-
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 - Ciutat del Vaticà, 21 d'abril de 2025), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del papa Gregori III l'any 741, i el primer amb el castellà com a primera llengua. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà.
-
Benet XVI (Marktl, 16 d'abril de 1927 - Ciutat del Vaticà, 31 de desembre de 2022) va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit. Benet XVI fou el fundador i patró de la Fundació Ratzinger, una organització de caritat que, amb el benefici de la venda dels seus llibres i assaigs, finança beques per a estudiants de tot el món.
-
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès, voi-tí-hua), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005. Entre alguns catòlics és anomenat "sant Joan Pau el Gran". Va ser elegit papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies.
-
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papat està sede vacante, després de la mort de l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regnava sota el nom de Francesc.
-
Joan Pau I (Canale d'Agordo, 17 d'octubre de 1912 - Ciutat del Vaticà, 28 de setembre de 1978), nascut Albino Luciani va ser el 263è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica, 5è sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, juntament amb els altres títols propis del Romà Pontífex. Va ser elegit el 26 d'agost de 1978 i el seu pontificat és el desè pontificat més curt de la història de l'Església catòlica: la seva mort es va produir només 33 dies després de la seva elecció al tron de Pere. El 2017 va ser declarat venerable pel papa Francesc.
-
El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món. Des del nou ordo litúrgic de Pau VI, però, no se'l contempla com una festa litúrgica; es tracta tan sols del segon dia de l'Octava de Pasqua, període de celebració, per part del cristians, de la resurrecció de Jesús. A Catalunya aquest dia representa la fi de la Setmana Santa; les famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones de Pasqua, alhora que se celebren nombrosos aplecs i activitats culturals.
-
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu. El sobrenom de Basílica Liberiana li ve donat en honor del papa Liberi, ja que s'identifica amb la basílica profana que aquest devia cristianitzar, al segle iv, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aquí l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu. Juntament amb Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs, és una de les quatre basíliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Llorenç Extramurs, una de les cinc basíliques patriarcals associades a la Pentarquia.
-
Joan XXIII (Sotto il Monte Giovanni XXIII, 25 de novembre de 1881 - Palau Vaticà, 3 de juny de 1963) nascut Angelo Giuseppe Roncalli, va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica.
-
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la quaresma i les seves abstinències s'han acabat. La mona es menja el diumenge i el dilluns de Pasqua i, ocasionalment, el dimarts de Pasqua i el dilluns de Sant Vicent, en el cas valencià.
-
Pau VI (Concesio, 26 de setembre de 1897 - Castel Gandolfo, 6 d'agost de 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del Papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.
-
Jordi Bertomeu i Farnós (Tortosa, 1968) és un capellà tortosí nomenat Prelat d'Honor de Sa Santedat a raó del seu paper en la persecució de la pedofília a l'església catòlica pel papa Francesc. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona i després obté el batxillerat en teologia. El 1995 és ordenat Prevere.
-
El papa Pius XII (nascut Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, pronunciació italiana: [euˈdʒɛːnjo maˈriːa dʒuˈzɛppe dʒoˈvanni paˈtʃɛlli]; 2 de març de 1876 - 9 d'octubre de 1958) va ser el cap de l'Església catòlica i el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà fins a la seva mort el 3 de març a l'octubre de 1958. Abans de la seva elecció al papat, va exercir com a secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, nunci papal a Alemanya i cardenal secretari d'estat, on va treballar per concloure tractats amb diverses nacions europees i llatinoamericanes. inclòs el tractat Reichskonkordat amb el Reich alemany.
-
El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà. El terme conclave procedeix del llatí cum clave ('amb clau'), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecció, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigorós sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Lió II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Seu Vacant i l'elecció del nou Pontífex (22 de febrer de 1996).
-
Kevin Joseph Farrell (Dublín, 2 de setembre de 1947) és un prelat estatunidenc de l'Església Catòlica i actual camarlenc. Antic membre de la Legió de Crist, va ser nomenat prefecte del Dicasteri pels Laics, nomenament efectiu amb data 1 de setembre de 2016. Anteriorment va ser bisbe de Dallas i canceller de la Universitat de Dallas.
-
La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat Nadal. 'Pasqua' prové del llatí pascha, ve del grec πάσχα, paskha, que alhora deriva de l'arameu פסחא, cognat a l'hebreu פֶּסַח (Péssah), que vol dir "pas".
-
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ, pronunciat [ˈsta(ː)tus tʃivi'ta(:)tis vatiˈka(ː)ne] en pronúncia eclesiàtica i [ˈstatus kiːwiˈtaːtis waːti(ː)ˈkaːnae̯] en pronúncia clàssica) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania.
-
Els cardenals són els membres del clergat de més rang dins l'Església catòlica. Com a membres titulars del clergat de la diòcesi de Roma, serveixen com a consellers del papa, que és el bisbe de Roma. Normalment, són bisbes ordenats i en general tenen funcions importants dins de l'església, com ara dirigir arxidiòcesis destacades o dirigir dicasteris dins de la cúria romana.
-
Luis Antonio Gokim Tagle (Manila, 21 de juny de 1957) és un cardenal filipí de l'Església Catòlica, 32è arquebisbe de Manila, cardenal prevere de San Felice da Cantalice a Centocelle, i actual President de Caritas Internacional. Va ser nomenat pel Papa Benet XVI per succeir el cardenal Gaudencio Rosales. Tagle és professor de Síntesi Dogmàtica a la Facultat de Teologia del Seminari San Carlos, el seminari major arxidiocesà de Manila, i és professor associat de Teologia Sistemàtica a la Facultat Loyola de Teologia de la Universitat Ateneo de Manila.
-
Conclave és una pel·lícula de suspens psicològic dirigida per Edward Berger i escrita per Peter Straughan, basada en la novel·la homònima de Robert Harris, publicada l'any 2016. El repartiment principal de la pel·lícula està conformat per Ralph Fiennes, Stanley Tucci, John Lithgow, Lucian Msamati, Carlos Diehz, Sergio Castellitto i Isabella Rossellini. S'ha doblat i subtitulat al català.
-
La Domus Sanctae Marthae, també coneguda com a Casa o Residència de Santa Marta, és un edifici situat a l'interior de la Ciutat del Vaticà, adjacent a la basílica de Sant Pere. És l'alberg en el qual resideix el Col·legi Cardenalici que participen en el conclave per a l'elecció dels nous papes i constitueix en temps ordinari l'allotjament per a prelats residents o estacionaris a la Ciutat del Vaticà. Abans de la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis, promulgada el 22 de febrer de 1996, que va canviar les regles que governaven els conclaves papals: els participants es van veure obligats a dormir en cèl·les petites al Palau Apostòlic.
-
Pietro Parolin ([ˈpjetro paroˈliŋ]) (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià. Fill d'un comerciant de ferreteria i d'una mestra de primària, als deu anys restà orfe de pare amb dos germans més petits. Estudià al seminari de Vicenza, i a la catedral d'aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980.
-
Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen.
-
María Laura Corradini Falomir, més coneguda pel nom artístic de Chenoa, (Mar del Plata, 25 de juny de 1975) és una cantant mallorquina d'origen argentí. Als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germà de l'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes cançons en català com l'himne de Mallorca, La Balanguera, No Estaràs Sol (del disc de la Marató 2008), o Fantasma, publicat al seu EP Como un Fantasma.
-
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica en l'actualitat.
-
La reina de Sabà és un personatge que apareix en la Bíblia visitant Salomó i que no s'ha pogut identificar amb exactitud amb cap personatge històric. Les llegendes que l'envolten la representen com una dona extremadament rica, monarca del Regne de Sabà, que va viure cap al segle x aC. En elaboracions posteriors del relat, la reina ha rebut els noms d'Aziz, Balquís, Nikaule o Nicaula o Makeda.
-
Jerarquia de l'Església Catòlica
El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica. Els rangs són Bisbe, Prevere i Diaca. En el sentit eclesiàstic del terme, jerarquia habitualment significa el cos de persones que exerceixen l'autoritat a l'Església.
-
Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó) . Lo 8 d'octubre de 1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis.
-
Sonia Bompastor (Blois, 8 de juny de 1980) és una entrenadora de futbol francesa i exjugadora que actualment dirigeix el Chelsea femení i abans l'Olympique Lyonnais de la Division 1 féminine. És la primera persona que ha guanyat la Lliga de Campions Femenina de la UEFA tant amb el rol de jugadora com amb el d'entrenadora.
-
Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d'Andorra, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o 'caramellaires' són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.
-
La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
-
El rei Salomó (hebreu: שלמה בן-דוד, Shelomoh ben David; àrab: سليمان, Sulaymān) va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó. A la Bíblia se'l representa com a profeta i rei d'Israel, reconegut per la seva riquesa i saviesa.
-
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada. Quan la durada de la pèrdua (o disminució) de reg sanguini és breu (menys d'unes poques hores, antigament 24) i, per tant, no es produeix una lesió irreversible, es parla d'accident isquèmic transitori. El terme presenta nombrosos sinònims: accident cerebrovascular agut, ictus, ictus cerebral o apoplèctic, apoplexia i, vulgarment, feridura o atac de feridura i mal de sant Joan.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas"). En el context cultural occidental, la Pasqua representa tant una important festivitat religiosa com la celebració de l'arribada de la primavera. La Pasqua és un període de joia i alegria pels cristians que celebren que Jesucrist ha ressuscitat i alhora també se celebra l'arribada del bon temps i la fi de l'hivern.
-
La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera.
-
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula. A la Corona d'Aragó i als darrers segles medievals, el camarlenc havia de vetllar per la seguretat del sobirà, fer-se càrrec dels seus vestits i armes i tenir cura del segell secret. Era cap de la Cambra del rei i era part del Consell Reial.
-
Sant Jordi (grec: Γεώργιος) (Kayseri, 275 - Nicomèdia i Lod, c. 23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana.
-
Yul Brynner (Vladivostok, 11 de juliol de 1920 - Nova York, 10 d'octubre de 1985), nascut Iuli Boríssovitx Bríner (en rus Юлий Борисович Бринер), va ser un actor de cinema i de teatre rus nacionalitzat estatunidenc i posteriorment suís. Fou un actor-tipus de personatges virils, que es caracteritzava per la seva veu greu i el seu crani rapat al zero. Va destacar, entre altres pel·lícules, a The King and I (1956) de Walter Lang, Els Deu Manaments (1956) de Cecil B. DeMille, Els germans Karamàzov (1958) de Richard Brooks, El so i la fúria (1959) de Martin Ritt i Els set magnífics (1960) de John Sturges.
-
El papa Benet XV (llatí: Benedictus XV; italià: Benedetto XV; nascut Giacomo Paolo Giovanni Battista della Chiesa; 21 de novembre de 1854 - 22 de gener de 1922), va ser cap de l'Església Catòlica des de 1914 fins a la seva mort el 1922. El seu pontificat es va veure en gran part eclipsat per la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències polítiques, socials i humanitàries a Europa. Entre 1846 i 1903, l'Església catòlica havia viscut fins a aquell moment dos dels seus pontificats més llargs de la història.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, fou un apotecari provençal i un dels publicadors de profecies més famosos del món. És conegut pel seu llibre Les Propheties, la primera edició del qual va aparèixer el 1555. D'ençà de la publicació del seu llibre, que no s'ha deixat d'imprimir des de la seva mort i que sempre ha estat molt popular a tot el món, Nostradamus ha atret molts seguidors.
-
Llista de cardenals naturals dels Països Catalans
En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
-
Sé quién eres (sèrie de televisió)
Sé quién eres és una sèrie creada pel director Pau Freixas i produïda per Mediaset España per a la cadena espanyola Telecinco. Va ser estrenada el 16 de gener de 2017 i és protagonitzada per Francesc Garrido, Blanca Portillo, Aida Folch, Carles Francino, Antonio Dechent i Nancho Novo entre d'altres. Va ser guardonada com a millor sèrie espanyola als Premis Ondas 2017.
-
El Regne de Sabà (àrab: سبأ, Sabaʾ; hebreu: שְׁבָא, Šəḇāʾ; gueez: ሳባ, Saba) és un regne mencionat a l'Antic Testament i a l'Alcorà com un regne molt ric, conegut per la seva reina Makeda, la cèlebre reina de Sabà, que hauria visitat el rei Salomó. La localització exacta d'aquest regne és desconeguda, però es pensa que podia haver estat al Corn d'Àfrica i part de la península Aràbiga. També és possible que s'hagi confós amb el Regne d'Axum que, de fet, tenia la capital en l'actual Etiòpia, i fou molt pròsper i conegut tant en l'antiguitat com en temps posteriors.
-
Isabel Medina Peralta (Madrid, 20 de juliol de 2002) és una activista neonazi i falangista espanyola. Ha declarat tenir admiració per Ramiro Ledesma Ramos, fundador del feixisme a l'Estat espanyol, també per Juan Aparicio, cofundador de les JONS, per Benito Mussolini, Adolf Hitler, Giovanni Gentile i pel filòsof nazi xilè Miguel Serrano, a més de per José Antonio Primo de Rivera al qual ha dedicat diversos homenatges.
-
La fumata blanca i fumata negra (o fumata bianca e fumata nera en italià) és la columna de fum que surt de la Capella Sixtina quan acaba una ronda de votació per elegir un nou Papa. El color blanc del fum significa que hi ha hagut una votació amb èxit positiu; en cas contrari el fum és negre i s'anomena "fumata negra". Un cop finalitzada la fumata blanca, apareix al balcó de la Basílica de Sant Pere el cardenal protodiaca anunciant a la comunitat de creients Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam ("Anuncio amb gran joia: tenim Papa") i presenta el nou pontífex.
-
Dicasteri (del grec δικαστήριον: ''jutjat de dret', de δικάστης: 'jutge' / 'jurat') és un italianisme usat en l'ambit administratiu de l'Estat de la Ciutat del Vaticà s'utilitza per referir-se als departaments de la Cúria Romana. A part del secretari d'estat (el secretariat del Papa), aquests dicasteris s'agrupen en les categories següents: Congregacions, encapçalat per un prefecte, que és més freqüentment un cardenal: Congregació de la doctrina de la Fe Congregació de les esglésies orientals Congregació per a la veneració divina i la disciplina dels sagraments Congregació per les causes dels sants Congregació pels bisbes Congregació per a l'evangelització de la població Congregació per al clergat Congregació per a instituts de vida sagrada i societats de vida apostòlica Congregació per a l'educació catòlica (per a Seminaris i Centres d'Ensenyament) Pel que fa a la gestió penitenciària, penal i judicial el dicasteri disposa: Presó Apostòlica encapçalada pel Comandant de Presó, per al "fòrum intern" (qüestions de consciència, absolució de censura). Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, encapçalat pel Prefecte Tribunal de la Rota, encapçalat pel Degà, que els casos de jutges com aquells portaven demostrar la nul·litat d'un matrimoni Consells pontificis, cadascun encapçalat per un president Consell Pontifici per a la unió cristiana Consell Pontifici per a la família Consell Pontifici per a la justícia i la pau Consell Pontifici d'un sol cor (per la promoció humana) Consell Pontifici per la cura pastoral d'immigrants i itinerants Consell Pontifici per l'ajuda pastoral a treballadors d'assistència sanitària Consell Pontificil per la interpretació de texts legislatius Consell Pontifici per un diàleg interreligiós Consell Pontifici per la cultura Consell Pontificil per comunicacions socials.
-
Carlo Acutis (Londres, 3 de maig de 1991 - Monza, 12 d'octubre de 2006) va ser un dissenyador de llocs web italià que va documentar miracles eucarístics i va aparicions marianes provades, i ho va catalogar en una pàgina web dissenyada abans de la seva mort per leucèmia. Acutis va destacar per la seva alegria, habilitats informàtiques i devoció a l'Eucaristia, que es va convertir en un tema central de la seva vida. Va ser beatificat pel papa Francesc el 10 d'octubre de 2020 a la ciutat italiana d'Assís.
-
La papessa Joana fou una papessa de Roma llegendària que hauria usurpat el papat catòlic amagant el seu sexe. Se sol situar cronològicament durant els pontificats de Benet III i Joan VIII, al segle ix, tot i que no hi ha cap prova fefaent de la seva existència. Hi ha diferents versions de la història, però el que tenen en comú és que Joana va ser una dona que va aconseguir introduir-se en la cort papal i dissimulant que era una dona va aconseguir ser escollida com a papa.
-
El lladre, la seva dona i la canoa
El lladre, la seva dona i la canoa (títol original en anglès, The Thief, His Wife and the Canoe) és una sèrie de televisió d'ITV que es va emetre per primera vegada el 17 d'abril de 2022. Escrita per Chris Lang i dirigida per Richard Laxton, el programa dramatitza el cas de la desaparició de John Darwin (2002-2007), en el qual el professor i oficial de presons John Darwin va fingir la seva pròpia mort en un accident de piragüisme i va reaparèixer cinc anys i mig després de donar-lo per mort.
-
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu. Després de començar com a liberal, va invertir posicions i va condemnar fermament el liberalisme. Va ser notable per convocar el Primer Concili Vaticà el 1868 i per perdre definitivament el control papal dels Estats Pontificis el 1870 contra el Regne d'Itàlia.
-
Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? – Roma, entre 64 i 68 dC) també conegut com a Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme. Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró.
-
Cristóbal López Romero (Vélez-Rubio, Almeria, 19 de maig de 1952) és un sacerdot salesià nomenat arquebisbe de Rabat pel Papa Francesc el desembre del 2017. Quan era petit la seva família es traslladà a viure a Badalona, on estudià amb els salesians, amb qui va fer la professió perpètua el 2 d'agost de 1974. Es llicencià en periodisme a la UAB i va fer els estudis de teologia al seminari salesià de Barcelona.
-
A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013, hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors. Aquests darrers foren convocats al conclave que s'esdevingué a la Ciutat del Vaticà del 12 al 13 de març següents. Tanmateix només n'hi acudiran cent quinze, perquè el cardenal Julius Riyadi Darmaatmadja, S.J., del títol de S. Cuore di Maria, arquebisbe emèrit de Djakarta, Indonèsia, va excusar la seva presència per motius de salut, i el cardenal Keith Michael Patrick O'Brien, del títol de Ss.
-
La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del segle xvi. Cada lema correspon a un papa de Roma, des de Celestí II (1143-1144), fins a l'últim, que se sol interpretar com la fi del món. La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins del llibre del benedictí Arnold Wion, Lignum Vitae, una obra amb biografies de benedictins famosos.
-
The Last of Us (sèrie de televisió)
The Last of Us és una sèrie de televisió estatunidenca postapocalíptica que es va estrenar el 15 de gener de 2023 a través de HBO. Basada en el videojoc de 2013 del mateix nom desenvolupat per Naughty Dog, la sèrie segueix a Joel (Pedro Pascal), un contrabandista encarregat d'escortar a l'adolescent Ellie (Bella Ramsey) a través d'uns Estats Units postapocalíptic. També compta amb Tommy (Gabriel Luna), el germà menor de Joel i exsoldat.. La sèrie, es considera com la producció televisiva més gran en la història del Canadà, va començar a filmar-se a Calgary, Alberta, al juliol de 2021, i va finalitzar al juny de 2022.
-
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa. Va néixer en una família noble del Laci i va estudiar en una escola de jesuïtes. El 1832 va graduar-se en diplomàcia vaticana i el 1836 en teologia, i fou ordenat sacerdot el 1837.
-
La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'. Segons el Nou Testament, Jesús va ser enterrat en una tomba nova però va ressuscitar i durant quaranta dies va aparèixer davant diverses persones abans de la seva 'ascensió' definitiva al cel. Els cristians celebren la resurrecció de Jesús el diumenge de Pasqua, el tercer dia després de divendres Sant, que és quan es commemora la seva crucifixió.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) és un sant catòlic umbre, diaca, també conegut com "El Pare Francesc" i fundador de l'orde Franciscà (Orde de Frares Menors), d'un segon orde conegut com a Orde de Santa Clara (Germanes Clarisses) i d'un tercer conegut com a Tercer orde seglar, tots ells sorgits sota l'autoritat de l'Església catòlica a l'edat mitjana i coneguts com a «Família franciscana». Destaca com una de les grans figures de l'espiritualitat catòlica en la història de la cristiandat. De ser fill d'un ric comerciant de la ciutat en la seva joventut, va passar a viure sota la més estricta pobresa i observança dels Evangelis.
-
Parthenope és una pel·lícula dramàtica de 2024 escrita, produïda i dirigida per Paolo Sorrentino. És una coproducció internacional entre Itàlia i França. La pel·lícula és protagonitzada per Celeste Dalla Porta, Stefania Sandrelli, Gary Oldman, Silvio Orlando, Luisa Ranieri, Peppe Lanzetta i Isabella Ferrari.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guardia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista.
-
Donald Trump (Jamaica Hospital, 14 de juny de 1946) és un polític i empresari estatunidenc, actual i 47è president dels Estats Units, càrrec que ja va exercir entre el 2017 i el 2021, quan es va convertir en el primer President que no havia realitzat el servei militar i no tenia experiència política prèvia. Trump va perdre la reelecció a les Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 contra el candidat demòcrata Joe Biden, però va guanyar-la en 2024. El tant en el primer com en el seu segon jurament com a President en 2025, amb 78 anys, set mesos i sis dies el va convertir en el president de més edat en la història del país a prendre possessió (en el primer superant Ronald Reagan i en el segon a Joe Biden), i el primer convicte, després de ser condemnat pel cas Stormy Daniels.
-
The Two Popes és una pel·lícula biogràfica de gènere dramàtic de 2019, dirigida per Fernando Meirelles i escrita per Anthony McCarten, basada en el seu propi llibre The Pope. La pel·lícula és protagonitzada per Anthony Hopkins i Jonathan Pryce. Es va estrenar en el Festival de Cinema de Telluride el 31 d'agost de 2019.
-
Les llargues vacances del 36 és una pel·lícula de 1976 dirigida per Jaime Camino. Es tracta de la primera incursió cinematogràfica en la Guerra Civil espanyola des d'una òptica no propagandística, en la qual va intervenir activament la censura. Va rebre el Premi FIPRESCI al 26è Festival Internacional de Cinema de Berlín.
-
ChatGPT (acrònim del nom anglès Chat Generative Pre-trained Transformer, Transformador generatiu preensinistrat per a converses) és un prototip de bot conversacional d'intel·ligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg. Desenvolupat per OpenAI i presentat el 30 de novembre de 2022, el xatbot utilitza un model de llenguatge entrenat mitjançant l'aprenentatge per reforç i basat en l'arquitectura GPT-3. Compta amb els models GPT-4o, GPT-4, GPT-4o mini, GPT-o1 i GPT-o1 mini, GPT-o3, GPT-4.5 i ChatGPT Search.
-
Carles Costa i Osés (Barcelona, 1975) és un periodista i economista català. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar-se a l'espai radiofònic La radio de Julia, presentat per Júlia Otero a Onda Cero i va formar part de l'equip de Jordi González als programes Dia a la Vista, de RNE4, i La escalera mecánica, de Televisió Espanyola. En televisió, va començar a treballar a la delegació de Barcelona dels serveis informatius de Telecinco.
-
Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim. Considerar antipapa algú que hagi pretès ocupar el càrrec papal no vol dir pas que la seva doctrina sigui contrària a la canònica, sinó que la seva proclamació com a Papa és il·legítima.
-
Natalia Grace Barnett és una nena adoptada que es va fer coneguda per una història controvertida que va posar en dubte la seva edat real i les circumstàncies del seu cas. La seva adopció es va produir als Estats Units, i inicialment es creia que era una nena d'origen ucraïnès amb un trastorn de creixement. No obstant això, la situació va agafar un gir dramàtic quan els seus pares adoptius van afirmar que podria ser una adulta que es feia passar per una nena.
-
El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica. Els seus membres són assessors i consellers del Papa. Durant el període de la seu vacant, a causa de la mort d'un papa i fins al nomenament d'un nou, el col·legi cardenalici constitueix l'autoritat suprema de l'Església i és l'organisme que regeix l'activitat de la Seu apostòlica i el govern de la Ciutat del Vaticà.
