'homicidi per imprudència greu.
-
Mats Julian Hummels (Bergisch Gladbach, 16 de desembre de 1988) és un futbolista alemany que actualment juga com a defensa central al Borussia Dortmund de la Bundesliga alemanya i a la selecció d'alemanya. És un dels estendards del Borussia Dortmund i un dels millors defenses alemanys de la seva generació, raó per la qual ha estat vinculat per la premsa en diferents moments a altres clubs com el Manchester United FC, la Juventus FC i el FC Barcelona. El 8 de maig de 2014 va ser inclòs pel seleccionador alemany Joachim Löw a la llista preliminar de 30 jugadors per la fase final del mundial de 2014.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, i professora de la Universitat de Barcelona. Des de 2022 és presidenta de Junts per Catalunya. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
-
Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.
-
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Segons la seva pàgina web, es diferenciaria d'alguns partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les pren la militància i no els seus càrrecs electes, i aplicarien la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al ple municipal dels ajuntaments les decisions preses per la seva militància en l'Assemblea Local.
-
Alhora és un partit polític català fundat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí amb la intenció de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024. Segons Ponsatí, el partit «acull gent des de l'esquerra independentista fins al catalanisme liberal» amb l’objectiu de treballar per «la independència de Catalunya».
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 751.217 en català el 8 de maig del 2024) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.
-
La taula periòdica, taula de Mendeléiev o sistema periòdic dels elements és una taula que ordena els elements químics de menor a major nombre atòmic tot posant de manifest la periodicitat de les seves propietats químiques i físiques. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
-
Carola Miró i Bedós (Barcelona, 1965 - Girona, 4 de maig de 2024) fou una mestra catalana i Primera Dama de Catalunya entre el 2018 i el 2020, durant el mandat del 131è President de la Generalitat de Catalunya, exercit per Joaquim Torra i Pla. Exercí de mestra a l'escola concertada Thau de Barcelona, pertanyent a la Institució Cultural del Centre d'Influència Catòlica (ICCIC). L'any 2007 demanà una excedència per a viure amb la seva família durant un any a Suïssa, on treballava el seu espòs a l'asseguradora Winterthur.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Ortésia Cabrera Fuster (Amposta, 1989), coneguda pel nom artístic ivaquexuta i anteriorment com a Oriol Fuster Cabrera, és una artista multidisciplinària i política catalana, que ha treballat com a escriptora i comissària d'exposicions. També s'ha desenvolupat com a narradora, dramaturga, música i traductora.
-
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
-
Matthew Langford Perry (Williamstown, 19 d'agost de 1969 - Los Angeles, 28 d'octubre de 2023) fou un actor estatunidenco-canadenc conegut mundialment pel seu paper de Chandler Bing en la sèrie de televisió Friends, rol que li féu guanyar un Premi del Sindicat d'Actors de Cinema (en anglès SAG Awards) el 2007. Va ser cocreador, coescriptor, productor executiu i protagonista de la sitcom del canal estatunidenc ABC, Mr. Sunshine, que es va estrenar el 9 de febrer de 2011.
-
Rafael Garriga i Roca (Barcelona, 30 d'agost de 1896 - Barcelona, 6 d'octubre de 1969) fou un enginyer industrial català, desenvolupador rellevant de productes de reproducció de la fotografia. Es va especialitzar en fotoquímica i tecnologia fotogràfica i fou membre de la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1928-1963). Es va casar amb Carlota Kuijpers.
-
Twitter, anomenat X (estilitzat 𝕏) des del 24 de juliol del 2023, és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twinkle o TweetDeck, entre altres. La seva seu és a San Francisco i té més de 35 oficines arreu del món. Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les.
-
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
-
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
-
Joaquim Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962), conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català. Va ser president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018 fins al 28 de setembre de 2020. És un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.
-
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit, ja que està implantat a tots els Països Catalans i té tres federacions: la del Principat de Catalunya (ERC), la del País Valencià (ERPV) i la de les Illes Balears i Pitiüses (ERIB). La seva branca juvenil són les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (Jovent Republicà) i la seva publicació és la revista Esquerra Nacional.
-
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau. Se situa al peu de la serralada de les Guilleries i s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, a la comarca d'Osona. Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva i que tenen per funció la regulació del Ter per l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Girona i a la Costa Brava, la laminació d'avingudes per tal d'evitar inundacions, i la generació d'energia hidroelèctrica.
-
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
-
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
-
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Va ser elegit president de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit en les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política i va deixar la direcció del partit en mans d'Artur Mas, tot i que va continuar com a president de CDC i va ser nomenat president fundador de CiU. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. El juliol de 2014 Jordi Pujol va confessar per mitjà d'un comunicat personal que havia mantingut durant 34 anys, incloent els 23 en què va ser president de la Generalitat, «diners ubicats a l'estranger» provinents d'una deixa del seu pare, i que no els havia regularitzat perquè «no va trobar mai el moment adient».
-
La moixina o gata moixa, bocanegra o pristiu (Galeus melastomus) és una espècie de tauró relativament abundant a les costes dels Països Catalans. La seua carn és d'una qualitat molt dolenta. Tanmateix és una espècie amb interès comercial, puix que és emprat fresc, salat i assecat per al consum humà i per a produir cuir.
-
Zendaya Maree Stoermer Coleman, coneguda monònimament com a Zendaya (pronunciació en : //zɛnˈdeɪ.ə//) (Oakland, 1 de setembre de 1996), és una actriu, ballarina, cantant i model estatunidenca, coneguda per protagonitzar la sèrie original Disney Channel, Shake It Up amb el paper de la Raquel "Rocky" Blue i també per aparèixer a Spider-Man: Homecoming, a Spider-Man: Far From Home i a Spider-Man: No Way home amb l'actor Tom Holland.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.
-
President del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat. D'acord amb les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya ocupa el segon lloc en l'ordre de precedència de les autoritats, just després del president de la Generalitat. L'actual titular del càrrec és Anna Erra i Solà.
-
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
-
Ricard Ustrell i Garrido (Sabadell, 14 de novembre de 1990) és un periodista i director de la productora La Manchester Radiofònica. És presentador, des de setembre de 2022, del programa Col·lapse, les nits de dissabte a TV3; i, des de setembre de 2023, d'El Matí de Catalunya Ràdio. Va ser director presentador del programa El suplement de Catalunya Ràdio entre 2014 i 2018, i del Planta baixa de TV3 entre 2019 i 2022.
-
Xavier Milian i Nebot (Reus, 27 d'octubre de 1984) és un activista polític i escriptor català. És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili. Màster en Ciències Polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya i en Dret Públic a la Universitat Rovira i Virgili.
-
María del Pilar Peña Sánchez, coneguda artísticament com a Candela Peña (Gavà, Baix Llobregat, 14 de juliol de 1973) és una actriu de cinema catalana. Quan els seus companys d'institut li van dir que el seu nom no era molt adequat per a una actriu, van començar a anomenar-la així, arran d'un fragment de La casa de Bernarda Alba en el qual es deia "¿Encendieron la candela?". Filla única, va créixer en el bar que els seus pares portaven.
-
El Girona Futbol Club, S.A.D. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines. Actualment, el seu equip masculí competeix en la Primera Divisió, després que el 19 de juny del 2022 ascendís a aquesta categoria per segona vegada a la seva història i esdevingués el vuitè equip català a assolir aquest mèrit esportiu. A finals de la temporada 2023-24 ocupa la posició número 41 de la classificació històrica de la Primera Divisió d'Espanya.
-
El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó. Des de la seva posició es té un control sobre tota la plana de la Foia d'Osca i en particular sobre Bolea, principal plaça musulmana de la zona i que controlava les riques terres agrícoles de la plana. El castell s'assenta sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments.
-
Carlota Garriga i Kuijpers (Anvers, 21 de febrer de 1937) és una pianista, compositora i pedagoga catalana. Filla de pare català i mare belga, d'origen holandès, amb 4 anys es va traslladar a Barcelona on es va formar, sent considerada hereva de la tradició pianista de Granados-Marshall, que també ha sabut transmetre des del seu vessant de pedagoga. Estudià amb Frank Marshall i, més tard, amb Alícia de Larrocha i Xavier Montsalvatge a l'Acadèmia Marshall.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017. Les convocà el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 d'octubre de 2017 dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament de Catalunya declarés la independència. La data de les eleccions coincidí en dia feiner, un dijous.
