-
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 - Ciutat del Vaticà, 21 d'abril de 2025), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del papa Gregori III l'any 741, i el primer amb el castellà com a primera llengua. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà.
-
Benet XVI (Marktl, 16 d'abril de 1927 - Ciutat del Vaticà, 31 de desembre de 2022) va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit. Benet XVI fou el fundador i patró de la Fundació Ratzinger, una organització de caritat que, amb el benefici de la venda dels seus llibres i assaigs, finança beques per a estudiants de tot el món.
-
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès, voi-tí-hua), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005. Entre alguns catòlics és anomenat "sant Joan Pau el Gran". Va ser elegit papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies.
-
Joan Pau I (Canale d'Agordo, 17 d'octubre de 1912 - Ciutat del Vaticà, 28 de setembre de 1978), nascut Albino Luciani va ser el 263è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica, 5è sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, juntament amb els altres títols propis del Romà Pontífex. Va ser elegit el 26 d'agost de 1978 i el seu pontificat és el desè pontificat més curt de la història de l'Església catòlica: la seva mort es va produir només 33 dies després de la seva elecció al tron de Pere. El 2017 va ser declarat venerable pel papa Francesc.
-
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu. El sobrenom de Basílica Liberiana li ve donat en honor del papa Liberi, ja que s'identifica amb la basílica profana que aquest devia cristianitzar, al segle iv, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aquí l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu. Juntament amb Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs, és una de les quatre basíliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Llorenç Extramurs, una de les cinc basíliques patriarcals associades a la Pentarquia.
-
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papat està sede vacante, després de la mort de l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regnava sota el nom de Francesc.
-
La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
-
Sant Jordi (grec: Γεώργιος) (Kayseri, 275 - Nicomèdia i Lod, c. 23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana.
-
Joan XXIII (Sotto il Monte Giovanni XXIII, 25 de novembre de 1881 - Palau Vaticà, 3 de juny de 1963) nascut Angelo Giuseppe Roncalli, va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica.
-
Pau VI (Concesio, 26 de setembre de 1897 - Castel Gandolfo, 6 d'agost de 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del Papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.
-
Xavi Argemí i Ballbè (Sabadell, 14 d’agost de 1995 - Matadepera, 22 d'abril de 2025), catòlic i activista per les cures pal·liatives que tenia distròfia muscular de Duchenne. Li van diagnosticar la malaltia degenerativa incurable quan tenia tres anys, i l'11 de març del 1999 va prendre consciència que el seu cos anava limitant la mobilitat de manera irreversible, fins a moure només uns dits i el cap. Va patir diverses crisis respiratòries i el 2018 va decidir no fer-se una traqueotomia que li hauria allargat una mica la vida però dificultat parlar i menjar.
-
El papa Pius XII (nascut Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, pronunciació italiana: [euˈdʒɛːnjo maˈriːa dʒuˈzɛppe dʒoˈvanni paˈtʃɛlli]; 2 de març de 1876 - 9 d'octubre de 1958) va ser el cap de l'Església catòlica i el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà fins a la seva mort el 3 de març a l'octubre de 1958. Abans de la seva elecció al papat, va exercir com a secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, nunci papal a Alemanya i cardenal secretari d'estat, on va treballar per concloure tractats amb diverses nacions europees i llatinoamericanes. inclòs el tractat Reichskonkordat amb el Reich alemany.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
El Dia de la Terra, oficialment denominat per l'Organització de les Nacions Unides com a Dia Internacional de la Mare Terra, és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d'abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l'any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l'Earth Day Network (Xarxa del Dia de la Terra, en anglès) amb diferents actes a més de 192 països cada any. El 22 se celebra també el naixement del moviment ambientalista modern.
-
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ, pronunciat [ˈsta(ː)tus tʃivi'ta(:)tis vatiˈka(ː)ne] en pronúncia eclesiàtica i [ˈstatus kiːwiˈtaːtis waːti(ː)ˈkaːnae̯] en pronúncia clàssica) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania.
-
El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà. El terme conclave procedeix del llatí cum clave ('amb clau'), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecció, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigorós sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Lió II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Seu Vacant i l'elecció del nou Pontífex (22 de febrer de 1996).
-
María Dolores León Rodríguez, més coneguda pel nom artístic de Loles León (Barcelona, 1 d'agost de 1950), és una actriu de cinema i televisió catalana. És coneguda per ser una de les noies de Pedro Almodóvar i pels seus papers a televisió, com per exemple el paper de Paloma Hurtado a la sèrie d'Aquí no hay quien viva.
-
Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen.
-
Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1 de gener de 1987) és una actriu i escriptora catalana. És coneguda pel seu paper a la sèrie La Riera de TV3. Ha treballat en teatre, cinema i televisió, i ha fet de col·laboradora radiofònica a la Cadena SER i Catalunya Ràdio i d'articulista d'opinió a Vilaweb.
-
Jordi Bertomeu i Farnós (Tortosa, 1968) és un capellà tortosí nomenat Prelat d'Honor de Sa Santedat a raó del seu paper en la persecució de la pedofília a l'església catòlica pel papa Francesc. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona i després obté el batxillerat en teologia. El 1995 és ordenat Prevere.
-
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la quaresma i les seves abstinències s'han acabat. La mona es menja el diumenge i el dilluns de Pasqua i, ocasionalment, el dimarts de Pasqua i el dilluns de Sant Vicent, en el cas valencià.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Creu de Sant Jordi (distinció)
La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural». La creu de Sant Jordi és un guardó dissenyat per l'orfebre Joaquim Capdevila i Gaya.
-
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Va ser elegit president de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit en les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política i va deixar la direcció del partit en mans d'Artur Mas, tot i que va continuar com a president de CDC i va ser nomenat president fundador de CiU. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. El juliol de 2014 Jordi Pujol va confessar per mitjà d'un comunicat personal que havia mantingut durant 34 anys, incloent els 23 en què va ser president de la Generalitat, «diners ubicats a l'estranger» provinents d'una deixa del seu pare, i que no els havia regularitzat perquè «no va trobar mai el moment adient».
-
Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó) . Lo 8 d'octubre de 1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis.
-
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guardia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista.
-
Cristóbal López Romero (Vélez-Rubio, Almeria, 19 de maig de 1952) és un sacerdot salesià nomenat arquebisbe de Rabat pel Papa Francesc el desembre del 2017. Quan era petit la seva família es traslladà a viure a Badalona, on estudià amb els salesians, amb qui va fer la professió perpètua el 2 d'agost de 1974. Es llicencià en periodisme a la UAB i va fer els estudis de teologia al seminari salesià de Barcelona.
-
Autentificació de doble factor
L'autenticació de doble factor és un mètode d'autenticació electrònica en el qual es concedeix a l'usuari de l'ordinador accés a un lloc web o a una aplicació després de presentar amb èxit dues o més proves (o factors) a un mecanisme d'autenticació: coneixement (cosa que només coneix l'usuari), possessió (cosa que només té l'usuari) i inherència (cosa que només té l'usuari). Protegeix l'usuari d'una persona desconeguda que intenta accedir a les seves dades, com ara dades d'identificació personal o actius financers. L'autenticació de dos factors (també coneguda com a 2FA) és un tipus o subconjunt d'autenticació de múltiples factors.
-
Luis Antonio Gokim Tagle (Manila, 21 de juny de 1957) és un cardenal filipí de l'Església Catòlica, 32è arquebisbe de Manila, cardenal prevere de San Felice da Cantalice a Centocelle, i actual President de Caritas Internacional. Va ser nomenat pel Papa Benet XVI per succeir el cardenal Gaudencio Rosales. Tagle és professor de Síntesi Dogmàtica a la Facultat de Teologia del Seminari San Carlos, el seminari major arxidiocesà de Manila, i és professor associat de Teologia Sistemàtica a la Facultat Loyola de Teologia de la Universitat Ateneo de Manila.
-
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps. Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle xx. La seva original i extensa obra literària, que abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d'una literatura costumista, clara, d'adjectivació intensa i a estones bolcada en la descripció del seu entorn més proper.
-
Pietro Parolin ([ˈpjetro paroˈliŋ]) (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià. Fill d'un comerciant de ferreteria i d'una mestra de primària, als deu anys restà orfe de pare amb dos germans més petits. Estudià al seminari de Vicenza, i a la catedral d'aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980.
-
Isabel Medina Peralta (Madrid, 20 de juliol de 2002) és una activista neonazi i falangista espanyola. Ha declarat tenir admiració per Ramiro Ledesma Ramos, fundador del feixisme a l'Estat espanyol, també per Juan Aparicio, cofundador de les JONS, per Benito Mussolini, Adolf Hitler, Giovanni Gentile i pel filòsof nazi xilè Miguel Serrano, a més de per José Antonio Primo de Rivera al qual ha dedicat diversos homenatges.
-
Carlo Acutis (Londres, 3 de maig de 1991 - Monza, 12 d'octubre de 2006) va ser un dissenyador de llocs web italià que va documentar miracles eucarístics i va aparicions marianes provades, i ho va catalogar en una pàgina web dissenyada abans de la seva mort per leucèmia. Acutis va destacar per la seva alegria, habilitats informàtiques i devoció a l'Eucaristia, que es va convertir en un tema central de la seva vida. Va ser beatificat pel papa Francesc el 10 d'octubre de 2020 a la ciutat italiana d'Assís.
-
Jerarquia de l'Església Catòlica
El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica. Els rangs són Bisbe, Prevere i Diaca. En el sentit eclesiàstic del terme, jerarquia habitualment significa el cos de persones que exerceixen l'autoritat a l'Església.
-
Anssumane Fati, més conegut com a Ansu Fati (Bissau, 31 d'octubre de 2002), és un futbolista de Guinea Bissau nacionalitzat espanyol que juga d'extrem esquerre o dret al FC Barcelona, i a la selecció espanyola. El 20 de setembre de 2019 el Consell de Ministres li va concedir, de manera excepcional, la nacionalitat espanyola, just a temps perquè pogués ser inclòs en la llista de convocats per al Mundial sub-17 que es jugà, al Brasil, l'octubre d'aquell any.
-
El Futbol Club Barcelona (català oriental: [fubˈbɔɫ ˈkɫup bərsəˈɫonə]), o simplement Barcelona, popularment conegut com a Barça (català oriental: [ˈbar.sə]), sovint abreujat FC Barcelona, o amb l'acrònim FCB, és una entitat esportiva professional barcelonina, la més important de Catalunya i dels Països Catalans, i un dels més populars d'Espanya i del món pel que fa a projecció i massa social. És més conegut pel seu equip de futbol professional masculí homònim, que actualment juga a la primera divisió, la màxima categoria de la Lliga espanyola. Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.
-
Hans-Dieter Flick (Heidelberg, 24 de febrer de 1965), també conegut com a Hansi Flick, és un entrenador de futbol professional i exfutbolista alemany, que ha entrenat la selecció d'Alemanya. Des del 31 de maig del 2024 és l'entrenador del primer equip masculí del FC Barcelona. Des de l'agost de 2006 fins al juliol de 2014, va ser l'entrenador ajudant d'Alemanya quan el seleccionador era Joachim Löw.
-
ChatGPT (acrònim del nom anglès Chat Generative Pre-trained Transformer, Transformador generatiu preensinistrat per a converses) és un prototip de bot conversacional d'intel·ligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg. Desenvolupat per OpenAI i presentat el 30 de novembre de 2022, el xatbot utilitza un model de llenguatge entrenat mitjançant l'aprenentatge per reforç i basat en l'arquitectura GPT-3. Compta amb els models GPT-4o, GPT-4, GPT-4o mini, GPT-o1 i GPT-o1 mini, GPT-o3, GPT-4.5 i ChatGPT Search.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Llista de colònies tèxtils de Catalunya
Aquest article és una llista de colònies tèxtils de Catalunya aparegudes de mitjan segle xix a principis del XX.
-
Bridge of Spies (lit. ‘Pont dels espies’) és una pel·lícula de 2015 dirigida per Steven Spielberg a partir d'un guió escrit per Mat Charman, Ethan Coen i Joel Coen. Els protagonistes principals estan interpretats per Tom Hanks, Mark Rylance, Amy Ryan, i Alan Alda. Basada en l'incident de l'U-2 (1960) durant la Guerra Freda, la pel·lícula presenta la història de l'advocat James B. Donovan qui va ser l'encarregat de negociar l'alliberament de Francis Gary Powers —el pilot de l'avió espia que va ser abatut sobre la Unió Soviètica— a canvi de Rudolf Abel, un espia soviètic de la KGB capturat i sota custòdia dels Estats Units.
-
Twenty One Pilots és un duet musical estatunidenc originari de Columbus (Ohio). El grup es va formar en el 2009 i agrupa a Tyler Joseph i Josh Dun. Abans de firmar un contracte amb Fueled By Ramen el 2012 van treure dos àlbums de forma independent, Twenty One Pilots el 2009 i Regional At Best el 2011.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
La Domus Sanctae Marthae, també coneguda com a Casa o Residència de Santa Marta, és un edifici situat a l'interior de la Ciutat del Vaticà, adjacent a la basílica de Sant Pere. És l'alberg en el qual resideix el Col·legi Cardenalici que participen en el conclave per a l'elecció dels nous papes i constitueix en temps ordinari l'allotjament per a prelats residents o estacionaris a la Ciutat del Vaticà. Abans de la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis, promulgada el 22 de febrer de 1996, que va canviar les regles que governaven els conclaves papals: els participants es van veure obligats a dormir en cèl·les petites al Palau Apostòlic.
-
Conclave és una pel·lícula de suspens psicològic dirigida per Edward Berger i escrita per Peter Straughan, basada en la novel·la homònima de Robert Harris, publicada l'any 2016. El repartiment principal de la pel·lícula està conformat per Ralph Fiennes, Stanley Tucci, John Lithgow, Lucian Msamati, Carlos Diehz, Sergio Castellitto i Isabella Rossellini. S'ha doblat i subtitulat al català.
-
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de quaranta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la.
-
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica en l'actualitat.
-
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu. Després de començar com a liberal, va invertir posicions i va condemnar fermament el liberalisme. Va ser notable per convocar el Primer Concili Vaticà el 1868 i per perdre definitivament el control papal dels Estats Pontificis el 1870 contra el Regne d'Itàlia.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 i 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa. Va néixer en una família noble del Laci i va estudiar en una escola de jesuïtes. El 1832 va graduar-se en diplomàcia vaticana i el 1836 en teologia, i fou ordenat sacerdot el 1837.
-
Lamine Yamal Nasraoui Ebana (Esplugues de Llobregat, 13 de juliol de 2007), conegut simplement com a Lamine Yamal, és un futbolista professional català que juga com a davanter al FC Barcelona. L'any 2023 va esdevenir el jugador culer més jove en debutar en un partit de la primera divisió i també en el jugador més jove de la història en debutar amb la selecció espanyola d'aquest esport.
-
El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món. Des del nou ordo litúrgic de Pau VI, però, no se'l contempla com una festa litúrgica; es tracta tan sols del segon dia de l'Octava de Pasqua, període de celebració, per part del cristians, de la resurrecció de Jesús. A Catalunya aquest dia representa la fi de la Setmana Santa; les famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones de Pasqua, alhora que se celebren nombrosos aplecs i activitats culturals.
-
Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934 - Barcelona, 29 de setembre de 2018) fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas, qui fou secretari personal de Macià i Companys. Fou diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures i conseller de Governació, d'Indústria i d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
-
Un canvi de veu o una mutació de veu, de vegades denominat trencament de veu o trencament de la veu, es refereix habitualment a l'aprofundiment de la veu dels homes a mesura que arriben a la pubertat. Abans de la pubertat, ambdós sexes tenen tons vocals aproximadament similars, però durant la pubertat la veu masculina normalment s'aprofundeix una octava, mentre que la veu femenina sol aprofundir només en uns pocs tons. Un efecte similar és un "gall de veu", durant el qual la veu d'una persona entra sobtadament i sense voler en un registre més alt (generalment falset) durant un breu període.
-
Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, fou un apotecari provençal i un dels publicadors de profecies més famosos del món. És conegut pel seu llibre Les Propheties, la primera edició del qual va aparèixer el 1555. D'ençà de la publicació del seu llibre, que no s'ha deixat d'imprimir des de la seva mort i que sempre ha estat molt popular a tot el món, Nostradamus ha atret molts seguidors.
-
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al segle xiv a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc per a premiar el gènere poètic en llengua provençal. Inspirats en les festes celebrades a Roma en honor de la deessa Flora, aquests jocs medievals oferien una «violeta de fin aur» com a premi a la millor composició i altres premis honorífics, florals, la qual cosa va donar lloc al nom del certamen. El terme ha acabat esdevenint sinònim del concurs literari.
-
Granollers de la Plana és un poble disseminat del municipi de Gurb (Osona), situat a la vora de la carretera de Vic a Manlleu i està a la zona entre la C-17 per l'oest, a l'entrada de Vic pel sud i per C-153 per l'est, al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de la qual, històricament, depenien Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans. En el cens de 2023, la població comptava amb 275 habitants.
-
Kevin Joseph Farrell (Dublín, 2 de setembre de 1947) és un prelat estatunidenc de l'Església Catòlica i actual camarlenc. Antic membre de la Legió de Crist, va ser nomenat prefecte del Dicasteri pels Laics, nomenament efectiu amb data 1 de setembre de 2016. Anteriorment va ser bisbe de Dallas i canceller de la Universitat de Dallas.
-
Ricardo Darín (Buenos Aires, 16 de gener de 1957) és un actor, director i guionista argentí destacat per les seves interpretacions en pel·lícules com Nueve reinas, El hijo de la novia, Luna de Avellaneda, El aura, El secreto de sus ojos (guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa) i Carancho. Fent ús d'una naturalitat molt devastadora (que elabora amb complexa tècnica), catapulta cada personatge amb construccions molt diferenciades. És el germà gran de l'actriu Alejandra Darín.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 773.035 en català el 23 d'abril del 2025) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
El papa Benet XV (llatí: Benedictus XV; italià: Benedetto XV; nascut Giacomo Paolo Giovanni Battista della Chiesa; 21 de novembre de 1854 - 22 de gener de 1922), va ser cap de l'Església Catòlica des de 1914 fins a la seva mort el 1922. El seu pontificat es va veure en gran part eclipsat per la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències polítiques, socials i humanitàries a Europa. Entre 1846 i 1903, l'Església catòlica havia viscut fins a aquell moment dos dels seus pontificats més llargs de la història.
-
Els cardenals són els membres del clergat de més rang dins l'Església catòlica. Com a membres titulars del clergat de la diòcesi de Roma, serveixen com a consellers del papa, que és el bisbe de Roma. Normalment, són bisbes ordenats i en general tenen funcions importants dins de l'església, com ara dirigir arxidiòcesis destacades o dirigir dicasteris dins de la cúria romana.
-
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019, a TV3 l'estiu del 2020 i a IB3 el setembre del 2020.
-
Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? – Roma, entre 64 i 68 dC) també conegut com a Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme. Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró.
-
Sergi Darder (Artà, Mallorca, 22 desembre de 1993) és un futbolista mallorquí que juga com a migcampista, actualment al RCD Mallorca. Després de jugar al planter del Reial Club Esportiu Espanyol (Reial Club Esportiu Espanyol B) va ser venut al Màlaga CF on va jugar en el primer equip abans que l'Olympique de Lió s'interessés en els seus serveis com a migcampista. Anys més tard ha tornat al club de la seva vida (Reial Club Esportiu Espanyol) on primer va tornar cedit i més tard comprat.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").
-
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - València, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme; en aragonès modern Chaime;en llatí Iacobus; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago. Tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.
-
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) és un sant catòlic umbre, diaca, també conegut com "El Pare Francesc" i fundador de l'orde Franciscà (Orde de Frares Menors), d'un segon orde conegut com a Orde de Santa Clara (Germanes Clarisses) i d'un tercer conegut com a Tercer orde seglar, tots ells sorgits sota l'autoritat de l'Església catòlica a l'edat mitjana i coneguts com a «Família franciscana». Destaca com una de les grans figures de l'espiritualitat catòlica en la història de la cristiandat. De ser fill d'un ric comerciant de la ciutat en la seva joventut, va passar a viure sota la més estricta pobresa i observança dels Evangelis.
-
Maria Pilar Bernabé García (València, 1979) és una política valenciana, delegada del Govern al País Valencià des de juny de 2022 i secretària d'igualtat del PSOE des de desembre de 2024. Militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) a la ciutat de València des dels 18 anys, Bernabé ha estat molt vinculada a la xarxa d'entitats socials del barri de Patraix, especialment al moviment escolta, el club de natació o el món de les falles. L'any 2006 inicia la seua singladura política com a assessora al Grup Parlamentari Socialista de les Corts Valencianes i l'any 2011 canvia al Grup Municipal de l'Ajuntament de València fent tasques d'assessorament durant les dues legislatures que van d'aquell any fins al 2019.
