-
La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià. Tot i que en 1977 i 1978 la Taula de Forces Polítiques i Sindicals i el Plenari de Parlamentaris reconegueren el 9 d'octubre com a Diada Nacional del País Valencià, la Diada del 25 d'abril és considerada també com a Diada Nacional oficiosa per part de sectors vinculats al fusterianisme. A nivell oficial, des del 1994, té reconeixement com a Dia de les Corts Valencianes.
-
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 - Ciutat del Vaticà, 21 d'abril de 2025), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del papa Gregori III l'any 741, i el primer amb el castellà com a primera llengua. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà.
-
Benet XVI (Marktl, 16 d'abril de 1927 - Ciutat del Vaticà, 31 de desembre de 2022) va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit. Benet XVI fou el fundador i patró de la Fundació Ratzinger, una organització de caritat que, amb el benefici de la venda dels seus llibres i assaigs, finança beques per a estudiants de tot el món.
-
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del Partit Demòcrata Europeu Català (2016-2018). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
-
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Les tropes de Felip V (net de Lluís XIV de França) derrotaren les de l'arxiduc Carles d'Àustria, cosa que comportà que Castella ocupés el Regne de València per dret de conquesta; aquest perdé, així, tots els furs concedits fins aleshores i li foren imposats els Decrets de Nova Planta. Les tropes de Felip V foren comandades pel duc de Berwick i les austriacistes pel Comte de Galway i el Marquès de les Mines.
-
Xavier Borràs Calvo (Barcelona, 25 de desembre de 1956 - la Vall d'en Bas, 25 d'abril de 2025) fou un escriptor, traductor i periodista català independentista. Llicenciat en Periodisme, professor de dicció, autor de diversos llibres, ha estat director de la revista El Llamp, de L'Independent de Gràcia i de la revista Userda. Com a periodista també ha treballat a Tele/eXpres, a Canigó, al Diario de Barcelona (com a cap del Dominical), a Catalunya Ràdio, a La Marxa de Catalunya i a El Triangle.
-
La Revolució dels Clavells (Revolução dos Cravos en portuguès) va ser un alçament militar i civil que va tenir lloc a Portugal el dia 25 d'abril del 1974 i que va acabar amb el règim polític conegut com a Estat Nou, vigent des de 1926. L'alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. Després del triomf de la revolució es va restaurar la democràcia i inicià un convuls període d'agitació que duraria uns dos anys, també es va concedir la independència a les colònies portugueses a l'Àfrica (Guinea Bissau, Cap Verd, Angola i Moçambic).
-
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès, voi-tí-hua), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005. Entre alguns catòlics és anomenat "sant Joan Pau el Gran". Va ser elegit papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies.
-
Joan Pau I (Canale d'Agordo, 17 d'octubre de 1912 - Ciutat del Vaticà, 28 de setembre de 1978), nascut Albino Luciani va ser el 263è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica, 5è sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, juntament amb els altres títols propis del Romà Pontífex. Va ser elegit el 26 d'agost de 1978 i el seu pontificat és el desè pontificat més curt de la història de l'Església catòlica: la seva mort es va produir només 33 dies després de la seva elecció al tron de Pere. El 2017 va ser declarat venerable pel papa Francesc.
-
Mikel Herzog Herzog (Bergara, Guipúscoa, 16 d'abril de 1960) és un cantant i compositor basc conegut per la seva participació en el Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1998. Herzog fou membre de diversos grups en el 1980 s, inclosa la seva banda pròpia Ébano. Per un temps curt fou el bateria de la banda Cadillac, i més tard esdevingué membre de La Década Prodigiosa.
-
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu. El sobrenom de Basílica Liberiana li ve donat en honor del papa Liberi, ja que s'identifica amb la basílica profana que aquest devia cristianitzar, al segle iv, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aquí l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu. Juntament amb Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs, és una de les quatre basíliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Llorenç Extramurs, una de les cinc basíliques patriarcals associades a la Pentarquia.
-
Josep Maria Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), conegut artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català. La seva càlida i bella veu, especialment en el registre mitjà, i la passió que posa en les interpretacions fan que sigui un gran intèrpret del repertori romàntic i verista italià. Seguint els passos de Jaume Aragall, estudià cant amb el seu mestre Jaume Francisco Puig.
-
Sílvia Marsó (Barcelona, 8 de març de 1964) és una actriu catalana de teatre, cinema, televisió i productora teatral (Lamarsó Produce), de llarga trajectòria professional. El seu nom artístic és un homenatge a Marcel Marceau, ja que els seus inicis varen ser a l'Institut del Teatre de Barcelona, a l'escola de Pantomima que dirigia Albert Boadella l'any 1978. La seva carrera professional comença l'any 1979 en diferents mitjans, tant en teatre com al cinema i a la televisió.
-
Sant Jordi (grec: Γεώργιος) (Kayseri, 275 - Nicomèdia i Lod, c. 23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana.
-
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papat està sede vacante, després de la mort de l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regnava sota el nom de Francesc.
-
Pere Sampol Mas (Montuïri, 16 de setembre de 1951 - 25 d'abril de 2025) fou un enginyer tècnic en electrònica industrial més conegut per la seva faceta de polític. Va ser director de la Fundació Emili Darder. De jove milità al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i a partir de 1976 al Partit Socialista de Mallorca (PSM).
-
Olalla Moreno (Barcelona, 30 de maig de 1973) és una actriu de cinema, teatre i televisió catalana. Es va fer famosa a després d'actuar en la sèrie Nissaga de poder en el paper de Laia Monsolís (1996-1997) i en la sèrie Porca misèria. També va actuar en la sèrie d'Antena 3 Lalola (2008), i a Kubala, Moreno i Manchón (2011-2014) i Com si fos ahir (des de 2017) de TV3.
-
Joan XXIII (Sotto il Monte Giovanni XXIII, 25 de novembre de 1881 - Palau Vaticà, 3 de juny de 1963) nascut Angelo Giuseppe Roncalli, va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica.
-
El papa Pius XII (nascut Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, pronunciació italiana: [euˈdʒɛːnjo maˈriːa dʒuˈzɛppe dʒoˈvanni paˈtʃɛlli]; 2 de març de 1876 - 9 d'octubre de 1958) va ser el cap de l'Església catòlica i el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà fins a la seva mort el 3 de març a l'octubre de 1958. Abans de la seva elecció al papat, va exercir com a secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, nunci papal a Alemanya i cardenal secretari d'estat, on va treballar per concloure tractats amb diverses nacions europees i llatinoamericanes. inclòs el tractat Reichskonkordat amb el Reich alemany.
-
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia. La seua programació és generalista, amb especial atenció a la informació, els esports, la igualtat, el medi ambient, la cuina, la literatura i la música, amb el valencià com a llengua vehicular.
-
Xavi Argemí i Ballbè (Sabadell, 14 d’agost de 1995 - Matadepera, 22 d'abril de 2025), catòlic i activista per les cures pal·liatives, que va patir distròfia muscular de Duchenne. Li van diagnosticar la malaltia degenerativa incurable quan tenia tres anys, i l'11 de març del 1999 va prendre consciència que el seu cos anava limitant la mobilitat de manera irreversible, fins a moure només uns dits i el cap. Va patir diverses crisis respiratòries i el 2018 va decidir no fer-se una traqueotomia que li hauria allargat una mica la vida però dificultat parlar i menjar.
-
Pau VI (Concesio, 26 de setembre de 1897 - Castel Gandolfo, 6 d'agost de 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del Papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.
-
Ricard Ustrell i Garrido (Sabadell, 14 de novembre de 1990) és un periodista i director de la productora La Manchester Radiofònica. És presentador, des de setembre de 2022, del programa Col·lapse, les nits de dissabte a TV3; i, des de setembre de 2023, d'El Matí de Catalunya Ràdio. Anteriorment, va ser director presentador del programa El suplement de Catalunya Ràdio entre 2014 i 2018, i del Planta baixa de TV3, entre 2019 i 2022.
-
Luis Arribas Castro (Barcelona, 14 de juliol de 1934 - 16 de febrer de 2006) fou un locutor radiofònic professional de la ràdio durant 37 anys, conegut popularment com a Don Pollo. Durant la seva trajectòria va treballar a diverses cadenes de ràdio. També participà en el programa La orquesta, de Televisió Espanyola.
-
El paradís de les senyores (títol original: Il paradiso delle signore) és una sèrie de televisió italiana que s'emet a Rai 1 des del 2015. És un drama històric en format de fulletó basat vagament en la novel·la Au Bonheur des Dames d'Émile Zola, però ambientat a Milà als anys cinquanta i seixanta. La sèrie es va estrenar doblada al català a À Punt el 2019, a TV3 l'estiu del 2020 i a IB3 el setembre del 2020.
-
La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
-
Cipriano Martos Jiménez (Huétor-Tájar, 9 de desembre de 1942 - Reus, 17 de setembre de 1973) va ser un obrer i sindicalista espanyol d'origen andalús establert a Catalunya. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera, i després a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va haver de fer diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i finalment paleta.
-
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ, pronunciat [ˈsta(ː)tus tʃivi'ta(:)tis vatiˈka(ː)ne] en pronúncia eclesiàtica i [ˈstatus kiːwiˈtaːtis waːti(ː)ˈkaːnae̯] en pronúncia clàssica) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania.
-
Com si fos ahir és una telenovel·la de TV3, que s'estrenà l'11 de setembre de 2017. La sèrie va ser concebuda i dissenyada per la guionista Núria Furió amb l'objectiu que s'estrenés la temporada 2016-2017, però la mala situació econòmica per la que passava TV3 va impedir afrontar les despeses que suposava posar en marxa una sèrie nova (principalment construcció de decorats i cerca de localitzacions). Això va fer que La Riera s'allargués una vuitena temporada i l'estrena de Com si fos ahir es retardés un any.
-
Barcelona (pronunciat en català central, pronunciació en català: [bərsəˈɫonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
-
Ben Temple (nascut el 1969 a Nova York) és un actor i productor estatunidenc, que viu des de 1999 a Espanya, país on ha consolidat la seva carrera com a actor i està casat des del 2003 amb l'actriu Alicia Borrachero. Arriba a Espanya el 1991, arran de la seva relació amb la també actriu Alicia Borrachero, qui havia estat la seva companya d'estudis d'interpretació, circumstàncies que li fan instal·lar-se de manera definitiva a Espanya a partir de 1999. Ha participat en diverses sèries televisives, entre elles Cazadores de hombres, La fuga, El tiempo entre costuras, La sonata del silencio i Lo que escondían sus ojos.
-
Antonio González Flores (Madrid, 14 de novembre de 1961 - Alcobendas, província de Madrid, 30 de maig de 1995) fou un actor, compositor i cantant espanyol, més conegut com a Antonio Flores. Era fill de la cantant Lola Flores La Faraona i del guitarrista Antonio González El Pescaílla i germà de Lolita Flores i Rosario Flores. Estava divorciat d'Ana Villa amb qui va tenir la seva única filla, Alba.
-
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català. Va estudiar filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Posteriorment, va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va estudiar llengua danesa per fer la seva tesi sobre el pensador Søren Kierkegaard, que va defensar el 1992 i gràcies a la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
-
El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà. El terme conclave procedeix del llatí cum clave ('amb clau'), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecció, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigorós sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Lió II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Seu Vacant i l'elecció del nou Pontífex (22 de febrer de 1996).
-
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.
-
Joaquim «Quim» Pelegrí i Pinyes (Barcelona, 3 de juny de 1954 - ?, 24 d'abril de 2025) fou un activista polític independentista català, militant i fundador de Terra Lliure. Nascut el 3 de juny de 1954 a Barcelona, fruit del matrimoni d'en Joaquim i na Josepa, tingué per germà en Ramon. Cursà estudis superiors a la Universitat de Barcelona i es llicencià en ciències biològiques.
-
Isabel Medina Peralta (Madrid, 20 de juliol de 2002) és una activista neonazi i falangista espanyola. Ha declarat tenir admiració per Ramiro Ledesma Ramos, fundador del feixisme a l'Estat espanyol, també per Juan Aparicio, cofundador de les JONS, per Benito Mussolini, Adolf Hitler, Giovanni Gentile i pel filòsof nazi xilè Miguel Serrano, a més de per José Antonio Primo de Rivera al qual ha dedicat diversos homenatges.
-
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet. Els seus articles (dels quals 6.397.461 en anglès i 773.152 en català el 25 d'abril del 2025) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.
-
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guardia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista.
-
L'Estadi de la Cartuja és un estadi multiús pròxim a la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, a Espanya. La meitat del terreny és al municipi veí de Santiponce. És a l'Illa de La Cartuja, lloc d'emplaçament del centenari Monestir de la Cartuja (d'on prové el nom), prop d'on va tenir lloc l'Exposició Universal de Sevilla 1992 i també del parc temàtic Isla Mágica.
-
Mar i cel és una obra de teatre musical basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser estrenada per Dagoll Dagom l'any 1988. Posteriorment, ha estat reestrenada per la mateixa companyia en diverses ocasions: l'any 2004, al Teatre Nacional de Catalunya, i el 2014 i el 2024, al Teatre Victòria, on es va estrenar originalment. El muntatge del 2024 va servir com a comiat definitiu de Dagoll Dagom dels escenaris coincidint amb el cinquantè aniversari de la companyia.
-
Pietro Parolin ([ˈpjetro paroˈliŋ]) (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià. Fill d'un comerciant de ferreteria i d'una mestra de primària, als deu anys restà orfe de pare amb dos germans més petits. Estudià al seminari de Vicenza, i a la catedral d'aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980.
-
Alba González Villa, més coneguda pel nom artístic d'Alba Flores (Madrid, 27 d'octubre de 1986), és una actriu espanyola. És l'única filla d'Antonio González Flores (músic i compositor que li va dedicar una cançó), amb Ana Villa. És neta de la popular Lola Flores, neboda de les també cantants Lolita Flores i Rosario Flores i cosina de l'actriu Elena Furiase.
-
Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari català, vinculat al Futbol Club Barcelona. Nascut al barri de Sant Crist de Can Cabanyes de Badalona, en una família de classe obrera, fill de José Elías Sans, un electricista vidu, i Mariana Navarro Ruiz, que estava separada del seu marit. Quan era petit, els seus pares van discutir i el seu pare se'l va endur a Cardedeu.
-
Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Va ser el creador, amb Antoni Bassas, de l'espai humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més?, pel qual va rebre un premi Ondas. Especialitzat en periodisme esportiu, va treballar a La Vanguardia, TV3, RAC 1 i va dirigir l'Avui (2007 – 2008).
-
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament. La xifra de població és la que consta al padró municipal d'Espanya del darrer any. Els escuts que no estan coronats no són oficials, perquè no consten inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, com exigeix la normativa vigent.
-
El mal invisible és un thriller, creat per Lluís Arcarazo i dirigit per Marta Pahissa. La sèrie va ser emesa en primícia per Televisió de Catalunya i els drets mundials d'emissió foren de The Mediapro Studio. L'abril de 2024 es va anunciar la sèrie i a l'agost del mateix any es finalitzà el rodatge.
-
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística.
-
La Corona d'Aragó (aragonès: Corona d'Aragón, llatí: Corona Aragonum) coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona i, malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162/1164).
-
Emma Vilarasau Tomàs (Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril de 1959) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, des del 1989 casada amb el company d'ofici Jordi Bosch amb qui ha tingut dos fills. És considerada com una de les millors actrius de Catalunya i una de les millors en dramatúrgia motiu pel qual el 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «per la trajectòria de conjunt que la distingeix en els àmbits del teatre, el cinema i la televisió». Igualment, el 2017 va obtenir el Premi Nacional de Cultura «per la seva professionalitat en el món del teatre i la televisió des de finals dels anys 1980».
-
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - València, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en occità i català antic Jacme; en aragonès modern Chaime;en llatí Iacobus; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago. Tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.
-
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS. Google Chrome és el navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 65,65% a finals de novembre de 2021, i amb un total de 2.652,88 milions d'usuaris l'any 2020. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").
-
El Caixmir (en caixmiri Kashmir) és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan, que amdós se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros. Té una extensió total de 242.800 km² i una població d'11.390.000 habitants. La part índia té 143.000 km² i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), està dividida per dues regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Unió Índia.
-
La Copa del Rei de futbol, oficialment Campionat d'Espanya – Copa de Sa Majestat el Rei i coneguda amb altres denominacions segons l'època, és la segona competició de futbol en importància que es disputa a Espanya, organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol El campió de Copa obté una plaça per disputar la Lliga Europa de la UEFA la temporada següent (fins al 1999 participava en la Recopa d'Europa). A més, disputa la Supercopa espanyola de futbol (entre 1946 i 1953 denominada Copa Eva Duarte) enfrontant-se al campió de la lliga espanyola de futbol. El FC Barcelona és el club més premiat de la competició, amb 31 títols.
-
El Futbol Club Barcelona (català oriental: [fubˈbɔɫ ˈkɫup bərsəˈɫonə]), o simplement Barcelona, popularment conegut com a Barça (català oriental: [ˈbar.sə]), sovint abreujat FC Barcelona, o amb l'acrònim FCB, és una entitat esportiva professional barcelonina, la més important de Catalunya i dels Països Catalans, i un dels més populars d'Espanya i del món pel que fa a projecció i massa social. És més conegut pel seu equip de futbol professional masculí homònim, que actualment juga a la primera divisió, la màxima categoria de la Lliga espanyola. Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.
-
Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen.
-
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.
-
Andorra (pronunciat en català occidental IPA: [anˈdɔ.ra], i en català oriental IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran i el més populós amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.
-
Natalia Grace Barnett és una nena adoptada que es va fer coneguda per una història controvertida que va posar en dubte la seva edat real i les circumstàncies del seu cas. La seva adopció es va produir als Estats Units, i inicialment es creia que era una nena d'origen ucraïnès amb un trastorn de creixement. No obstant això, la situació va agafar un gir dramàtic quan els seus pares adoptius van afirmar que podria ser una adulta que es feia passar per una nena.
-
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís. Abans de ser rei era conegut com a Felip d'Anjou. Va ser designat monarca d'Espanya en el testament de l'últim Habsburg hispànic, Carles II. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment.
-
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
-
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 i 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
-
Conclave és una pel·lícula de suspens psicològic dirigida per Edward Berger i escrita per Peter Straughan, basada en la novel·la homònima de Robert Harris, publicada l'any 2016. El repartiment principal de la pel·lícula està conformat per Ralph Fiennes, Stanley Tucci, John Lithgow, Lucian Msamati, Carlos Diehz, Sergio Castellitto i Isabella Rossellini. S'ha doblat i subtitulat al català.
-
Sé quién eres (sèrie de televisió)
Sé quién eres és una sèrie creada pel director Pau Freixas i produïda per Mediaset España per a la cadena espanyola Telecinco. Va ser estrenada el 16 de gener de 2017 i és protagonitzada per Francesc Garrido, Blanca Portillo, Aida Folch, Carles Francino, Antonio Dechent i Nancho Novo entre d'altres. Va ser guardonada com a millor sèrie espanyola als Premis Ondas 2017.
-
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica. L'objectiu primigeni d'aquest és posar en contacte gàmetes o cèl·lules sexuals provinents de diversos organismes de la mateixa espècie, tot i que en algunes espècies aquesta conducta ha arribat fins a tan elevats nivells de complexitat que l'acte sexual ha pres més objectius com en el cas dels primats o delfínids. El sexe implica un reconeixement entre els organismes participants pel que fa a conducta, anatomia, i propietats moleculars dels gàmetes, de tal manera que els gàmetes només entrin en contacte entre organismes de la mateixa espècie.
-
The Last Duel (ðə ˈlæst ˈduːəl), és un film històric de suspens i drama dirigit per Ridley Scott. Basat en el llibre The Last Duel: A True Story of Trial by Combat in Medieval France d'Eric Jager, el guió està escrit per Ben Affleck, Matt Damon i Nicole Holofcener. Damon protagonitza el paper principal al costat de Jodie Comer i Adam Driver, amb Affleck i Harriet Walter en un paper secundari.
-
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat i país del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica al sud dels Pirineus, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal. Amb una superfície de 504.030 km², Espanya és el segon estat més extens de l'Europa occidental i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb França i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oceà Atlàntic, amb el Mar Cantàbric al nord, i a l'est i al sud amb la mar Mediterrània.
-
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.
-
Enrico Letta (Pisa, 20 d'agost de 1966) és un polític italià, membre del Partit Democràtic, que exercí com a primer ministre d'Itàlia des del 28 d'abril de 2013 fins al 14 de febrer de 2014 quan presentà la seva dimissió davant del president de la república Giorgio Napolitano. Està casat i és pare de tres fills. El 2015 va renunciar a l'escó al Parlament per tal de dedicar-se a la docència universitària.
-
Samantha Hudson (Lleó, 11 de setembre de 1999) és una artista, cantant, actriu, celebritat d'internet i activista del col·lectiu LGBTI mallorquina d'origen lleonès. Es va donar a conèixer després de la controvertida publicació del tema «Maricón» l'any 2015, que va gravar com a projecte per a l'assignatura de Cultura Audiovisual del batxillerat. La cançó, acompanyada d'un vídeo publicat a la plataforma YouTube, va generar tant rebuig com aprovació pel públic, i va ser objecte de protestes per part d'organitzacions religioses i grups polítics conservadors.
-
Antoni Freixa i Martí, més conegut com a Toni Freixa (Barcelona, 8 d'octubre de 1968) és un advocat català, conegut per haver format part de la junta directiva del FC Barcelona durant les presidències de Joan Laporta, Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu. El 2015 es presentà a les eleccions a la presidència del FC Barcelona.
