-
Lleó XIV (Chicago, 14 de setembre de 1955), nascut com a Robert Francis Prevost Martínez, és el 267è papa de l'Església Catòlica Romana des del 8 de maig del 2025. Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana. Anteriorment, va ser prefecte de la Congregació per als Bisbes des del 12 d'abril de 2023, bisbe de Chiclayo al Perú, des del 2015 al 2023, i prior general de l'orde de Sant Agustí a Roma del 2001 al 2013.
-
El papa Lleó XIII (italià: Leone XIII, llatí: Leo PP. XIII; nascut Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci; 2 de març de 1810 - 20 de juliol de 1903) va ser cap de l'[[Església Catòlica des del 20 de febrer de 1878 fins a la seva mort el juliol de 1903. El seu és el quart regnat més llarg de qualsevol papa, darrere dels de Pere Apòstol, Pius IX (el seu predecessor immediat) i Joan Pau II. És conegut pel seu intel•lectualisme i els seus intents de definir la posició de l'Església Catòlica respecte al pensament modern. En la seva famosa encíclica Rerum novarum de 1891 , el papa Lleó va esbossar els drets dels treballadors a un salari just, unes condicions de treball segures i la formació de sindicats, alhora que afirmava els drets a la propietat i la lliure empresa, oposant-se tant al socialisme com al capitalisme laissez-faire.
-
L'Orde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el segle xiii (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
-
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 - Ciutat del Vaticà, 21 d'abril de 2025), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del papa Gregori III l'any 741, i el primer amb el castellà com a primera llengua. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà.
-
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el títol està ocupat per Robert Prevost, sota el nom de Lleó XIV. A més del títol de bisbe de Roma, el Papa també ostenta els següents títols: Pontífex de l'Església Universal, Servent dels Servents de Déu, Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la diòcesi romana, Primat d'Itàlia, Vicari de Crist, Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels Apòstols.
-
Pietro Parolin ([ˈpjetro paroˈliŋ]) (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià. Fill d'un comerciant de ferreteria i d'una mestra de primària, als deu anys restà orfe de pare amb dos germans més petits. Estudià al seminari de Vicenza, i a la catedral d'aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980.
-
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès, voi-tí-hua), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005. Entre alguns catòlics és anomenat "sant Joan Pau el Gran". Va ser elegit papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies.
-
Benet XVI (llatí: Benedictus PP. XVI) (Marktl, 16 d'abril de 1927 - Ciutat del Vaticà, 31 de desembre de 2022) va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, i va esdevenir papa emèrit. Benet XVI fou el fundador i patró de la Fundació Ratzinger, una organització de caritat que, amb el benefici de la venda dels seus llibres i assaigs, finança beques per a estudiants de tot el món.
-
Joan Pau I (Canale d'Agordo, 17 d'octubre de 1912 - Ciutat del Vaticà, 28 de setembre de 1978), nascut Albino Luciani va ser el 263è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica, 5è sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, juntament amb els altres títols propis del Romà Pontífex. Va ser elegit el 26 d'agost de 1978 i el seu pontificat és el desè pontificat més curt de la història de l'Església catòlica: la seva mort es va produir només 33 dies després de la seva elecció al tron de Pere. El 2017 va ser declarat venerable pel papa Francesc.
-
La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891. És una carta oberta dirigida a tots els bisbes catòlics sobre les condicions de les classes treballadores. L'encíclica es titula "Drets i Deures del Capital i els Treballadors." Wilhelm Emmanuel von Ketteler i el cardenal Henry Edward Manning van influenciar en la seva composició.
-
Joan XXIII (Sotto il Monte Giovanni XXIII, 25 de novembre de 1881 - Palau Vaticà, 3 de juny de 1963) nascut Angelo Giuseppe Roncalli, va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica.
-
El papa Pius XII (nascut Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, pronunciació italiana: [euˈdʒɛːnjo maˈriːa dʒuˈzɛppe dʒoˈvanni paˈtʃɛlli]; 2 de març de 1876 - 9 d'octubre de 1958) va ser el cap de l'Església catòlica i el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà fins a la seva mort el 3 de març a l'octubre de 1958. Abans de la seva elecció al papat, va exercir com a secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, nunci papal a Alemanya i cardenal secretari d'estat, on va treballar per concloure tractats amb diverses nacions europees i llatinoamericanes. inclòs el tractat Reichskonkordat amb el Reich alemany.
-
Pau VI (Concesio, 26 de setembre de 1897 - Castel Gandolfo, 6 d'agost de 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del Papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.
-
Aureli Agustí (llatí: Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
-
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guardia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista.
-
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ, pronunciat [ˈsta(ː)tus tʃivi'ta(:)tis vatiˈka(ː)ne] en pronúncia eclesiàtica i [ˈstatus kiːwiˈtaːtis waːti(ː)ˈkaːnae̯] en pronúncia clàssica) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania.
-
Cristóbal López Romero, SDB (Vélez-Rubio, Almeria, 19 de maig de 1952) és un sacerdot salesià nomenat arquebisbe de Rabat pel Papa Francesc el desembre del 2017. Quan era petit la seva família es traslladà a viure a Badalona, on estudià amb els salesians, amb qui va fer la professió perpètua el 2 d'agost de 1974. Es llicencià en periodisme a la UAB i va fer els estudis de teologia al seminari salesià de Barcelona.
-
Chiclayo és una ciutat de la costa nord del Perú, capital de la província de Chiclayo i del departament de Lambayeque. Va ser fundada amb el nom de «Santa Maria de los Valles de Chiclayo». Està situada a 14 quilòmetres de la costa de l'oceà Pacífic, a 208 quilòmetres de la ciutat de Trujillo i a 773 quilòmetres de la capital del país, Lima.
-
Pere Rafart i Arza, (14 d'abril de 1989, Solsona) és un il·lusionista solsoní, guanyador del premi Memorial Ascanio i del Congrés Màgic Nacional l'any 2017. L'estiu del 2018 va convertir-se en subcampió mundial en cartomàgia a Busan (Corea), al campionat mundial de màgia de la Federació Internacional d'entitats de màgia (FISM), posició que va revalidar el 2022 a Quebec (Canadà), quedant per darrere del francès Markobi. L'11 de febrer del 2019 obté els quatre sís del jurat del programa Got Talent de Telecinco, deixant impressionat el jurat del programa.
-
La Regla de Sant Agustí, escrita cap a l'any 400, és un document breu dividit en vuit capítols i serveix d'esquema per a la vida religiosa viscuda en comunitat. És la regla monàstica més antiga de l'Església occidental. La regla, desenvolupada per Agustí d'Hipona (354–430), regeix la castedat, la pobresa, l'obediència, el deslliurament del món, el repartiment del treball, els inferiors, la caritat fraterna, la pregària en comú, el dejuni i l'abstinència proporcionals a la força individual, atenció als malalts, silenci i lectura durant els àpats.
-
Habemus papam ('Tenim papa') és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou papa. L'anunci es fa des del balcó central de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Després de l'anunci, el nou papa, si ho creu oportú, es presenta a la gent, pronuncia el seu primer discurs al món després del conclave i imparteix solemnement la seva primera benedicció apostòlica urbi et orbi.
-
Benito Antonio Martínez Ocasio (Vega Baja, Puerto Rico, 10 de març de 1994), més conegut pel seu nom artístic Bad Bunny, és un cantant de reggaeton i trap llatinoamericà. El seu estil de música és generalment definit com trap i reggaeton, però també ha incorporat altres gèneres com el rock, la bachata i el soul. També és conegut per la seva entonació greu i rasposa alhora que el seu estil de vestir.
-
Dicasteri (del grec δικαστήριον: ''jutjat de dret', de δικάστης: 'jutge' / 'jurat') és un italianisme usat en l'ambit administratiu de l'Estat de la Ciutat del Vaticà s'utilitza per referir-se als departaments de la Cúria Romana. A part del secretari d'estat (el secretariat del Papa), aquests dicasteris s'agrupen en les categories següents: Congregacions, encapçalat per un prefecte, que és més freqüentment un cardenal: Congregació de la doctrina de la Fe Congregació de les esglésies orientals Congregació per a la veneració divina i la disciplina dels sagraments Congregació per les causes dels sants Congregació pels bisbes Congregació per a l'evangelització de la població Congregació per al clergat Congregació per a instituts de vida sagrada i societats de vida apostòlica Congregació per a l'educació catòlica (per a Seminaris i Centres d'Ensenyament) Pel que fa a la gestió penitenciària, penal i judicial el dicasteri disposa: Presó Apostòlica encapçalada pel Comandant de Presó, per al "fòrum intern" (qüestions de consciència, absolució de censura). Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, encapçalat pel Prefecte Tribunal de la Rota, encapçalat pel Degà, que els casos de jutges com aquells portaven demostrar la nul·litat d'un matrimoni Consells pontificis, cadascun encapçalat per un president Consell Pontifici per a la unió cristiana Consell Pontifici per a la família Consell Pontifici per a la justícia i la pau Consell Pontifici d'un sol cor (per la promoció humana) Consell Pontifici per la cura pastoral d'immigrants i itinerants Consell Pontifici per l'ajuda pastoral a treballadors d'assistència sanitària Consell Pontificil per la interpretació de texts legislatius Consell Pontifici per un diàleg interreligiós Consell Pontifici per la cultura Consell Pontificil per comunicacions socials.
-
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga (Genga, 2 d'agost de 1760 - Roma, 10 de febrer de 1829) va prendre en ser elegit papa. Va ser el 252è bisbe de Roma (1823-1829). Pertanyia a la família dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics.
-
El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà. El terme conclave procedeix del llatí cum clave ('amb clau'), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecció, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigorós sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Lió II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Seu Vacant i l'elecció del nou Pontífex (22 de febrer de 1996).
-
El papa Benet XV (llatí: Benedictus XV; italià: Benedetto XV; nascut Giacomo Paolo Giovanni Battista della Chiesa; 21 de novembre de 1854 - 22 de gener de 1922), va ser cap de l'Església Catòlica des de 1914 fins a la seva mort el 1922. El seu pontificat es va veure en gran part eclipsat per la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències polítiques, socials i humanitàries a Europa. Entre 1846 i 1903, l'Església catòlica havia viscut fins a aquell moment dos dels seus pontificats més llargs de la història.
-
La fumata blanca i fumata negra (o fumata bianca e fumata nera en italià) és la columna de fum que surt de la Capella Sixtina quan acaba una ronda de votació per elegir un nou Papa. El color blanc del fum significa que hi ha hagut una votació amb èxit positiu; en cas contrari el fum és negre i s'anomena "fumata negra". Un cop finalitzada la fumata blanca, apareix al balcó de la Basílica de Sant Pere el cardenal protodiaca, qui anuncia l'assoliment de l'acord a la comunitat de creients amb la fórmula Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam ("Anuncio amb gran joia: tenim Papa") i presenta el nou pontífex.
-
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu. Després de començar com a liberal, va invertir posicions i va condemnar fermament el liberalisme. Va ser notable per convocar el Primer Concili Vaticà el 1868 i per perdre definitivament el control papal dels Estats Pontificis el 1870 contra el Regne d'Itàlia.
-
Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen.
-
Luis Enrique Martínez García (Xixón, 8 de maig de 1970) és un exfutbolista i entrenador de futbol asturià, va ser l'entrenador del FC Barcelona des de 2014 fins a maig de 2017. Com a jugador, va destacar per la seva versatilitat, ja que va jugar a totes les posicions del camp excepte com a defensa central i com a porter. El març del 2004, Pelé el va incloure a la llista dels 125 millors futbolistes vius.
-
Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? – Roma, entre 64 i 68 dC) també conegut com a Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme. Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró.
-
Luis Antonio Gokim Tagle (Manila, 21 de juny de 1957) és un cardenal filipí de l'Església Catòlica, 32è arquebisbe de Manila, cardenal prevere de San Felice da Cantalice a Centocelle, i actual President de Caritas Internacional. Va ser nomenat pel Papa Benet XVI per succeir el cardenal Gaudencio Rosales. Tagle és professor de Síntesi Dogmàtica a la Facultat de Teologia del Seminari San Carlos, el seminari major arxidiocesà de Manila, i és professor associat de Teologia Sistemàtica a la Facultat Loyola de Teologia de la Universitat Ateneo de Manila.
-
Antoni Freixa i Martí, més conegut com a Toni Freixa (Barcelona, 8 d'octubre de 1968) és un advocat català, conegut per haver format part de la junta directiva del FC Barcelona durant les presidències de Joan Laporta, Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu. El 2015 es presentà a les eleccions a la presidència del FC Barcelona.
-
El Futbol Club Barcelona (català oriental: [fubˈbɔɫ ˈkɫup bərsəˈɫonə]), o simplement Barcelona, popularment conegut com a Barça (català oriental: [ˈbar.sə]), sovint abreujat FC Barcelona, o amb l'acrònim FCB, és una entitat esportiva professional barcelonina, la més important de Catalunya i dels Països Catalans, i un dels més populars d'Espanya i del món pel que fa a projecció i massa social. És més conegut pel seu equip de futbol professional masculí homònim, que actualment juga a la primera divisió, la màxima categoria de la Lliga espanyola. Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
L'Estadi Olímpic Lluís Companys és una instal·lació esportiva situada a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. Forma part l'Anella Olímpica, que inclou les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions. Des del 2001 porta el nom del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, afusellat pel règim franquista al castell de Montjuïc el 1940.
-
El Cas Gabriel Cruz o Operació Nemo fa referència als esdeveniments lligats a la desaparició de l'infant Gabriel Cruz Ramírez, la vesprada del 27 de febrer de 2018 a la localitat d'Almeria, Las Hortichuelas, Espanya i el seu immediat assassinat en una finca familiar a prop de la localitat de Rodalquilar, ambdues en el municipi de Níjar. El menor, de tan sols vuit anys, desaparegué en el trajecte entre la casa de l'àvia paterna i la d'uns familiars, que és a uns cent metres de distància (trenta segons). El seu parador fou desconegut durant els següents dotze dies.
-
Lady Gaga (anglès: Stefani Joanne Angelina Germanotta) (Hospital Lenox Hill, 28 de març de 1986), nom artístic de Stefani Joanne Angelina Germanotta, és una cantant, compositora, actriu, pianista, activista i empresària estatunidenca. Va saltar a la fama amb el seu primer disc, The Fame, l'any 2008. Ha publicat set àlbums d'estudi en solitari (per ordre, The Fame, l'EP The Fame Monster, Born This Way, Artpop, Joanne, Chromatica i Mayhem), una banda sonora original (A Star is Born) amb Bradley Cooper i un àlbum de jazz (Cheek to Cheek) amb Tony Bennett, entre d'altres.
-
La papessa Joana fou una papessa de Roma llegendària que hauria usurpat el papat catòlic amagant el seu sexe. Se sol situar cronològicament durant els pontificats de Benet III i Joan VIII, al segle ix, tot i que no hi ha cap prova fefaent de la seva existència. Hi ha diferents versions de la història, però el que tenen en comú és que Joana va ser una dona que va aconseguir introduir-se en la cort papal i dissimulant que era una dona va aconseguir ser escollida com a papa.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 i 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Montornès de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra, a Catalunya, des de 1989, i es troba al límit amb l'Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació de la divisió territorial de 1936. Els principals nuclis de població d'aquest municipi són el poble de Montornès de Segarra, cap de municipi, i el del Mas de Bondia. El poble, aturonat a 605 m d'altitud, és situat a la confluència del Riu Cercavins i de la riera de Montornès, que desguassa per l'esquerra procedent del terme de Montoliu de Segarra.
-
El mal invisible és un thriller, creat per Lluís Arcarazo i dirigit per Marta Pahissa. La sèrie va ser emesa en primícia per Televisió de Catalunya i els drets mundials d'emissió foren de The Mediapro Studio. L'abril de 2024 es va anunciar la sèrie i a l'agost del mateix any es finalitzà el rodatge.
-
Oriol Rius i Camps (Esparreguera, 1944 - Bellcaire d'Empordà 23 d'octubre de 2011) va ser un escultor i pintor i artista visual català i un economista gerent del Centre Internacional de Negocis de Badalona. De formació artística autodidacta, va estudiar Ciències Econòmiques (llicenciat per Universitat de Barcelona, 1972), filosofia, i composició musical (Conservatori de Badalona, 2007-11). Residia i tenia el taller al barri del Poblenou de Barcelona.
-
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà. Els romans no tenien un terme únic que fes referència a aquesta posicióː els títols llatins i grecs com Augusta (derivat del primer emperador August), Caesarissa o Kaisarissa (derivada de Juli Cèsar), Basilissa (el femení de Basileu) i Autokratorissa (el femení d'autòcrata), tots van ser emprats. Al segle iii, l'Augusta també podía rebre els títols de Mater Castrorum ("Mare dels Campaments") i Mater Patriae ("Mare de la Pàtria").
-
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal. Per tant, per tal de mantenir-se, la comunitat depèn de la caritat. En principi, ni la comunitat ni els seus membres, no posseeixen cap bé: els religiosos hi renuncien per tal de consagrar-se totalment a la vocació i carisma de l'orde.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
El Caixmir (en caixmiri Kashmir) és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan, que amdós se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros. Té una extensió total de 242.800 km² i una població d'11.390.000 habitants. La part índia té 143.000 km² i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), està dividida per dues regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Unió Índia.
-
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà explicaren de manera diàfana que la manifestació fou inequívocament independentista.
-
Simo Häyhä (Rautjärvi, 17 de desembre de 1905 - Hamina, 1 d'abril de 2002), també conegut pel pseudònim de «la Mort Blanca» (en rus: Белая смерть, Belaya smert; en finès: Valkoinen kuolema; en suec: Vita döden), fou un franctirador de l'exèrcit de Finlàndia que va causar el terror entre els soldats soviètics durant la Guerra d'Hivern (1939-1940). Se li reconeixen 505 víctimes mortals, el major nombre confirmat per a un franctirador a qualsevol guerra.
-
Donald Trump (Jamaica Hospital, 14 de juny de 1946) és un polític i empresari estatunidenc, actual i 47è president dels Estats Units, càrrec que ja va exercir entre el 2017 i el 2021, quan es va convertir en el primer President que no havia realitzat el servei militar i no tenia experiència política prèvia. Trump va perdre la reelecció a les Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 contra el candidat demòcrata Joe Biden, però va guanyar-la en 2024. El tant en el primer com en el seu segon jurament com a President en 2025, amb 78 anys, set mesos i sis dies el va convertir en el president de més edat en la història del país a prendre possessió (en el primer superant Ronald Reagan i en el segon a Joe Biden), i el primer convicte, després de ser condemnat pel cas Stormy Daniels.
-
Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino
La Pontifícia Universitat de Sant Tomás d'Aquino a Roma, comunament coneguda com a Angelicum, és la Universitat dels Dominics a Roma, i una de les més grans i importants universitats pontifícies de la ciutat. Dirigida i administrada per membres de l'Orde dels Predicadors, concentra la tradició teològica dominicana de tot el món.
-
La Capella Sixtina és un dels tresors artístics més famosos de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina. L'arquitecte en va ser Giovannino de Dolci, tot i que va ser dissenyada per Baccio Pontelli. És coneguda a tot el món tant per ser la sala on se celebra el conclave i altres cerimònies oficials com les coronacions papals, com per haver estat decorada per Michelangelo Buonarroti.
-
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà. La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'altura de la cúpula fa fa que la figura domini el horitzó de la ciutat de Roma.
-
Nil Ojeda Morales, conegut senzillament com a Nil Ojeda, (Les Masies de Voltregà, Osona, 21 d'octubre de 1998) és un creador de contingut i empresari català. Nil Ojeda manté contacte amb les xarxes socials des d'una edat molt primerenca, i com ell mateix reconegué, amb onze anys, quan va descobrir la plataforma YouTube. No va ser fins a l'any 2016, però, que Ojeda va iniciar la creació de contingut propi.
-
Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa. Tant el cap de l'Església catòlica, normalment conegut com el papa, com el papa de l'Església ortodoxa copta d'Alexandria (papa copte) trien noms papals. D'ençà del 2013, el papa Francesc és el papa catòlic, i Tauadros II o Teodoros II el papa copte.
-
Jerarquia de l'Església Catòlica
El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica. Els rangs són Bisbe, Prevere i Diaca. En el sentit eclesiàstic del terme, jerarquia habitualment significa el cos de persones que exerceixen l'autoritat a l'Església.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Chicago (o Xicago en una forma alternativa rebutjada per Pompeu Fabra però usada per Joan Coromines) és tercera ciutat més gran dels Estats Units després de Nova York i Los Angeles. Segons el cens del 2020, tenia 2.746.388 habitants, mentre que la seva àrea metropolitana tenia una població de quasi 10 milions. Fundada el 4 de març de 1837, està situada a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019, a TV3 l'estiu del 2020 i a IB3 el setembre del 2020.
-
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana i fomentant el culte diví i la pràctica religiosa. No sembla que se celebressin de manera regular, tot i l'obligatorietat de convocar-ne un anualment establerta en el Concili d'Osca del 598. Durant l'alta edat mitjana hi ha sínodes com el de Toluges (Elna), de l'any 1027, en el qual es promulgà la Pau i Treva de Déu, o els de Vic, dels anys 1030 i 1033.
-
La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu.
-
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec medieval: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.
-
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa, filla d'Agenor que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic, des de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al sud-est les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar la separen d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen Islàndia, les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic; i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat i país del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica al sud dels Pirineus, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
César González-Bueno Mayer Wittgenstein (Madrid, 1960) és un banquer madrileny, especialista en banca telemàtica. Llicenciat en dret i administració d'empreses per ICADE, va ser executiu a Argentaria i Citibank. Entre 1998 i 2011, va desenvolupar una primera etapa a ING fundant ING Direct a l'Estat Espanyol, a més de ser conseller delegat de l'entitat neerlandesa a Espanya i Portugal i membre del comitè de direcció.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Sant Lleó és el nom dels següents personatges: Sant Lleó o Papa Lleó I, (Toscana, 400 - Roma, 461), Papa de l'Església Catòlica (440-461) Sant Lleó o Papa Lleó II (Sicília ? - Roma, 683), Papa del 682 al 683 Sant Lleó o Papa Lleó III (Roma, ? – 816), Papa de l'Església catòlica de 795 al 816 Sant Lleó o Papa Lleó IV (Roma, s.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 773.917 en català el 9 de maig del 2025) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
-
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa. Pertanyia a una branca secundària de la gran família florentina i era nebot del Papa Lleó X. El seu cosí, duc de la Toscana, el va nomenar ambaixador davant del Papa Pius V, i es mantingué en el càrrec 15 anys. El 1573 va ser nomenat bisbe de Pistoia i després de Florència.
-
Andorra (pronunciat en català occidental IPA: [anˈdɔ.ra], i en català oriental IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran i el més populós amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.
-
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 20 o 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia. Succeí al seu pare, Filip II, el 336 aC, quan tenia 20 anys. Poc després, partí en campanya cap a l'Àsia occidental i el nord-est d'Àfrica i en menys d'una dècada forjà un dels imperis més extensos de la història.
-
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden dos-cents trenta-set dies per finalitzar l'any. A molts països europeus, el 8 de maig és una festa nacional o dia commemoratiu (Dia de la Victòria a Europa), ja que aquest dia de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa.
