The most-visited Català Wikipedia articles, updated daily. Learn more...
Carles Puigdemont i Casamajó ( pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (?·pàg.); Amer, Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è President de la Generalitat de Catalunya.Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any.
El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa. Fou fundat el 10 de març de 1923 "per fomentar tots els esports i en especial el futbol", segons diu la seua carta fundacional redactada pel farmacèutic Josep Calduch i Almela, que fou el primer president de l'equip. També és conegut com "el submarí groguet".
Elliot Page, nascut Ellen Grace Philpotts-Page (Halifax, Nova Escòcia, Canadà, 21 de febrer de 1987) és un actor canadenc. Havent debutat molt jove, destaca gràcies a la pel·lícula Hard Candy, el 2005, i només dos anys més tard, amb Juno, obté la consagració internacional. La seva actuació li val de ser nominat als Oscars en la categoria Oscar a la millor actriu.
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis). El territori fou habitat a partir de la segona Edat del ferro per dos pobles d'orígens diferents, a l'oest els celtici (celtes), indoeuropeus, i a l'est els turduli (turduls), parents dels turdetans. El territori va ser annexionat per Roma a començaments del segle ii aC, i inclòs a la província romana d'Hispània Ulterior.
Jordi Puigneró i Ferrer ([put͡ʃ.nə.ˈɾo] ; Sant Cugat del Vallès, 2 de febrer de 1974) és un enginyer TIC i polític català, actual vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori des del maig de 2021. Va ser conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, del maig de 2018 al maig de 2021.
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya. El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya.
Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) és llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actual conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya com a independent de Junts per Catalunya. És especialista en medicina preventiva i salut pública per l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Marie Curie de París, màster en atenció sanitària basada en l'evidència per la Universitat d'Oxford i màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les. També ha estat consultor internacional a l'Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l'Agència Alemanya de Cooperació.
Diego Braguinsky és un actor, guionista i presentador de televisió valencià. Va participar en els primers programes de Canal Nou, i es va fer popular com a presentador de programes com A la babalà i Amor a primera vista. El 1989 va posar rostre al missatge inaugural de les emissions de TVV. El 2004 va fundar la seua pròpia companyia teatral, Ornitorrincs.
Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, Bages, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana, actual consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya des del maig de 2021. Fou alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència.
Lourdes Ciuró i Buldó (Reus, 3 de juny del 1971) és una política i advocada sabadellenca, consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021, en representació de Junts per Catalunya. Anteriorment havia estat diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats i regidora a l'Ajuntament de Sabadell per Junts per Sabadell. Des de juliol de 2018 forma part de l'executiva nacional del seu partit.
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional (de l'abril al desembre de 1931), que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
Meritxell Budó i Pla (Barcelona, 8 de març de 1969) és una política catalana. Llicenciada en farmàcia i màster en indústria farmacèutica i parafarmacèutica; la seva trajectòria laboral ha estat vinculada a la indústria farmacèutica veterinària amb responsabilitats de direcció tècnica.Des dels sis anys viu a la Garriga, municipi del que va ser alcaldessa des de 2011, així com regidora de Governació i Seguretat Ciutadana. També va ocupar el càrrec de vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i va ser membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental.Es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 2002, és presidenta local del partit des de 2004 i membre de la permanent de la comissió nacional de política municipal de CDC. El 2006 Budó va entrar a l'Ajuntament com a regidora a l'oposició i entre 2007 i 2008 va ser alcaldessa del municipi.
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Víctor Mélida Cambra (Saragossa, 1 de maig de 1992), també conegut com a byViruZz, és un exjugador d'handbol i youtuber espanyol. Nascut a Saragossa, allí va desenvolupar els seus primers passos com a jugador d'handbol, fins que en la temporada 2013-14 es va incorporar al BM Huesca. Aquesta mateixa temporada va debutar amb el primer equip i va ser entrant en diverses convocatòries per als partits de la Lliga ASOBAL i en la temporada 2014-15 també va participar en la Copa EHF. La seva posició habitual al camp era la d'extrem dret.
Tània Verge i Mestre (Reus, Baix Camp, 1978) és una politòloga i professora universitària catalana, actual consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra l'any 2000 i doctora en Ciència Política per la Universidad Complutense de Madrid, actualment és catedràtica de Ciència Política a aquesta mateixa universitat, on ha dirigit la Unitat d'Igualtat entre l'any 2014 i el 2021. La seva recerca se centra en les relacions de poder de gènere en la participació i la representació política, així com en les resistències a la implementació de les polítiques d'igualtat.
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'edat moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
Fernando Roig Alfonso (Poble Nou, València, 25 de juliol de 1947) és un empresari del País Valencià. En la seva faceta empresarial és amo de l'empresa de ceràmica Pamesa, d'Almassora (la Plana Alta), i amo de l'11% de la cadena de supermercats que dirigeix el seu germà Juan Roig, Mercadona. També està present en el sector de l'energia eòlica mitjançant l'empresa Renomar.
Jaume Giró i Ribas (Badalona, 1964) és un periodista i gestor empresarial, conseller d'Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021. Fou director general de la Fundació Bancària "la Caixa" i director general de comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural, director general corporatiu de Repsol, president de Petrocat i conseller de Petronor.
Victòria Alsina i Burgués (Barcelona, 21 de febrer de 1983) és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, actual consellera d'Acció Exterior i Transparència del Govern de la Generalitat de Catalunya. Doctora en ciències polítiques i socials per la Universitat Pompeu Fabra, té estudis superiors en direcció i innovació pública a ESADE. El 2018 fou nomenada delegada del Govern de Catalunya als Estats Units i Canadà, a partir de un concurs públic organitzat pel Departament d'Acció Exterior on fou escollida d’entre 57 candidatures presentades. El 2021 era professora i directora acadèmica del Center for Urban Science & Progress de la Universitat de Nova York i investigadora a l'Escola de Govern John F. Kennedy.
L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Hermitage (Государственный Эрмитаж, Gosudàrstvenni Ermitaj) ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium. El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situïn el feixisme a l'extrema dreta i el relacionin amb la plutocràcia, identificant-lo algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé com una variant xovinista del socialisme d'Estat.Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent el projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.
Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, 19 de juliol del 1979) és un politòleg i polític català, conseller d'Empresa i Treball del Govern de la Generalitat de Catalunya. Va ser president del Parlament de Catalunya entre el 2018 i el 2020 i alcalde de Sarrià de Ter entre 2007 i 2018. Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2000.
L'assassinat de Carrero Blanco, també conegut pel seu nom en clau "Operación Ogro", va ser perpetrat pel grup armat ETA el 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco, el llavors president del govern d'Espanya durant la Dictadura franquista. L'assassinat va provocar un profund impacte en la societat espanyola de l'època, ja que suposava el major atac contra el règim franquista des del final de la Guerra civil espanyola en 1939. La desaparició de Carrero Blanco va tenir nombroses implicacions polítiques, en un moment en què es feia evident la decadència física del dictador i amb això, l'agreujament dels primers signes de descomposició de l'aparell franquista que es venien manifestant en els últims anys.
Catalunya (en aranès: Catalonha, en castellà: Cataluña) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels països pertanyents als Països Catalans.
Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəlónə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Gemma Geis i Carreras (Girona, 1979) és una advocada, professora universitària i política catalana, actual consellera de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021. Va ser vicerectora de Desenvolupament Normatiu, Governança i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG) des del 2013 fins al 2017, dins de l'equip del rector Sergi Bonet. Doctora en dret i especialista en dret administratiu, és professora agregada adscrita al Departament de Dret Públic de la UdG. La seva tesi doctoral (2011), guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat, va tractar de l'execució de les sentències urbanístiques.
El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.
Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.
El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ο Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut el 21 de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323 aC), més conegut com a Alexandre el Gran o Alexandre el Magne (Μέγας Αλέξανδρος, Megas Aléxandros) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia i arribant fins al riu Indus, és un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
Pau Francisco Torres (Vila-real, 16 de gener de 1997) és un futbolista professional valencià que juga de defensa central pel Vila-real CF. Pau va néixer a Vila-real i es va formar al planter del conjunt de la Plana Baixa. En la campanya 2016-17 va despuntar al filial del Vila-real CF, que va romandre a un sol punt dels llocs de 'play-off' d'ascens a Segona després d'una notable lliga regular. Va jugar 34 partits, tots complets i com a titular, marcant 2 gols.
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.
Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle xvi al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer). La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per «períodes intermedis» de relativa inestabilitat: el Regne Antic (bronze antic), el Regne Mitjà (bronze mitjà) i el Regne Nou (bronze final).
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851.
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.
L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article se centra en l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
Janina Juli Pujol (Pineda de Mar, Maresme, 20 d'abril de 1989) és una política catalana, esposa del 132è President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia. Durant un temps va ser militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), les joventuts de Convergència, i després del PDeCAT, ocupant alguns anys un càrrec, responsabilitzant-se de la Regió 1, a la zona de Barcelona d'aquest partit. Posteriorment, va passar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya.
L'antiga Roma fou l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. Roma va ser un imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi.
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412).
Gai Juli Cèsar (en llatí Gaius Iulius Caesar), més conegut com a Juli Cèsar (Roma, d. 12 de juliol de 100 aC ↔ 13 de juliol de 100 aC – Teatre de Pompeu, 15 de març de 44 aC), va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
Roser Bru Llop (Barcelona, 15 de febrer de 1923 - Santiago de Xile, 26 de maig de 2021) era una artista, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939. Adscrita al moviment de la neofiguració, va il·lustrar importants llibres de poesia (Diez odas para diez grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda) i té obra exposada en diversos museus del món. La seva família, compromesa amb la República, es trobava entre els passatgers del Winnipeg, exiliats de la Guerra Civil Espanyola que s'establiren a Xile.
La taula periòdica, o sistema periòdic dels elements, és una ordenació en una graella o taula dels 118 elements químics, de menor a major nombre atòmic, de manera que s'aconsegueixen agrupacions d'elements amb propietats atòmiques, físiques i químiques semblants i variacions contínues d'aquestes propietats. S'hi reflecteix la llei periòdica formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. Els químics consideren que la taula periòdica constitueix la base i l'eix vertebrador dels seus coneixements i ha esdevingut amb els anys un clar element identificador, un símbol de la química.
Ermitage Barcelona és un projecte de museu, sub-seu de la pinacoteca Ermitage de Sant Petersburg, que es preveu construir al Port de Barcelona. Fou anunciat per primera vegada el 2012, però després de diverses propostes d'ubicació, roman a l'espera de la construcció d'una seu definitiva, que fou presentada el juny de 2016 anunciant la seva inauguració pel 2020. El 2018 es va presentar un nou projecte d'edifici, de Toyo Ito.
Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 19 de juny del 1972) és una política catalana, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, des del 26 de maig de 2021, amb el Govern de Pere Aragonès. Anteriorment, va ser consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Catalunya, del maig de 2018 al maig de 2021, amb el Govern de Quim Torra. Entre 2003 i 2011 va ser alcaldessa de Ripoll i entre 2011 i 2018, diputada al Congrés dels Diputats.
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l'art i l'arquitectura del segle xvii, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l'art.
Magalí Sare (Barcelona, 1991) és una cantant i multiinstrumentista, nascuda en una família de músics. Va obtenir el grau professional de flauta travessera i cant líric al Conservatori Municipal de Sabadell, on també va aprendre piano i percussió. Als 19 anys, va començar el grau superior de flauta clàssica al Conservatori del Liceu, però només en va cursar dos anys.
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.
Lola Moltó Martín (Carlet, la Ribera Alta) és una actriu valenciana arran de la seua participació a la sèrie televisiva L'Alqueria Blanca. És mare de l'actriu Paula Braguinsky junt al també actor valencià Diego Braguinsky.La carrera interpretativa de Lola Moltó s'inicia al teatre el 1989 amb l'obra Los figurantes de José Sanchis Sinisterra sota la direcció de Carme Portaceli. Segueixen una quinzena d'obres, entre les quals destaquen Isabel, tres caravel·les i un embolicador (1992) de Dario Fo, sota la direcció del mateix autor, o el debut en la direcció teatral de Bigas Luna amb la seua versió de les Comedias bárbaras (2003) de Valle-Inclán.
Paula González Núñez més coneguda com a Paula Gonu (Badalona, 31 de març del 1993) és una influencer catalana, anomenada a vegades it girl, que actua des de les xarxa social Instagram i des de Youtube. Graduada en Publicitat per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Abans de ser influencer residia a Cornellà de Llobregat i treballà com a dependenta, relacions públiques i hostessa d'esdeveniments.
Alba Vergés i Bosch (Igualada, 3 de setembre del 1978) és una economista i política catalana, consellera de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya des de maig de 2018 al 25 de maig de 2021. Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i en enginyeria tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a programadora al sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació i com a responsable d'administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d'Igualada.
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles xv i xvi.Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. Hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova, 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor d'un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.
L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena. És una situació diferent de l'amnistia, perquè en aquesta els beneficiaris són exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult només exonera del compliment de la pena, però no de l'atribució del delicte. Així la persona continua estant culpable però no ha de complir la pena.
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Surdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.
David de Gea Quintana (Madrid, 7 de novembre de 1990) és un futbolista espanyol. Juga de porter i el seu equip actual és el Manchester United de la Premier League anglesa. Va néixer circumstancialment a Madrid, però es va criar des del seu naixement a Illescas (Toledo) i els seus primers passos futbolístics els va fer a la propera escola de la localitat de Casarrubuelos (Madrid).
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador i en cinc estats del sud-est de Mèxic: Campeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatán, amb una història d'aproximadament 3.000 anys.
Leonardo da Vinci (Anchiano, 15 d'abril de 1452 – Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà.
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.El genocidi fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi i que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional —Volksgemeinschaft— racialment pura. El que Hitler es proposava —i així ho havia anunciat el 30 de gener del 1939— era l'extermini de la raça jueva d'Europa.Finalment, en la conferència de Wannsee, 20 de gener de 1942, s'aprovà la «solució final a la qüestió dels jueus» —Endlösung der Judenfrage o endgültige Lösung der Judefrage, escurçat simplement a «la solució final» - Endlösung—. Aquesta solució consistia en l'eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, la fam i les cambres de gas, dels jueus (i d'altres «indesitjables») internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I d'Espanya (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516). Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament diferent dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals.