-
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defensaven el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
-
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). Ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
-
El Cafè de la Marina (pel·lícula de 2014)
El Cafè de la Marina és una pel·lícula catalana de 2014 dirigida per Sílvia Munt, segona adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre en vers, El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, publicada l'any 1933. És protagonitzada per Marina Salas i Pablo Derqui.
-
El Cafè de la Marina és una obra de teatre de 1933 de Josep Maria de Sagarra escrita en vers estramp (decasíl·lab sense rima) i allunyada de les modes teatrals de l'època, ja que com moltes altres obres seves no intenta innovar, sinó que parteix de temes tradicionals per construir l'obra. Aquestes peces, com moltes altres, van tenir un èxit notable entre el públic.
-
-
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis.
-
-
-
-
La Bandera Negra Catalana o Estelada Negra va ser creada per la Fundació Reeixida (abans denominada Comissió del Centenari de l'Estelada) amb motiu del tricentenari de la Campanya de Catalunya. La van dissenyar en Jordi Avià i en Joan Marc Passada. Va ser presentada el 29 de juny de 2014 al Museu d'Història de Catalunya.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
-
-
Josep Maria Trias de Bes i Serra
Josep Maria Trias de Bes i Serra (Madrid, 1944 - Barcelona, 10 de setembre de 2026) va ser un advocat i polític català.
-
-
Àstrid de Noruega (noruec: Astrid Maud Ingeborg av Norge) (Oslo, 12 de febrer de 1932 - Oslo, 11 de setembre de 2026). Princesa de Noruega amb el tractament d'altesa reial des del seu naixement i fins al seu casament, fet que provocà la pèrdua dels seus drets dinàstics i del tractament d'altesa reial com a conseqüència d'haver-se casat morganàticament. Nascuda el dia 12 de febrer de l'any 1932 al Palau Reial d'Oslo sent filla del rei Olaf V de Noruega i de la princesa Marta de Suècia.
-
Marina Salas i Rodríguez (Cornellà de Llobregat, 17 d'octubre de 1988) és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió. Filla de tècnic de pintura de cotxes i funcionària, als 18 anys va marxar a estudiar i residir a Londres i després a París. Posteriorment es va establir definitivament a Madrid.
-
-
Victoria Luengo, més coneguda com a Vicky Luengo (Palma, 7 d'abril de 1990), és una actriu nascuda a Mallorca, que va viure a Barcelona dels 4 als 18 anys. Va començar a fer teatre com a activitat extraescolar alhora que estudiava educació primària. Més tard va estar en una escola d'interpretació especialitzada (Escola Memory, a Barcelona).
-
-
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans —Setge de Barcelona (1706)— implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança en lloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
-
El rastre del llop és una pel·lícula dramàtica distòpica catalano-argentina del 2026, dirigida per Ángeles Hernández, que també en va escriure el guió juntament amb Xènia Puiggrós. Està protagonitzada per Elisabet Casanovas, Andrés Herrera, Carles Francino, Elena Gadel, Miki Núñez, Carlos Cuevas i Lluïsa Mallol. La pel·lícula va ser produïda per Daruma Films AIE i Mr.
-
L'ésser estimat és una pel·lícula dramàtica del 2026 dirigida per Rodrigo Sorogoyen, que va escriure el guió amb Isabel Peña. La pel·lícula és protagonitzada per Javier Bardem i Victoria Luengo en una relació de pare i filla. La pel·lícula es va estrenar al 79è Festival Internacional de Cinema de Canes el 16 de maig de 2026, en competició per la Palma d'Or, el mateix dia que es va estrenar als cinemes de França per Le Pacte, abans de la seva estrena als cinemes l'estat espanyol per A Contracorriente Films el 26 d'agost de 2026.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Josep Vila Boix (La Cellera de Ter, novembre de 1959) és un pedagog, docent activista, llicenciat en Ciències de l’Educació i Màster en Mediació i Resolució Alternativa de conflictes, que ha exercit de professor de matemàtiques i director de l’institut de Celrà jubilat, i de Síndic de la Universitat de Girona de setembre de 1999 a febrer de 2004. Membre de l'Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació l'any el 2012 sent-ne el coordinador des del 2022 al 2024, i fins al 2026 coordinador de la Comissió d'Incidència Política, des d'on impulsà la relació amb les entitats del moviment independentista i partits polítics, defensant la transversalitat de l'organització. L'abril de 2026 fou elegit com a president de l'Assemblea Nacional Catalana, succeint Lluís Llach en el càrrec.
-
Emma Bonino (Bra, 9 de març de 1948 - Roma, 11 de setembre de 2026) fou una política italiana, membre del Parlament italià com a senadora per Roma entre el 2008 i el 2013, i de nou entre el 2018 i el 2022. També va ser ministra d'Afers Exteriors del 2013 al 2014. Va participar en la política comunitària com a membre del Parlament Europeu, i comissària europea de Salut i Protecció dels Consumidors a la Comissió Santer (1995-1999).
-
Donald Trump (Jamaica Hospital, 14 de juny de 1946) és un polític i empresari estatunidenc, 45è i 47è president dels Estats Units, el primer sense experiència prèvia en servei públic (electe, designat o militar). Trump va guanyar les eleccions presidencials de 2016, va perdre les de 2020 i va guanyar les de 2024. Tant en el primer com en el seu segon jurament com a president es va convertir en el de més edat en la història a prendre possessió (en el primer superant Ronald Reagan i en el segon Joe Biden).
-
El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'11 d'octubre de l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera o estendard de la institució. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
-
Xarim Aresté (Flix, Ribera d'Ebre, 1983) és un músic i escriptor català. Ha publicat diversos discs en solitari i també ha fet una col·laboració amb Gerard Quintana per a Tothom ho sap (2014). Després d'haver escrit els poemaris Catacumba Umbilical i Les fugues de la font del Temple, el 2022 va publicar la novel·la Tanit i les guerres púniques (Columna Edicions).
-
-
Miquel Gelabert Bordoy (Felanitx, 1954) és un actor mallorquí. Ha format part de diverses companyies teatrals com Comediants l'any 1973, Akelarre l'any 1974 i s'Estornell des de 1976 fins al 1978. També interpretà diverses obres com Non plus plis l'any 1973, El manuscrit d'Ali-Bey l'any 1988 de Josep Maria Benet Jornet i El castell dels Tres Dragons l'any 1990 de Pitarra.
-
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el duc de Villars, el duc de Berwick, el duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.
-
-
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
-
-
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz, (Sevilla, 7 de març de 1962 - Barcelona, 11 de setembre de 1978) fou un militant independentista i comunista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), assassinat per la policia espanyola a l'edat de 16 anys.
-
María Tardón Olmos (Zarzuela del Pinar, Segòvia, octubre de 1957) és una política i jutgessa espanyola. Entre 1999 i 2003 va ser regidora del PP a Madrid. Actualment magistrada veterana del jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, després de succeir a la magistrada Carmen Lamela, vol processar Gonzalo Boye, l'advocat del president exiliat Carles Puigdemont, per un suposat delicte d'emblanquiment de diners.
-
La Senyera, (també nomenada Quatribarrada), bandera oficial de Catalunya i símbol identitari a la major part de l'antiga Corona Catalanoaragonesa, té el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica. És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial».
-
Ossama bin Laden (àrab: أسامة بن لادن, Usāma ibn Lādin) (10 de març de 1957 - 2 de maig de 2011), el nom complet del qual era Ussama ibn Muhàmmad ibn Àwad ibn Ladin (àrab: أسامة بن محمد بن عوض بن لادن, Usāma ibn Muḥammad ibn ʿAwaḍ ibn Lādin), va ser un terrorista nascut a l'Aràbia Saudita i fundador de l'Organització militant panislàmica al-Qaeda. El grup és designat com a grup terrorista pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), la Unió Europea i diversos països. Amb bin Laden, Al-Qaeda va ser responsable dels atacs de l'11 de setembre als Estats Units i de molts altres atacs amb víctimes massives arreu del món.
-
David Minoves i Llucià (Barcelona, 1969) és un activista polític, lingüístic i del moviment per la pau i la solidaritat internacional. Cursà estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i de Ciències Polítiques a la UNED. És president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) des de 2015, membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, membre de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau i director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Ha col·laborat com analista en diversos mitjans de comunicació com l'Ara, El Punt Avui TV, TV3, Catalunya Ràdio, Badalona Televisió i Nació Digital.
-
El Monument a Rafael Casanova és una escultura situada a l'encreuament de la Ronda de Sant Pere amb el carrer d'Alí Bei de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local. Obra de l'escultor Rossend Nobas (1888), és un homenatge a Rafael Casanova i Comes, últim conseller en cap de Barcelona.
-
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l'avanç de Felip V, fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.
-
Ranghild de Noruega, princesa de Noruega (Oslo, 1930 - Rio de Janeiro, 2012). Princesa de Noruega amb el tractament d'altesa reial que des del seu matrimoni l'any 1953 ha passat a anomenar-se: Princesa Ranghild, senyora Lorentzen, i a ostentar el tractament d'altesa. Nascuda al Palau Reial d'Oslo el dia 9 de juny de l'any 1930 essent filla del rei Olaf V de Noruega i de la princesa Marta de Suècia.
-
La Gossa Sorda va ser un grup musical format a Pego (Marina Alta) que tingué activitat entre el 1997 i el 2016 i va ser un dels puntals més destacats de l'escena combativa valenciana de les dècades del 2000 i 2010. Va publicar un total de cinc àlbums d'estudi, a més d'un darrer disc en directe, que van deixar grans himnes com «Camals mullats», «Esbarzers», «Quina calitja» i «Aire», entre altres. A la tardor del 2025 el grup va anunciar que faria una breu gira de retorn a la primavera del 2026 de tres concerts i amb tots els membres de la història de la banda.
-
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Va ser elegit president de la Generalitat en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit en les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política i va deixar la direcció del partit en mans d'Artur Mas, tot i que va continuar com a president de CDC i va ser nomenat president fundador de Convergència i Unió (CiU).
-
-
Xavier Bertran i Solé (Terrassa, 1968) és un actor, escriptor i guionista català, llicenciat en interpretació a l'Institut del Teatre (1987-1990). Com a actor ha destacat pel seu paper a la sèrie de televisió Lo Cartanyà; i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. El seu estil i versatilitat va ser el motiu pel qual Quim Monzó li va dedicar un article al seu El runrún l'any 2004.
-
Joan Dausà i Riera (Sant Feliu de Llobregat, 9 de juny de 1979) és un cantant, músic, actor, presentador i empresari català. És conegut pel seu antic grup de música pop, Joan Dausà i els Tipus d'Interès, i per la composició de bandes sonores. El 2018 va rellançar la seva carrera musical com a artista en solitari.
-
La ciutat cremada és una pel·lícula catalana del 1976, dirigida per Antoni Ribas, i protagonitzada per Xabier Elorriaga, Francisco Casares, Ángela Molina, Pau Garsaball i Jeannine Mestre com a personatges principals. La pel·lícula portava com a subtítol 'Del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica'. Va estar censurada durant més d'un any.
-
World Trade Center (1973-2001)
El World Trade Center (WTC) original fou un gran complex de set edificis al districte financer del Lower Manhattan a la ciutat de Nova York. Es va obrir el 4 d'abril de 1973 i va ser destruït l'any 2001 durant els atacs de l'11 de setembre. En el moment de la seva finalització, les Torres Bessones (l'original 1 World Trade Center, la Torre Nord, a 417 m; i la 2 World Trade Center, la torre sud, a 415,1 m) eren els edificis més alts del món.
-
Núcleo Nacional és una organització i partit polític neonazi d'àmbit espanyol. L'associació està registrada legalment en el Registre Nacional d'Associacions del Ministeri de l'Interior espanyol des d'agost del 2024. El grup va tenir la seva primera aparició durant un acte realitzat el 14 d'abril de 2024 en l'Espai Ardemans, encara que operaven en Telegram des de gener del mateix any.
-
El Cafè de la Marina (pel·lícula de 1933)
El Cafè de la Marina és una pel·lícula catalana de 1933 escrita i dirigida pel cineasta Domènec Pruna, basada en l'obra teatral homònima de Josep Maria de Sagarra. Va ser estrenada a Barcelona el 1934, i es considera el primer llargmetratge rodat originalment en llengua catalana. Va ser produïda per Orphea Films; el director de fotografia va ser Adrien Porchet, el muntatge va anar a càrrec d'Antonio Graciani i la música va ser composta per Lorenzo Torres Nin Demon.
-
-
El Parlament de Catalunya (castellà: Parlamento de Cataluña, occità: Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya.
-
-
-
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre de Sanitat d'Espanya Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit.
-
La bola negra és una pel·lícula dramàtica del 2026 dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi, a partir d'un guió que van coescriure amb Alberto Conejero. Inspirada en l'obra inacabada del mateix nom de Federico García Lorca i l'obra de Conejero La piedra oscura, el seu repartiment està encapçalat per Guitarricadelafuente (en el seu debut com a actor), Miguel Bernardeau, Carlos González, Milo Quifes, Lola Dueñas, Penélope Cruz i Glenn Close. La pel·lícula es va estrenar al 79è Festival Internacional de Cinema de Canes el 21 de maig de 2026, on va guanyar el premi a la millor direcció.
-
El saxòfon, saxofon (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), també anomenat simplement saxo és un instrument de vent de llengüeta simple i de tub cònic, considerat de vent de fusta en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de Hornbostel-Sachs. L'altura es controla obrint i tancant forats al cos per canviar la longitud efectiva del tub. Els forats estan tancats per coixinets de cuir units a les claus que opera el tocador.
-
-
Una marca comercial (en anglès: trade mark) el conjunt de característiques (incloent el nom, disseny, símbol) que identifica un bé o servei del venedor com a diferent d'aquells d'altres venedors. És tot signe, susceptible de ser representat gràficament, que tingui un caràcter distintiu per distingir els productes o serveis d'una empresa dels d'altres empreses. Aquests signes poden incloure paraules, noms de persona, lletres, números, elements figuratius, combinacions de colors i qualsevol combinació d'aquests signes.
-
Aitana Ocaña Morales (Sant Climent de Llobregat, 27 de juny de 1999), coneguda simplement com a Aitana, és una cantant, actriu i compositora catalana. Es va donar a conèixer per la seva participació en la novena edició del concurs musical de Televisió Espanyola Operación Triunfo (2017), on va arribar fins a la final, va ser la concursant més jove, juntament amb altres concursants com Nerea Rodríguez, i va quedar finalment segona classificada, després d'Amaia Romero. Juntament amb Ana Guerra, amb la cançó Lo malo, composta per Brisa Fenoy i amb Arde, cantada en solitari, va participar en la selecció del candidat que hauria de representar a Espanya en el Festival d'Eurovisió de l'any 2018, on finalment van ser escollits Amaia Romero i Alfred García.
-
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
-
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de quaranta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la.
-
-
Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 4 de maig de 1981) és un periodista, doctor en filosofia i professor universitari català. Ha treballat com a articulista, guionista, corresponsal, tertulià i comentarista a diversos mitjans de comunicació generalistes (Catalunya Ràdio, Com Ràdio, El Mundo, L'Avui, La Vanguardia, Público, RAC 1, SER, Ara, El Periódico), a diversos mitjans digitals (E-notícies, El Singular, Crític, El Nacional) i a revistes en paper com Benzina, Comunicació21, Revista de Catalunya, Barcelona Metrópolis o Time Out Barcelona. També ha treballat per a institucions com CatDEM i ha col·laborat amb la Fundació Catalunya Oberta.
-
-
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol.
-
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català. Des de 2026 forma part del Partit Demòcrata Europeu. La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar.
-
Rodrigo Sorogoyen del Amo (Madrid, 16 de setembre de 1981) és un director de cinema i guionista espanyol, guardonat amb els premis Goya 2019 a millor director i al millor guió original –compartit amb Isabel Peña– per la pel·lícula El Reino (2018), que va guanyar set Premis Goya i cinc premis Feroz. Les seves pel·lícules Stockholm (2013) i Que Dios nos perdone (2016) han tingut també un gran reconeixement per part de la crítica i del públic. L'any 2019, va presentar Madre, la seva sisena pel·lícula.
-
-
Núria Bacardit (Manresa, 1970) és una periodista catalana i cap de la delegació de 3CatInfo a la Catalunya Central. Va fer els seus inicis professionals a Manresa: en premsa escrita a Regió7, en ràdio a la desapareguda Cadena 13, i en televisió a TV Manresa. Posteriorment, va esdevindre redactora dels serveis informatius de Televisió de Catalunya.
-
-
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 - Barcelona, 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
-
Last Knights és una pel·lícula dramàtica d'acció del 2015 dirigida per Kazuaki Kiriya i escrita per Michael Konyves i Dove Sussman, basada de forma lliure (i occidentalitzant, en la seva major part) en la llegenda japonesa dels quaranta-set rōnin. La pel·lícula es tracta d'una producció conjunta entre el Regne Unit, Txèquia i Corea del Sud. És protagonitzada per Clive Owen i Morgan Freeman en els papers principals.
-
Harald V (Skaugum, 21 de febrer de 1937 - Rikshospitalet, 28 d'agost de 2026) fou rei de Noruega des de l'any 1991 en què succeí al seu pare, el rei Olaf V, fins a la seva mort, el 2026. Harald va ser el tercer rei de Noruega des que el país obtingué la independència l'any 1905. Fou descendent tant de la reina Victòria I del Regne Unit com dels reis Carles XV i Òscar II de Suècia i Cristià IX de Dinamarca.
-
-
La Vuelta femenina (anteriorment coneguda com La Ceratizit Challenge by La Vuelta entre 2020 i 2022 i La Madrid Challenge by La Vuelta abans del 2020) és una competició ciclista femenina per etapes que es disputa anualment a Espanya que, des del 2016, és una de les proves de l'UCI Women's WorldTour. A partir de 2023, quan va endurir significativament el seu recorregut, se la considera una de les tres Grans Voltes de ciclisme. Creada el 2015, inicialment fou una prova d'una sola etapa que es disputava coincidint amb l'última etapa de la Volta a Espanya masculina; però, des de 2018, es va convertir en una competició per etapes.
-
-
La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Vinaròs (Baix Maestrat).
-
El Tour de Romandia 2026 va ser la 79a edició de la cursa ciclista per etapes Tour de Romandia. La cursa es va disputar entre el 28 d'abril i el 3 de maig de 2026 sobre un recorregut de 851,7 quilòmetres, repartits entre sis etapes. La cursa va formar part de l'UCI World Tour 2026, sent la vintena cursa d'aquesta competició, primera en territori suís.
-
L'Odissea (pel·lícula del 2026)
L'Odissea (títol original en anglès, The Odyssey) és una pel·lícula de fantasia i acció èpica, escrita i dirigida per Christopher Nolan. És una adaptació del poema èpic d'Homer, l'Odissea, la pel·lícula és protagonitzada per Matt Damon com a Odisseu, el rei grec d'Ítaca, i narra el seu llarg i perillós viatge a casa després de la Guerra de Troia mentre intenta retrobar-se amb la seua dona, Penèlope. El repartiment també inclou Tom Holland, Anne Hathaway, Zendaya, Lupita Nyong'o, Robert Pattinson, Charlize Theron i Jon Bernthal, entre d'altres.
-
Atemptats de Catalunya de 2017
Els atemptats de Catalunya de 2017 van ser un seguit d'accions violentes reivindicades per una cèl·lula d'Estat Islàmic composta per 12 militants liderats per l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, els quals van preparar accions violentes a Catalunya des d'un xalet d'Alcanar. Aquests atacs van causar setze víctimes mortals en dos atacs amb sengles vehicles-ariet i accions amb arma blanca, i la mort de vuit dels militants.
-
-
-
Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del segle xix i començament del segle xx. Sota la influència del Seminari de Vic, en un ambient comparable amb l'entorn d'una Universitat, sorgiren un seguit d'entitats com a reflex d'una època de gran vitalitat cultural. En aquest context sorgiren un seguit d'iniciatives que jugaren un paper destacat dins el moviment de represa polític i cultural de la Renaixença catalana i en la primera etapa de catalanisme.
-
Alosa es un duet de música folk format per dues professores de música, Giulietta Vidal (veu i percussió) i Irene Romo (veu, violoncel i percussió) que es van conèixer estudiant al Taller de Músics. El grup es va crear el 2022, i es va donar a conèixer a un públic més ampli el 2023 quan van publicar la cançó «A la voreta del foc» que es va viralitzar a Instagram. El duet va guanyar el Concurs Sons de la Mediterrània del 2024.
-
Fèlix el gat (en anglès: Felix the Cat) és un personatge animat antropomòrfic de l'era del cinema mut, encara que també es van fer 15 curts sonors, els tres darrers en color (d'un total de 184). El seu pelatge negre, ulls blancs, i ample somriure, afegit a les situacions surrealistes en el que es representaven les seves històries, varen contribuir a fer d'en Fèlix un dels personatges animats més recognoscibles del món. Fèlix va ser el primer personatge d'animació a assolir un nivell de popularitat tan gran com per atreure els espectadors amb l'únic reclam de la seva aparició en una pel·lícula.
-
-
Alhora és un partit polític català fundat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí que es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024. Segons Ponsatí, el partit «acull gent des de l'esquerra independentista fins al catalanisme liberal» amb l'objectiu de treballar per «la independència de Catalunya».
-
Raquel Sans i Duran (Barcelona, 9 d'agost de 1974) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1996, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a Televisió de Catalunya en l'àrea d'Informatius. Va iniciar-se professionalment en la ràdio i la televisió en els mitjans locals de la seva ciutat.
-
-
-
Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004
L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals va quedar en coma i va morir una dècada més tard, al 2014, convertint-se en la víctima 193 (prèviament havia mort el GEO Francisco Javier Torronteras poques setmanes després dels atemptats sent la víctima 192) i es calcula que en total 2057 van patir lesions.
-
-
-
María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia
María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia (València, 14 de maig de 1945), més coneguda com pel nom de Mayrén Beneyto, és una empresària i política valenciana. Va ser regidora de l'Ajuntament de València sota diferents alcaldes i dins de diferents partits.
-
Ceuta (castellà: Ceuta; àrab: سبتة, Sabta) és una ciutat autònoma d'Espanya, situada a la península tingitana, al costat oriental de la riba africana de l'estret de Gibraltar. Està banyada per les aigües de la mar Mediterrània, mentre que a l'oest i sud-oest limita amb el Marroc. La seva població és de 83 567 habitants, segons cens de 2025.
-
Oriol Vila i Cristóbal (Barcelona, 6 d'octubre de 1978) és un actor català. Ha estat nominat al Premi Goya al millor actor revelació per la pel·lícula Todas las canciones hablan de mí. Ha fet nombrosos estudis d'interpretació a Espanya i als Estats Units, sumats als seus estudis com a director i guionista a l'ESCAC. És un actor de televisió, cinema i teatre.
-
Jordi Borràs i Abelló (Vila de Gràcia, 1981) és un il·lustrador i fotoperiodista català, especialitzat en els moviments d'ultradreta a tot Europa. Exerceix de cap de fotografia de la publicació digital La Mira i ha publicat a Crític, El Món i la revista basca Argia. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
