-
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
-
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defensaven el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
-
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
-
El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves), nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.
-
L'enigma Verdaguer és un telefilm català de 2019 sobre la vida del poeta Jacint Verdaguer, dirigit per Lluís Maria Güell i amb guió de David Plana a partir d'una història d'Enric Gomà, Teresa Vilardell i el propi Plana. Es va estrenar l'11 de setembre del 2019 a TV3, i va ser una producció de Diagonal Televisió, coproduïda per TV3 i RTVE, amb el suport de l'ICEC. Segons declaracions del director, no és un biopic sinó una aproximació biogràfica a una de les veus més reputades de la literatura catalana, a través de la qual s'ha fet una adaptació per tal d'explicar l'home rere el capellà, malgrat prendre's alguna llicència.
-
La Bandera Negra Catalana o Estelada Negra va ser creada per la Fundació Reeixida (abans denominada Comissió del Centenari de l'Estelada) amb motiu del tricentenari de la Campanya de Catalunya. La van dissenyar en Jordi Avià i en Joan Marc Passada. Va ser presentada el 29 de juny de 2014 al Museu d'Història de Catalunya.
-
L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final. En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida.
-
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el duc de Villars, el duc de Berwick, el duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.
-
Romería (lit. ‘romiatge’) és una pel·lícula dramàtica del 2025 escrita i dirigida per Carla Simón. És protagonitzada per la novella Llúcia Garcia com a Marina, una jove que busca la veritat sobre el seu difunt pare biològic. Es va estrenar mundialment a la competició principal del 78è Festival de Cinema de Canes el 21 de maig de 2025 i va arribar als cinemes d'Espanya el 5 de setembre de 2025 a càrrec d'Elastica Films.
-
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans —Setge de Barcelona (1706)— implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança en lloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
-
La bandera de Catalunya, també anomenada senyera, té el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
-
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
-
El falsificador de passaports (originalment en alemany, Der Passfälscher) és una pel·lícula dramàtica dirigida per Maggie Peren que es va estrenar al Festival de Cinema de Berlín el febrer de 2022 i es va estrenar als cinemes alemanys l'octubre de 2022. És una pel·lícula biogràfica sobre Cioma Schönhaus, que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, entre altres coses, expedint passaports. La versió doblada al català es va estrenar el 13 de gener de 2023.
-
Lawrence Joseph "Larry" Ellison (Lower East Side, Manhattan, 17 d'agost de 1944) és un empresari estatunidenc, magnat dels negocis estatunidenc, cofundador i director executiu d'Oracle Corporation, una important empresa de programari. El 2011 consta com la cinquena persona més rica del món, amb una fortuna personal de 39,5 bilions de dòlars.
-
El Monument a Rafael Casanova és una escultura situada a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb el carrer d'Alí Bei de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local. Obra de l'escultor Rossend Nobas (1888), és un homenatge a Rafael Casanova i Comes, últim conseller en cap de Barcelona.
-
El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'11 d'octubre de l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
-
Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 29 de desembre de 1876 - San Juan, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català.
-
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis.
-
David Hatchwell Altaras (Madrid, 1968) és un empresari espanyol, president de la Fundació Hispanojueva i del consell d'administració d'Excem. Nascut a Madrid el 1968, és fill de l'empresari jueu sefardita Mauricio Hatchwell Toledano. Persona de confiança igual que el seu pare del magnat Sheldon Adelson, va exercir d'amfitrió i va representar a aquest a Espanya quan Adelson va pensar en erigir al país el projecte de macrocomplex de casinos d'Eurovegas.
-
El cor de la ciutat va ser una telenovel·la produïda i emesa per Televisió de Catalunya, situada al barri de Sant Andreu de Barcelona. L'emissió va iniciar-se l'11 de setembre de 2000 amb un capítol especial a la nit i el seu desenllaç es va emetre el dimecres 23 de desembre del 2009. La sèrie explicava el dia a dia dels veïns d'un barri de Barcelona, amb històries quotidianes identificables en qualsevol indret de la societat catalana.
-
La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Vinaròs (Baix Maestrat).
-
María del Mar Cuena Seisdedos (Barakaldo, 11 de desembre de 1969), originalment coneguda pel nom artístic de Tamara i posteriorment com a Yurena, és una cantant, personalitat televisiva i empresària basca. Nascuda a Barakaldo i criada a Santurtzi, es va formar i va iniciar la seva carrera de manera independent a la dècada del 1990 a Barakaldo i Portugalete. Yurena va adquirir fama com a artista l'any 2000, després de les seves aparicions en el programa de televisió Crónicas marcianas.
-
Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares, 29 de setembre de 1547 - Madrid, 22 d'abril de 1616) fou un escriptor espanyol, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. Es considera un dels autors més influents de la literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel·la, especialment en l'àmbit hispànic i anglès. En homenatge a l'autor, el seu rostre figura a les monedes de fracció d'euro (10, 20 i 50 cts.) encunyades a Espanya.
-
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és escollit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter. Aquesta llegenda situa l'origen de la Senyera Reial en la persona de Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat després d'una batalla contra els normands, quan el rei dels francs mullà la seva mà en la sang de les ferides de Guifré el Pilós, i tot passant després quatre dits per damunt de l'escut daurat del comte de Barcelona li digué: «aquestes seran les vostres armes, comte». La Llegenda de les quatre barres de sang no apareix a cap obra històrica abans de l'obra de Beuter de 1551, per bé que l'adscripció del Senyal Reial al llinatge dels comtes de Barcelona ja havia estat establert pels reis d'Aragó el segle xiv.
-
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII. Exercí de reina regent de 1885 - 1902 fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII.
-
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
-
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
-
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i comunista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys.
-
Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i president de la Generalitat de Catalunya des del 8 d'agost de 2024. Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
-
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest). El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 msnm. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes.
-
Marino Lejarreta Arrizabalaga (Berriz, 14 de maig de 1957) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1979 i 1992. En aquests anys aconseguí més de 50 victòries, sent les més importants la Volta a Espanya de 1982, cinc etapes en aquesta mateixa cursa, dos al Giro d'Itàlia i una al Tour de França. Excel·lent escalador, sempre li agradava córrer a la cua del gran grup, cosa que li va provocar més d'un disgust.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. Aquesta última fase del conflicte s'inicià quan, malgrat l'armistici firmat entre Felip V i Carles d'Àustria que posava fi a la guerra a partir de l'1 de juliol de 1713, els Tres Comuns de Catalunya —institucions d'autogovern catalanes— proclamaren unilateralment el 9 de juliol de 1713 la continuació de la guerra contra Felip V i contra França, perllongant en solitari la contesa bèl·lica fins al 12 de setembre de 1714. El 14 de març de 1713, durant les negociacions de la Pau d'Utrecht, Carles d'Àustria es doblegà a la política de fets consumats i firmà el «Conveni d'armistici i evacuació de Catalunya», mentre demanà als britànics que el Principat de Catalunya fos establert com una república independent, o que si quedava sota el domini de Felip V preservés les constitucions catalanes.
-
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l'avanç de Felip V, fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.
-
George Smith Patton Jr. (11 de novembre de 1885 - 21 de desembre de 1945) va ser un general de l'exèrcit dels Estats Units que va comandar el Setè Exèrcit al teatre mediterrani de la Segona Guerra Mundial, i després el Tercer Exèrcit a França i Alemanya després de la invasió aliada de Normandia el juny de 1944. Nascut el 1885, Patton va assistir a l'Institut Militar de Virgínia i a l'Acadèmia Militar dels Estats Units a West Point.
-
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740). En l'àmbit catalanoaragonès és conegut sobretot com a arxiduc Carles o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual aconseguí el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. També del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Durant la Guerra de Successió el seu germà, l'emperador Josep I, morí prematurament als 32 anys sense descendència masculina, fent recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740). Aquest fet provocà una sèrie de moviments d'interessos dels estats que participaven en la guerra que culminaren amb la Pau d'Utrecht (1713) i la retirada de les forces austriacistes de la Corona d'Aragó juntament amb el mateix Carles.
-
El guepard (Acinonyx jubatus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids. Es tracta d'un gran fèlid de pelatge de color groc terrós amb tot de taques negres, i de cap petit i arrodonit, amb el musell curt i línies de llàgrimes de color negre que li davallen pel rostre. És l'animal terrestre més veloç que hi ha.
-
Ferran Carvajal (Vilafranca del Penedès, 8 de novembre de 1976) és un actor, ballarí, coreògraf, productor i director català. Ha treballat en més de 50 espectacles escènics, una desena d'òperes, diverses sèries de televisió, pel·lícules i telefilms. Sol treballar de manera interdisciplinària, desenvolupant diversos papers alhora en les seves col·laboracions artístiques.
-
Marta Casals Istomin (Humacao, 2 de novembre de 1936), nascuda Marta Montañez Martínez, és una violoncel·lista, professora i directora artística de música clàssica porto-riquenya. Pertanyent a una família de músics aficionats, el 1948 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York. El 1951 va conèixer a Prada de Conflent a Pau Casals on va tornar el 1954 com a alumna seva.
-
Canigó 1883, coneguda també com a Canigó 1883: La llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer, és una pel·lícula documental de 2023, dirigida per Albert Naudín i escrita per Naudín i Bernat Gasull i Roig. El film recrea la història de l'ascens de Verdaguer, amb 38 anys, i un pastor, per la xemeneia del puig del Balaig i assolir el cim més alt de la muntanya del Canigó. És protagonitzada per l'actor Lluís Soler i Auladell, que interpreta el poeta de vell, Santi Pocino com al poeta de jove, Sílvia Bel i Busquet com a fada Flordeneu i Xavier Boada com a Jaume Collell, l'amic íntim de Verdaguer.
-
El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C). És una de les places històriques i principals de Barcelona, que actuà ja des de l'edat mitjana com a eix de comunicacions comercials i econòmiques, i a partir del segle xviii, es configurà com a nou centre polític.
-
Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del segle xix i començament del segle xx. Sota la influència del Seminari de Vic, en un ambient comparable amb l'entorn d'una Universitat, sorgiren un seguit d'entitats com a reflex d'una època de gran vitalitat cultural. En aquest context sorgiren un seguit d'iniciatives que jugaren un paper destacat dins el moviment de represa polític i cultural de la Renaixença catalana i en la primera etapa de catalanisme.
-
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català. La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar. Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els postconvergents, juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.
-
Evru (Barcelona, 12 de març de 1946) és un artista de formació autodidacta definit per ell mateix com «ArtCienMist», una suma d'artista, científic i místic. Anteriorment conegut com a Albert Porta (1946-1968) i Zush (1968-2001), va iniciar-se al món de l'art amb el galerista René Metras i des de llavors la seva obra forma part de les col·leccions de museus com el MoMA (Nova York), Centre Pompidou (París), Museu Reina Sofia (Madrid), MACBA (Barcelona), Guggenheim (Nova York) o Ye Um Foundation (Seül), entre d'altres.
-
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
-
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol.
-
Beatriz Villacañas Palomo (Toledo, 1964) és una poetessa, assagista i crítica literària espanyola. És doctora en filologia anglesa per la Universitat Complutense de Madrid, on és professora de literatura anglesa i irlandesa després d'exercir com a catedràtica de Batxillerat, grau que va obtenir amb vint-i-quatre anys. Filla de Juan Antonio Villacañas; Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles arts i Ciències Històriques de Toledo.
-
La República Federal Democràtica del Nepal o simplement el Nepal és un estat a l'Àsia, entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia. La punta sud-oriental del país es troba a només 27 km de Bangladesh, i per la banda oriental, està separat de Bhutan per l'estat de Sikkim, associat a l'Índia.
-
El Palau Moja és un edifici al carrer de la Portaferrissa cantonada amb la Rambla de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb l'Església de Betlem, situada just al davant. Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
-
Àstrid Bergès-Frisbey (Barcelona, 26 de maig de 1986) és una actriu de cinema i televisió catalana que ha fet també algun treball com a model publicitària i imatge de marca de roba. Filla de pare català i mare franco-americana, van marxar a viure a París (França) quan tenia cinc anys. Parla fluidament català, francès i castellà.
-
Donec perficiam (IPA: [donek perfikiam]) és un lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps del rei Carles III— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix, el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà els pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist de 1705 (3 de maig) iniciaren l'aixecament militar per a derrocar Felip V. El lema significava la idea que, malgrat les contrarietats i les derrotes, mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», és a dir, fins a aconseguir la victòria final.
-
Joan Pera i Segura (Mataró, 27 de setembre de 1948) és un actor de cinema i teatre català. També treballa com a director i actor de doblatge, i és especialment conegut per posar-li veu a l'estatunidenc Woody Allen. Ha treballat tota la seva vida per a l'espectacle, gran part d'ella per al teatre, gairebé sempre dintre del gènere de la comèdia.
-
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, el que en fa capital de facto de la comunitat autònoma. Segons les dades del padró del 2023, tenia 297.459 habitants (el 2011 eren 313.437, i és el 13è municipi més poblat d'Espanya i el primer de tot el nord-oest espanyol. D'altra banda, l'àrea metropolitana de la ciutat, conformada per 23 municipis, és la vintena més gran d'Espanya, amb una població de 413.605 habitants (INE 2011).
-
Maribel Vilaplana Vilaplana (Beniarres, 1975) és una periodista i presentadora de televisió valenciana. Llicenciada en ciències de la informació i periodisme el 1998 per la Universitat CEU Cardenal Herrera, comença a treballar al Centre Territorial de RTVE al País Valencià i la ràdio 97.7, per passar a ser presentadora dels informatius Notícies 9 de Canal 9-TVV el 1999. De 2004 a 2009 presentà el magazín matinal de Canal 9 "Matí, matí" per tornar després als informatius del migdia fins al tancament de RTVV en 2013.
-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
Rogue Agent és una pel·lícula de thriller de misteri biogràfic de 2022 dirigida per Adam Patterson i Declan Lawn en el seu primer llargmetratge, a partir d'un guió que la parella va escriure conjuntament amb Michael Bronner basat en l'article inèdit "Chasing Agent Freegard" de Michael. Bronner. James Norton interpreta Robert Hendy-Freegard, un estafador que va enganyar i va convèncer a diverses persones que era un agent de l'MI5.
