Català Wikipedia Top 100

Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982) és un polític català. És president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021. Fou vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018.

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.

Violant Cervera i Gòdia

Violant Cervera i Gòdia (Lleida, 1969) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la desena i onzena legislatures.

Joan Ignasi Elena i Garcia

Joan Ignasi Elena i Garcia (Barcelona, 1968) és un advocat i polític català. Fou batlle de Vilanova i la Geltrú entre els anys 2005 i 2011 pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Després d'abandonar aquest partit, ha estat coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.

Jordi Puigneró i Ferrer

Jordi Puigneró i Ferrer ([put͡ʃ.nə.ˈɾo] ; Sant Cugat del Vallès, 2 de febrer de 1974) és un enginyer TIC i polític català, actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.

Lourdes Ciuró i Buldó

Lourdes Ciuró i Buldó (Reus, 3 de juny del 1971) és una política i advocada sabadellenca que representa Junts per Sabadell com a regidora a l'Ajuntament de Sabadell. Anteriorment havia estat diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats. Des de juliol de 2018 forma part de l'executiva nacional del seu partit.

Tània Verge i Mestre

Tània Verge i Mestre (Reus, Baix Camp, 1978) és una politòloga i professora universitària catalana.Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra l'any 2000 i doctora en Ciència Política per la Universidad Complutense de Madrid, actualment és catedràtica de Ciència Política a aquesta mateixa universitat, on ha dirigit la Unitat d'Igualtat entre l'any 2014 i el 2021. La seva recerca se centra en les relacions de poder de gènere en la participació i la representació política, així com en les resistències a la implementació de les polítiques d'igualtat. És autora de nombroses publicacions acadèmiques sobre aquestes matèries.

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.

Gemma Geis i Carreras

Gemma Geis i Carreras (Girona, 1979) és una advocada, professora universitària i política catalana. Va ser vicerectora de Desenvolupament Normatiu, Governança i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG) des del 2013 fins al 2017, dins de l'equip del rector Sergi Bonet. Doctora en dret i especialista en dret administratiu,, és professora agregada adscrita al Departament de Dret Públic de la UdG. La seva tesi doctoral (2011), guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat, va tractar de l'execució de les sentències urbanístiques.

Josep Almudéver Mateu

Josep Eduard Almudéver Mateu (Marsella, 30 de juliol de 1919 - França, 24 de maig de 2021) fou un Brigadista Internacional francés originari d'Alcàsser (Horta Sud).Nascut a Marsella, durant la seua infantesa va viure a Casablanca i Alcàsser. El Colp d'estat del 18 de juliol de 1936 l'agafa en València, i es presenta com a voluntari, sent encara menor d'edat, primer a la Columna Germania on el rebutgen, i posteriorment a la Columna Pablo Iglesias, on l'accepten en ocultar la seua edat real. És destinat al Front de Terol, a la localitat de Cubla.

Betúria

Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.

Magalí Sare

Magalí Sare (Barcelona, 1991) és una cantant i multiinstrumentista, nascuda en una família de músics. Va obtenir el grau professional de flauta travessera i cant líric al Conservatori Municipal de Sabadell, on també va aprendre piano i percussió. Als 19 anys, va començar el grau superior de flauta clàssica al Conservatori del Liceu, però només en va cursar dos anys.

Laura Vilagrà i Pons

Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, Bages, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana. Fou alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència.

Jaume Giró i Ribas

Jaume Giró i Ribas (Badalona, 1964) és un periodista i gestor empresarial. Fou director general de la Fundació Bancària "la Caixa" i director general de comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural, director general corporatiu de Repsol, president de Petrocat i conseller de Petronor.

Afecte

L’afecte és el sentiment d'estimació i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals.

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle xvii.

Elliot Page

Elliot Page, nascut Ellen Grace Philpotts-Page (Halifax, Nova Escòcia, Canadà, 21 de febrer de 1987) és un actor canadenc. Havent debutat molt jove, destaca gràcies a la pel·lícula Hard Candy, el 2005, i només dos anys més tard, amb Juno, obté la consagració internacional. La seva actuació li val de ser nominat als Oscars en la categoria Oscar a la millor actriu.

Måneskin

Måneskin és un grup de rock italià fundat el 2016 a Roma. Els components del grup són Damiano David, Victoria De Angelis, Thomas Raggi i Ethan Torchio. El 2017 el grup va acabar en segon lloc a l'onzena edició de X Factor italià.

Govern de Catalunya 2021-2025

El Govern de Catalunya de 2021 és presidit per Pere Aragonès des del 21 de maig de 2021, donant lloc a la tretzena legislatura.

Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) és llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en medicina preventiva i salut pública per l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Marie Curie de París, màster en atenció sanitària basada en l'evidència per la Universitat d'Oxford i màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les. També ha estat consultor internacional a l'Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l'Agència Alemanya de Cooperació. És autor de llibres i articles sobre epidemiologia clínica, planificació sanitària i salut pública.En l'àmbit professional ha desenvolupat diferents càrrecs al Servei Català de la Salut (CatSalut).

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Leticia Dolera

Leticia Dolera (Barcelona, 23 d'octubre de 1981) és una actriu, directora de cinema i guionista catalana.

Roger Torrent i Ramió

Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, 19 de juliol del 1979) és un politòleg i polític català, president del Parlament de Catalunya entre el 2018 i el 2020. Va ser alcalde de Sarrià de Ter entre 2007 i 2018 i milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2000.

Pastorets Rock

Pastorets Rock és una banda lleidatana que basa el seu repertori en els temes més coneguts del cançoner català adaptades amb ritmes i arranjaments típics dels patrons moderns com el funky, l'ska o el rock dur.

Terratrèmol de Catalunya de 1448

El terratrèmol del 25 de maig de 1448, tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès. De fet, va ocórrer la nit del 24 al 25 de maig, motiu pel qual figura documentat amb un dia o l'altre indistintament. La magnitud s'ha determinat que va ser de grau VIII, amb danys àmpliament distribuïts i causà com a mínim 108 morts.

Teresa Jordà i Roura

Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 19 de juny del 1972) és una política catalana, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Catalunya des del maig de 2018. Entre 2003 i 2011 va ser alcaldessa de Ripoll i entre 2011 i 2018, diputada al Congrés dels Diputats.

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

Bielorússia

Bielorússia o Belarús (bielorús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est. Limita amb Rússia al nord-est, Ucraïna al sud, Polònia a l'oest i Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk.

Catalunya

Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.

Dia de l'Orgull Friqui

El dia de l'orgull friqui és una iniciativa popular que intenta reivindicar el dret a ser friqui de qualsevol persona que ho desitgi. Va sorgir quan al web Univers Marvel, un usuari (sota el sobrenom de Buebo) discutí el fet que qualsevol friqui pogués o no denominar-se així; i el desig i el dret dels friquis i les activitats considerades friquis, com llegir còmics o jugar a rol, foren reconegudes per la societat i no menyspreades. Així, amb la creació d'aquest dia, els friquis desitgen demostrar que no són un grup minoritari.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Renaixement

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Josep Aragonès i Montsant

Josep Aragonès i Montsant (1927-1992) va ser un empresari tèxtil i hoteler i polític català, alcalde de Pineda de Mar entre 1966 i 1987.

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.

Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021

La LXV edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar al Rotterdam Ahoy, Països Baixos, el 18, 20 i 22 de maig de 2021. Després de la cancel·lació del Festival de 2020 a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i el grup de referència del certamen van tractar el tema de l'edició de 2020 i com s'afrontaria la de 2021. Finalment, l'Ajuntament de Rotterdam va decidir mantenir la seu, de manera que va ser la cinquena vegada que els Països Baixos van organitzar el concurs, fet que no succeïa des del Festival d'Eurovisió de 1980.

Carles Prats i Padrós

Carles Prats i Padrós (Barcelona, 1975) és un periodista català que va ser presentador del “Telenotícies migdia” de TV3 des del setembre del 2009 fins el setembre de 2020. Codirector del documental “MyFriend” i, anteriorment, corresponsal a Brussel·les i París.Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se professionalment en mitjans locals. En paral·lel, va ser estudiant en pràctiques a TV3 i també a TVE Catalunya.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəlónə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

María Teresa Campos Luque

María Teresa Campos Luque (Tetuan, Protectorat Espanyol al Marroc, 18 de juny del 1941) és una periodista espanyola.Tercera de sis germans d'una família de classe mitjana alta, es va instal·lar a Màlaga el 1942 i més tard a Madrid. Va estudiar Filosofia i Lletres per la Universitat de Màlaga i ha participat en diversos programes de ràdio i televisió. És vídua, mare de dues filles i àvia de tres néts.

Reis Catòlics

Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel (quan de fet, el primer només era rei consort de Castella i, doncs, no era pas rei Catòlic). En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474.

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412).

Avantguardisme

L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

Janina Juli Pujol

Janina Juli Pujol (Pineda de Mar, Maresme, 20 d'abril de 1989) és una política catalana, esposa del 132è President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia. Durant un temps va ser militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), les joventuts de Convergència, i després del PDeCAT, ocupant alguns anys un càrrec, responsabilitzant-se de la Regió 1, a la zona de Barcelona d'aquest partit. Posteriorment, va passar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Sergio Agüero

Sergio Leonel Agüero, més conegut com a Kun Agüero, (Buenos Aires, 2 de juny de 1988) és un futbolista argentí. És davanter i, després de jugar a l'Atlético de Madrid, des de l'estiu del 2011 el seu club és el Manchester City.

Natàlia Cerezo

Natàlia Cerezo (Castellar del Vallès, 1985) és una narradora en llengua catalana. El seu primer llibre va guanyar el premi El Ojo Crítico de RNE de Narrativa 2018.

Aida Oset

Aida Oset (Barcelona, 3 de setembre de 1983) és una actriu de televisió, cinema i teatre catalana. És principalment coneguda pels seus papers en sèries de televisió com El cor de la ciutat, Cites o Les de l'hoquei. A més, també ha participat en pel·lícules com El cos i Tres dies amb la família.

Natàlia Garriga i Ibáñez

Natàlia Garriga i Ibáñez (Barcelona, 11 de maig 1969) és una política catalana. Milita a Esquerra Republicana des de 2001.

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor d'un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana i del segle d'or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497 en edicions incunables.

Guerra Freda

El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I d'Espanya (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516). Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).

Pentecosta

La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.

Plàstic

En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria.El terme, en la seva significació més general, s'aplica a les substàncies de diferents estructures i naturaleses que no tenen un punt fix d'ebullició i posseeixen durant un interval de temperatures propietats d'elasticitat i flexibilitat que permeten modelar i adaptar-les a diferents formes i aplicacions.

Ausiàs March

Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Antiga Grècia

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 220 dies per a finalitzar l'any. El 25 de maig és el Dia d'Àfrica.

Mare of Easttown

Mare of Easttown és una sèrie nord-americana de drama i misteri creada per Brad Ingelsby que es va estrenar el 18 d'abril de 2021 en HBO.

Xavier Bernadí i Gil

Xavier Bernadí i Gil (Sabadell, 1967) és un jurista i docent català, director general de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com professor associat de Dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Antiga Roma

L'antiga Roma fou l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. Roma va ser un imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi.

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911). fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.

Descobriment d'Amèrica

El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492.

Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.

Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso

El Partit Comunista del Perú (PCP), conegut també com a Sendero Luminoso ("Sendera Lluminosa"), és una organització marxista-leninista-maoista del Perú. Quan es va llençar a la guerra interna del Perú el 1980, el seu objectiu declarat era de reemplaçar el que considerava una democràcia burgesa per un règim revolucionari camperol comunista a través del concepte maoista de la Nova Democràcia. Sendero Luminoso considera que imposant la dictadura del proletariat, induint a la revolució cultural i eventualment provocant la revolució mundial, es pot arribar al comunisme.

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; abreujat JJOO) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats.En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d'hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada. La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antiguitat clàssica, que se celebraren a Olímpia (Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat.L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs.

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ο Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut el 21 de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323 aC), més conegut com a Alexandre el Gran o Alexandre el Magne (Μέγας Αλέξανδρος, Megas Aléxandros) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia i arribant fins al riu Indus, és un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.

Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Espanya participa ininterrompudament des del seu debut al Festival de la Cançó d'Eurovisió des de 1961. En aquesta primera participació, va quedar en novena posició amb la cançó Estando contigo de Conchita Bautista. Des de 1999, Espanya forma part de l'anomenat «Big Four», al costat d'Alemanya, França i Regne Unit; ampliat amb Itàlia en 2011, i denominat «Big Five».

Antic Egipte

L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer). La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per «períodes intermedis» de relativa inestabilitat: el Regne Antic (bronze antic), el Regne Mitjà (bronze mitjà) i el Regne Nou (bronze final).

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política de 27 estats situats en la seva major part a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009.

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Nelson Mandela

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 - Johannesburg, 5 de desembre de 2013) va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l'apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a les eleccions del 1948.

Canvi climàtic

El canvi climàtic o canvi global és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes comparables, causant inundacions de terrenys costaners, tempestes més intenses, l'extinció d'incomptables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, i l'augment de sequeres, entre altres efectes.No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal. Tot i això, es considera que durant les darreres dècades ha aparegut una tendència a l'escalfament global que s'ha anat accelerant d'una manera molt més ràpida del que seria normal esperar de la variabilitat climàtica del planeta.

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 198.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.263.000 a Catalunya, 1.521.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears.

Ferran Casas i Manresa

Ferran Casas i Manresa (Barcelona, 1977) és un periodista català, subdirector del grup de comunicació digital Grup Nació Digital. És president del Grup de Periodistes Ramon Barnils des de 2016.Va estudiar periodisme a la Universitat Ramon Llull. Va començar com corresponsal de política a Madrid del diari Avui.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament. Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a "cristians" —del grec 'Χριστιανός, khristianóus— creuen que Jesús és el Messies profetitzat al Tanakh (aquella secció de l'escriptura comuna al cristianisme i el judaisme, i que es correspon a l'Antic Testament de la Bíblia cristiana). El fonament de la teologia cristiana s'expressa en els primers credos ecumènics els quals contenen declaracions que són generalment acceptades per la majoria dels creients.

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Surdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.

Francesc Xavier Moya García

Francesc Xavier Moya García (Barcelona, 23 de novembre de 1967) és un ex-boxejador català, campió del món de full contact i kung fu.

Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Dialectes del català

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic, concretament responia al vocalisme àton.Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre lʼun i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), de la mateixa manera que en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes.

Ginestà

Ginestà és un grup de música format pels germans Júlia Serrasolsas i Pau Serrasolsas, del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Les seves cançons barregen estils de música pop, sons experimentals i folk.L'abril de 2018 presenten el seu primer disc autoeditat titulat Neix, i el novembre de 2019 el seu segon àlbum, Ginestà. Amb el disc homònim obtenien el Premi Enderrock 2020 per votació popular al Millor disc de cançó d'autor del 2019.

Freddie Mercury

Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre de 1946 - Kensington i Chelsea, Londres, 24 de novembre de 1991) fou un músic britànic, cantant del grup de rock Queen. Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.Tant com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts més multitudinaris de l'època. És autor de grans i coneguts èxits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre d'altres.

Montserrat Ballarín Espuña

Montserrat Ballarín Espuña (Osca, 4 de juny de 1968) és una professora universitària i política espanyola.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Anchiano, 15 d'abril de 1452 – Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife.

Noucentisme

El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.