-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
Eleccions legislatives franceses de 2024
Les eleccions legislatives franceses de 2024 se celebraren els dies 30 de juny i 7 de juliol de 2024 per tal d'elegir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional durant la XVI legislatura de la Cinquena República.
-
Jean-Luc Mélenchon /ʒã.lyk.melãʃõ/ (Tànger, 19 d'agost de 1951) és un polític francès, fundador i líder de França Insubmisa. Llicenciat en filosofia, Mélenchon va ser militant socialista a partir de 1977. Formà part de l'ala esquerra del Partit Socialista francès fins al congrés de Reims, el 2008, quan va decidir d'abandonar el partit per a fundar el Partit d'Esquerra.
-
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Va ser elegit president de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit en les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política i va deixar la direcció del partit en mans d'Artur Mas, tot i que va continuar com a president de CDC i va ser nomenat president fundador de CiU. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. El juliol de 2014 Jordi Pujol va confessar per mitjà d'un comunicat personal que havia mantingut durant 34 anys, incloent els 23 en què va ser president de la Generalitat, «diners ubicats a l'estranger» provinents d'una deixa del seu pare, i que no els havia regularitzat perquè «no va trobar mai el moment adient».
-
Hotel Portofino és una sèrie de televisió britànica de 2022 dramàtica d'època creada i escrita per Matt Baker i dirigida per Adam Wimpenny. La primera temporada, de sis episodis, es va estrenar íntegrament a la plataforma d'internet de la BBC, BritBox, el 27 de gener de 2022, mentre que a Itàlia es va emetre pel canal Sky Serie a partir del 28 de febrer de 2022. A TV3 es va començar a emetre el 2 de gener de 2023 amb bona recepció per part de l'audiència.
-
Emmanuel Macron (pronunciació en francès: /emanɥɛl makʁɔ̃/) (Amiens, 21 de desembre de 1977), de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès. Actualment, té el càrrec de president de la República Francesa i copríncep d'Andorra. És, a més, alt funcionari públic i exbanquer d'inversió.
-
Pino D'Angiò (Pompeia, 14 d'agost de 1952 - 6 de juliol 2024), nom artístic de Giuseppe D. Chierchia, va ser un cantant d'Italo disco. És conegut sobretot per la seva cançó del 1980 Ma Quale Idea, que va vendre més de 2 milions de còpies a Europa. Després de la celebració del Festival de Sanremo de 2024, on la interpretar aquesta cançó —considerada el primer rap italià— amb el col·lectiu musical Bnkr44 (Bunker Quarantaquattro), Ma quale idea torna fer-se molt popular.
-
Lamine Yamal Nasraoui i Ebana (Esplugues de Llobregat, 13 de juliol de 2007) és un futbolista professional català que juga com a davanter amb el FC Barcelona de la Lliga. El 29 d'abril de 2023 va esdevenir el jugador més jove del Barça a debutar en un partit de la primera divisió. El 8 de setembre de 2023 va esdevenir el jugador més jove de la història a debutar amb la selecció espanyola absoluta.
-
Annette Kellermann (Sydney, 6 de juliol de 1886 - Southport, 6 de novembre de 1975) va ser una nedadora professional, i després actriu, que va lluitar a inicis del segle XX pels drets de les dones a l'àmbit de l'esport i del cinema, en especial pel dret a portar un banyador d'una peça, motiu pel qual va arribar a ser detinguda a Boston l'any 1907.
-
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX
XavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffX (abreujat com Xavleg, també conegut com a Acidic Vaginal Liquid Explosion Generated By Mass Amounts Of Filthy Fecal Fisting And Sadistic Septic Syphilic Sodomy Inside The Infected Maggot Infested Womb Of A Molested Nun Dying Under The Roof Of A Burning Church While A Priest Watches And Ejaculates In Immense Perverse Pleasure Over His First Fresh Fetus) és una banda sud-africana de deathcore/ cristian music/ deathgrind/ death metal. Els seus membres poques vegades es consideren cristians.
-
Alice Munro (Wingham, 10 de juliol de 1931 - Port Hope, 13 de maig de 2024), de naixement Alice Ann Laidlaw, fou una escriptora de contes canadenca que escrivia en anglès. Va rebre el Premi Nobel de Literatura del 2013 i el Premi Booker del 2009. La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del comtat d'Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d'Ontario.
-
Visantet el pardalut és una obra literària anònima de caràcter eròticopornogràfic publicada a Almussafes, a la Ribera Baixa, al final del segle xix. Inspirada probablement per El Virgo de Visanteta, Visantet el pardalut narra la història de Vicentet, un home amb molt mala fama al poble per anar sempre amb el pardal enlaire pel carrer, i les seues desventures per a contraure matrimoni amb la seua estimada Tomasa.
-
Figa Flawas és un grup de música en català originari de Valls creat l'estiu del 2020. Combina essencialment el pop amb incursions en gèneres urbans i llatins com ara reggaeton i el R&B contemporani. Format per Pep Velasco (nascut en 1998) i Xavier Cartanyà (nascut en 1997), que es van conèixer a l'institut, durant l'inici de la dècada del 2020 es va consolidar com un dels grups emergents amb més projecció del panorama musical urbà català, fet que els va merèixer el premi Sona9 del 2022.
-
Lluís Fornés (Pedreguer, 1945), és un filòleg, escriptor i crític musical valencià, conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a Lluís el Sifoner, activitat en la qual va triomfar en la Transició. Com a cantant va començar l'any 1973 amb el grup de folk Crit i Cant; en desaparéixer el grup, va continuar en solitari i el 1975 era el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva: a partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren arreu del País Valencià fins a l'any 89. Però va fer un llarg parèntesi en la seua carrera musical arran del rebuig que va rebre per la seua col·laboració amb Amadeu Fabregat en la llista de paraules "prohibides" en RTVV, fet pel qual va ser xiulat de manera considerable al Teatre Principal de València i pràcticament no el van deixar cantar Això el va fer declarar «el Sifoner ha mort».
-
La Catalunya del Nord és la part històricament i cultural catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és Alfons Mias en els anys 30 del segle xx, i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord), tots dos nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya).
-
Marina Roig i Altozano (Barcelona, 1970) és una advocada catalana especialitzada en dret penal i dret penitenciari. Actualment, és la Presidenta de la Secció de Dret Penal de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i professora a la Universitat de Barcelona. És coneguda per ser l'advocada de Jordi Cuixart en el judici al procés independentista català.
-
La França insubmisa (en francès, France Insoumise) és una plataforma política d'esquerra francesa fundada el 10 de febrer de 2016 per donar suport a la candidatura de Jean-Luc Mélenchon a les eleccions presidencials franceses de 2017 i a l'elecció de diputats en les eleccions legislatives del mateix any. Un dels objectius principals de FI és la creació d'una assemblea constituent encarregada de redactar una nova constitució per crear el que seria la Sisena República de França. La campanya per a totes dues eleccions va estar dirigida per Manuel Bompard, secretari nacional del Partit d'Esquerra (Parti de Gauche, PG), i va tenir com a portaveu Alexis Corbière, exregidor de París i també secretari nacional del PG. Van ser coordinadors del projecte la jurista Charlotte Girard, professora de dret públic a la Universitat de París X Nanterre, i l'economista Jacques Généreux, professor a l'Institut d'Estudis Polítics de París.
-
Reagrupament Nacional (en francès, Rassemblement National; abreujat com a RN), fins al 2018 anomenat Front Nacional (en francès, Front National; FN), és un partit polític francès nacionalista xenòfob, econòmicament proteccionista i socialment conservador. Reagrupament Nacional s'ha consolidat des de 2019 com la segona força de França després de la Unió per a un Moviment Popular (UMP) després de ser uns anys la tercera força darrere el Partit Socialista (PS). El partit es va fundar el 1972 i buscava unificar una varietat de moviments nacionalistes francesos de l'època.
-
Lluís Xavier Villanueva (Sabadell, Vallès Occidental, 26 de març de 1967) és un actor català. El 1991 es va llicenciar en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Al cap de vuit anys, va debutar a la televisió, amb el telefilm còmic Això s'acaba, de Sònia Sànchez.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").
-
Mario Alonso Puig (Madrid, 1955) és un metge i assagista espanyol. És llicenciat en medicina, especialitzat en cirurgia general i de l'aparell digestiu. Del seu currículum cal destacar que ha estat fellow en Cirurgia per la Universitat Harvard, membre de l'Acadèmia de Ciències de Nova York, format en negociació a l'Institut Tecnològic de Massachusetts i la facultat de dret de la Universitat Harvard, màster en direcció hospitalària a l'IESE i especialitzat en "coaching" i investigació sobre la intel·ligència i el lideratge.
-
Marion Anne Perrine Le Pen, coneguda com a Marine Le Pen (Neuilly-sur-Seine, 5 d'agost de 1968) és una política francesa, líder des de 2011 del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional (abans Front Nacional), anteriorment encapçalat pel seu pare, Jean-Marie Le Pen. Abans de ser candidata a la presidència de França pel seu partit a les eleccions de 2012, 2017 i 2022, havia estat consellera regional d'Illa de França i de Nord-Pas de Calais, i consellera municipal d'Hénin-Beaumont. A més, entre 2004 i 2017 fou eurodiputada.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019 i a TV3 a l'estiu del 2020.
-
Thiago Alcántara do Nascimento
Thiago Alcántara Do Nascimento (San Pietro Vernotico, 11 d'abril del 1991), simplificat com Thiago Alcántara o Thiago, és un futbolista espanyol d'ascendència brasilera. És un migcampista molt atrevit, amb molta personalitat i un gran repertori tècnic, un xut potent amb la cama dreta i una visió de joc molt desenvolupada. És fill del l'exfutbolista brasiler Mazinho i germà de Rafael Alcántara do Nascimento.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Portofino (en ligur Pòrtofin) és un municipi d'Itàlia de 439 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova. La comuna és en una badia al peu de l'homònim promontori, a 36 km de Gènova. Portofino forma part del "Parc natural regional de Portofino", en el qual estan sis comunes a la "Reserva marina de Portofino".
-
Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1987) és una actriu i escriptora catalana. És coneguda pel seu paper a la sèrie La Riera de TV3, i per haver guanyat el 2011 el Premi Amadeu Oller amb el llibre de poesia Dones que somiaven ser altres dones (Edicions Galerada, 2011). A banda de la seva carrera en teatre i televisió, des de molt jove s'ha dedicat a escriure.
-
Oques Grasses és un grup de música català format el 2010 a la comarca d'Osona. El seu estil musical és eclèctic tot i que s'emmarca principalment en el pop. El grup ha tingut un gran èxit des del seu naixement, realitzant un gran nombre de concerts, amb gran afluència de públic, tant arreu del país, amb actuacions al Canet Rock o exercint de grup inaugural al Festival Grec el 2015, com en concerts a l'estranger.
-
Jordi Pujol i Ferrusola (Barcelona, 1958) és un empresari català, fill primogènit de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Estudià a l'Escola Costa i Llobera del barri de Sarrià de Barcelona, on coincidí amb Felip Puig. Formà part de la creació de les JCDC, antecedent de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
-
França (francès: France fʁɑ̃s (?·pàg.)), oficialment la República Francesa (francès: République française [ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]), és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la Unió Europea; a l'Europa occidental, limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. Abasta 543,801 km² i té una població total de 66,7 milions de persones.
-
El festival Canet Rock va ser un gran concert a l'aire lliure que es va celebrar per primera vegada el juliol de 1975 i al que van succeir quatre sessions més, sempre a Canet de Mar (Maresme). Estigué precedit per les Sis Hores de Cançó, també organitzades a Canet de Mar, i s'inspirà en festivals internacionals anteriors com el Woodstock de 1969 a Nova York i el de l'illa de Wight d'entre 1968 i 1970 al sud d'Anglaterra. El 2014 s'impulsà un festival sota el mateix nom a Canet de Mar, amb grups de música pop del moment.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Salvador Aulèstia i Vàzquez (Barcelona, 13 de novembre de 1915 - Milà, juny de 1994) fou un escultor, pintor, dibuixant i escriptor català. Conreà un expressionisme plàstic amb certa tendència a l'abstracció, passant per l’abstracció figurativa i surrealista, el fauvisme, el postcubisme, l'expressionisme..., fins que fundà el seu propi estil, l'art apotelesmàtic, recollit al «Manifest de l’art apotelesmàtic» de l’any 1963.
-
Els Jocs Olímpics d'estiu de 2024 (en francès: Jeux olympiques d'été de 2024), oficialment els Jocs de la XXXIII Olimpíada (en francès: Jeux de la XXXIIIe Olympiade) i comunament conegut com a París 2024, és un esdeveniment internacional multiesportiu programat per a tenir lloc del 26 de juliol a l'11 d'agost de 2024 a França, amb París com a ciutat amfitriona principal i altres 16 ciutats escampades a la França metropolitana, a més d'una subseu a Tahití, una illa dins dels Territoris d'Ultramar Francesos i col·lectivitat de la Polinèsia Francesa. La capital francesa va presentar oficialment la seva candidatura el 23 de juny de 2015 i, encara que inicialment es va planificar que la seu fos seleccionada durant la 131a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI), prevista pel 13 de setembre de 2017 a la ciutat peruana de Lima, el 31 de juliol Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), una de les dues ciutats candidates restants després de múltiples retirades, va arribar a un acord amb el COI per a celebrar els Jocs de 2028 i va deixar via lliure a París per organitzar els de 2024. Serà la tercera vegada que la ciutat francesa organitzi uns Jocs Olímpics, després de les edicions de 1900 i 1924 i es convertirà en la segona ciutat, després de Londres (Regne Unit), en organitzar 3 vegades l'esdeveniment.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
Carme Pla i Font (Terrassa, 1966) és una actriu catalana llicenciada per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1990. Membre i fundadora de la companyia de teatre T de Teatre i protagonista de la sitcom catalana Jet Lag. També ha treballat en diversos muntatges teatrals, en llargmetratges i en sèries de televisió com a actriu principal i actriu convidada.
-
Marta Pujol i Ferrusola (Barcelona, 1959) és una arquitecta catalana, filla de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. El seu estudi es va veure envoltat de polèmica en haver rebut diversos encàrrecs de la Generalitat de Catalunya. L'oposició del Parlament de Catalunya qüestionà la seva presència i la del seu germà Pere en viatges oficials del seu pare a l'estranger durant la dècada de 1990.
-
Alfredo Cospito (Pescara, 14 de juliol de 1967) és un anarquista italià. El 2012 va ser condemnat a 10 anys de presó per disparar al genoll el cap de la companyia nuclear italiana Ansaldo Nucleare i, més endavant, condemnat a cadena perpètua sense llibertat condicional per atacar amb explosius una caserna dels carabinieri sense morts. El 2022, Cospito va ser ingressat al règim penitenciari 41-bis, que implica l'aïllament durant 22 hores del dia.
-
El para-xocs o paracolps és la peça d'un vehicle que es troba en la part posterior i davantera d'aquest amb l'objectiu d'esmorteir i protegir el vehicle després de topar, absorbint l'energia cinètica i empenyent-la en forma de rebot cap al centre del xoc, aconseguint així una reducció de danys, però no d'impacte.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
El Pegaso Z-102 fou un model d'automòbil esportiu, dissenyat per Vilfred Ricart i produït entre 1951 i 1958 per ENASA (empresa coneguda especialment pels camions i autobusos de marca Pegaso que produí a la seva fàbrica de La Sagrera). Els Pegaso Z-102, i la seva seqüela Z-103, disposaven d'un disseny i tecnologia importants per a l'època i varen ser considerats en el seu moment entre els esportius de més alta qualitat arreu del món.
-
Álvaro de Luna o Alvarito de Luna (Sevilla, 28 de setembre de 1994) és un cantant, compositor de pop-rock espanyol, exvocalista del grup Sinsinati. Començà en la música amb tan sols 9 anys únicament amb la seva guitarra oferint concerts en escenaris locals cantant covers de grans artistes del panorama pop espanyol: Jarabe de Palo, La Oreja de Van Gogh, Melendi, entre d'altres. Álvaro de Luna supera els 12.000 seguidors a Spotify i es troba a punt de superar la xifra d'1,3 milions d'oients mensuals (260.000 són de Madrid; 140.000, de Barcelona; i la resta, de les províncies de València, Sevilla i Bilbao).
-
Eleccions legislatives franceses de 2024 a la Catalunya del Nord
Les eleccions legislatives franceses de 2024 se celebraren, en dues voltes, els dies 30 de juny i 7 de juliol de 2024. A la Catalunya del Nord (oficialment el departament dels Pirineus Orientals), s'elegeixen quatre diputats en quatre circumscripcions uninominals. El resultat fou la reelecció de les quatre diputades del Reagrupament Nacional.
-
Victor Mature (Louisville, Kentucky, 29 de gener de 1913 - Rancho Santa Fe, San Diego, Califòrnia, 4 d'agost de 1999) fou un actor cinematogràfic estatunidenc. Un dels actors més populars els anys quaranta i cinquanta, interpretà pel·lículas com My Darling Clementine (1946), de John Ford, i, sobretot, grans superproduccions històriques, com Samson and Delilah (1949), de Cecil B. DeMille, La túnica sagrada (1953), d'Henry Koster, i Demetri i els gladiadors (1954), de Delmer Daves. També actuà en destacades pel·lícules policíaques com Kiss of Death (1947), de Henry Hathaway.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 755.029 en català el 9 de juliol del 2024) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
Josep Martí i Blanch (L'Ametlla de Mar, 1970) és un periodista català que escriu a La Vanguardia i El Confidencial i que també ha col·laborat a El Periódico, l'ARA, Diari de Tarragona i Comunicació21. També participa regularment en programes d'opinió de diferents mitjans audiovisuals com El món a RAC1 de la cadena RAC1. L'any 2008 va publicar Ets de dretes i no ho saps (L'Arquer) i en 2018 Cómo ganamos el proceso y perdimos la república (ED Libros).
-
Manuel García-Castellón y García-Lomas (Valladolid, 16 d'octubre de 1952) és un jurista espanyol, jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional espanyola des de l'any 2017. Al llarg de la seva vida judicial ha instruït diversos casos mediàtics, com el cas Banesto, el cas Púnica, el cas Lezo i el cas Villarejo. És membre de l'associació conservadora Associació Professional de la Magistratura.
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre espanyol de Sanitat Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit.
-
El Front Popular de França (en francès, Front populaire) va ser una coalició de partits polítics d'esquerra formada el 1935, i que va governar entre 1936 i 1938. Estava format per la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO, socialistes), el Partit Radical i el Partit Comunista Francès, que va donar suport a la coalició però no va entrar a formar part del govern. S'hi van afegir moviments formats per intel·lectuals, com la Lliga dels Drets de l'Home, el Moviment contra la Guerra i el Feixisme i el Comitè de Vigilància dels Intel·lectuals Antifeixistes.
-
Oleguer Pujol i Ferrusola (Barcelona, 28 de juny de 1972) és un empresari immobiliari català. Llicenciat d'ESADE, s'ha dedicat als negocis immobiliaris i gestiona Drago Capital, una plataforma d'inversió immobiliària d'Espanya i Portugal. El juliol de 2014 la Fiscalia Anticorrupció obrí una investigació a Oleguer Pujol per un presumpte delicte de blanqueig de diners.
-
Jean-Marie Le Pen (La Trinité-sur-Mer, 20 de juny de 1928) és un polític francès, expresident del Front Nacional (Front National, FN), partit nacionalista d'extrema dreta que ell mateix va fundar. La seva faceta més coneguda és la seva negació a admetre immigració de fora d'Europa a França. El seu èxit electoral més sonat fou en l'any 2002, quan va entrar en la segona volta de les eleccions presidencials enfront del president francès Jacques Chirac.
-
Pere Pujol i Ferrusola (Barcelona, 1965) és un enginyer agrònom català, fill de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Fou gerent d'Entorn Enginyeria i Serveis, que rebé adjudicacions de la Generalitat de Catalunya per un import de més de 190.000 euros els anys 2000 i 2001. Carles Sumarroca, amic personal de Jordi Pujol, dirigí l'empresa.
-
Verano azul és una sèrie de televisió espanyola produïda el 1981 i dirigida per Antonio Mercero amb música de Carmelo Bernaola. Va ser rodada durant 16 mesos, entre finals d'agost de 1979 i desembre de 1980, a la localitat malaguenya de Nerja. L'emissió original va tenir lloc a la primera cadena de RTVE entre l'11 d'octubre de 1981 i el 14 de febrer de 1982 a les tardes del diumenge.
-
María Victoria Chivite Navascués (Cintruénigo, 5 de juny de 1978) és una sociòloga i política navarresa. És presidenta del Govern de Navarra des del 6 d'agost del 2019. Es llicencià en Sociologia a la Universitat Pública de Navarra, cursà un màster en Organització i Gestió de Recursos Humans i en Prevenció de Riscos Laborals.
-
La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La denominació prové del Munt Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir per 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana.
-
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
-
Junts (en francès, Ensemble), pel seu nom complet Junts per la majoria presidencial (Ensemble pour la majorité présidentielle), conegut entre 2021 i 2022 com Ensemble Citoyens, és una coalició de partits polítics francesos amb la forma jurídica de partit, creada el 29 novembre 2021 a la Maison de la Mutualité, a París, de cara a eleccions legislatives franceses de 2022, per tal d'aconseguir una majoria a l'Assemblea Nacional que donés suport a Emmanuel Macron, president de la República. D'ençà de maig de 2022, Junts està presidit per Richard Ferrand amb dos vicepresidents, François Bayrou i Édouard Philippe. Stanislas Guerini n'és el secretari general.
-
Ducat de Curlàndia i Semigàlia (1918)
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia de 1918 va ser un efímer estat satèl·lit de l'Imperi alemany. Fou proclamat el 8 de març de 1918, a la governació de Curlàndia ocupada per Alemanya per un landesrat (parlament local) compost principalment per germano-bàltics, els quals van oferir la corona del que fos un ducat autònom al Kàiser Guillem II, malgrat l'existència anterior d'una família sobirana regnant en aquest ducat, els descendents d'Ernst Johann von Biron. Encara que el Reichstag alemany recolzava l'autodeterminació nacional dels pobles del Bàltic, l'Alt Comandament alemany va continuar la política d'incorporar el Bàltic al Reich recolzant-se en els alemanys del Bàltic.
-
Andorra (IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran i el més populós amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.
-
Ruben Wagensberg Ramon (Barcelona, 10 de setembre de 1986) és un activista, professor, polític i productor musical català. És l'impulsor i el portaveu de la campanya «Casa nostra, casa vostra», que va culminar amb la manifestació «Volem acollir» celebrada el 18 de febrer de 2017 a Barcelona i que va aplegar 500.000 persones segons l'organització i 160.000 segons la Guàrdia Urbana. És professor i fundador de la discogràfica The Indian Runners.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.992.625 d'habitants (2013-2015), inclou 1.687 termes municipals. El 2023 era parlada com a llengua materna per més quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.924.610 a Catalunya, 1.190.672 al País Valencià i 327.384 a les Illes Balears.
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464.
-
Llista d'episodis de Detectiu Conan
Aquesta és una llista d'episodis de la sèrie d'animació Detectiu Conan. La numeració catalana correspon a la posada per la Televisió de Catalunya, Televisió Valenciana i IB3. Els capítols especials tenen el títol emmarcat dins d'un requadre verd.
-
Josep Pujol i Ferrusola (Barcelona, 1963) és un consultor català, conegut per ser el fill de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, i germà d'Oriol Pujol i Ferrusola. Estudià empresarials a l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses i a la Universitat de Nova York. És membre del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
