-
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 - Ciutat del Vaticà, 21 d'abril de 2025), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del papa Gregori III l'any 741, i el primer amb el castellà com a primera llengua. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà.
-
La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
-
Benet XVI (Marktl, 16 d'abril de 1927 - Ciutat del Vaticà, 31 de desembre de 2022) va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit. Benet XVI fou el fundador i patró de la Fundació Ratzinger, una organització de caritat que, amb el benefici de la venda dels seus llibres i assaigs, finança beques per a estudiants de tot el món.
-
Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Va ser el creador, amb Antoni Bassas, de l'espai humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més?, pel qual va rebre un premi Ondas. Especialitzat en periodisme esportiu, va treballar a La Vanguardia, TV3, RAC 1 i va dirigir l'Avui (2007 – 2008).
-
Sant Jordi (grec: Γεώργιος) (Kayseri, 275 - Nicomèdia i Lod, c. 23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana.
-
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès, voi-tí-hua), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005. Entre alguns catòlics és anomenat "sant Joan Pau el Gran". Va ser elegit papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies.
-
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papat està sede vacante, després de la mort de l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regnava sota el nom de Francesc.
-
Joan Pau I (Canale d'Agordo, 17 d'octubre de 1912 - Ciutat del Vaticà, 28 de setembre de 1978), nascut Albino Luciani va ser el 263è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica, 5è sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, juntament amb els altres títols propis del Romà Pontífex. Va ser elegit el 26 d'agost de 1978 i el seu pontificat és el desè pontificat més curt de la història de l'Església catòlica: la seva mort es va produir només 33 dies després de la seva elecció al tron de Pere. El 2017 va ser declarat venerable pel papa Francesc.
-
Xavi Argemí i Ballbè (Sabadell, 14 d’agost de 1995 - Matadepera, 22 d'abril de 2025), catòlic i activista per les cures pal·liatives, que va patir distròfia muscular de Duchenne. Li van diagnosticar la malaltia degenerativa incurable quan tenia tres anys, i l'11 de març del 1999 va prendre consciència que el seu cos anava limitant la mobilitat de manera irreversible, fins a moure només uns dits i el cap. Va patir diverses crisis respiratòries i el 2018 va decidir no fer-se una traqueotomia que li hauria allargat una mica la vida però dificultat parlar i menjar.
-
El papa Pius XII (nascut Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, pronunciació italiana: [euˈdʒɛːnjo maˈriːa dʒuˈzɛppe dʒoˈvanni paˈtʃɛlli]; 2 de març de 1876 - 9 d'octubre de 1958) va ser el cap de l'Església catòlica i el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà fins a la seva mort el 3 de març a l'octubre de 1958. Abans de la seva elecció al papat, va exercir com a secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, nunci papal a Alemanya i cardenal secretari d'estat, on va treballar per concloure tractats amb diverses nacions europees i llatinoamericanes. inclòs el tractat Reichskonkordat amb el Reich alemany.
-
Lluny de la terra cremada (títol original en anglès, The Burning Plain) és una pel·lícula estatunidenca escrita i dirigida per Guillermo Arriaga, estrenada el 2008. Com els precedents guions d'Arriaga, aquest és un relat que encaixa diverses històries finalment enllaçades entre elles. Ha estat doblada al català.
-
Joan XXIII (Sotto il Monte Giovanni XXIII, 25 de novembre de 1881 - Palau Vaticà, 3 de juny de 1963) nascut Angelo Giuseppe Roncalli, va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica.
-
Manel Vidal Boix (Salt, 28 de juliol de 1989) és un guionista i humorista que col·labora en diversos programes de la ràdio catalana, com La sotana o La competència. L'any 2014, mentre residia a Alemanya, va ser un dels fundadors de La sotana, un podcast sobre l'actualitat esportiva. L'any 2019 s'uneix a l'equip de guionistes de La competència i també col·labora en altres programes de RAC1, com Via lliure o Tu diràs.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu. El sobrenom de Basílica Liberiana li ve donat en honor del papa Liberi, ja que s'identifica amb la basílica profana que aquest devia cristianitzar, al segle iv, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aquí l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu. Juntament amb Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs, és una de les quatre basíliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Llorenç Extramurs, una de les cinc basíliques patriarcals associades a la Pentarquia.
-
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 7 de febrer de 1950) és un escriptor i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses col·laboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona, La Vanguardia) i de ràdio (Catalunya Ràdio, Rac 1), actualment és col·laborador al programa de ràdio El Matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas a l'espai «Entre paraules». També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs.
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Ben Temple (nascut el 1969 a Nova York) és un actor i productor estatunidenc, que viu des de 1999 a Espanya, país on ha consolidat la seva carrera com a actor i està casat des del 2003 amb l'actriu Alicia Borrachero. Arriba a Espanya el 1991, arran de la seva relació amb la també actriu Alicia Borrachero, qui havia estat la seva companya d'estudis d'interpretació, circumstàncies que li fan instal·lar-se de manera definitiva a Espanya a partir de 1999. Ha participat en diverses sèries televisives, entre elles Cazadores de hombres, La fuga, El tiempo entre costuras, La sonata del silencio i Lo que escondían sus ojos.
-
Mònica Planas i Callol (Sant Feliu de Llobregat, 1975) és una periodista catalana, especialitzada en crítica televisiva. Resident a Sant Cugat del Vallès, publica les seves crítiques al Diari Ara i a El Mundo Deportivo i també col·labora amb El Matí de Catalunya Ràdio. Ha col·laborat amb el diari Avui, la revista Sàpiens, l'Arucitys de 8 TV, La tribu de Catalunya Ràdio i La segona hora de RAC 1.
-
Pau VI (Concesio, 26 de setembre de 1897 - Castel Gandolfo, 6 d'agost de 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del Papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.
-
El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà. El terme conclave procedeix del llatí cum clave ('amb clau'), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecció, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigorós sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Lió II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Seu Vacant i l'elecció del nou Pontífex (22 de febrer de 1996).
-
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ, pronunciat [ˈsta(ː)tus tʃivi'ta(:)tis vatiˈka(ː)ne] en pronúncia eclesiàtica i [ˈstatus kiːwiˈtaːtis waːti(ː)ˈkaːnae̯] en pronúncia clàssica) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania.
-
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al segle xiv a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc per a premiar el gènere poètic en llengua provençal. Inspirats en les festes celebrades a Roma en honor de la deessa Flora, aquests jocs medievals oferien una «violeta de fin aur» com a premi a la millor composició i altres premis honorífics, florals, la qual cosa va donar lloc al nom del certamen. El terme ha acabat esdevenint sinònim del concurs literari.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guardia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista.
-
La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià. Tot i que en 1977 i 1978 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals i el Plenari de Parlamentaris reconegueren el 9 d'octubre com a Diada Nacional del País Valencià, la Diada del 25 d'abril és considerada també com a Diada Nacional oficiosa per part de sectors vinculats al fusterianisme. A nivell oficial, des del 1994, té reconeixement com a Dia de les Corts Valencianes.
-
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
-
Maria Dolors Bertran i Díaz (Igualada, 26 d'agost de 1957), més coneguda com a Lloll Bertran, és una actriu i cantant catalana. Ha esdevingut molt popular pels seus treballs a la televisió en programes de Salvador Alsius i Joaquim Maria Puyal i, molt particularment, amb els seus xous a TV3. És llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i ha cursat estudis de dansa, cant i música.
-
Enric VIII d'Anglaterra (anglès: Henry VIII) (Palau de Placentia, 28 de juny de 1491 - Palau de Whitehall, 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casa Tudor, fill d'Enric VII i Elisabet de York. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos.
-
Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1 de gener de 1987) és una actriu i escriptora catalana. És coneguda pel seu paper a la sèrie La Riera de TV3. Ha treballat en teatre, cinema i televisió, i ha fet de col·laboradora radiofònica a la Cadena SER i Catalunya Ràdio i d'articulista d'opinió a Vilaweb.
-
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec medieval: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble.
-
Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre de 1946 - Kensington i Chelsea, Londres, 24 de novembre de 1991) fou un músic britànic, cantant del grup de rock Queen. Freddie Mercury és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals. Tant com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts més multitudinaris de l'època.
-
Ramón Campayo Martínez (Ayna, Albacete, Espanya, 22 de setembre de 1965) és un mentalista especialitzat en memorització i lectura ràpida. Ha guanyat diversos concursos internacionals de memorització la dècada del 2000 i del 2010 i ha obert una escola de memorització. Diverses publicacions el consideren «el memoritzador més gran de la història».
-
Mar i cel és una obra de teatre musical basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser estrenada per Dagoll Dagom l'any 1988. Posteriorment, ha estat reestrenada per la mateixa companyia en diverses ocasions: l'any 2004, al Teatre Nacional de Catalunya, i el 2014 i el 2024, al Teatre Victòria, on es va estrenar originalment. El muntatge del 2024 va servir com a comiat definitiu de Dagoll Dagom dels escenaris coincidint amb el cinquantè aniversari de la companyia.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").
-
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - València, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme; en aragonès modern Chaime;en llatí Iacobus; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago. Tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019, a TV3 l'estiu del 2020 i a IB3 el setembre del 2020.
-
Isabel Medina Peralta (Madrid, 20 de juliol de 2002) és una activista neonazi i falangista espanyola. Ha declarat tenir admiració per Ramiro Ledesma Ramos, fundador del feixisme a l'Estat espanyol, també per Juan Aparicio, cofundador de les JONS, per Benito Mussolini, Adolf Hitler, Giovanni Gentile i pel filòsof nazi xilè Miguel Serrano, a més de per José Antonio Primo de Rivera al qual ha dedicat diversos homenatges.
-
Pedro María Piqueras Gómez (Albacete, 6 de maig de 1955) és un periodista espanyol. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, ha dedicat la major part de la seva carrera a la informació en ràdio i televisió, treballant com a presentador d'informatius o programes d'actualitat.
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 773.152 en català el 25 d'abril del 2025) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a l'illa d'Eivissa i a l'illa de Formentera on pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen quatre variants: eivissenc de Vila, a la ciutat d'Eivissa; portmanyí, al sud-oest, a Sant Antoni de Portmany, Fruitera i Sant Josep de sa Talaia; l'eivissenc central de Sta.Eulària; i l'eivissenc del nord, que es parla a Sant Joan de Labritja.
-
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.992.625 d'habitants (2013-2015), inclou 1.687 termes municipals. El 2023 era parlada com a llengua materna per més quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.924.610 a Catalunya, 1.190.672 al País Valencià i 327.384 a les Illes Balears.
-
Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Andorra (pronunciat en català occidental IPA: [anˈdɔ.ra], i en català oriental IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran i el més populós amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.
-
Álvaro Pombo García de los Ríos
Álvaro Pombo García de los Ríos (Santander, 23 de juny de 1939), poeta, novel·lista i polític espanyol.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
Joaquim «Quim» Pelegrí i Pinyes (Barcelona, 3 de juny de 1954 - 24 d'abril de 2025) va ser un lluitador independentista català. Biòleg de formació, fou militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional i el primer empresonat, el 1979, de l'organització armada Terra Lliure, de la qual va ser un dels impulsors. En paral·lel, també va militar al moviment ecologista dels Països Catalans, concretament a la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i a la Taula Antinuclear i Ecologista de Catalunya.
-
La Corona d'Aragó (aragonès: Corona d'Aragón, llatí: Corona Aragonum) coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona i, malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).
-
El Futbol Club Barcelona (català oriental: [fubˈbɔɫ ˈkɫup bərsəˈɫonə]), o simplement Barcelona, popularment conegut com a Barça (català oriental: [ˈbar.sə]), sovint abreujat FC Barcelona, o amb l'acrònim FCB, és una entitat esportiva professional barcelonina, la més important de Catalunya i dels Països Catalans, i un dels més populars d'Espanya i del món pel que fa a projecció i massa social. És més conegut pel seu equip de futbol professional masculí homònim, que actualment juga a la primera divisió, la màxima categoria de la Lliga espanyola. Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.
-
Pietro Parolin ([ˈpjetro paroˈliŋ]) (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià. Fill d'un comerciant de ferreteria i d'una mestra de primària, als deu anys restà orfe de pare amb dos germans més petits. Estudià al seminari de Vicenza, i a la catedral d'aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980.
-
Sé quién eres (sèrie de televisió)
Sé quién eres és una sèrie creada pel director Pau Freixas i produïda per Mediaset España per a la cadena espanyola Telecinco. Va ser estrenada el 16 de gener de 2017 i és protagonitzada per Francesc Garrido, Blanca Portillo, Aida Folch, Carles Francino, Antonio Dechent i Nancho Novo entre d'altres. Va ser guardonada com a millor sèrie espanyola als Premis Ondas 2017.
-
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
-
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat [tu'luːzɔ]; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament de l'Alta Garona i de la regió d'Occitània. El 2020 tenia 498.003 habitants (dits tolosans) en una superfície municipal de 118,3 km², i de més d'un milió d'habitants a l'aglomeració urbana; per la seva població, és la segona ciutat d'Occitània després de Marsella (el quart municipi de França, després de París, Marsella i Lió), i la 41a aglomeració urbana de la Unió Europea.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 i 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de quaranta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la.
-
Gerard Romero Galindo (Vilanova i la Geltrú, 27 de desembre de 1985) és un periodista i president esportiu català. És conegut com a retransmissor en directe professional a Twitch i també per ser fundador i impulsor de la Kings League i de la Queens League, competicions de futbol alternatives espanyoles.
-
Toni Sánchez Pardines (Oriola, 1982), més conegut com a Panxo, és un cantant i raper valencià. Començà com MC rapejant en castellà en el seu primer grup Sophy Zoo amb DJ Plan B, editant l'EP Era preciso en 2009. Va ser membre del grup Orxata Sound System, amb el qual va participar en la gira europea de 2009.
-
Ferran Gallart Salas (Manresa, Bages, 10 de novembre de 1972 - 21 de setembre de 2023) fou un cantant català. Gallart era el cantant de la banda d'ska i rumba catalana de Cardona, 'Strombers', de la qual formava part des dels seus inicis, el 1998. A banda de la seva activitat amb el grup, havia fet nombroses col·laboracions amb altres bandes i solistes de renom, com Txarango o La Pegatina.
-
El guepard (Acinonyx jubatus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids. Es tracta d'un gran fèlid de pelatge de color groc terrós amb tot de taques negres, i de cap petit i arrodonit, amb el musell curt i línies de llàgrimes de color negre que li davallen pel rostre. És l'animal terrestre més veloç que hi ha.
-
Empúries (en grec antic: Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala, a la platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya.
-
Natalia Grace Barnett és una nena adoptada que es va fer coneguda per una història controvertida que va posar en dubte la seva edat real i les circumstàncies del seu cas. La seva adopció es va produir als Estats Units, i inicialment es creia que era una nena d'origen ucraïnès amb un trastorn de creixement. No obstant això, la situació va agafar un gir dramàtic quan els seus pares adoptius van afirmar que podria ser una adulta que es feia passar per una nena.
-
Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1962) és un economista català, conegut pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació, on ha criticat les polítiques públiques i ha defensat les idees neoliberals, mitjançant les quals, segons ell, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa. Professor a la Universitat de Colúmbia, ha adoptat la nacionalitat estatunidenca amb el nom de Xavier Sala-i-Martin.
-
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.
-
La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent.
-
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
