-
Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 11 de desembre de 1957) és un historiador català. És professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. El 2 de febrer de 2016 va ser nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya per la consellera de Governació Meritxell Borràs.
-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
President del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat. D'acord amb les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya ocupa el segon lloc en l'ordre de precedència de les autoritats, just després del president de la Generalitat. L'actual titular del càrrec és Josep Rull i Andreu.
-
Renovar Europa (en anglès: Renew Europe) és un grup polític format a la ix legislatura del Parlament Europeu. Se'l considera el successor del Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, més conegut com a ALDE, integrant a aquests últims, a la delegació d'eurodiputats francesos electes per la llesta Rennaissance vinculada a la República en marxa i per la coalició romanesa formada per la USR i el PLUS. El grup es va constituir per primera vegada amb 108 eurodiputats.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
Conservadors i Reformistes Europeus
Els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) són un grup polític del Parlament Europeu conservador, euroescèptic i antifederalista. L'ECR és el grup del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (abans conegut com a Aliança de Conservadors i Reformistes a Europa (2016-2019) o Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus (2009-2016), però també inclou eurodiputats d'altres quatre partits europeus i tretze eurodiputats sense afiliació a un partit europeu. Al Parlament Europeu té una representació de 67 membres, cosa que en fa el cinquè grup de la cambra en nombre de representants.
-
Mesa del Parlament de Catalunya
La mesa del Parlament és l'òrgan rector col·legiat del Parlament de Catalunya que representa de manera col·legiada a la cambra a més de gestionar i governar de manera correcta la institució. Està composta per una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries, càrrecs elegits, en votacions separades, pel Ple del Parlament, en el marc de la sessió constitutiva que obre la legislatura. Les funcions més importants de la mesa són: ordenar el treball parlamentari, interpretar el Reglament i dirigir els serveis del Parlament.
-
Raquel Sans i Guerra (Valls, 1980) és una periodista i política catalana, vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya des del 10 de juny de 2024. Nascuda a Valls, és llicenciada en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i postgraduada en periodisme sociolaboral per la mateixa institució d'ensenyament superior. Ha estat periodista al Diari de Tarragona i TAC 12, presentador del programa Quarts de nou de Televisió de Catalunya, tècnica de gestió cultural a l'Ajuntament de Tarragona i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili.
-
Ara Repúbliques (en occità: Ara Republicas, en aragonès: Agora Republicas, en castellà: Ahora Repúblicas, en basc: Orain Errepublikak, en asturià: Agora Repúbliques i en gallec: Agora Repúblicas) és una coalició electoral d'esquerres i progressista formada per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 i 2024. L'aliança és liderada per Ara Més, Esquerra Republicana, Euskal Herria Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec. És successora de l'Esquerra pel Dret a Decidir i Els Pobles Decideixen, coalicions que es van presentar a les eleccions europees de 2014.
-
Coalició per una Europa Solidària
Coalició per una Europa Solidària (en castellà: Coalición por una Europa Solidaria, en basc: Europa Solidarioaren Aldeko Koalizioa, en gallec: Coalición por unha Europa Solidaria) (CEUS) és una coalició electoral formada per partits nacionalistes i regionalistes, de centreesquerra a centredreta, per concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2019. L'aliança és successora de la Coalició per Europa de 2014 i està formada pel Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV), Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CC–PNC), Compromís per Galícia (CxG), Geroa Bai (GBai), Proposta per les Illes (El PI) i Demòcrates Valencians (DV), amb el suport d'Units per Avançar (Els Units).
-
S'ha Acabat! - Joves per la Defensa de la Constitució (S!, o simplement S'ha Acabat!) és una associació juvenil espanyolista d'àmbit territorial català. És la primera associació catalana formada per joves de caràcter constitucionalista i defensora de l'Estatut d'Autonomia com a element clau per a preservar els drets de tots els ciutadans de Catalunya i la convivència amb la resta d'espanyols.
-
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
-
Carlos Alcaraz Garfia (El Palmar, 5 de maig de 2003) és un tennista espanyol que va ser número 1 del rànquing ATP l'any 2022, l'home més jove d'assolir esta fita en la disciplina esportiva del tennis. En el seu palmarés té sis títols individuals, entre els quals en destaquen tres Grand Slam, l'US Open 2022, Wimbledon 2023 i Roland Garros 2024, i dos de categoria Masters. Va accedir al capdavant del rànquing individual l'ATP amb només 19 anys, fet que el va convertir en el tennista més jove en aconseguir-ho en categoria masculina.
-
Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978) és una historiadora catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.
-
Els Verds/Aliança Lliure Europea
Els Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE) és un grup polític del Parlament Europeu format per dos partits: el Partit Verd Europeu i l'Aliança Lliure Europea així com diputats independents. Els objectius del grup són: Construir una societat respectuosa amb els drets fonamentals i la justícia mediambiental: el dret a l'autodeterminació, a l'habitatge, a la sanitat, a l'educació, a la cultura i a una qualitat de vida elevada. Aprofundir en la democràcia, la descentralització i la participació directa dels ciutadans als processos de decisió.
-
Identitat i Democràcia (en francès: Identité et démocratie, en anglès: Identity and Democracy, ID) és un grup del Parlament Europeu ultradretà que va néixer el 13 de juny de 2019 en la IX Legislatura del Parlament Europeu. Està format per partits polítics nacionalistes, populistes de dretes i euroescèptics de deu estats europeus. És successor del grup Europe of Nations and Freedom format durant la VIII Legislatura del Parlament Europeu.
-
Eleccions al Parlament Europeu de 2024
Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 van tenir lloc entre el 6 i el 9 de juny de 2024 a tots els estats membres de la Unió Europea, per donar lloc a la X legislatura europea. S'hi van triar per sufragi universal, directe, lliure i secret els eurodiputats que integraran l'Eurocambra i que representaran els ciutadans europeus en el període comprès des de 2024 a 2029. Aquesta cambra serà la responsable de nomenar el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu en funció dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.
-
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971), també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català. Actualment, és vicepresident executiu del Consell de la República i diputat al Parlament Europeu des de juliol del 2019. És el quart fill del polític i intel·lectual Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, darrere de la Maria, el Pere i la Betona.
-
Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.{{efn|El 28 d'octubre del 2017 el Consell de Ministres d'Espanya va anunciar el seu cessament, en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, cessament que no fou acceptat per Puigdemont. Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today.
-
Tor (pronúncia local: tɔɾ) és una petita caseria del Pirineu català, pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És fronterer amb Andorra. Està situat en el lloc més allunyat i solitari de la Vall Ferrera, a l'extrem nord-est de la comarca, a la confluència de dos barrancs: el Riu de la Rabassa, que ve de migdia i el Barranc de Vallpeguera, que ho fa del nord, a partir de la unió dels quals es forma la Noguera de Tor.
-
Lliga de Campions de l'EHF masculina
La Lliga de Campions de l'EHF (en anglès: EHF Champions League), anomenada anteriorment Copa d'Europa d'Handbol entre 1956 i 1993, és una competició esportiva de clubs europeus d'handbol, creada la temporada 1956-57. De caràcter anual, està organitzada per la Federació Europea d'Handbol. Com a la majoria de competicions europees, en els seus inicis la disputaven només els campions de les diferents lligues nacionals.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre espanyol de Sanitat Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit.
-
Junts i Lliures per Europa (en occità: Amassa e Liuras per Euròpa) és una coalició electoral de centredreta i catalanista formada per a les eleccions al Parlament Europeu de 2024. L'aliança és liderada per Junts per Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres. És successora de Lliures per Europa, coalició que és va presentar a les eleccions europees de 2019.
-
Ursula von der Leyen (Ixelles, 8 d'octubre de 1958), de nom complet Ursula Gertrud von der Leyen, és una metgessa i política alemanya (de la CDU). Des de l'1 de desembre de 2019 és la 13a presidenta de la Comissió Europea, càrrec en què va succeir Jean-Claude Juncker, i la primera dona a presidir la Comissió Europea. Anteriorment al càrrec actual, va formar part del Gabinet Federal d'Alemanya des del 2005 al 2019, on ocupà posicions en el govern d'Angela Merkel, el més recent de les quals com a responsable del Ministeri de Defensa en el gabinet d'Angela Merkel, nomenada el 17 de desembre de 2013 i fins al 2019.
-
Dolors Montserrat i Montserrat
Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 18 de setembre de 1973) és una advocada i política catalana. Va ser ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Espanya entre el 2016 i el 2018. Membre del Partit Popular Català, va ser diputada al Congrés dels Diputats, des del 2008 fins al 2019, d'on en va ser la vicepresidenta tercera (2011-16).
-
Emmanuel Macron (pronunciació en francès: /emanɥɛl makʁɔ̃/) (Amiens, 21 de desembre de 1977), de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès. Actualment, té el càrrec de president de la República Francesa i copríncep d'Andorra. És, a més, alt funcionari públic i exbanquer d'inversió.
-
Grup del Partit Popular Europeu
El Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) és un grup polític de centredreta del Parlament Europeu, format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del Moviment Polític Cristià Europeu (MPCE). El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació democratacristiana, neoliberal i conservadora liberal.
-
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment viu a Brussel·les. És responsable d'acció cultural i difusió del Consell de la República i, des del 2019, impulsor del projecte «Música i exili».
-
Doris Mary Ann von Kappelhoff, coneguda artísticament com a Doris Day (Cincinnati, 3 d'abril de 1922 - Carmel Valley, 13 de maig de 2019) va ser una actriu, cantant i defensora dels drets dels animals estatunidenca. Fou una de les actrius més prolífiques durant els anys 50 i 60 del segle xx. Capaç de cantar, ballar i interpretar papers tant cómics com dramàtics, fou una de les grans estrelles de Hollywood a la meitat del segle XX i és considerada com un dels Mites del Setè Art.
-
Jorge Buxadé Villalba (Barcelona, 16 de juny de 1975) és un advocat i polític català. Es va llicenciar en dret a la Universitat Abat Oliba el 1999 i el 2003 va entrar al cos d'advocats de l'estat i destinat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El 1995 va anar a la posició número set a la candidatura de Falange Española de las JONS a Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya.
-
Ana Peleteiro-Compaoré Brión (Ribeira, 2 de desembre de 1995) és una atleta gallega, especialitzada en la modalitat de triple salt. Ha participat en 1 Olimpíada guanyant la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. A més, ha guanyat 1 medalla de bronze en el Campionat d'Europa de Berlín 2018.
-
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d'octubre de 1970) és una política i filòloga catalana, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, i professora de la Universitat de Barcelona. Des de 2022 és presidenta de Junts per Catalunya. Entre els anys 2013 i 2018 va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
-
«Mort, qui t’ha mort?» és una fórmula medieval andorrana que s’emprà en l’aixecament judicial dels cadàvers fins que s’establí la primera Constitució del Principat d’Andorra l’any 1993. S’aplicava en aquelles defuncions en què es trobaven indicis d’una mort intencionada o violenta, per la qual hi assistien personalment el batlle, el secretari i el nunci de la parròquia corresponent. El procediment oficial consistia en el fet que el nunci formulava fins a tres vegades consecutives la pregunta «Mort, qui t’ha mort?
-
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
El Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu (S&D) és un grup polític de centreesquerra, format per diputats dels partits membres del Partit dels Socialistes Europeus. De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats. El Grup S&D compren polítics d'orientació socialdemòcrata i socialista democràtica.
-
Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957) és una economista i política catalana. Va ser consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya al govern de Carles Puigdemont, destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017 arran de l'organització del Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l'1 d'octubre i de la posterior declaració d'independència. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Lluís Puig, Antoni Comín, i Meritxell Serret.
-
Julià Fernàndez i Olivares (Sabadell, 19 de novembre de 1977), conegut habitualment com a Juli Fernàndez, és un farmacèutic i polític català. Va ser alcalde de Sabadell des del 13 de juny de 2015 fins al 20 de juliol de 2017. Des d'octubre de 2022 fins al 12 de juny de 2023 fou Conseller de Territori del Govern de la Generalitat.
-
Yolanda Díaz Pérez (Fene, 6 de maig de 1971) és una política gallega, ministra de Treball i Economia Social del govern d'Espanya des de gener de 2020 i vicepresidenta del govern des de març de 2021, inicialment vicepresidenta tercera i, des del 12 de juliol, vicepresidenta segona. Va repetir al càrrec després de les eleccions generals de 2023.
-
Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Pla d'Urgell, 19 de novembre de 1963) és un periodista, productor, director, guionista i escriptor català. Darrerament ha saltat a la fama per l'èxit del seu programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio i pels podcasts Tor, tretze cases i tres morts i El segrest emesos a Catalunya Ràdio. També destaquen els seus llibres Tor, tretze cases i tres morts (La Campana, 2005) i Li deien pare (Pòrtic, 2016).
-
L'Esquerra en el Parlament Europeu
L'Esquerra en el Parlament Europeu - GUE-NGL, (GUE del francès Gauche Unitaire Européene; NGL de l'anglès Nordic Green Left) és un grup d'esquerres del Parlament Europeu establert al 1995, compost actualment pel Partit de l'Esquerra Europea i l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica. Fins al 2021 el grup es denominava Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica. El GUE-NGL agrupa partits polítics europeus d'orientació comunista i socialista.
-
Ruben Wagensberg Ramon (Barcelona, 10 de setembre de 1986) és un activista, professor, polític i productor musical català. És l'impulsor i el portaveu de la campanya «Casa nostra, casa vostra», que va culminar amb la manifestació «Volem acollir» celebrada el 18 de febrer de 2017 a Barcelona i que va aplegar 500.000 persones segons l'organització i 160.000 segons la Guàrdia Urbana. És professor i fundador de la discogràfica The Indian Runners.
-
Aamer Anwar (Anglaterra, 30 de desembre de 1967) és un advocat escocès d'origen pakistanès, i actual rector de la Universitat de Glasgow. És un conegut defensor de l'esquerra política i per la seva defensa dels drets humans. Va fer campanya en nom de la família de la víctima d'assassinat Surjit Singh Chhokar.
-
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món i hi prenen part més de dos-cents estats. Se celebren bianualment alternant els Jocs Olímpics d'Estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.
-
Josep Miquel Arenas Beltran (Sa Pobla, 18 de desembre de 1993), més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l'Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Va viure exiliat a Brussel·les més de cinc anys, on treballava en una empresa d'enginyer de programari, fins que el 28 d'octubre de 2023 va anunciar que tornava a casa ja que els delictes pels quals se l'acusava havien prescrit. El setembre de 2021 la plataforma No Callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documental Art.
-
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) és un polític català associat a Junts. En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 12 anys de presó i d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació. El 2021 fou indultat pel govern de Pedro Sánchez i el 2022 fou nomenat Secretari General de Junts.
-
Giorgia Meloni (Roma, 15 de gener de 1977) és una periodista i política italiana, actual presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia des del 22 d'octubre de 2022, sent la primera dona en ocupar aquest càrrec. És la líder del partit nacional-conservador Germans d'Itàlia des del 2014 i del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus des del 2020. És diputada del Parlament d'Itàlia des del 2006.
-
Joan Peñarroya Rodríguez (Terrassa, 20 d'abril de 1969) és un entrenador i exjugador de bàsquet català, que ocupava la posició d'aler. Un cop retirat com a jugador en actiu va iniciar la carrera com a tècnic dirigint el CB Olesa i el Navàs de la lliga EBA, club on va estar quatre temporades. En la temporada 2010/11 va debutar com a entrenador de LEB Plata a la banqueta del Bàsquet Club Andorra.
-
No inscrits (Parlament Europeu)
Els no inscrits (o no adscrits) són eurodiputats que no pertanyen a cap dels grups polítics organitzats del Parlament Europeu. A diferència d'alguns parlaments nacionals, al Parlament Europeu no hi ha un grup de no inscrits. Els diputats que no pertanyen a cap grup polític de la cambra disposen d'un pressupost comú i una secretaria comuna, però no tenen cap altre punt en comú amb els grups polítics.
-
Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català. Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél. Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.
-
Gonzalo Boye Tuset (Viña del Mar, 3 d'abril de 1965) és un advocat xilè que també té ciutadania alemanya. Des del 2003 exerceix com a advocat especialitzat en Dret Penal i Penal Internacional. És professor de Dret Processal Penal al Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, European Center for Constitutional and Human Rights) de Berlín i del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza.
-
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català. La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar. Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents, juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Rafael Nadal i Parera (Manacor, 3 de juny de 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").
-
La massacre d'Orador de Glana designa la destrucció, el 10 de juny de 1944, d'aquesta vila situada al departament de l'Alta Viena, al voltant de vint kilòmetres al nord-oest de Llemotges, i la massacre de la seva població (642 víctimes), per un destacament del 1r batalló del 4t regiment de Panzergrenadier Der Führer pertanyent a la Panzerdivision Das Reich de les Waffen-SS. Fou la massacre de civils més grans comesa a França per les tropes alemanyes, molt similar a les massacres de Marzabotto i Distomo, perpetrades també el 10 de juny de 1944, mentre tenia lloc la batalla de Normandia. A la vegada foren destruïts la major part dels edificis i infraestructures del poble després de saquejar-los i incendiar-los. Fins a l'any 2019 es coneixia l'assassinat de 642 persones, comptant 190 homes afusellats, 245 dones i 207 nens metrallats i cremats a l'església, gairebé tots els habitants presents a la vila.
-
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe. Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). És considerat una de les assemblees legislatives més poderoses del món.
-
El para-xocs o paracolps és la peça d'un vehicle que es troba en la part posterior i davantera d'aquest amb l'objectiu d'esmorteir i protegir el vehicle després de topar, absorbint l'energia cinètica i empenyent-la en forma de rebot cap al centre del xoc, aconseguint així una reducció de danys, però no d'impacte.
-
Raquel Sans i Duran (Barcelona, 9 d'agost de 1974) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1996, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a Televisió de Catalunya en l'àrea d'Informatius. Va iniciar-se professionalment en la ràdio i la televisió en els mitjans locals de la seva ciutat.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 7 de maig de 2024) fou un polític català i 11è president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003. Milità a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 i al llarg de la seva trajectòria també exercí càrrecs polítics destacats en l'àmbit nacional català, com el de conseller de Cultura i conseller de Treball, i en l'espanyol, com a diputat al Congrés dels Diputats i al Senat. El 2015, amb el començament del procés independentista, UDC va es va fracturar i la direcció va decidir de trencar els vincles amb Convergència.
-
Reagrupament Nacional (en francès, Rassemblement National; abreujat com a RN), fins al 2018 anomenat Front Nacional (en francès, Front National; FN), és un partit polític francès nacionalista xenòfob, econòmicament proteccionista i socialment conservador. El partit es va fundar el 1972 i buscava unificar una varietat de moviments nacionalistes francesos de l'època. El 1973 el partit va crear el seu propi moviment juvenil, el Front Nacional de la Joventut (FNJ).
-
Miranda Makaroff (Barcelona, 11 d'agost de 1984) és una dissenyadora de moda, dj, blogger, actriu i artista multidisciplinària catalana. Filla de la prestigiosa dissenyadora Lydia Delgado i del cantant Sergio Makaroff, va créixer en un món artístic que la va ajudar a ser el personatge polifacètic i multidisciplinari que és avui. Va estudiar batxillerat artístic i art dramàtic entre Madrid i Barcelona durant set anys.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.992.625 d'habitants (2013-2015), inclou 1.687 termes municipals. El 2023 era parlada com a llengua materna per més quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.924.610 a Catalunya, 1.190.672 al País Valencià i 327.384 a les Illes Balears.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Gravity és una pel·lícula de ciència-ficció de 2013 escrita, dirigida i produïda per Alfonso Cuarón, i protagonitzada per Sandra Bullock i George Clooney en els papers de dos astronautes supervivents enmig de l'espai. Ha estat doblada i subtitulada al català. Originalment, Gravity s'havia d'estrenar el 21 de novembre de 2012, tanmateix, es va canviar la data perquè el llançament es produís el 2013.
-
Eleccions al Parlament Europeu de 2019
Les eleccions al Parlament Europeu de 2019 van tenir lloc a la Unió Europea entre el 23 i el 26 de maig de 2019, amb una participació del 50,67% sobre un cens proper als 400 milions d'electors, superant en 8 punts la de les eleccions de 2014, va donar lloc a la IX legislatura europea. En elles es van triar per sufragi universal, directe, lliure i secret els eurodiputats que integraran l'Eurocambra i que representaran a la ciutadania europea en el període comprès des de 2019 a 2024. Aquesta cambra va ser la responsable de nomenar el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu en funció dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.
-
La Generalitat de Catalunya (castellà: Generalidad de Cataluña, occità: Generalitat de Catalonha) és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412).
-
Antonio Carlos Ortega Pérez (Màlaga, Andalusia, 1971) és un jugador d'handbol espanyol, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. És un dels més destacats jugadors de la història del FC Barcelona i un dels jugadors més rellevants de la història de la Lliga ASOBAL: és el cinquè màxim goleador de la competició. Actualment es l'entrenador de la secció d'handbol del FC Barcelona.
-
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) és economista, doble doctor (en Relacions Internacionals i en Ciències de l'Educació i l'Esport), escriptor, analista i polític català. Va ser conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya (2016-2017). Va ser destituït el 28 d'octubre de 2017, pel govern de l'estat espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978.
-
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
-
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme.
